Berga i la seva àrea d’influència esperen com l’aigua de maig la construcció d’un pantà addicional a la Baells que faci possible la creació d’una central hidroelèctrica reversible, la tercera d’aquestes característiques a Catalunya. Els agents econòmics de la comarca veuen la futura instal·lació com una eina clau per donar l’impuls definitiu al nou polígon industrial d’Olvan, mancat ara per ara de la potència elèctrica necessària per garantir l’activitat de les empreses interessades en establir-s’hi. Que la central acabi sent una realitat comportarà, de retruc, el muntatge d’una subestació elèctrica al municipi per evacuar l’energia obtinguda, fet que resoldria els problemes de connexió a la xarxa del polígon.
“Els terrenys industrials d’Olvan necessiten la subestació sí o sí per funcionar normalment. La central reversible és un win-win per tothom perquè hi ha moltes companyies en fase de creixement que demanden ubicar-se al polígon, però la limitació actual de 10 megawatts representa un fre”, explica a VIA Empresa el president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB), Josep Maria Serarols. Per la patronal local, el polígon de Rocarodona (aquest és el seu nom oficial) és “estratègic” en el plantejament futur d’una comarca amb “problemes gravíssims de disponibilitat de sól industrial”. “Apostem per un Berguedà industrial i reclamem jugar amb les mateixes cartes que la resta de comarques. La ubicació de Rocarodona és idònia: prop de Gironella, amb les autopistes C-16 i C-62 a tocar i a cinc minuts de Berga i Puig-Reig. Simbòlicament, permet relligar els territoris del Bages Nord i el Baix Berguedà, que per nosaltres formen la mateixa unitat i identitat econòmica”, apunta Serarols.
L’ocupació de les parcel·les, a comptagotes
La fotografia actual del polígon d’Olvan és la d’una instal·lació que, poc a poc, comença a agafar forma després d’anys de paràlisi i endarreriments. Quatre parcel·les ja estan venudes a la constructora local Serviobres Queralt (n’ha adquirit dues) i a l’empresa de suplements alimentaris Advanced Sport & Nutritions Lab, establerta a Caserres. En breu començaran les obres per dotar d’aigua, enllumenat i clavegueram l’àrea corresponent a les catorze parcel·les que l’Incasol ja està en disposició de comercialitzar.
La patronal comarcal (ACEB) considera imprescindible la central: “És un ‘win-win’ per a tothom. Hi ha companyies en fase de creixement que demanden ubicar-se al polígon, però la limitació actual de 10 MW els representa un fre”
La resta, fins a completar les 50 hectàrees de superfície total, es troba en standby i depèn de la subestació elèctrica que, inicialment, havia de costejar el mateix Incasol, promotor del polígon. “Resulta complicat invertir tres milions d’euros sense la seguretat que es vendran ni tan sols les parcel·les de la primera fase, però creiem que el territori es mereix un polígon com cal, al marge d’uns costos que, al capdavall, haurien de ser assumibles per l’administració”, explica Sebastià Prat, alcalde d’Olvan i, alhora, president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.
En aquest punt apareix a l’horitzó la hidroelèctrica reversible projectada per l’energètica austríaca Verbund i e-Storagy —una ramificació de la madrilenya Capital Energy— com el desllorigador que pot fer de Rocarodona un polígon competitiu i energèticament potent. “Disposar de 10 MW en total, equivalents a 50kw per metre quadrat, és fer curt i ho estem comprovant amb els requeriments d’algunes empreses. La subestació que resultaria de la nova central ens permetria arribar als 30MW i convertir-nos en un equipament industrial molt interessant a la Catalunya interior. A més, tindríem l’avantatge que els 512 MW de la hidroelèctrica es distribuirien des d’aquí i encara tindríem accés a possibles necessitats extra”, aclareix Prat.
El rebuig de dos municipis no sembla alterar el projecte
La Generalitat també hi aposta decididament —es convertirà en accionista amb una participació inicial del 10% mitjançant la companyia pública l’Energètica— malgrat el rebuig popular expressat als municipis de Vilada i La Nou en una consulta celebrada a finals de març. El govern de Cercs, el tercer poble concernit per la hidroelèctrica, ha preferit directament donar suport al projecte, que inclou la contrapartida de desmuntar la vella central tèrmica clausurada el 2012. D’altres promeses per a La Nou i Vilada són l’eixamplament i modernització de la carretera que uneix els dos nuclis i una sèrie d’inversions en infraestructures municipals, així com la rebaixa del 40% de la factura de la llum per als veïns empadronats.
“El grau de maduresa del projecte fa difícil que s’aturi. Els ajuntaments que vulguin acatar el ‘no’ de les consultes populars podrien trobar-se lligats de peus i mans”, vaticina el batlle d’Olvan, Sebastià Prat
“El grau de maduresa del projecte fa difícil que s’aturi. Els promotors tenen acords força avançats i qualsevol endarreriment podria comportar conseqüències administratives i legals. Podria passar que, si els ajuntaments acaten les votacions en contra, es trobessin lligats de peus i mans a l’hora de dur a terme certes actuacions”, vaticina el batlle d’Olvan, que ressalta per damunt de tot el “consens del territori en atraure indústria que incrementi l’ocupació, redueixi la mobilitat a l’exterior per anar a treballar i ajudi a mantenir la població”. “Si finalment la central no es fes, hauríem de seguir lluitant igualment per a aconseguir la subestació elèctrica amb altres recursos i poder finalitzar el polígon”, conclou.
500 llocs de treball temporals i 30 de fixos
Segons Verbund i e-Storagy, la hidroelèctrica generarà al voltant de 500 llocs de treball durant la seva construcció i una trentena de feines fixes quan es posi en funcionament. L’objectiu de la patronal berguedana, en aquest cas, és que un percentatge important d’aquest mercat laboral surti de la població autòctona i reverteixi en la comarca. “Farem de facilitadors per tal que puguin trobar els perfils professionals necessaris i també per formar-los”, expliquen des de l’Associació Comarcal d’Empresaris, on assenyalen la bona entesa existent en els contactes mantinguts fins ara amb els impulsors del projecte.
Les centrals reversibles, també anomenades de bombeig, disposen de dos embassaments a alçades diferents. Quan l’energia renovable (eòlica o fotovoltaica) és superior a la demanda, es fa pujar l’aigua des del pantà inferior al superior a través d’un sistema de canonades per tal d’aprofitar-ne l’excés. La part de dalt —projectada per encabir 6 hm³ en el cas de la Baells— acumula l’aigua i es converteix en un dipòsit preparat per quan es necessiti generar electricitat. Llavors, s’inverteix el procés i la instal·lació actua com una hidroelèctrica convencional. Això passarà generalment de nit, quan la xarxa té un dèficit d’energia perquè les plaques solars no funcionen, tot i que el sentit de l’aigua es pot canviar en qualsevol moment. La nova Baells tindrà capacitat per produir l'electricitat que consumeixen mig milió de llars.