Un degoteig de consellers van explicant totes les coses noves que faran amb les nous pressupostos de la Generalitat per al 2026. Que si més cursos de català, que si més jutjats, que si més metges... Qui pot estar-hi en contra? Si algú hi està, és que no s'estima el país, oi?
Aquest és el relat que el govern de Salvador Illa intenta imposar perquè els seus socis d'investidura acceptin tirar endavant els pressupostos. Els Comuns ja s'hi han avingut convencent l'executiu de continuar i aprofundir en la seva croada contra l'especulació en l'habitatge. És cert que aquesta captura dels socialistes per part de plantejaments d'esquerra radical els comporta problemes davant la gran patronal, que sempre aposten per polítiques que no vagin més enllà de la sociovergència.
Tanmateix, això no ha estat obstacle per a l'escenificació del suport al nou projecte de pressupostos per part de patronals i sindicats. Forma part del relat que es vol imposar. Una operació, la de l'acord amb els agents socials, que el govern de Pere Aragonès ja va practicar, però que la darrera vegada va resultar infructuosa.
La guerra de l'Iran ha proveït d'un nou argument per al relat del president Illa: actuar amb "sentit de país davant la inestabilitat global".
El cop de puny a la taula equivocada
Després de la galdosa gestió de la crisi de Rodalies i de noves mobilitzacions de mestres i sanitaris per part d'un Govern amb el president hospitalitzat durant un mes, aquest s'adonà que calia donar un cop de puny sobre la taula i prendre un altre cop la iniciativa política. Per això tirà endavant el projecte de pressupostos sabedor -o no- que no tenia garantits prou suports parlamentaris. Diem que potser es va llençar a la piscina pensant que hi hauria d'aigua, en forma d'acord amb el govern espanyol perquè la Generalitat recaptés tot l'IRPF. I, segons diuen, a última hora l'acord s'escolà per l'aigüera.
Després de la galdosa gestió de la crisi de Rodalies i de noves mobilitzacions amb el president hospitalitzat durant un mes, aquest s'adonà que calia donar un cop de puny sobre la taula
L'excusa per ajornar sine die el compliment dels acords d'investidura -tant de Sánchez com d'Illa- sobre el traspàs de la recaptació de l'IRPF són les vigílies electorals de la ministra Montoro, ara acabada de nomenar vicepresidenta primera. Unes eleccions andaluses en què la màxima aspiració socialista és que el PP no assoleixi la majoria absoluta i hagi de pagar el peatge de pactar amb VOX.
Tanmateix, no cal explicar a l'aparell de l'Estat la cessió de poder que representaria perdre aquesta recaptació i, aleshores, totes les excuses són bones. Illa ha donat el cop a la taula d'ERC quan no s'ha atrevit a fer-ho a la del PSOE.
El martiri dels suplements de crèdit
Ja vam relativitzar ara fa un any la transcendència de disposar de nous pressupostos i l'existència de mecanismes prou operatius per anar proveint de nous recursos el Govern a partir de la pròrroga dels pressupostos existents. De fet, en el relat que ara intenta imposar-se, ja no es fa gaire incidència en un tema que tothom ha vist que era poc rellevant.
El problema dels suplements de crèdit és que a cada tongada el Govern ha de negociar un altre cop amb els socis i anar cedint parcel·les de decisió. Una tortura.
El problema dels suplements de crèdit és que a cada tongada el Govern ha de negociar un altre cop amb els socis i anar cedint parcel·les de decisió
Tanmateix, com apuntàvem, la manca de nous pressupostos també representa una falta de decisió, una dificultat per transmetre a la població quines són les prioritats del Govern amb la despesa i, en darrera instància, una manca d'ambició. Més greu encara quan la bandera de la bona gestió que tant brandava Illa s'ha vist enterbolida els darrers mesos.
Puix que han presentat el projecte, vegem què diu
Primer de tot cal recordar que el projecte de nous pressupostos es basa en el sistema vigent i legalment caducat des de fa dotze anys, els darrers set anys i mig de govern socialista. L'acord assolit, amb totes les seves limitacions, hauria de representar una millora substancial dels recursos disponibles per part de la Generalitat. Però si tot va bé, que és molt dir, el nou sistema de finançament no entrarà en vigor fins a l'any que ve.
Es tracta d'una xifra equivalent al 8,2 % del PIB i toca a 2.500 euros anuals per cada ciutadà de Catalunya
A l'annex de l'informe que acompanya el projecte de pressupostos ens hem trobat -perquè el Govern no n'ha fet cap comunicació expressa- que el dèficit fiscal per al 2022 s'estima en 21.092 euros, un import similar a la mitjana dels darrers anys. Es tracta d'una xifra equivalent al 8,2 % del PIB i toca a 2.500 euros anuals per cada ciutadà de Catalunya. Pensem que tot el pressupost conjunt previst per a Educació i Salut és de 22.000 euros.
