La banca espanyola ha entrat en la recta final de l'any amb els deures fets i una rendibilitat que continua batent rècords, fins i tot en un context monetari que ja no bufa tan a favor. El Banc Central Europeu (BCE) ha reduït els tipus d'interès després de la fase de pujades i els ha mantingut estables recentment, fet que assenyala una nova fase d'acomodació després de les retallades dels últims mesos. L'etapa més expansiva per als marges financers s'ha tancat, però els resultats presentats per les grans entitats mostren que el sector ha sabut adaptar-se i preservar la seva rendibilitat en un entorn de tipus més continguts.
En els últims dies, BBVA, Santander, CaixaBank, Bankinter i Unicaja van publicar els seus resultats corresponents als nou primers mesos del 2025. El missatge comú és de fortalesa: beneficis elevats, eficiència estable i morositat controlada. La banca espanyola ha demostrat una notable capacitat per sostenir la seva rendibilitat fins i tot quan l'impuls dels tipus d'interès comença a moderar-se.
A aquesta fotografia s'ha sumat ara el Banc Sabadell, l'últim gran banc a presentar les seves xifres, que ha tancat setembre amb un benefici rècord de 1.390 milions d'euros (+7,3%), un RoTE del 15%, una morositat del 2,45% i un CET1 del 13,74%. Els seus resultats reforcen la lectura global: creixement comercial sòlid, qualitat creditícia en millora i una solvència que permet plans de retribució ambiciosos.
Amb el Sabadell ja incorporat, la fotografia del sector queda completa. El sistema financer espanyol encararà el 2026 amb un model més madur, menys dependent del cicle monetari i més recolzat en la gestió, l'eficiència i la disciplina del capital. En un entorn de creixement moderat, inflació continguda i demanda de crèdit encara feble, el repte passa ara per sostenir aquesta rendibilitat estructural quan els tipus deixin definitivament de bufar a favor.
Radiografia ràpida del sector
Els resultats dels principals bancs espanyols consoliden un panorama de fortalesa generalitzada, amb beneficis encara elevats malgrat el menor impuls dels tipus d'interès. El negoci es manté dinàmic, la rendibilitat supera la mitjana europea i la solvència continua sent un dels grans pilars del sistema.
En conjunt, les grans entitats cotitzades —Santander, BBVA, CaixaBank, Bankinter, Unicaja i, després de la presentació d'ahir, també el Banc Sabadell—, superen els 21.000 milions d'euros de benefici net fins al setembre. La xifra reflecteix la capacitat del sector per sostenir resultats recurrents fins i tot en un entorn de normalització monetària, i amb prou feines se situa un 2% per sota del rècord del 2024. El Sabadell aporta 1.390 milions, impulsat per una forta tracció comercial: el crèdit viu creix un 8,1 % exTSB, els recursos de clients augmenten un 7,8%, i els productes fora de balanç avancen un 15,4%, reforçant la tendència expansiva del conjunt del sistema.
Els resultats confirmen que el negoci bancari espanyol ha passat de dependre del cicle de tipus a recolzar-se en una gestió equilibrada entre rendibilitat, risc i capital
La qualitat de l'actiu continua sent un dels punts més sòlids de la banca espanyola. La morositat roman per sota del 3% en la majoria d'entitats, una dada que evidencia la prudència amb què s'ha gestionat el crèdit durant els últims anys. El Sabadell s'afegeix també a aquesta tònica, amb una ràtio del 2,45%, en millora interanual i alineada amb els millors registres del sector domèstic.
En conjunt, els resultats confirmen que el negoci bancari espanyol ha passat de dependre del cicle de tipus a recolzar-se en una gestió equilibrada entre rendibilitat, risc i capital. Encara que la rendibilitat comença a normalitzar-se, les entitats mantenen una capacitat notable per a generar valor en un entorn d'estabilització monetària. Aquesta maduresa operativa és el que distingeix el cicle actual del viscut fa una dècada.
Ingressos i marges
El negoci bancari espanyol afronta el 2025 amb uns marges encara robustos, tot i que l'impuls extraordinari dels tipus comença a moderar-se. Després de dos anys de forta expansió del marge d'interessos, el sector entra en una fase d'estabilització en què la gestió del passiu, especialment el cost dels dipòsits, es converteix en el principal desafiament.
