A qui de vosaltres no li han agradat mai els contes de fades i encanteris? Recordareu els maleficis i tota mena de sortilegis que sotmetien l’Ariel, meitat dona i meitat peix; la Bella Dorment, princesa narcotitzada, i la Ventafocs, fadrina menystinguda.
Aquest tríptic de relats infantils ben bé podria representar-se en la desconcertant geografia granpenedesenca; vet aquí la paradoxa del Garraf, la quietud de l’Alt Penedès i les contrarietats del Baix Penedès. De les dues primeres ja n’hem parlat, amb profusió de dades i contrastos. Ara ens toca explorar la darrera.
La taxa d’atur dels darrers quinze anys ha condemnat el Baix Penedès com la comarca catalana amb major incidència. Va prendre el relleu de l’Anoia i, mentre que aquesta s’ha refet i progressivament ha sortit de les darreres posicions, el territori del nord de Tarragona ha mantingut el fanalet vermell.
El 2014, el Baix Penedès tenia una taxa d’atur registral del 21,34%, amb un total de 10.945 persones aturades. Deu anys després, el 2025 va tancar amb una taxa de l’11,9% i una llista de 6.639 persones registrades l’atur. Si ho comparem amb la mitjana catalana, s’ha reduït major proporció al Baix Penedès (-8,47%) que en el conjunt del país (-6,6%). Així i tot, avui dia la comarca meridional del Gran Penedès supera amb 3,7 punts percentuals el global de Catalunya. En el territori capitalitzat pel Vendrell l’indicador persistent de l’atur revela una realitat tossuda que segurament es capgirarà aviat.
El Baix Penedès va prendre el relleu de l’Anoia en taxa d'atur i, mentre que aquesta s’ha refet i ha sortit de les darreres posicions, el territori del nord de Tarragona ha mantingut el fanalet vermell
Un altre lideratge del Baix Penedès en el context català té a veure amb el creixement poblacional. En aquesta darrera dècada, la comarca ha augmentat en un 21,8% el nombre d’habitants, amb creixements anuals entre el 2% i el 3%. Si tenim en compte l’estadística del primer quart d’aquest segle, el cens de residents d’aquest territori s’ha incrementat en un 120%, fins als 120.720 que constaven a finals de 2025. La tendència a l’alça pot assolir les 135.000 ànimes en poc més de cinc anys.
Si fem un cop d’ull al PIB per càpita, la comarca, amb 21.178 euros, està lluny de la mitjana catalana (37.159 euros), però es troba entre les sis primeres en el darrer contrast interanual, amb un increment del 10,7%. Aquesta dada és prou reveladora de l’impuls que està prenent la nostra afanyada Ventafocs. No només s’està reduint la taxa d’atur considerablement sinó que, alhora, està empenyent un revifament econòmic fins ara desconegut. El mapa d’activitats -segons criteris de valor afegit brut- mostra un predomini del sector serveis (77,1%), seguit per la indústria (15,6%) i la construcció (6,8%). El segment d’activitats primàries és esquifit (0,5%).
Com la majoria de territoris balconers al mar, l’auge del terciari es correspon amb l’ascens poblacional. En aquest cas, però, la progressió de les activitats de transformació apropen l’entorn a un equilibri que s’està assolint gradualment. En aquesta tendència hi contribueix l’expansió de la logística, que, encara que alguns la considerin depredadora de metratges, és el revulsiu que imanta l’arribada de noves activitats productives i ha multiplicat l’ocupabilitat; al principi amb llocs de treball de perfil curricular baix i, a hores d’ara, amb demandes de major nivell competencial.
Si fem un cop d’ull al PIB per càpita, la comarca, amb 21.178 euros, està lluny de la mitjana catalana (37.159 euros), però es troba entre les sis primeres en el darrer contrast interanual, amb un increment del 10,7%
El calaix dels serveis està manat per les activitats immobiliàries, tècniques i administratives (37,7%) i el sector públic (28,6%), mentre que el comerç i l’hostaleria sumen un 23,4%. El fet que es tracti d’una geografia que fa frontissa entre la regió metropolitana de Barcelona i l’entorn de Tarragona, molt a prop de totes dues capitals, pot ser una de les causes del declivi comercial dels municipis del Baix Penedès, que han de fer mans i mànigues per mantenir els aparadors. Per contra, els mesters de l’hoteleria i la restauració mantenen el pols i acompanyen discretament la pujança de l’economia baixpenedesenca.
Quant a la indústria, destaca el conjunt d’activitats relacionades amb la metal·lúrgia, la maquinària i el material elèctric i de transport, amb un 45,5% del total del sector transformador. En aquest apartat hi té molt a dir IDIADA, que aplega la major concentració de substància grisa de l’entorn, genera propietat industrial i atrau activitats complementàries i de serveis, particularment en els polígons de la Bisbal del Penedès i Santa Oliva. Altres nuclis industrials els trobem a l’Arboç i Bellvei, mentre que al voltant del Vendrell s’ubiquen mixtures d’activitat comercial i industrial.
Els factors competitius del Baix Penedès es declinen en la seva ubicació estratègica, la connectivitat (AP-2, AP-7, N-340 i C-32) i la proximitat a les principals infraestructures logístiques del país, com ara els ports de Barcelona i Tarragona i l’aeroport Josep Tarradellas. Al costat d’aquestes fortaleses tinguem en compte la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica i la benignitat climàtica.
Els factors competitius del Baix Penedès es declinen en la seva ubicació estratègica, la connectivitat i la proximitat a les principals infraestructures logístiques del país
Per les raons que sigui -sovint per la mandra dels mateixos decisors i la falta de visió de futur- tots aquests punts forts no s’havien alineat fins a les dues darreres dècades. Això explica la reducció progressiva de la taxa d’atur malgrat el creixement extraordinari de la població i l’increment seqüencial del PIB per càpita. Segurament, el punt d’inflexió va ser l’entesa entre la iniciativa privada i les administracions locals.
Desconec cap estratègia que marqués la pauta i desencadenés aquest ressorgiment de l’espai. Tot i l’espontaneïtat i no sé si també la improvisació, el conte s’ha fet realitat i us asseguro que en sentirem a parlar, d’aquesta comarca fins fa poc menystinguda.