La interdisciplinarietat, avui, és una paraulota tan buida i pretensiosa que el sol fet de gastar-la pot aixecar sospites entre els oïdors o lectors més suspicaços. Però contra l’abús retòric sempre s’alcen pràctiques tangibles, més fetes per necessitat que dites per immodèstia. Ja fa anys que en moltes empreses digitals enginyers i psicòlegs treballen braç a braç observant la conducta dels clients davant d’una pantalla per oferir-los solucions que en satisfacin els desitjos, els facilitin la compra i, naturalment, facin incrementar els guanys de l’empresa. I, tanmateix, un aspecte clau de la identitat de l’usuari o de les seves preferències, com l’idioma, havia romàs a l’ombra, ignorat pel biaix que pateix tota societat que disposa d’una llengua amb uns usos en permanent suspensió.
Cada vegada més empreses digitals es comprometen amb el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a incloure la llengua catalana al web, confirmant que els seus equips ja estan immersos en el desenvolupament de la versió en català. Si no hi ha entrebancs, doncs, els usuaris i clients podran comprar-hi aviat en la llengua que farien servir amb naturalitat en els establiments. Aquest pas endavant significa l’aval a una opció inclusiva i intel·ligent de la diversitat lingüística des de, com a mínim, tres vessants. En primer lloc, dignifica l’empresa a ulls de l’usuari, que percep la voluntat expressa de complaure’l; en segon lloc, l’empresa pot usar l’instrument lingüístic per establir una interacció de confiança i, en tercer lloc, es produeix un benefici social compartit des del moment en què el client potencial, com a persona adscrita més o menys conscientment a un grup social més ampli, veu la seva comunitat reconeguda i respectada. En aquest somni-d’estiu-clarament-interdisciplinari no hi perd ningú i tothom hi guanya.
Posem per cas el sector digital turístic i de viatges, ara que estem en plena campanya d’estiu. Grans cercadors de vols o d’allotjaments amb capital local o transfronterer ofereixen una experiència de compra completa en llengua catalana, com ara Kayak, SkyScanner, Trabber, Volsbarats, GoogleFlights o Booking. Moltes aerolínies també ho fan. És el cas de Wizzair, Level, EasyJet, Ryanair, Vueling, Uepfly o Iberia. O ferris −Trasmed (Grimaldi), Direct Ferries, Balearia−, companyies de ferrocarrils –Ouigo, Iryo, AVLO−, autobusos –FlixBus, Moventis, Alsa, Julià, Teisa−, etc.
La temporada turística ens fa recordar any rere any d’un cas paradigmàtic com el de Trip Advisor, els moderadors d’opinió del qual ni tan sols admeten comentaris dels usuaris que escriuen en català
És clar que n’hi ha d’altres que encara no l’ofereixen. La temporada turística ens fa recordar any rere any d’un cas paradigmàtic com el de Trip Advisor, els moderadors d’opinió del qual ni tan sols admeten comentaris dels usuaris que escriuen en català. Tornant a la interdisciplinarietat d’enginyers i psicòlegs, hi ha, però, casos més subtils d’ús del català en empreses d’aquest sector. Són aquelles en què el psicòleg aconsella l’enginyer de deixar un rastre de llengua catalana en els resultats de les cerques de l’usuari, a tall d’esquer en format digital, a fi que el potencial client piqui l’ham i entri al web. Passa que l’enginyer no haurà completat la feina: l’usuari buscarà en va l’opció de navegació en català, i es trobarà amb l’empresa fent-li un pam de nas. L’usuari aplicat s’adonarà del parany i de l’argúcia emocional consistent en allò que avui dia es coneix popularment com fer una cobra: el gest de rebuig que consisteix a apartar algú el cap, amb un moviment ràpid i brusc, just abans que una altra persona li faci un petó. Un moviment d’últim segon que, més que no pas subtil, pot arribar a ser barroer.
Aquestes vacances, compte amb les bèsties verinoses i les satisfaccions a mitges!
Bon estiu.