Diuen que les aerolínies europees tenen ara una oportunitat per rescabalar-se en el mercat mundial. No és només que les grans aerolínies emergents dels països del Golf estiguin mig fora de servei per la crisi de l’Iran. És també, i sobretot, que a diferència de les nord-americanes, les europees comptaven amb una assegurança davant eventuals alces del preu del carburant, i això els permetrà obtenir un avantatge competitiu inèdit fins ara. Recordem que les companyies europees havien hagut d’abstenir-se a sobrevolar Rússia -l’itinerari més curt- en els seus desplaçaments a Àsia arran de la invasió d’Ucraïna, cosa que els havia augmentat els costos fins a deixar tot aquest mercat en mans de les companyies xineses i asiàtiques, que no tenien aquestes restriccions. Ara, travessant el Caucas podran tornar a competir amb eficiència mentre duri el conflicte i l’alça dels preus del petroli.
El cost de l’assegurança, un factor de viabilitat clau
Seguint a l’Orient Mitjà, la crisi de l’estret d’Ormuz dispara el preu de les assegurances navilieres dels que volen creuar-lo fins a fer-les sovint inassumibles. En el moment de més virulència dels atacs a vaixells occidentals al Mar Roig per part de les milícies houthis, el problema no era tant l’allargament del viatge i les males condicions de navegació habituals al cap de Nova Esperança, com el fort augment de les assegurances que el canvi de trajecte i l’allargament del viatge comportava.
La creixent aversió al risc, sobretot en uns escenaris cada cop més incerts, ha comportat un creixement exponencial del sector de les assegurances i del seu pes dins el conjunt de l’economia financera. Aquests darrers mesos, quan hem hagut de renovar l’assegurança del nostre vehicle, ens hem trobat un augment molt superior al de la inflació en l’import de la nostra pòlissa. La justificació ha estat que amb la dana del País Valencià totes les asseguradores han hagut de fer efectives moltes indemnitzacions i que han de compensar-ho per on poden.
La creixent aversió al risc, sobretot en uns escenaris cada cop més incerts, ha comportat un creixement exponencial del sector de les assegurances
En qualsevol cas, el cost de l’assegurança resulta cada cop més determinant en l’adquisició de qualsevol mena de producte o de servei i cada cop es tendeix a assegurar més qualsevol compromís o transacció. Seguint en el món dels vehicles personals, hi ha marques que, ja per defecte, t’inclouen una prima per garantir que, en cas de pèrdua forçada del lloc de treball, et cobriran determinats mesos de finançament de la quota si tu no pots fer-ho.
O, en un altre àmbit, si des de la pandèmia Barcelona ha estat òrfena de grans exposicions artístiques, sobretot de pintura, ha estat perquè el pressupost principal de cada exposició és el de les assegurances, molt més elevades quan es tracta d’un material fràgil com un quadre que no pas en escultures, fotografies o altres materials artístics.
Un sector emergent en l’economia mundial
La tendència a assegurar-ho tot i la creativitat del sector per trobar nous subjectes a assegurar fa anys que ha arribat als actius financers, siguin accions, deute, compromisos de cobrament o monedes de tota mena. La penetració del sector en l’economia -mesurat en primes directes sobre PIB- arriba al 5,4% mundial i al 6,2% als països de tradició industrial (OCDE).
El 2022, el valor dels actius de les companyies d’assegurances a escala mundial s’estimava en 35,7 bilions de dòlars, amb un creixement de vint bilions en els darrers vint anys. El mercat mundial està molt concentrat -més del 80%- als països occidentals, encapçalats pels Estats Unit, el Japó i el Regne Unit. El negoci va créixer un 6,9% el 2024 en els vint països principals, molt per damunt del creixement mitjà del PIB.
La concentració del sector a Catalunya i Espanya
Catalunya té una tradició asseguradora important. La industrialització va estimular l’aparició de mútues professionals que cobrien riscos de salut, de vida i fins i tot d’atur i de jubilació. El desenvolupament d’estructures estatals de cobertura feu que el sector es concentrés sobretot en salut i vida. La posterior adopció de sistemes de prestació sanitària mixtos ha mantingut el gran desenvolupament en salut, que en molts casos ha estat la base original de grans empreses asseguradores generals. La crisi sanitària que la pandèmia va fer evident ha comportat, per exemple, que a Catalunya el nombre d’assegurats hagi crescut un 50% en els darrers vint anys, després d’unes dècades anteriors de continuat descens.
Però no només. Aquests dies que el Racc celebra el 120è aniversari, hem de recordar que l’origen de la seva activitat era l’assistència als vehicles en carretera. La quota de soci era sobretot una mena d’assegurança al conductor. Modernament, el Racc ha desenvolupat un altre paper, no de companyia asseguradora sinó de corredoria d’assegurances de tota mena. Aquesta intermediació ha estat també molt desenvolupada a casa nostra. Però tot el sector, companyies i intermediaris -agents i corredors-, assisteix a un procés de concentració notable durant les darreres dècades.
