L’habitatge és, juntament amb la inseguretat, el principal problema de la ciutadania de Barcelona. Així ho recullen totes les consultes efectuades: a l’Enquesta de Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona, publicada a principis d’octubre, era identificat com el problema més greu de la capital pel 20,8%, 8,5 punts més que el 2024; mentre que a l’onada de maig del Baròmetre de Barcelona, també del consistori, s’alçava per sobre de la inseguretat com a primera dificultat, amb un 29,9% de les respostes.
Les xifres donen la raó sense pal·liatius a la població. A mitjan juliol, un estudi conjunt de Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) desvelava que Barcelona era la ciutat amb un preu més elevat d’habitatge de segona mà a tot l’Estat, de 3.851 euros per metre quadrat, amb un augment interanual del 16,33%. A octubre de 2025, segons les dades de l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’ajuntament a partir dels registres notarials de les compravendes de propietats immobiliàries, el preu mitjà dels habitatges transaccionats se situava en els 4.216 euros per metre quadrat, un 9,36% més que els 3.855 euros de 2024.
De fet, en conjunt, Barcelona és la ciutat de l’Estat on és més car viure. Concretament, un 38,13% per sobre de la mitjana de les 50 capitals de província, segons un estudi comparatiu de Kelisto.es publicat a finals de setembre. La investigació examinava disset indicadors, inclòs el preu de l'habitatge, i entre ells trobem que la ciutat comtal lidera els preus de les assegurances de llar (229,4 euros de mitjana anual), del bitllet senzill de transport públic (2,65 euros), de l’entrada de cinema (10 euros) o de la gerra de cervesa (4 euros).
Tanmateix, és evident que no totes les zones de la ciutat comparteixen els mateixos preus, i en el cas de Barcelona, les diferències són especialment notòries. Per representar-ho de manera gràfica, Fotocasa ha creuat el preu de l’habitatge de les diferents divisions de la capital amb el mapa del transport públic ferroviari, prenent el radi de 300 metres de cadascuna de les parades de metro i FGC de la ciutat (i dels municipis fronterers). Aquest exercici ens dona un rànquing d’habitatge i mobilitat que ens permet identificar amb més claredat les zones on el preu està més disparat, i també aquelles en què els costos són més baixos.
L'eix de passeig de Gràcia, al 'top-3'
Així, al podi d’aquesta classificació hi trobem tres parades de metro amb diferents interconnexions, però que es troben seguides dins de l’L3: Diagonal (L3 i L5), Passeig de Gràcia (L2, L3 i L4) i Catalunya (L1 i L3). En aquest mateix ordre que segueixen al metro en direcció Zona Universitària, Diagonal lidera la taula amb un preu mitjà de 10.592 euros per metre quadrat, seguida per Passeig de Gràcia, amb 10.146 euros i, a més distància, per Catalunya, amb 8.919 euros. “Les zones cèntriques continuen atraient un perfil comprador amb alt poder adquisitiu, tant local com estranger, que busca ubicacions emblemàtiques amb bona connexió i serveis prèmium”, analitza la directora d’estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos. No en va, aquestes tres parades, unides a la superfície pel passeig de Gràcia, concentren dins seu indrets i construccions com els Jardinets de Gràcia, la Pedrera o la Casa Batlló, entre altres.
Diagonal i Passeig de Gràcia són les dues úniques estacions que superen els 10.000 euros per metre quadrat en un radi de 300 metres
Per continuar amb el rànquing cal agafar l’L4 a Passeig de Gràcia i viatjar fins al litoral de la ciutat, a l’estació El Maresme - Fòrum, que ocupa la quarta posició amb 8.529 euros per metre quadrat. Allà on neix la Rambla Prim, la parada es troba a la rodalia del centre comercial Diagonal Mar, del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) o del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i més avall, del mateix Fòrum.
Coberta l’excepció costanera, les següents estacions que ocupen de la cinquena a la vuitena plaça ens fan pujar a l’L6 i l’L7, les dues línies de metro que estan integrades dins dels FGC, cosa que ja ens indica que les zones cobertes les trobarem al centre i nord de la ciutat. Provença és la primera de les quatre, amb un preu de 8.293 euros, una xifra que contrasta amb els 10.592 euros de la parada de Diagonal, atesa la seva interconnexió subterrània i la seva proximitat. A continuació, en cinquena plaça, es troba Sarrià amb 8.009 euros per metre quadrat, seguida per, pràcticament empatades, Muntaner (7.763 euros) i Gràcia (7.762 euros).

La novena plaça de la classificació també la trobem en una zona central de la ciutat, l’estació de Verdaguer, amb 7.724 euros per metre quadrat. Un punt d’intercanvi sempre bulliciós entre l’L4 i l’L5 que a la superfície acull l’encreuament de dues grans vies de Barcelona, el passeig de Sant Joan i l’avinguda Diagonal. Finalment, el top-10 el tanca La Bonanova, l’estació de l’L6 (i també de l’S1 i l’S2 dels FGC, com les anteriorment mencionades), amb 7.604 euros. Ubicada en plena Via Augusta i al cor del barri de Sarrià-La Bonanova, és una de les zones més tradicionalment vinculades amb la classe burgesa de la ciutat.
La dinàmica observada entre les deu primeres estacions és reproduït en les cinc següents, amb parades molt pròximes a les ja mencionades. Així, Les Tres Torres (7.526 euros) i Reina Elisenda (7.480 euros) continuen La Bonanova dins del districte de Sarrià-Sant Gervasi, mentre que Girona (7.162 euros), Urquinaona (7.116 euros) i Universitat (7.101 euros) fan valer la seva proximitat a estacions ja mencionades, com Catalunya o Verdaguer, en els preus dels seus habitatges.
A la cua, els barris de rendes baixa i la rodalia metropolitana
Aquestes parades, que de per si ja es concentren en zones concretes de la ciutat, demostren els topalls del preu de l’habitatge, amb xifres que superen els 7.000 euros per metre quadrat. Però com bé dèiem al principi, existeixen grans diferències entre les estacions més cares i les més barates, cosa que “posa de manifest la desigualtat d’accés a l’habitatge dins de la mateixa ciutat”, segons Matos.
D’aquesta manera, en la taula dels preus més baixos de les estacions de metro de Barcelona trobem a dalt de tot la parada de Baró de Viver, del barri homònim del districte de Sant Andreu, amb 1.543 euros per metre quadrat. Una xifra que és proporcional a la renda per càpita, atès que amb 12.520 euros, es tracta del cinquè barri amb una xifra més baixa de tot Barcelona. Qui lidera aquesta taula és Ciutat Meridiana, amb una renda per càpita de 10.929 euros, i justament és la seva estació de metro la segona per la cua quant al preu de l’habitatge, amb 1.606 euros per metre quadrat. Les estacions de Santa Rosa, a Santa Coloma de Gramenet (1.988 euros); la de Parc Nou, al Prat de Llobregat (1.744 euros), i la de Sant Roc, a Badalona (1.761 euros) completen el top-5 d’estacions amb un preu més barat d’habitatge.