Escolta l'article ara…
Ara fa just una setmana que el FC Barcelona va celebrar l’assemblea general de socis, que tenia com a principal missió sotmetre a votació l’aprovació dels comptes de la temporada 2025-26, del pressupost de la 2026-27 i també dues noves partides de deute. Addicionalment, també s’havien de ratificar els nous membres de la junta directiva, així com els de la comissió econòmica. Com estava previst, la junta va poder tirar endavant totes les votacions sense gens de patiment. Cal destacar que, malgrat que la pandèmia ja és un record llunyà, el club continua celebrant assemblees telemàtiques. No sembla que existeixi un motiu realment de pes per aquesta insistència (el de les despeses, es miri com es miri, no ho és).
Els membres que formen part de l’assemblea general de socis són tots els senadors (primer miler de socis), la junta directiva, tots els membres de les comissions estatutàries, els expresidents, els presidents de les federacions de penyes i, sobretot, els compromissaris designats per sorteig, que són uns 3.500 (el 2,5% del cens de socis, amb un màxim de 6.000). Encara que no sigui el tema d’avui, cal insistir breument en el fet que el Barça té un problema seriós de governança des de fa molts anys. Els socis que van votar els punts crítics de la sessió són, si fa no fa, menys del 20% dels compromissaris designats i no arriben a totalitzar el 0,5% del volum de socis de l’entitat. Serà difícil que això mai se solucioni perquè qui té la capacitat legal de fer-ho, difícilment trobarà un incentiu per tirar-ho endavant.
L’acte es va iniciar quan passaven dos minuts de les nou del matí i el primer fet destacable va ser el discurs del president Laporta, en què va ressaltar el moment d’optimisme col·lectiu pels resultats del primer equip de futbol. Molt important va ser el reconeixement explícit per primer cop que en els pressupostos de l’Espai Barça no estava inclòs el nou Palau Blaugrana, malgrat que la junta ha defensat durant anys que sí que hi era. En tot cas, ara ja no hi ha dubte i si quedava algun barrufell que s’ho pensés, haurà tingut un disgust molt gros. Més tard, es va dir que si el Palau s’arribava a fer, seria amb un tipus d’operació diferent: el que estan pensant és que algú assumeixi els costos de la construcció i recuperi la inversió a través de l’explotació diària d’aquest nou Palau. En aquest escenari, el Barça seria un simple llogater que tindria alguns slots disponibles per disputar els seus partits i, suposadament, d’aquí a uns anys en seria el propietari. És un sistema que recorda al que funciona habitualment als Estats Units.
El president també va assegurar que calia pensar mesures per enfortir el model de propietat associativa del que tothom n’està tan orgullós. I, compte, va anunciar una reforma estatutària “per blindar el model de propietat i reforçar la participació dels socis en la vida del club”. L’afirmació resulta intrigant perquè els actuals estatuts ja posen molts obstacles a una eventual transformació de l’entitat des del punt de vista societari.
En concret, l’article 85 diu: “La transformació del Club en societat anònima esportiva o en qualsevol altra forma societària o esportiva diferent de l’actual, o de qualsevol de les seves seccions amb equips que participin en competicions esportives de caràcter professional, prèvia la segregació d’aquestes en aquest darrer cas, exigeix l’acord de l’Assemblea General adoptat amb el vot favorable de les tres quartes parts dels socis compromissaris assistents que representin, com a mínim, la major part del total dels socis compromissaris”. Per exemple, en una assemblea com la de fa una setmana no hauria estat possible tirar-ho endavant encara que s’hagués produït la majoria del 75% perquè el nombre de compromissaris no arribava a la meitat del nombre total. Això sí, els estatuts no preveuen que, arribats a una situació així, s’hagi de convocar un referèndum.
L'argument del blindatge de Laporta és molt semblant al que va emprar Florentino Pérez al Real Madrid en el seu intent d’entabanar els socis blancs per vendre part del club
Estarem a l’expectativa d’aquesta reforma estatutària, però l’argument del blindatge és molt semblant al que va emprar el president del Real Madrid, Florentino Pérez, en el seu intent d’entabanar els socis blancs per vendre part del club (l’altra tesi era “conèixer el valor de l’entitat”, un propòsit absurd perquè qui té ferma decisió de no vendre mai un actiu, acostuma a no tenir gens d’interès per conèixer-ne el preu).
I ja que parlem dels blancs, els darrers dies han corregut informacions de caràcter no oficial que parlaven de la possibilitat que el club constituís una filial a la qual transferiria l’explotació de l’estadi, la marca i el negoci comercial, per després vendre’n una part a un soci extern. Aquests tres actius —juntament amb els drets de televisió, que ja tenen parcialment venuts— són el nucli dels ingressos del club, de manera que dins de l’entitat esportiva gairebé no quedaria res que proporcionés facturació (la tríada estadi, comercial i drets de televisió acostuma a suposar entre el 80% i el 90% dels ingressos dels clubs d’aquest nivell).
