Un cop el consell d’administració del Banc Sabadell va decidir que no donaria suport a l’opa del BBVA, totes les mirades s’han dirigit cap els accionistes, que seran els receptors de l’oferta i els qui, al cap i a la fi, decidiran el futur del banc. Als profans al món de les finances els pot semblar estrany que una empresa no tingui un propietari clar i que el capital estigui del tot atomitzat, però això és el més habitual a les grans empreses cotitzades, on les necessitats de creixement propicien ampliacions de capital reiterades que acaben per diluir els grans accionistes tradicionals i obren la porta a una constel·lació de fons d’inversió d’arreu del món.
Per norma general, al col·lectiu d’accionistes se’l pot dividir en dos grups: els institucionals (entitats financeres, fons d’inversió i similars) i els individuals (inversors grans o petits, però que no són entitats del sector financer). Quan el Banc Sabadell va tancar l’exercici 2023, el perfil dels accionistes es corresponia a un mix format per un 48% institucionals, un 48% individuals i prop d’un 4% que estava en mans de membres del consell d’administració (com ja hem explicat en alguna ocasió, la participació del consell la capitalitzava majoritàriament l’inversor mexicà David Martínez Guzmán). Cal ressenyar que ni més ni menys d'un terç del capital del banc està en mans d’accionistes que tenen entre 1 i 120.000 accions, una sèrie de paquets molt petits tenint en compte que existeixen en circulació 5.440 milions d’accions. Aquest grup que controla un terç del banc està compost per una mica més de 200.000 accionistes, una xifra que reforça la idea de capital atomitzat a la que ens hem referit en diverses ocasions. El nombre d’accionistes total s’enfila fins els 209.510, dels quals només 2.544 copen els dos terços de capital restant (aquí cal precisar que a la memòria del banc corresponent al tancament del primer trimestre del 2024 hi ha una errada tipogràfica, perquè situa la xifra total d’accionistes en 205.510 i no en la que hem referit unes línies enrere. També és possible que l’errada estigui en el volum de les diferents cohorts per nombre d’accions).
Però aquell equilibri gairebé total entre institucionals i minoristes que indicaven que s’havia produït a tancament del 2023 (48% per cada grup), ara ja no és visible perquè a la informació més recent facilitada pel mateix banc la participació del consell d’administració no hi apareix desagregada, sinó que només s’ofereixen les xifres d’institucionals (52%) i minoristes (48%). En aquesta tessitura, i tenint en compte que l’opa del BBVA està lligada a aconseguir una conversió superior al 50% del capital, els biscaïns tindrien guanyada la guerra convencent només a fons d’inversió i similars, encara que cap accionista individual s’atansés a la seva oficina bancària a demanar el bescanvi. Sigui com sigui, resulta interessant donar un cop d’ull als principals titulars d’accions del banc per fer-nos una idea de qui són els qui poden decantar la balança en un sentit o altre a partir de la decisió que prenguin.
"Els biscaïns tindrien guanyada la guerra convencent només a fons d’inversió i similars"
Com ja és costum, a qui trobem com a màxim accionista és al fons americà BlackRock, que entre accions i instruments derivats disposa d’un 3,8% del capital del banc (una dada procedent del regulador públic, que és inferior a la que va oferir el mateix banc a tancament del 2023, que era del 4,1%). Un cop més, cal advertir que aquesta gestora de fons no té el poder que sovint se li atribueix, i és que les seves inversions en borsa gairebé sempre són de caràcter financer perquè no acostumen a mostrar cap interès a controlar o influir a les empreses on hi inverteixen. Una mostra d’això és que al Banc Sabadell no tenen cap cadira al consell d’administració. Les seves compres i vendes estan destinades a alimentar els ETF que comercialitzen (Exchange-Traded Funds, o fons d’inversió cotitzats) i que omplen les carteres d’inversors institucionals perquè són productes còmodes, pràctics i aparentment molt barats. En altres paraules, quan compren o venen accions d’una empresa cotitzada no estan prenent decisions, sinó que simplement estan ajustant les seves carteres a les ponderacions que necessiten els seus ETF; per exemple, durant el 2023 BlackRock va reestructurar la seva en diverses ocasions: el 7 de febrer va quedar per sota del 3% del capital del Banc Sabadell, el 13 de febrer va tornar a quedar per sobre d’aquesta cota, el 18 d’agost va quedar per sota i el 21 d’agost va tornar a situar-se per sobre del referit 3%.
El segon accionista és l’esmentat ja en múltiples ocasions David Martínez, que a través de la seva societat Fintech Europe controla un 3,5% del banc, segons dades de la CNMV. El paquet que li atribuïa el Sabadell a tancament del 2023 era del 3,56%. L’altre inversor que supera el 3% és el fons Dimensional, que té entre el 3,01% i el 3,11%, en funció de la font consultada. La societat Dimensional Fund Advisors és una firma d’inversió establerta a Texas (Estats Units) i que té com a màxim responsable i fundador a David Booth (1946). Els actius que gestiona s’enfilen fins els 719.000 milions de dòlars. La resta d’accionistes institucionals ja queden per sota de la barrera del 3% i entre ells hi ha Millennium Group Management (1,95%), el fons sobirà de Noruega (1,82%), i la firma de gestió passiva Vanguard (1,34%). És ben possible que la informació del regulador no estigui del tot actualitzada, perquè altres fonts financeres atorguen a Vanguard una participació més elevada (3,49%) i col·loquen al podi a MSF Investment Management en detriment de Millenium.
En tot cas, qui deu tenir tots aquests contactes a l’agenda ha de ser Carlos Torres Vila, el president del BBVA, que sembla que ja ha començat a agafar vols en direcció a la City de Londres i a Wall Street, per tal de convèncer als fons de les bondats de l’opa del seu banc.