En el meu darrer article parlava dels grans reptes que els directius no poden ignorar en aquest inici de curs: la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la sostenibilitat, el talent i un mercat cada cop més exigent. Però avui us proposo mirar-ho des d’una altra òptica.
Perquè setembre no és només un moment estratègic; també és un moment simbòlic. Igual que els nens tornen a l’escola amb motxilles noves i retrobades amb companys, els directius i professionals també afrontem la nostra pròpia “tornada al col·le”. Una arrencada de curs que, més enllà de reprendre la rutina, és una oportunitat per revisar prioritats i marcar el rumb.
I si fem un paral·lelisme? Allò que viuen els nens aquests dies també pot servir de metàfora del que ens toca viure als despatxos, comitès de direcció i consells d’administració.
1. La motxilla nova → Revisar el model de negoci
Els nens estrenen motxilla i trien què hi porten dins. Els directius també han de revisar quins projectes i activitats realment aporten valor… i quins pesen massa. En un context d’incertesa econòmica i geopolítica, en el qual ja vàrem insistir, cal centrar-se en allò que és essencial i diferencial, i deixar enrere les inèrcies que només consumeixen energia.
En un context d’incertesa econòmica i geopolítica, cal centrar-se en allò que és essencial i diferencial
2. Els llibres i el material → Actualitzar competències i equips
Sense “llibretes” ni “llapis” no hi ha aprenentatge. A les empreses, el “material escolar” són les competències de les persones i les eines digitals. La irrupció de la intel·ligència artificial obliga a un reskilling constant i a desenvolupar noves habilitats, nous lideratges, amb més col·laboració i amb gestions híbrides. Sense aquest lot, el curs es pot fer molt coll amunt.
3. Fer nous amics → Reforçar xarxes i aliances
A l’escola es fan nous amics; a les organitzacions, cal construir aliances i partenariats que obrin mercats i oportunitats. En un entorn on cap empresa pot innovar i moltes vegades competir sola, la cooperació en general, i en concret amb startups, universitats i socis estratègics és el veritable passaport al futur.
4. Adaptar-se al ‘profe’ → Entendre el mercat i els clients
Cada mestre té el seu estil i cal adaptar-s’hi. Els mercats i els clients també canvien les regles del joc: són més exigents, més conscients i amb expectatives més altes. La personalització, la coherència amb els valors i l’experiència digital integrada ja no són opcions, sinó requisits bàsics.
Els mercats i els clients també canvien les regles del joc: són més exigents, més conscients i amb expectatives més altes
5. Fer els deures → Executar amb disciplina
Els nens no poden escapar dels deures. Les empreses tampoc poden viure només de relats o promeses: la sostenibilitat, la innovació i la ciberseguretat s’han de traduir en accions concretes i mesurables. El temps dels discursos ha passat; ara toca demostrar amb fets.
6. Els exàmens → Avaluar resultats i resiliència
Al llarg del curs arriben els exàmens, moments de pressió i d’avaluació. Les empreses també tenen els seus: crisis sobtades, auditories, noves regulacions o disrupcions tecnològiques. Superar-los requereix resiliència, capacitat d’adaptació i aprendre ràpidament del que no ha funcionat. Més que mai, avaluar i mesurar és essencial.
7. La festa de final de curs → Celebrar els èxits i aprenentatges
Quan acaba el curs, els nens ho celebren. Les organitzacions sovint obliden reconèixer els èxits i aprenentatges. Celebrar no és perdre temps: és reforçar la motivació, consolidar la cultura i agrair l’esforç col·lectiu.
En definitiva, la “tornada al col·le” dels directius és una oportunitat per repensar la motxilla, preparar el material i encarar un curs que vindrà ple de reptes i exàmens. Però també d’oportunitats per créixer, innovar i, sobretot, celebrar i fer creixer els nostres professionals I la nostra empresa.