Escolta l'article ara…
El 2006, Catalunya reunia tots els elements per convertir-se en una potència europea del sector de la salut: 856 empreses, 67 institucions de recerca, més de 36.000 professionals en actiu i una facturació agregada que fregava els 12.000 milions d’euros i ja representava el 6,8% del PIB català. Només faltava una cosa: connectar-ho tot. És amb aquesta idea que ara fa vint anys va néixer Biocat: com una fundació publicoprivada, impulsada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, que aspirava a exercir de director d’orquestra per aconseguir que empreses, recerca, hospitals i administració toquessin en harmonia. Vint anys després, podem confirmar l’èxit de l’aventura: la majoria d’indicadors que hem citat s’han, com a mínim, doblat, i Catalunya és reconeguda com una de les regions de referència a Europa en l’àmbit de les ciències de la salut.
“En vint anys, el salt ha estat extraordinari”, ha confirmat l’actual director general de Biocat, Robert Fabregat. Ho ha fet en un acte de celebració aquest dilluns al vespre a l’Auditori de Barcelona, un escenari idoni per presentar la simfonia d’experiències, reflexions i noms propis que ha suposat el vintè aniversari de l’entitat. I més encara si hi afegim l’acompanyament musical de la pianista i compositora Laura Andrés i la cantant i violinista Marina Prades, que s’han ajudat de Sopa de Cabra, Lluís Llach, Pink, David Bowie o Miki Núñez per il·lustrar sonorament els camins que ha recorregut l’ecosistema en aquestes dues dècades.
“Camins, somnis i promeses”
Cal dir que, en el seu moment, la decisió de muntar una institució com Biocat no era tan clarivident com ara. “La idea inicial va ser molt agosarada”, ha admès el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, que aquell 2006 va ser, durant uns mesos, conseller de Treball i Indústria. “Però avui podem dir que els ecosistemes no s’improvisen; es creen perquè hi ha una clara voluntat i una constància”, ha remarcat. Constància perquè, en aquests vint anys, fins a set governs diferents han ocupat el Palau de la Generalitat, i cap d’ells hi ha posat punt final: “Diferents presidents i consellers han cregut en aquest projecte, que es basa en tres valors: lideratge públic constant, un sistema de recerca vinculat al sistema hospitalari i un sistema econòmic i d’emprenedors amb la capacitat d’entendre que la connectivitat pot crear un sistema de valor econòmic per al país”.
Valls: "Avui podem dir que els ecosistemes no s'improvisen; es creen perquè hi ha una clara voluntat i constància"
N’ha deixat constància Fabregat, qui ha recordat que “la història no començava de zero”, sinó que “partíem d’uns fonaments extraordinaris i ho vam convertir en un projecte de país”. El director general de Biocat és qui ha presentat les principals xifres del sector en aquest aniversari: entre 2006 i 2025 s’han creat 1.234 empreses (de mitjana, una per setmana); el nombre d’empreses en actiu ha passat de les 856 el 2006 a les 1.650 d’enguany (+92,8%); l’ocupació s’ha enfilat de les 36.686 a les 84.781 persones (+131,1%), i la facturació es consolida en els 29.229 milions d’euros (+145,4%), cosa fa créixer el pes de la salut en el PIB català fins al 7,6% (vuit dècimes més).
En l’àmbit de la recerca, l’ecosistema ha aconseguit triplicar el nombre de publicacions i col·locar més de 3.000 articles entre l’1% més citat mundialment. Catalunya ha aconseguit captar més de 500 milions d’euros en projectes europeus i ha sextuplicat el nombre d’assajos clínics en actiu als hospitals, gairebé sis vegades més que el 2006. “És el resultat de tenir un sistema molt consolidat, molt ben integrat i capaç d’atreure capacitat clínica internacional”, ha remarcat Fabregat. I prova d’això és la presència dels gegants del sector: disset de les vint farmacèutiques més grans del món tenen algun centre al Principat. La cirereta la posa l’increment de la inversió: “Hem passat d’un ecosistema que abans de 2015 no arribava a rondes de vint milions a operacions que superen els 100 milions”.
“El meu país és tan petit que cap tot dintre el cor”
Perquè sí, el mateix Fabregat ha assegurat que “som un país petit”, però que “tenim el talent, la capacitat i la determinació per construir el futur”. I aquests tres ingredients són els que trobem entre els pioners de l’ecosistema, una sèrie de persones que “van tenir el coratge d’imaginar una realitat que encara no existia”.
Algunes les hem pogut escoltar en la primera de les tres taules rodones de l’acte, dedicada a repassar els inicis de la BioRegió. Perquè poca gent ho ha viscut tant en primera persona com Montserrat Vendrell, que fou directora general de Biocat entre 2007 i 2016 i avui és sòcia del fons d’inversió Asabys Partners. Per Vendrell, el sorgiment del projecte va ser una “confluència de vectors”: “Per un costat, la maduresa de diferents elements de l’ecosistema, i en paral·lel, la visió del llavors president Pasqual Maragall de prioritzar la creació de la BioRegió com una de les prioritats del país”.