En aquest context, el marge d'interessos creix en mitjana entre un 8% i un 10% respecte al 2024, si bé amb diferències significatives segons el perfil de cada entitat. El BBVA i el Santander mantenen ritmes sòlids gràcies a la diversificació internacional; CaixaBank, més exposada al mercat domèstic, reflecteix amb claredat la transició cap a un nou equilibri: el seu marge d'interessos cau un 4,9% interanual, fins a 7.957 milions d'euros, encara que repunta un 1,4% en el tercer trimestre. L'entitat compensa part de l'impacte dels tipus amb major volum d'inversió i crèdit, cosa que li permet sostenir un marge brut de 12.118 milions d'euros (+2,8%), malgrat l'augment de les despeses (+5,2%). El benefici arriba als 4.397 milions d'euros (+3,5%), impulsat per l'activitat comercial.
El Banc Sabadell, per la seva banda, se situa en la mateixa transició que la resta del segment domèstic. El seu marge d'interessos ascendeix a 3.628 milions d'euros, un 3,2% menys que fa un any per la menor contribució del cicle monetari, però l'avenç de les comissions (+2,1%) permet que els ingressos del negoci bancari amb prou feines retrocedeixin un 2%. Igual que CaixaBank i Bankinter, el Sabadell compensa la normalització del marge financer amb un major dinamisme comercial i una aportació creixent dels productes fora de balanç.
En conjunt, el sistema conserva un marge operatiu fort i diversificat, sostingut per la qualitat del crèdit i l'estabilitat del consum i les pimes. Les comissions es consoliden com una font recurrent d'ingressos, equilibrant el menor impuls del negoci purament financer. El ràtio d'eficiència, al voltant del 42% de mitjana, confirma la capacitat del sector per contenir costos fins i tot en un entorn de menor tracció d'ingressos.
Els ingressos de 2025 descriuen un model bancari més equilibrat i menys dependent del cicle monetari
El Sabadell, amb una eficiència del 48,1%, es manté en línia amb la mitjana del segment domèstic i millora lleugerament respecte a l'any anterior gràcies a la reducció de l'1,1% en els costos.
En conjunt, els ingressos del 2025 descriuen un model bancari més equilibrat i menys dependent del cicle monetari: un sector en què la rendibilitat es recolza cada cop més en la gestió, l'activitat comercial i l'eficiència operativa.
Riscos i qualitat d'actius
La qualitat del crèdit continua sent un dels pilars més sòlids del sistema financer espanyol. Malgrat el refredament econòmic, els bancs mantenen la morositat en nivells històricament baixos, per sota del 3% en la majoria d'entitats, gràcies a una gestió prudent del risc i a carteres cada cop més sanejades. CaixaBank (2,27%) i Bankinter (2,0%) presenten els millors registres, mentre BBVA (2,8%) i Santander (2,92%), amb més exposició a mercats emergents, mantenen ràtios estables. Unicaja continua millorant, consolidant el seu procés de sanejament.
En aquest context, el Banc Sabadell se situa plenament en la part sòlida del sector, amb una morositat del 2,45%, una de les reduccions més destacades del trimestre. L'entitat disminueix els seus actius problemàtics en 69 milions d'euros i eleva la cobertura stage 3 fins al 63,8%, reforçant un perfil creditici cada cop més robust.
El cost del risc, provisions sobre la cartera creditícia, es manté en nivells històricament baixos, entre 0,4 i 0,5% per al conjunt del sector. CaixaBank i Unicaja se situen a l'extrem inferior (0,24%), mentre que el BBVA (1,35%) i el Santander (1,13%) registren xifres superiors per la seva activitat internacional. El Sabadell aporta una millora notable amb un cost del risc total de 31 punts bàsics (37 pb exTSB), millor del que anticipava el mercat i coherent amb la millora de la seva cartera.
Cada entitat mostra signes de dinamisme en l'activitat creditícia. CaixaBank destaca per la seva capacitat per continuar impulsant la concessió de crèdit malgrat la pressió fiscal: entre gener i setembre, la nova producció va assolir 61.255 milions d'euros (+20%), amb un creixement del 16 % en préstecs a empreses i un avenç del 6,7% en la cartera sana.
La banca espanyola arriba a aquesta nova fase amb una posició forta: les carteres estan sanejades, els matalassos de capital són amplis i les provisions són suficients per absorbir un 'shock'
En paral·lel, el Sabadell mostra també un creixement significatiu en el seu negoci domèstic: la concessió hipotecària augmenta un 26%, el crèdit al consum un 19%, i el crèdit a empreses creix un 6,2% interanual, la qual cosa confirma un patró d'expansió equilibrada i alineada amb el comportament de la resta del sector.
En conjunt, la banca espanyola arriba a aquesta nova fase del cicle des d'una posició de fortalesa estructural. Les carteres estan sanejades, els matalassos de capital són amplis i les provisions són suficients per absorbir eventuals shocks. El sistema manté així marge per sostenir la seva rendibilitat sense comprometre la solvència.