1.350 euros per català
Avui, a Catalunya, s’estima que el sector desenvolupa un negoci de 12.000 milions d'euros, que equival a més de 1.350 euros per habitant. El sector de “No vida” és el que creix més intensament: a Espanya, un 7,4% durant el 2024, molt per damunt del creixement general del PIB.
Els creixements de tots aquests subsectors no provenen d’un augment del nombre de primes -excepte el de salut-, sinó sobretot d’un increment del seu import
A Catalunya, els vehicles representen més d’un terç del sector de “No vida” (34,3%). El segueix l’assistència sanitària, amb un 12,6% i un creixement del 6,6% durant el 2024. El multirisc de la llar representa l’11% del total. Els creixements de tots aquests subsectors no provenen d’un augment del nombre de primes -excepte el de salut-, sinó sobretot d’un increment de l’import d’aquestes primes. Augment que deriva del nombre més gran de sinistres i de l’import de les prestacions, molt vinculades a la inflació, el gran enemic del sector.
La gallina dels ous d’or de la Caixa
VidaCaixa és el líder absolut a Catalunya i l'Estat (12,4% del total espanyol), sobretot en el ram de vida i estalvi. El segon grup a Espanya és Mapfre, líder en el segment de No Vida. Grupo Mutua Madrileña és el tercer i ha crescut molt ràpidament gràcies a la seva participació del 50% a Adeslas -salut-, juntament amb la Caixa. Les dues asseguradores vinculades a la Caixa generen vora el 30% dels beneficis del grup i constitueixen l’activitat més dinàmica a l’hora de generar beneficis. El Grup Catalana Occident ha modificat recentment la seva denominació i s’ha quedat en Occident. Això després d’un procés d’integració en una sola marca del grup d’asseguradores que controlava (Bilbao, Plus Ultra i NorteHispania).
A Catalunya tenen especial rellevància les asseguradores dedicades a la salut, amb FIATC Assegurances al capdavant. També tenen la seu espanyola aquí les delegacions l’alemanya Alllianz, la francesa AXA (a partir de la compra de la suïssa Winterthur) i Zurich. Aquesta darrera va ser un dels puntals en la pervivència del Banc Sabadell davant l’OPA del BBVA i tenen l’activitat fortament vinculada. Aquests tres grups dominen el sector de nolis, fet que explica la seva implantació a Barcelona vinculada al ttrànsitmarítim. La crisi del Mar Roig ha fet augmentar l’activitat d’aquest sector a Catalunya, fet que podria repetir-se amb la crisi del Golf Pèrsic.
En el sector de crèdit i exportacions, a més de CESCE -l’agència per compte de l’Estat- hi destaca el grup Occident-Crédito y Caución, amb una quota a Espanya equivalent al 50% del total. En total, Catalunya representa el 30% del sector a Espanya a causa de la seva vocació exportadora. Altres sectors amb importants taxes de creixement són els vinculats a la responsabilitat civil industrial a la ciberseguretat.
Fugida de seus i espanyolització del negoci
El sector de les assegurances fou un dels més porucs en el procés de fugida de seus del 2017 i, a diferència d’algunes altres grans empreses, no han tornat. La concentració del sector i el fet de passar d’un mercat molt focalitzat a Catalunya a una presència més intensa a Espanya expliquen tant la fugida com, sobretot, la permanència a fora. Tal és el cas de les dues companyies vinculades a la Caixa -VidaCaixa, amb seu social a València, i SegurCaixa Adeslas, a Madrid- i Occident, a Madrid. En aquest darrer cas, sembla que hi ha també un cert desplaçament de l’activitat operativa fora de la seu tradicional a Sant Cugat.
Les mútues de dimensió mitjana han mantingut la seu a Catalunya (FIATC, MGC o Assistència Sanitària) i han unit esforços tecnològics per competir amb les vinculades a grups bancaris
En l’àmbit de la salut, les mútues de dimensió mitjana han mantingut la seu a Catalunya (com FIATC, MGC o Assistència Sanitària) i han unit esforços tecnològics per competir amb les vinculades a grups bancaris. Encara conserven una quota del 25% del mercat català gràcies a un model de proximitat i quadres mèdics propis i ben valorats.
En conjunt, a banda de la concentració per guanyar eficiència i solvència, la digitalització és una estratègia fonamental per disminuir els costos operatius. En conjunt, el sector està immers a incorporar més valor afegit i passar de simples venedors de pòlisses a gestors integrals de riscos. Uns riscos que tot fa preveure que cada cop seran més elevats en els temps d’incertesa que comencem a travessar.