El directiu que més va parlar, amb diferència, va ser el Dr. Ferran Olivé Cánovas, que és vicepresident esportiu. És un home ja foguejat en missions quasiimpossibles, com va ser la defensa en el seu dia de la comissió a Darrer Dein per l’acord entre Barça i Nike. A l’assemblea de dissabte passat li va tocar fer bona cara a l’hora d’explicar un tancament comptable on tots els paràmetres són pitjors que els que estaven previstos al pressupost.
La nova comissió econòmica
En tot cas, a l’assemblea també vam poder assistir al debut del nou president de la comissió econòmica, el catedràtic Oriol Amat Salas —col·laborador de VIA Empresa—, que va donar el seu vistiplau al tancament comptable, al pressupost per a la temporada en curs i a les operacions noves de finançament, però alertant que encara hi ha camí per recórrer si els socis volen tenir un club financerament sòlid (marge de seguretat financer estret, va dir).
Amb tot, el més destacat de la seva exposició va passar per alt a la majoria i resulta summament interessant. Ens referim al propòsit expressat de “reduir el deute de manera gradual a partir de l’anàlisi d’alternatives de finançament que permetin aprofitar la fortalesa de la massa social, la projecció global i la marca per obtenir recursos a un cost inferior en terminis adequats i sense alterar el model de propietat”, una declaració en què va insistir més tard tot afegint que plantejava “la recomanació d’explorar fórmules de finançament que permetin reduir el cost mitjà del deute amb els terminis adequats sense alterar el model de propietat del club” i que cal estudiar “altres fórmules de reforç patrimonial que no comportin nou endeutament i que preservin íntegrament el model de propietat del club”.
Als setanta, a l''entorn' ja es va proposar la creació d’un vehicle inversor que es capitalitzés amb aportacions de simpatitzants i servís per adquirir el deute del club
Per reblar el clau, al torn d’intervenció dels compromissaris, el soci número 156.143, el conegut advocat Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol va llançar un prec a la junta directiva i la comissió econòmica per tal que proposin mesures per aprofitar el volum de massa social en vista a trobar “formes atípiques de finançament”. Un segon prec va ser dirigit als socis en el sentit que es comprometin amb aquestes eventuals mesures de finançament. Aquesta és, sens dubte, la direcció adequada i, alhora, una assignatura pendent.
Ja a la dècada dels setanta, el que s’anomena com a entorn va proposar la creació d’un vehicle inversor que es capitalitzés amb aportacions de simpatitzants i servís per adquirir el deute del club, de manera que els creditors deixarien de ser externs i passarien a ser culers d’arreu. Tot seguit el deute seria reestructurat, tant en terminis com en tipus d’interès, i aquest passaria a ser simbòlic. Avui dia el club té una xarxa de seguidors per tot el planeta que es compta per centenars de milions, una base social que hauria de permetre l’emissió d’algun tipus d’instrument de deute (quotes participatives, participacions preferents, o el que legalment i estatutàriament encaixi) que serveixi per reforçar els fons propis i generi recursos per cancel·lar o reduir el deute en mans de tercers. Els experts vinculats al club haurien de posar-se mans a l’obra com més aviat millor.
Totes les votacions importants van ser refrendades amb percentatges molt contundents, entre el 85% i el 92% de suports
Pel que fa a les quatre votacions més importants de la jornada, com hem dit de bon començament, totes van ser favorables als interessos de la junta i amb percentatges molt contundents: el tancament de l’exercici 2025-26 va ser referendat pel 91,7% dels vots emesos, el pressupost 2026-27 pel 89,3% i les dues noves emissions de deute amb els drets de televisió com a col·lateral —els anomenats media notes— pel 90,8% i el 85,4% (per a aquestes dues darreres calia una majoria de dos terços).
També es va validar l’acord amb la promotora immobiliària Ohana Real Estate, que té com a finalitat desenvolupar projectes conjunts, alhora que aquesta entitat passa també a ser patrocinador del club. Un altre acord que també va passar el filtre, però amb més dificultats —es van detectar traces d’antisemitisme— va ser el signat amb Babylon Park, una empresa israeliana que proposa instal·lar un petit parc d’atraccions al costat de l’Estadi. Al final, onze hores i mitja d’assemblea, una jornada tan esgotadora, que va haver-hi ocasió, fins i tot, per sentir el comentari humorístic del president Laporta assegurant que el Barça té més controls que les empreses de l’Ibex-35.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat