Fluidra és un dels grans actors de l'economia catalana. Fundada el 1969, està present en 47 països, forma part de l'bex-35 des del 2021 i dona feina a més de 6.400 treballadors arreu del món. No és d'estranyar que el seu president, Eloi Planes, fos un dels primers convidats a La indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria, que reuneix alguns dels empresaris més influents del sector per recollir les seves reflexions durant una entrevista en profunditat. Una conversa que recuperem ara a VIA Empresa en un moment destacat de la companyia, després dels recents anuncis de les adquisicions de Variopool i Aiper.
L'expansió de la companyia a través de l'adquisició i fusió amb altres empreses ha estat un dels temes estrella de la conversa amb el periodista Umberto Salerno, però no l'únic: la internacionalització, els aranzels de Trump, la sostenibilitat ambiental del sector o la resiliència de la indústria han sigut altres qüestions que també han reclamat el seu lloc.
Tanmateix, la conversa ha començat amb unes paraules de record cap a Joan Planes, un dels fundadors de Fluidra i pare d'Eloi Planes, traspassat a finals de gener. “Tenia tres trets diferencials, i la seva combinació és molt especial”, ha recordat amb afecte l’actual president de Fluidra. “Era una persona molt visionària, s’imaginava coses quan ningú ho feia”, ha remarcat, una capacitat que combinava amb el fet que “era una persona que no es fixava en els límits, sinó en com fer-ho”, i amb una “gran capacitat pragmàtica per portar-ho a terme”. Tot això, sense oblidar que “era una persona arrelada a la terra, i estava convençut que havia de tornar-li el que li havia donat”.
Aquesta filosofia, visionària i pragmàtica, ha estat la que ha permès a Fluidra créixer fins a assolir la posició que tenen en l’actualitat. “El límit que ens posàvem era el món, i el que havíem de fer era intentar de seguida vendre a l’exterior”, explica Planes, en referència als inicis de la companyia: “L’empresa neix el 69, encara en època franquista, i l’any 72 obre la primera filial a França, i el 76, a Itàlia”. D’acord amb el president, una de les claus del bon rumb de l’empresa ha estat “intentar donar les solucions necessàries al professional amb una visió global des del primer moment”.
Internacionalització: de l'amplitud a la profunditat
La realitat li dona la raó: més enllà dels 47 països on tenen presència, la companyia cobreix el 97% del parc mundial amb les vendes. Amb aquesta extensió, l’enfocament de Fluidra es troba ara en l’aprofundiment d’aquests mercats: “Fins i tot on som primers tenim grans oportunitats: potser som primers en piscina residencial, però no en piscina comercial”. Així, Planes identifica oportunitats en àrees com el centre i el nord d’Europa, “que amb el canvi climàtic, cada vegada tenen estius més llargs”, o bé el sud-est asiàtic i alguns països sud-americans, que presenten mercats en evolució.
Amb tot, el mercat que continua portant la batuta del sector l’estatunidenc, que segons el mateix Planes, representa el 45% de la indústria a escala mundial. “Cada any continua creixent i la sofisticació és alta”, el defineix el president de Fluidra. L’empresa catalana va endinsar-s’hi amb força el 2017 amb la fusió amb Zodiac, empresa que en aquell moment era la tercera del sector als Estats Units, i avui Fluidra ja pot dir que ha assolit la segona plaça d’aquest mercat. I malgrat la “tempesta” d’incertesa que representen les polítiques proteccionistes de Donald Trump, Planes té clar que continua estant “en un moment molt bo”.
