Barcelona ha enllestit el document per presentar oficialment la seva candidatura per ser la primera Capital Europea del Comerç de Proximitat el 2026. La tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica, Raquel Gil, ha recordat que es tracta d'una iniciativa impulsada per Barcelona Comerç i Vitrines d'Europe que compta amb un ampli consens. La proposta, que s'entregarà a la Comissió Europea abans del 9 d'octubre, vol refermar la ciutat com a model de comerç local sostenible, innovador i arrelat al territori. La candidatura destaca les bones pràctiques de la ciutat en sostenibilitat, digitalització, emprenedoria i cohesió urbana. La Comissió valorarà tots els participants abans de finals d’any perquè la capitalitat s'iniciï el febrer de 2026.
L'acte, presidit l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha reunit representants institucionals, entitats comercials i organitzacions del sector comerç per refermar el seu suport a la iniciativa. El projecte s’emmarca dins una estratègia integral i transversal alineada amb els objectius de l’European Capitals of Small Retail i es fonamenta en la col·laboració públic-privada i la corresponsabilitat.
Quatre eixos d'avaluació
La ciutat comtal ha aportat una proposta sòlida basada en quatre eixos d’avaluació: sostenibilitat ambiental i social, suport a l’emprenedoria i implicació comunitària, digitalització i vitalitat urbana. Així, la ciutat escollida haurà de demostrar la seva fortalesa en aquests quatre àmbits i la capacitat d’esdevenir mirall de bones pràctiques en el comerç local per a les ciutats europees. En total, es presenten 40 experiències i bones pràctiques amb potencial de ser replicades a altres ciutats europees.
La tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Restauració i Mercats, Empresa i Treball, Raquel Gil, ha celebrat la passa endavant que s’ha dut a terme aquest dilluns i ha assegurat que la candidatura s’ha construït col·lectivament i és la suma de "consensos polítics, de les administracions i comercials". Gil ha transmès el desig que la ciutadania també se sumi a l'experiència: "Ja hem començat a treballar amb tots els projectes que posaríem en marxa a partir del febrer si és que esdevenim capital del comerç", ha apuntat. També ha assegurat que tot el treball previ que s'ha dut a terme ha permès construir una xarxa que farà possible treballar de forma més coordinada i efectiva.
En total, es presenten 40 experiències i bones pràctiques amb potencial de ser replicades a altres ciutats europees
"Barcelona és una ciutat de comerç, és una ciutat de port i la seva història no s'entendria sense la seva vinculació amb el comerç, amb diferents moments històrics i amb diferents tipus de comerç", ha assenyalat Gil que ha considerat que la capital catalana té "un comerç molt definitori" amb una presència estructural als barris que contribueix a la identitat local, la qualitat de vida i la cohesió social.
"No hi ha un eix central, una part central de la ciutat que existeix, sinó que va acompanyada a la vegada de diferents centres a cadascun dels barris on hi ha eixos comercials que ajuden a dinamitzar l'activitat dels carrers, que ajuden també a crear seguretat, que són agents també de generadors de comunitat, també a través dels mercats que hi ha a les ciutats, que fan de tractor d'aquest comerç moltes vegades", ha indicat.
Reptes de futur
La candidatura també posa el focus en els reptes que afronta el sector: el relleu generacional, la digitalització, l’impacte del turisme, la sostenibilitat i la pressió immobiliària. Per això, s’alinea amb plans estratègics com el Pla Impulsa 2035, el Pla Clima o el Pla Endreça.
Gil: "Barcelona és una ciutat de comerç, és una ciutat de port i la seva història no s'entendria sense la seva vinculació amb el comerç"
Amb un comerç que representa el 13,2% del PIB local i més de 152.000 llocs de treball, la ciutat considera aquest sector com un pilar essencial del seu desenvolupament econòmic i social. Els 61.875 establiments en planta baixa actius, amb un 90,9% d’ocupació, reflecteixen una gran resiliència postpandèmia i una forta implantació territorial que contribueix a la cohesió social i a la qualitat de vida als barris.