Uns pressupostos expansius, però no tant en termes reals
Els ingressos no financers del projecte de pressupost augmenten de més de 10.500 milions d'euros i creix un 22,8 % respecte al 2023 en termes corrents, és a dir, sense descomptar-hi la inflació. Si descomptem la inflació acumulada entre 2023 i 2025, hauríem de reduir aquest increment en uns 8,9 punts. I encara, les previsions d'inflació per al 2026 eren fins ara d'entre el 2 i el 2,5 %, però la guerra de l'Iran ja ha generat estimacions perquè s'enfili al 3 %.
Arribar a un pressupost que s'acosta als 50.000 milions d'euros no és per obra i gràcia de la multiplicació dels pans i els peixos, sinó per un augment de la recaptació. A base d'un creixement de població a raó de 100.000 persones a l'any, per poc que guanyin i que gastin, alguna cosa s'ha de notar.
Sense notícies de compensar l'augment encobert de la pressió fiscal per causa de la inflació
La participació en els ingressos per IRPF és la causa principal d'aquest augment de recursos. Recordem que la decisió de no actualitzar els trams d'IRPF a l'hora d'establir les quantitats a pagar comporta un augment encobert de la càrrega fiscal sobre els treballadors, especialment sobre les classes mitjanes. Segons l'AIREF, la recaptació addicional de l'Estat des de la pandèmia per aquest mecanisme d'augment encobert de la pressió fiscal ha estat de 9.000 milions d'euros.
A diferència del darrer i fallit projecte de pressupostos del govern Aragonès, no es contempla que la Generalitat actualitzi, ni que sigui per als trams de renda més baixos, els trams de l'IRPF en funció de la inflació en el 50 % que té potestat per fer-ho.
Els ingressos que provenen del model de finançament vigent augmenten d'un 30,3 %
En conjunt, els ingressos que provenen del model de finançament vigent augmenten d'un 30,3 % i representen el 72,7 % de l'augment d'ingressos no financers previstos.
Després, altres impostos propis, com els vinculats a l'habitatge, també es beneficien de l'augment de transaccions i de l'alça de preus. El conjunt de tributs propis i cedits s'incrementa en un 30,6 %, que equival a un 14,4 % de l'augment total d'ingressos. Finalment, el Govern remarca que també es beneficiarà per primer cop de l'impost estatal sobre els marges d'interessos i comissions de les entitats financeres, el nou impost especial sobre la banca: 367 milions d'euros, un 3,5 % de l'augment d'ingressos total.
Apedaçar l'estat del benestar i fer un tramvia
Quant a les despeses, l'estructura competencial de la Generalitat comporta com sempre que el gros de la despesa -74 %- correspon a serveis de l'estat del benestar: salut, educació, drets socials i habitatge. Aquest tipus de despesa creix lleugerament per sobre de la mitjana, un 24 %. Les partides més significatives d'aquests augments es destinaran a la contractació de pop de 6.000 places a sanitat i de més de 4.000 mestres. S'inverteixen 460 milions d'euros en hospitals i CAPS i 314 a crear o reformar centres educatius.
S'inverteixen 460 milions d'euros en hospitals i CAPS i 314 a crear o reformar centres educatius
També es crearan 900 places d'escoles bressol. En termes de serveis socials, es crearan mil noves places residencials i en matèria d'habitatge s'elevaran els ajuts al lloguer i s'augmentarà l'habitatge protegit amb un total de 1.900 milions d'euros.
Hi ha també prevista la creació de parcs de bombers, comissaries i equipaments judicials i l'augment de plantilles de mossos i bombers.
El desplegament de l'Agència Tributària Catalana, aquesta que hauria de gestionar el traspàs de l'IRPF, continua a pas de caragol, amb un pressupost de 122 milions d'euros.
En termes d'inversions, el projecte del Govern destaca els 100 milions d'euros per al tramvia de Tarragona. Dins l'apartat de mobilitat, cal recordar les bonificacions a la T-Usual i a Rodalies, que s'enduen la bonica xifra de 553 milions d'euros. En total, les inversions superen els 4.100 milions d'euros, que representen un augment del 45 % si n'excloem els que el 2023 es finançaven amb els fons Next Generation.
Podríem també col·locar dins l'àmbit de millora de la competitivitat el pressupost de 1.000 milions d'euros de l'ICF i 48 milions d'euros per consolidar el projecte ICREA d'atracció i repatriació de talent.
En paraules de la consellera Romero, "El Govern ha aprovat el pressupost (sic)... per mostrar les polítiques que vol tirar endavant". Que és el mateix que dir que procurarem sargir com puguem les costures desfilades de l'estat del benestar... i farem un tramvia.
La resta d'inversions per a la competitivitat, si hi ha sort, haurà de fer-les l'Estat.