Però, com bé ha remarcat el vicepresident del patronat de Biocat i director general de Reig Jofre, Ignasi Biosca, “les coses, abans que passin, algú les ha d’haver somiat”. I en l’àmbit empresarial, Biosca ha citat noms com Carlos Buesa (Oryzon) o Antonio Parente (Lipotec) com “emprenedors que havien tingut exposició internacional i es van atrevir a assumir riscos i tirar endavant” perquè l’ecosistema prengués forma. Perquè un dels elements que ha fet valdre el director general de Reig Jofre és aquesta vocació fundacional de mira fora de les fronteres del Principat: “Des del primer dia, Biocat ens comparava amb l’entorn internacional. No era una BioRegió per a nosaltres, era una BioRegió per al món”.
Biosca: “Des del primer dia, Biocat ens comparava amb l’entorn internacional. No era una BioRegió per a nosaltres, era una BioRegió per al món”
I a mesura que creixien iniciatives públiques i privades, també començaven a treure el cap els primers fons d’inversió especialitzats en salut. Ysios Capital, fundada el 2008, va ser una de les pioneres, i com ha recordat el seu soci fundador, Joël Jean-Mairet, també sorgia de la voluntat de replicar a casa les experiències viscudes a l’estranger: “Venia de Suïssa, on havia cofundat una biotecnològica que vam vendre a Roche el 2005, i havia viscut tot el que calia perquè un descobriment científic es convertís en una empresa d’impacte internacional”. Jean-Mairet va voler traslladar-ho a Barcelona, i la millor manera que va trobar va ser muntar la “peça essencial” que a l’ecosistema encara mancava: “Un fons especialitzat, amb paciència i connexions”. Novament, el resultat ha reeixit: les nou empreses catalanes en què ha invertit Ysios han aixecat ja 570 milions d’euros.
“Has d’aixecar-te i intentar-ho, intentar-ho, intentar-ho”
I si bé no estem a Cançó de Nadal ni el guió de l’acte l’ha escrit Charles Dickens, és difícil no vincular les tres converses centrals als fantasmes del passat, el present i el futur que visiten Ebenezer Scrooge la nit de Nadal. La segona ha servit precisament per això, per vanar-se una mica de l’estat actual del sector. I res millor que fer-ho amb casos d’èxit com Inbrain Neuroelectrics, l’empresa fundada i dirigida per Carolina Aguilar que aquest mes de maig va aconseguir aixecar una sèrie C de 100 milions d’euros. “Competim amb Elon Musk amb implants al cervell”, ha remarcat la mateixa Aguilar a l’acte de Biocat, on ha reivindicat que les empreses catalanes de salut han de mantenir una mirada internacional en tot moment: “No tindria sentit crear impacte només en aquesta regió; ha de ser important perquè ens sentim orgullosos i escali de forma exponencial”.
Però el sector també recull històries d’arrelament territorial com la d’Hipra, la farmacèutica gironina fundada el 1971 que, després de dècades liderant la salut veterinària, el 2020 va decidir fer el salt a la salut humana amb el desenvolupament d’una vacuna contra la covid-19. “A Hipra, d’alguna manera, hem ajudat a ampliar el zoom del mapa de la BioRegió”, ha reivindicat el director de l’àrea de Salut Humana de la companyia, Carles Fàbrega. El directiu ha confirmat que “el talent és un repte per al sector en general, i encara més per nosaltres que estem a Girona”, i ha insistit que, en aquestes circumstàncies, la clau són els projectes. “Cada vegada més la gent no es mou pel sou, sinó per projectes d’impacte”, ha assegurat un Fàbrega que té clar que “en la mesura que tinguem una xarxa forta, projectes com el nostre podran tenir continuïtat”.
Però la realitat és que l’ecosistema també afronta reptes, i la taula ha posat el focus en un de ben generalitzat: la burocràcia. Per una banda, la directora general d’Amgen, Fina Lladós, ha posat presses perquè Catalunya “aprofiti les oportunitats” que suposa la futura Llei Europea de Biotecnologia (Biotech Act) i pressioni en tres àmbits: que cal escurçar els terminis d’investigació, que cal poder escalar els projectes locals i que s’ha de poder incentivar i protegir correctament la innovació.
Del Castillo: "Quan la innovació depèn dels professionals, l'adopció no és lenta"
Per l’altra, el president del Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) del Departament de Salut, Manel del Castillo, ha recordat que “quan la innovació depèn dels professionals, l’adopció no és lenta”, i que això només passa quan depèn de les institucions. Per posar-hi solució, del Castillo ha donat tres receptes: promocionar la flexibilitat organitzativa, protegir el temps dedicat a la innovació dels professionals i ser capaços de promoure incentius i disminuir els riscos associats a aquests processos.
