L'altre dia parlava amb un directiu de banca sobre el desenvolupament sostenible, els objectius del mil·lenni i l'esforç corporatiu que hauran de fer les organitzacions en redefinir-se. Perquè ara tot està canviant. No és només que jo tinga a casa tres o quatre dipòsits per reciclar la brossa i separar el que generem cada dia, és que el president de la principal entitat bancària d'aquest país ha dit en roda de premsa que la petjada de carboni els preocupa i que treballen per reduir-la. Quan el canvi climàtic es cola en el discurs d'un banc que gestiona gairebé un terç de les nòmines que s'ingressen en aquest país, és que alguna cosa està passant.
I estan passant moltes, s'ha de dir. La borrasca Glòria ha esborrat els nostres litorals i la visita del vicepresident Pablo Iglesias a Dénia, primera al País Valencià des de la investidura, ha posat de manifest una realitat que, no per viure-la cada dia deixa de ser espantosa: construir a peu de platja no és una opció. Iglesias, que porta al nom del càrrec l'Agenda 2030, ha assegurat que les conseqüències del temporal mostren "les carències del model de desenvolupament que es va implementar al nostre país en les últimes dècades". Rajola i turisme de sol i platja ja no poden ser l'única opció valenciana, però a veure si s'afanyen a canviar-ho. Una comunitat que tancant gener ja olora el perfum primaveral amb un sol solet que aquesta setmana ha saludat sovint ha de viure del turisme, si, però també de molt més. En Lidl donen feina a molta gent, que també és una bona notícia. Amb plataforma logística pròpia a Xest, hi ha feina garantida per a molts.
Estaria bé escoltar a gent com el degà dels enginyers industrials, Salvador Puigdengolas, que en la seua entrevista amb VIA Empresa d'aquesta setmana em parlava dels reptes que tenim per no desaprofitar que som, i m'encanta la comparació, "la Florida d'Europa". Aprofitar els nostres avantatges per competir amb la resta en un món global suposa accelerar en transformació digital, però també en canviar el model productiu, la visió, l'espenta. Deixar d'esperar per posar-nos a fer, diria jo. Això si, sense negar qui som. Ho explicava molt bé aquest dimecres el director de Marketing & Comercial del Valencia Club de Futbol Jorge García en la seua ponència a la XIX Jornada d'Ocupació i Emprenedoria de la Facultat d'Economia. Deia que no anem pel món venent que som els millors, assumim que fracassem. I posava l'exemple d'aquelles finals de Champions League en què el VCF es va fer xicotet xicotet davant els rivals. En l'imaginari, sempre, aquelles mans a la cara de Cañizares, plorant.
Però no hem vingut per parlar de futbol, amics. Arribant a la Jornada del Campus de Tarongers em creue amb el vicepresident valencià Rubén Martínez Dalmau, de qui les meues fonts asseguren que és tant amable com complidor amb les promeses electorals. Crec que estaria treballant, perquè a banda de conseller és professor titular de Dret Constitucional en el Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de València. Minuts després de crear-me amb ell, a qui espera el cotxe oficial, gaudisc d'eixe sol valencià mirant als universitaris que, aliens a la realitat (com ha de ser, també pense), demanen una gerra de cervesa freda i un entrepà de truita de creïlles a les 11 del matí. Em fa enveja el mos, per a l'alcohol encara és massa aviat.
Amb més universitaris, àvids de pràctiques professionals, em creue al hall d'Economia mentre visite la Jornada en la qual participen empreses com Torrecid, Mapfre o Grefusa. L'equip de Recursos Humans d'aquesta última reuneix en una sala vora un centenar de xavals per explicar-los com és de divertit treballar en l'empresa productora de les pipes Tijuana o els Papadelta. "En les reunions de Grefusa mengem pipes, una cosa que, a molts, resulta estranya", reconeix Victòria Casañ, responsable de Persones i Comunicació interna de la companyia. Amb un estil pròxim (i una bossa de snacks repartida en entrar a la sala), es guanya al jove auditori explicant-los que la missió de l'empresa és divertir al consumidor. Ella els parla de valors, però ells veuen bon rotllo. Missió aconseguida, no?
Participants al Fòrum d'Economia | NNG
En aquesta setmana ja són dues les vegades que Portugal entra en escena. A Grefusa tenen planta pròpia i CaixaBank, a qui també podem considerar valenciana avui dia –perquè fins que no trasllade la seu està ací- també té negoci a Portugal amb BPI.
Les dues són empreses de la terreta, com ho serà una miqueta Vodafone, quan inaugure la seua nova seu a València. L'edifici, propietat de l'empresa valenciana Euresva, està previst per a finals del 2021, i comptarà amb un total de 12 plantes de les quals Vodafone ocuparà les sis últimes. L'alcalde Joan Ribó l'ha anat a visitar aquesta setmana, per la zona del nou Mestalla, que ni és nou per estar mort ni sabem si quan siga, serà també nomenat Mestalla. Tal vegada, per raons de patrocinis que s'escapen a aquesta periodista, la séquia que va donar nom al camp valencianista quede per al record quan el temple futbolístic actual s'enderroque i l'avinguda de Suècia de València siga bressol per a nous veïns, com està projectat.
Ribó visita les obres de la nova seu de Vodafone a València | Ajuntament de València
"No, nos moverán", que cantaven els amics de Chanquete. Ni de la seu, ni del camp, ni del model econòmic. "Preferiria que no marxàrem, ací estem molt bé", apunten fonts de VIA Empresa. Doncs ja sabeu.