Flexibilitat, adaptació i sostenibilitat
Més enllà dels mercats internacionals, Fluidra va entrar a l’Ibex-35 el 2021, un moviment que Planes veu com “una conseqüència d’haver crescut” i no pas com un objectiu, que “no ho ha estat mai”. A parer del president, el principal canvi ha estat la “visibilitat en el món inversor” que atorga “formar part de les 35 més grans del mercat espanyol”. Quant a la governança de la companyia, Planes ha reivindicat la “capacitat d’evolucionar en funció del projecte que teníem entre mans”, una flexibilitat mostrada primer el 2002, amb l’entrada del Sabadell; més endavant, el 2007, amb la sortida a borsa, i un cop més el 2017, amb la fusió amb Zodiac. “Nosaltres estàvem cotitzats i ells tenien capital d’inversió, així que vam haver d’adequar la governança”, recorda.
Aquesta flexibilitat i capacitat d’innovar és la mateixa que han mostrat en un dels camps en què el sector de les piscines acostuma a ser més assenyalat, la sostenibilitat ambiental. En aquest àmbit, Planes ha defensat, d’entrada, que malgrat que “la piscina té una percepció de gran consumidora d'aigua”, en realitat “en consumeix poca, perquè és de circuit tancat”. Com a prova, les xifres de França, on la piscina “representa el 0,15% del consum total de l’aigua del país”.
Així i tot, Planes reivindica que tant el sector en conjunt com Fluidra en particular treballen “de manera clara” per “treure tecnologies que permetin reduir el consum” d’aigua. D’acord amb el president de l’empresa, en l'actualitat existeixen ja tècniques que “el redueixen pràcticament un 96%”. Amb tot, la multinacional catalana treballa a llarg termini per fer que la piscina tingui, “tant des d’un punt de vista energètic com de consum d’aigua”, una aportació positiva. I per aconseguir-ho, caldrà que siguin “un element cada vegada menys desconnectat de l’edifici” perquè pugui regular qüestions com “les aigües pluvials o les aigües grises”.
Els deures pendents per millorar la productivitat de la indústria
En termes ja més sectorials, davant la pregunta de Salerno sobre què ens cal per potenciar la indústria a Catalunya i a l’Estat, Planes ha identificat tres grans temes a tractar. El primer d’ells, el talent, que es divideix al seu torn en dues branques: la formació (que pel president de Fluidra, hauria d’estar “molt més connectada” a les necessitats de l’empresa) i l’atracció de talent.
En segona instància, les infraestructures, un àmbit en què “a Catalunya tenim bastant feina”. Això s’aplica en la logística, ja que “estem en la cua en el transport ferroviari de mercaderies”, cosa que converteix “el corredor mediterrani i la connexió de l’aeroport” en “dues grans necessitats”. Però també en energia, perquè “la indústria té molt en compte tant el cost com el fet de poder accedir-hi”. En aquest sentit, Planes ha recordat que “l’energia verda és un percentatge molt baix i estancat a Catalunya, i depenem d’unes nuclears que està previst que tanquin”.
Finalment, la tercera pota del trípode per alçar la indústria és, segons Planes, la facilitat amb l’administració. “La seguretat jurídica és important, però també que els tràmits siguin fàcils”, ha reclamat el president de Fluidra, qui considera que, “comparat amb altres països, tenim un sistema extremadament feixuc”. L’executiu defensa que “la simplificació administrativa ha de ser un eix central perquè el país sigui més àgil”.
Salerno també ha plantejat a Planes qüestions polèmiques com la reducció de la jornada laboral i els possibles efectes que aquesta pot tenir en la productivitat. Pel president de Fluidra, aquesta ha de ser “una conseqüència que la competitivitat estigui als nivells que ha d ‘estar”, ja que “s’ha demostrat que quan un país avança, hi ha una reducció efectiva de les hores treballades”. Però per aconseguir-ho, Planes defensa que cal una “transformació” a gran escala, i especialment a l’Estat, on “hi ha una bretxa amb els països avançats que s’ha de tancar”. El directiu ha assenyalat problemes com l’abstenció laboral, que “és molt alta i no ajuda al sistema”, i creu que la reducció de jornada “arribaria de manera natural” si es fessin reformes perquè “realment es guanyés productivitat”.