Es redueixen les diferències de sou entre homes i dones? Les condicions actuals afavoreixen la presència directiva de la dona? És compatible la direcció amb la conciliació? Indry Canchila, enginyera industrial i sòcia-directora de l’àrea de consultoria d’ICSA Group, ha iniciat, amb aquestes qüestions sobre la taula, la 18a edició anual de l'informe Brecha Salarial y Presencia de la mujer en puestos directivos 2024, l'estudi d’ICSA Group i Eada Business School que recull la informació actualitzada sobre les diferències retributives entre homes i dones i la quota de presència femenina en llocs directius.
L'auditori d'Eada al carrer Aragó de Barcelona, com espai de col·loqui sobre com evoluciona la bretxa salarial i si hi ha més presència femenina a la direcció de les companyies, ha dedicat la divuitena edició de l'informe a les dones i al poder, que té un impacte directe en l'entorn empresarial. Segons Canchila, "en l'àmbit de directius, observem una bretxa salarial de 9.367 euros entre homes i dones. Per a aconseguir la paritat salarial en llocs directius, necessitaríem al voltant de 20 anys", explica.
Canchila (ICSA Group): "Per a aconseguir la paritat salarial en llocs directius, necessitaríem al voltant de 20 anys”
A més, Canchila ha destacat que "les dones tenen una presència en posicions directives d'un 15,6%. És a dir, el 84,4% de les posicions directives estan ocupades per homes". D'aquest 15,6%, hi ha una major presència de directives en la petita empresa amb un 52,9%, en les mitjanes empreses trobem un 29,4% i en les grans empreses un 17,6%. A més, segons dades de l'informe, a escala de comandaments intermedis hi ha un 33,9% de presència femenina i pel que fa a empleats se situa en un 46,3%. La categoria d'empleats és la que manté una igualtat més pròxima entre tots dos sexes, per la qual cosa la tendència no s'ha trencat, ja que en posicions de major responsabilitat hi ha una menor presència femenina. Canchila argumenta que si s'analitzen aquestes dades per sectors, s'observa que els quatre sectors amb major presència femenina són: serveis, sanitat, comerç i el tercer sector.
La necessitat d'un canvi sociocultural
A més de Canchila, s'ha posat al capdavant de la presentació la doctora, professora i investigadora d'Eada Business School, Aline Masuda. Segons Masuda, "una de les raons té a veure amb les expectatives socioculturals". És a dir, és evident que persisteixen rols de gènere, on les dones tendeixen a ocupar treballs més relacionats amb la cura. Mentre en l'estructura patriarcal tradicional, "el rol femení emfatitzava la importància de cuidar als fills, per als homes era prioritari guanyar molts diners", afegeix.
D'altra banda, els treballs predominantment masculins són aquells relacionats amb la construcció, el sector immobiliari i la banca, ja que, segons Masuda, són entorns més masculinitzats pel que "cal crear un canvi cultural per a poder moure aquests números", afirma.
Masuda (Eada Business School): "El rol femení emfatitzava la importància de cuidar als fills, per als homes era prioritari guanyar molts diners"
D'aquesta manera, Masuda ha posat en relleu que "per a tancar aquesta bretxa i augmentar la representació femenina, les empreses han de redissenyar els càrrecs de direcció que millorin realment la conciliació laboral i familiar. Els llocs que fomenten la presencialitat i les hores extres, també coneguts com a treballs cobejosos, contribueixen a la desigualtat, perquè la societat continua esperant que les dones siguin les principals responsables de la cura de la família".
Segons dades de l’informe, les dones només aconsegueixen el 9% de les directores generals en aquest país, xifra clarament estancada des de fa anys. Dins de les diferents àrees, destaca la presència femenina en Direcció de Comunicació (39%), seguida de la direcció de Recursos Humans (33,2%) i la Direcció de Màrqueting amb un 30,5%. La Direcció TIC i la de producció (5,2 i 5,8%, respectivament) continuen sent àmbits típicament masculins, igual que la Direcció Comercial, que exigeix mobilitat freqüent (7,3%).
Finalment, han conclòs que existeixen tres entorns claus on incidir: l'entorn personal, on continua sent essencial l'educació i la formació en igualtat des de petits; l'àmbit empresarial, amb processos de reclutament justos i transparents, redissenyant els llocs de treball amb major flexibilitat que permeti una millor conciliació entre vida laboral i familiar i el marc jurídic, en el qual les lleis no es converteixin en una fi en si mateix, sinó en una eina necessària per a canviar les coses.