Una de les coses que sabem segur de l’opa sobre el Sabadell és que el consell d’administració de l’entitat catalana va rebutjar la primera (i potser última) oferta presentada pel BBVA. Sovint es parla del “consell” de manera impersonal, però lògicament aquest òrgan està format per un grup reduït de persones amb noms i cognoms. L’objectiu del text d’avui és saber qui són, quina és la seva relació amb el banc i quines motivacions poden tenir.
Sembla lògic començar per la cara visible del banc, Josep Oliu Creus, que a més és l’actual president. La seva relació amb el Sabadell és, podríem dir, dinàstica, perquè és el fill d’un antic director general de l’entitat. També és dels pocs consellers que tenen un paquet rellevant d’accions del banc, en concret un 0,13% que està valorat en més de 13 milions d’euros.
Qui és qui en el consell d’administració del Banc Sabadell? Quina és la seva relació amb el banc i quines motivacions poden tenir?
El número 2 del Sabadell i primer executiu (malgrat el seu protagonisme, la presidència d’Oliu no és executiva) és el seu conseller delegat, César González-Bueno Mayer Wittgenstein, un home sorgit del planter d’una de les firmes de consultoria més influents del món, com és el cas de McKinsey. També posseeix un paquet d’accions del banc, en aquest cas del 0,02% (uns dos milions d’euros a preu de mercat).
Enmig del president i del conseller delegat encara hi ha un altre càrrec, com és el de vicepresident, que ocupa un històric de la banca, Pedro Fontana García; curiosament, en el passat, va ser l’home clau del Banco de Bilbao (antecessor del BBVA) a Catalunya i va presidir Banca Catalana quan aquesta va acabar en mans dels biscaïns. No consta que sigui accionista, si més no amb una participació rellevant.
En aquest repàs no podem passar per alt a l’únic conseller dominical de l’entitat (membre del consell en representació de les accions que posseeix), que és el mexicà David Martínez Guzmán. El 3,56% del capital del banc el converteix en el màxim accionista individual i segon en global. Aquest paquet està valorat en uns 363 milions d’euros i té el seu origen a l’entrada al capital que va fer per primer cop el 2013. Segons algunes filtracions de la votació que es va produir al consell per valorar l’opa, Martínez va ser l’únic que es va abstenir (tots els altres suposadament van votar-hi en contra) perquè la proposta basca li permetria fugir del Sabadell amb alguns beneficis, i és que la seva inversió ha estat gairebé una dècada en pèrdues (la pujada del preu a la borsa fruit de l’oferta del BBVA li ha permès guanyar més de 70 milions d’euros).
Altres consellers de renom són David Vegara Figueras (secretari d’Estat d’economia al primer govern Zapatero), Pere Viñolas Serra (economista vinculat històricament a companyies immobiliàries), Aurora Catà Sala (amb una carrera professional que inclou empreses tan rellevants com Nissan Motor Ibérica, RTVE, Planeta, Atresmedia i Repsol, entre d’altres, a més d’ocupar la vicepresidència de l’America’s Cup de Barcelona), Lluís Deulofeu Fuguet (format a Andersen Consulting, amb vinculacions amb el grup empresarial de “la Caixa” i actualment membre de Cellnex), María José García Beato (advocada de l’Estat i neboda de Paulina Beato, personatge clau dels cercles de poder estatals; també vinculada a la firma Iberpapel), Mireia Giné Torrens (professora de l’IESE), Laura García Molero (vinculada a multinacionals del sector farmacèutic i consellera d’altres empreses de l’Ibex), Alicia Reyes Revuelta (formada a Icade, dels jesuïtes, i amb carrera professional al món de les finances), Manuel Valls Morató (antic soci de la firma d’auditoria i consultoria PwC) i George Donald Johnston III (procedent de la banca d’inversió americana i casat amb l’exmodel i empresària Nuria March, al seu torn exdona de Jaime Martínez-Bordiú, net de Francisco Franco).
Segons algunes filtracions, el mexicà David Martínez Guzmán va ser l’únic que es va abstenir durant la votació que es va produir al consell de Banc Sabadell per valorar l'opa
Per cert, el secretari del consell (que no n’és membre de ple dret i, per tant, no té vot) és l’incombustible i omnipresent Miquel Roca Junyent, de qui no cal recordar un cop més el seu currículum com a polític i lobbista.
És fàcil preguntar-se que guanyaria aquest exèrcit de consellers no accionistes -a excepció de David Martínez Guzmán- en cas que l’opa tirés endavant, perquè davant de la impossibilitat de fer negoci amb unes accions que no tenen, l’únic que els aportaria un nou propietari del banc és que la majoria d’ells perdrien una cadira força rendible, perquè l’any 2023 tots ells es van repartir 6,8 milions d’euros en retribucions.