El quid de l'impost a la banca
L'impost extraordinari a la banca, creat el 2023 i perllongat de facto fins al 2027 a través del nou impost sobre el marge d'interessos i comissions, continua sent un dels punts més sensibles del debat del sectori. El seu impacte comptable és assumible, però afegeix incertesa sobre la rendibilitat domèstica i la inversió futura.
El gravamen aplica un 4,8% sobre la suma del marge d'interessos i les comissions netes generades a Espanya, i afecta les entitats amb ingressos superiors a 800 milions d'euros el 2019. És a dir, el Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell, Bankinter i Unicaja.
En el cas de CaixaBank, l'impost es comptabilitza ara de forma lineal per trimestres (148 milions d'euros en el primer i segon, altres 150 milions en el tercer), enfront del 2024, quan es va registrar íntegrament en el primer trimestre (493 milions d'euros). El banc estima que, d'haver-se aplicat el mateix criteri l'any anterior, el creixement del benefici hauria estat del 0,6%
El conjunt del sector ha abonat més de 1.100 milions d'euros el 2025, amb CaixaBank (~400 milions), BBVA (~285 milions) i Santander (~224 milions) com a principals contribuents. El Sabadell suporta un impacte de 124 milions d'euros en l'exercici, un 35% inferior al carregat el 2024 gràcies a la nova imputació trimestral, cosa que modera la desacceleració del benefici i facilita el compliment dels seus objectius de rendibilitat.
L'impost a la banca no ha afectat la solvència ni al crèdit, encara que redueix lleugerament la rendibilitat sobre el capital domèstic
Malgrat això, les entitats han mantingut els seus objectius de rendibilitat, capital i dividends. L'impost no ha afectat la solvència ni al crèdit, encara que redueix lleugerament la rendibilitat sobre el capital domèstic. El debat se centra ara en el seu possible caràcter permanent a partir del 2026, cosa que el BCE observa amb cautela i que el sector considera un risc per a la competitivitat futura
Capital, 'payout' i recompres
El capital torna a situar-se al centre del model bancari espanyol. La solvència s'ha convertit en una palanca d'estabilitat i confiança, que permet sostenir dividends i recompres sense comprometre la fortalesa del balanç. Tots els grans bancs superen el 12% de CET1 fully loaded, molt per sobre del llindar regulatori del BCE
Per entitats, el BBVA (13,42%) i el Santander (13,1%) mantenen un equilibri sòlid entre rendibilitat i capital, mentre CaixaBank (12,4%) i Bankinter (12,9%) presenten estructures igualment robustes. Unicaja (16,2%) sobresurt com la més capitalitzada. El Sabadell se situa en un punt intermedi, amb un CET1 del 13,74%, després d'un increment de 72 punts bàsics des de gener, suficient per sostenir creixement i retribució sense tensions.
Aquesta folgança permet finançar polítiques de retorn a l'accionista històricament altes: el payout mitjà del sector se situa entre el 55% i el 60%, un dels més generosos d'Europa. CaixaBank va pagar un dividend de 0,1679 euros / acció el 7 de novembre, per un total d'1.181 milions d'euros, equivalent al 40% del benefici del semestre, a més d'activar un nou programa de recompra de 500 milions d'euros. Bankinter i Unicaja mantenen polítiques estables al voltant del 50–60%, mentre que Santander i BBVA combinen dividends amb recompras significatives. En tots els casos, els nivells de capital permeten sostenir aquestes distribucions sense comprometre la solvència.
Dins d'aquest patró sectorial, el Sabadell s'alinea amb una estratègia igualment ambiciosa i plenament comparable amb la dels seus competidors. L'entitat preveu retornar 6.450 milions d'euros a l'accionista entre 2025 i 2027, amb un dividend per acció superior als 20,44 cèntims abonats amb càrrec al 2024 i un dividend extraordinari de 2.500 milions lligat a la venda de TSB prevista per al 2026. Malgrat aquest esforç de retribució, el Sabadell anticipa que mantindrà un CET1 per sobre del 13%, cosa que reforça una posició de solvència coherent amb la de la resta del sistema
En conjunt, la banca espanyola entra en la nova etapa del cicle amb solvència folgada, rendibilitat elevada i polítiques de retorn sense precedents. Lluny de la imatge de vulnerabilitat de fa una dècada, el sector presenta avui una capacitat de capitalització, eficiència i disciplina financera que el situen entre els més sòlids d'Europa.