“Podem ser herois només per un dia”
I amb el passat i el present coberts, ha tocat parar la mirada al futur, amb especial atenció a les grans infraestructures que el protagonitzaran. No sorprèn, doncs, que el futur nou campus de l’Hospital Clínic fos un dels destacats, personificat per un Josep M. Campistol que ha rebut una de les ovacions més sonores i improvisades del vespre. El director general del Clínic ha afirmat que “és un gran repte, però també un autèntic goig”, viure en primera persona el disseny d’aquest nou equipament, que integrarà tres elements clau: “L’assistència, la docència i la recerca i innovació”. Campistol ha recordat també la proximitat a l’Hospital Sant Joan de Déu, “amb qui treballarem de manera alineada”, i els “espais complementaris” en què la presència d’empreses ha de fer que “la col·laboració publicoprivada sigui una realitat”.
En una línia similar se situa la futura Ciutadella del Coneixement, el gran projecte públic per consolidar Barcelona com a capital científica que veurà la llum a finals de 2028. N’ha parlat Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), una de les institucions acadèmiques més implicades en el projecte: “El que té de bo és que enfoca la BioRegió amb tres perspectives: la medicina de precisió, amb el nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB); la planetària, amb l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE); i la social, amb l’Àgora Barcelona pel Benestar de la Societat (BASW)”. La rectora de la UPF també ha volgut enumerar cinc factors que considera necessaris per fer “brillar” la investigació: “fer recerca d’impacte, facilitar una transferència i una administració més fluides, construir un ecositema de col·laboració, tenir un marc estable i amb visió a llarg termini, i tenir un ecosistema més flexible i dinàmic”.
Entre aquests dos projectes públics i la iniciativa privada, l’estrenat aquest mateix 2026 CaixaResearch Institute cobreix la posició intermèdia que representa el món de la filantropia. “Durant anys, vam ocupar l’espai de petit catalitzador addicional, amb ajuts a la recerca. Però fa nou anys, Isidre Fainé ens va llançar un repte: per què no fèiem també ciència nosaltres? I en una fundació, el desig del president és l’obligació dels treballadors”, ha fet broma el director executiu del nou centre, Àngel Font. Sigui com sigui, el centre és avui una realitat, i aspira a “conviure amb l’ecosistema per facilitar millor ciència i que arribi com més aviat millor”.
I per acabar amb la mirada al futur, no es podia obviar els nous canvis que tot el món viu, especialment en l’àmbit tecnològic. Preguntat per quina seria, d’entre totes, les tecnologies que més impacte provocaran a la BioRegió en els pròxims anys, el fundador d’Invivo Partners, Lluís Pareras, ha deixat clar que “si algú vol entendre el segle XXI, ha d’entendre dues tecnologies: la intel·ligència artificial i la biologia sintètica”. La intervenció s’ha centrat sobretot en la primera, sobre la qual ha assegurat, sense poder concretar gaire pels acords de confidencialitat, que “per definir el que veurem el 2027 només se m’acut un adjectiu en anglès: shocking”.
“Escriurem que tot no va ser fàcil”
Repassat el tríptic temporal, calia posar punt final a l’aniversari, i d’això se n’han encarregat les màximes personalitats polítiques de Catalunya, el president del Parlament, Josep Rull, i el president de la Generalitat, Salvador Illa. Rull l’ha definit com un acte “amarat d’orgull, autoestima i propòsit” per una Catalunya que “no és una nació mediocre, sinó brillant”. El president del Parlament ha remarcat que el Principat “sempre s’ha caracteritzat per ser una nació emprenedora i inconformista”, i ha titllat Biocat com un “exemple paradigmàtic d’una manera de fer país”. “Cal gent capaç d’albirar un somni i d’entendre el potencial d’aquesta terra”, ha afirmat, “i nosaltres n’hem tingut, de somniadors en majúscules”. Aquí, Rull no s’ha estat de posar noms i cognoms a un Pasqual Maragall que ha arrancat l’únic aplaudiment que s’ha atrevit a aturar un discurs. No ha estat l’única personalitat catalana citada: també Antoni Gaudí, amb el seu “primer l’amor, després la tècnica”, i els versos de Miquel Martí i Pol que tanquen amb el reconeixible “tot està per fer i tot és possible”.
Rull: “Cal gent capaç d’albirar un somni i d’entendre el potencial d’aquesta terra”
Illa, per la seva banda, ha deixat clar que l’aniversari de Biocat és “una declaració de principis de quina Catalunya volem continuar sent”, tot recordant que “ara ens pot semblar molt fàcil, però era una decisió que s’havia de prendre i d’estructurar”. El president de la Generalitat ha agraït la “responsabilitat i el compromís” dels governs que l’han precedit per continuar apostant en el projecte, i ha recordat que “com en els assajos clínics, cal paciència, perseverança i confiança”. “Aquest bon moment de les ciències a Catalunya és gràcies a una manera pròpia de fer les coses: sabem treballar de bracet, i darrere dels resultats, hi ha estratègies encertades, projectes sòlids i, molt especialment, el talent i compromís dels més de 39.000 investigadors que treballeu cada dia”, ha conclòs.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat