Píndola filosòfica: Necessitem més dones inútils

Als inicis de la mainstreamintizació del feminisme, moltes persones pensàvem que la lluita anava d’igualtat positiva: igualtat de salaris, igualtat de drets, igualtat de condicions. Sovint això anava lligat de frases com ara “les dones també poden fer això i allò” o “les dones fan més feina que els homes per les tasques de cura, per tant, es mereixen fins i tot més”. Però ara que la partida ja ha avançat una mica més, ens hem adonat que, en realitat, no volem que les dones siguin superheroïnes que puguin fer-ho tot i tot a la vegada, sinó que cal que les dones puguin ser tan útils o tan inútils que els seus homònims homes.

“Ariadna, el que necessitem són més dones inútils!”, em diu el meu director per telèfon mentre preparem el trimestre. "Les dones s’han posat massa les piles i ara és més evident que hi ha molts senyors inútils. La veritable igualtat femenina la trobarem quan tinguem tantes dones inútils com homes inútils!" Ric i li dono la raó. Després de tants homes dient-me que les quotes no serveixen, que la igualtat ja s’ha aconseguit, que les feministes d’ara es queixen del que les seves àvies havien fet sense dir ni mu o que les dones ens pensem que som millors que els homes, la veritat és que és refrescant trobar algú que, com a mínim, comprèn la situació amb el cinisme que pertoca. Per això, potser la sisena onada dels feminismes hauria de ser, de fet, per lluitar pel dret a la mediocritat.