Comparativa i rànquing
Amb tots els resultats publicats, el mapa de la banca espanyola el 2025 mostra un sector rendible, eficient i sòlid, encara que amb models de negoci diferents. El conjunt de les grans entitats manté una rendibilitat sobre capital tangible (RoTE) propera al 16%, molt per sobre de la mitjana europea, però el lideratge varia segons l'enfocament.
En rendibilitat, el lideratge segueix clarament marcat: el BBVA (19,7%) encapçala el rànquing, seguit molt de prop per Bankinter (19,4%). A continuació, se situa CaixaBank (17,8%), que aconsegueix millorar malgrat la caiguda de tipus gràcies a l'impuls del crèdit i a una activitat comercial especialment intensa. En l'àmbit estrictament domèstic, Sabadell aporta un RoTE del 15% (14,1% recurrent), un nivell sòlid i plenament alineat amb la banca més rendible del mercat espanyol, i per sobre d'Unicaja (12,3%).
Per la seva banda, el Santander (16,1%) i el BBVA, ambdós amb models altament diversificats i amb major consum de capital per la seva presència en mercats internacionals, mantenen rendibilitats robustes que confirmen la fortalesa del conjunt del sector i l'eficàcia de les seves estratègies globals
Aquestes diferències s'han d'interpretar tenint en compte el consum de capital o RWA (Risk-Weighted Assets). El BBVA i el Santander, amb una forta presència internacional, operen amb carteres de major ponderació per risc, cosa que exigeix més capital i tendeix a moderar el RoTE ajustat al risc malgrat els seus elevats beneficis. En contrast, CaixaBank i Bankinter es beneficien d'estructures més lleugeres i d'un negoci més concentrat a Espanya, cosa que els permet generar retorns alts amb menor consum de capital. El Sabadell se situa en una posició intermèdia, amb un negoci majoritàriament domèstic, un consum de capital contingut i un nivell de rendibilitat coherent amb el risc assumit, cosa que l'alinea amb la banca espanyola més eficient en termes de retorn ajustat.
L'eficiència operativa continua sent una de les grans fortaleses del sistema. El ràtio mitjà de costos sobre ingressos ronda el 42%, amb Bankinter (≈ 39%) i Santander (≈ 41%) entre els més eficients. BBVA (≈ 42%) i CaixaBank (≈ 43%) mantenen nivells molt competitius, mentre que Unicaja, per sobre del 50%, segueix en fase de convergència. En aquest context, el Sabadell, amb una eficiència del 48,1%, se situa per sobre de la mitjana del sistema domèstic, però mostra una tendència positiva gràcies a la reducció de costos i a l'avenç en la simplificació operativa.
El sistema bancari espanyol tanca el 2025 amb una posició destacada a Europa: fort, rendible i prudent
En solvència, tots els grans bancs mantenen ràtios CET1 fully loaded > 12%, amb Unicaja (16,2%) i el BBVA (13,42%) al capdavant. CaixaBank (12,4%) confirma la seva solidesa i la seva capacitat per finançar dividends i recompres sense debilitar la seva estructura. El Sabadell se situa entre CaixaBank i Santander, consolidant un perfil de capital còmode fins i tot després del seu pla de retribució
En conjunt, la banca espanyola combina rendibilitat alta, eficiència estructural i risc contingut, una equació difícil de replicar a Europa. Cada entitat lidera un àrea:
- BBVA, per la seva rendibilitat i diversificació internacional;
- Bankinter, per la seva eficiència i baix consum de capital;
- CaixaBank, per la seva model domèstic resilient i equilibrat;
- Santander, per la seva escala i resiliència global;
- Unicaja, per la seva fortalesa de capital i millora progressiva;
- Sabadell, per l'impuls comercial i la transició cap a un model més rendible després de la fase de reestructuració.
El sistema bancari espanyol tanca 2025 amb una posició destacada a Europa: fort, rentable i prudent, encara que amb el desafiament de mantenir aquest equilibri quan els marges es normalitzin i la fiscalitat pesi més.
Valoració borsària i rendibilitat per dividend
Els resultats sòlids del 2025 també s'han deixat notar al mercat, encara que amb menys entusiasme del que caldria esperar. Malgrat els beneficis rècord, la banca espanyola continua cotitzant amb múltiples de valoració baixos, cosa que la converteix en un dels sectors més atractius, i alhora més infravalorats, del panorama europeu.
El PER mitjà es mou entre 6 i 7 vegades beneficis, enfront de l'entorn de 9 vegades en la banca del Vell Continent. Una bretxa que reflecteix tant la prudència del mercat davant la normalització de marges com l'oportunitat latent de revalorització si els beneficis es consoliden el 2026.
Per entitats, les diferències són clares. Bankinter i CaixaBank, els bancs amb més pes domèstic, se situen a la franja alta, entre 7,5 i 8 vegades beneficis, recolzats pel seu baix consum de capital (RWA), la seva elevada eficiència i la visibilitat dels seus resultats.
La rendibilitat per dividend continua sent el gran reclam per a l'inversor; el sector ofereix un rendiment mitjà proper al 7%, molt per sobre de la renda fixa i de la mitjana europea
En l'altre extrem, el BBVA i el Santander, amb una presència significativa a l'Amèrica Llatina i altres mercats emergents, cotitzen entre 6 i 6,5 vegades, reflex de la prima de risc associada a la seva diversificació geogràfica. El Sabadell i Unicaja, més petits i amb un model eminentment nacional, romanen a la franja de 5 a 6 vegades beneficis, un descompte estructural enfront dels grans grups, però també un espai potencial de revalorització si mantenen la senda de creixement i millora en rendibilitat
La rendibilitat per dividend continua sent el gran reclam per a l'inversor. El sector ofereix un rendiment mitjà proper al 7%, molt per damunt de la renda fixa i de la mitjana europea. El BBVA i el Santander destaquen per volum absolut de retribució, amb programes de recompra que eleven el retorn total per damunt del 9%. CaixaBank i Bankinter, per la seva banda, ofereixen entre 6 i 7%, amb una política de dividends més previsible i un payout del 50–60%. Unicaja i Sabadell voregen el 5%, amb la qual cosa prioritzen el reforç del capital enfront del repartiment de beneficis.
A més, el Sabadell afegeix un atractiu singular: el dividend extraordinari de 2.500 milions d'euros lligat a la venda de TSB previst per al 2026, a més dels 7 cèntims per acció que abonarà al desembre i un compromís explícit de mantenir un dividend superior al del 2024 durant tot el trienni
A diferència d'altres etapes de tipus alts, els dividends actuals se sustenten en beneficis ordinaris, no en resultats extraordinaris, i en ràtios de solvència històricament elevats. Aquesta combinació de benefici recurrent, solvència sòlida i retribució generosa situa la banca espanyola en una posició d'equilibri poc comuna
Amb múltiples continguts i una rendibilitat per dividend difícil d'igualar a Europa, el sector es consolida com un refugi rendible en temps de normalització monetària. Les cotitzacions descompten un escenari prudent, però els fonaments segueixen sent clars: marges sostenibles, capital robust i un retorn a l'accionista que confirma que la banca espanyola val més del que el mercat està disposat, per ara, a pagar.
Conclusions
Els resultats del 2025 confirmen que la banca espanyola ha entrat en una etapa de maduresa estructural. La banca ha demostrat que pot sostenir beneficis elevats, risc reduït i solvència àmplia fins i tot en un entorn en què el vent dels tipus ja no bufa amb la mateixa intensitat. La rendibilitat deixa de dependre del cicle monetari i es recolza cada cop més en la disciplina operativa, l'eficiència i la gestió prudent del capital.
El conjunt de les entitats ha après a equilibrar creixement, risc i control de costos amb una solidesa que contrasta amb la fragilitat de fa tot just una dècada. La millora contínua de la qualitat del crèdit, l'ampliació dels marges operatius i la diversificació d'ingressos consoliden un model que ha sabut adaptar-se a un context menys favorable sense renunciar a la rendibilitat.
El 2026 el repte serà diferent: ja no es tracta de resistir, sinó de preservar el avantatge competitiu
Mirant al 2026, el repte serà diferent: ja no es tracta de resistir, sinó de preservar el avantatge competitiu. L'estabilització dels marges, el possible caràcter permanent de l'impost a la banca, les noves exigències regulatòries de Basilea III i la transformació digital obligaran a refinar encara més la gestió i a prioritzar l'eficiència. També la integració de criteris ESG i l'avenç tecnològic redefiniran part del negoci i requeriran inversions sostingudes
Tot i així, el sector arriba a aquesta nova etapa des d'una posició excepcional: sòlid, rendible i ben capitalitzat. La banca espanyola ja no depèn de l'impuls monetari per generar valor; avui es sosté sobre la seva pròpia gestió i sobre un model operatiu que ha demostrat resiliència i consistència en un entorn cada cop més exigent.
La banca espanyola tanca un cicle daurat amb balanços més forts que mai, però amb un horitzó més exigent: el desafiament ja no és resistir, sinó demostrar que la seva rendibilitat pot sostenir-se quan el vent dels tipus deixi de bufar a favor