Catalunya es troba immersa en un debat constant sobre la seva relació amb el turisme. Amb Barcelona com a capital declarada del turisme massificat (segons Nomad) i convertida en un dels principals destins internacionals de trebacances (la versió nostrada del workation anglosaxó), no són poques les veus que reclamen un replantejament del model. La crida més recent la recull l’Informe Fènix, una anàlisi conjunta d’un grup d’economistes catalans que assenyalen, entre altres qüestions, l’hostaleria i la restauració com a sectors “altament subvencionats” de l’economia catalana.
Aquest clima de mala convivència s’ha traslladat també a la ciutadania: tot i que va reduir-se 5,7 punts respecte a l’anterior edició, la segona onada de 2025 del Baròmetre Municipal de Barcelona apunta que el turisme és la cinquena preocupació principal dels ciutadans barcelonins, per darrere de l’accés a l’habitatge, la seguretat ciutadana, la neteja i la immigració. Davant d’aquest context, una de les principals apostes de l’administració pública és prioritzar aquells tipus de turisme que minimitzin les externalitats negatives i deixin un llegat econòmic a la ciutat. És en aquesta categoria en què destaca especialment el turisme de congressos, un àmbit en el qual Barcelona es posiciona clarament al tauler internacional.
Així ho considera, almenys, l’Associació de Congressos i Convencions Internacionals (ICCA), que en el seu rànquing anual presentat el passat dimarts a la fira IMEX de Frankfurt (Alemanya) situa Barcelona com la tercera millor ciutat del món en congressos. Per sectors, la capital catalana es posiciona com a primera en la categoria de ciència, la indústria amb un volum més elevat de congressos registrats per l’ICCA; en segon lloc en l’àmbit de la salut i la medicina, superada només per Viena, i quarta en congressos tecnològics. A més, la ciutat comtal també assoleix la fita de no caure del top 5 del rànquing en els darrers 25 anys, un assoliment que no ha aconseguit cap altra població.
“Aquests resultats són una excel·lent notícia i ratifiquen l’aposta estratègica que ha fet l’Ajuntament de Barcelona per impulsar aquest tipus de turisme”, ha celebrat el tinent d’alcalde d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, qui ha recordat que la ciutat “aspira a augmentar fins a un terç el percentatge de visitants que rep d’aquest sector”. No en va, l’activitat de Fira de Barcelona té un impacte anual de 6.100 milions d’euros, d’acord amb un informe de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i la Universitat de Barcelona (UB) presentat el passat febrer. La xifra equival a un 1% del PIB de Catalunya i inclou la creació de 49.000 llocs de treball. A més, no és una dada estable: des de 2019, l’impacte econòmic de l’activitat firal ha experimentat un increment del 28,1%.
Fira de Barcelona té un impacte econòmic de 6.100 milions d'euros anuals, que ha crescut un 28,1% des de 2019
Amb grans noms com el MWC, l’Integrated Systems Europe (ISE), Alimentaria+Hostelco, Smart City Expo World Congress, Seafood o la Barcelona Wine week, la capital catalana té una posició consolidada en el panorama internacional de congressos i convencions. Tanmateix, no és l’única: ciutats d’arreu del món, i especialment europees, competeixen amb Barcelona per esdevenir la capital dels congressos, un títol que, enguany, l’ICCA ha atorgat a Lisboa.
Del predomini portuguès a la tecnologia de Singapur
Perquè sí, amb una puntuació de 188 punts, Lisboa lidera en solitari el rànquing anual de l’ICCA, a una distància considerable de la següent classificada. La ciutat ubicada a l’estuari del Tajo és seu d’esdeveniments com el Web Summit, una de les conferències tecnològiques més importants del sud d’Europa que l’any passat va permetre aixecar més de 715 milions de dòlars a les startups que hi van participar.
A la capital portuguesa també s’hi celebra el SBC Summit, una de les principals trobades del sector dels jocs d’atzar i les apostes; el Portugal Smart Cities Summit, dedicat a les ciutats intel·ligents; la BTL (Bolsa de Turismo de Lisboa), el principal esdeveniment sobre turisme de Portugal, o bé el QSP Summit, centrat en el món del negoci i del màrqueting. Per àmbits d’especialització, on més destaca Lisboa és en medicina, on ocupa la tercera posició mundial (just darrere de Barcelona), mentre que és cinquena en ciències i sisena en tecnologia.
La segona posició mundial, amb una puntuació de 174 punts, és per París. La ciutat de les llums sobresurt en ciències, on és segona a escala mundial (de nou, darrere de Barcelona), mentre que és tercera en tecnologia i quarta en salut. El congrés insígnia de la capital francesa és VivaTech, una de les principals conferències mundials dedicades a la tecnologia i la innovació que el 2025 va reunir més de 180.000 visitants (un 71% més que el MWC de 2026).
Però no només de VivaTech viuen els parisencs: la diversitat temàtica té espai per congressos com el Paris Air Show, l’esdeveniment professional del sector aeroespacial i de defensa més gran del món, o bé Maison&Objet, una fira de referència per al disseny d’interiorisme. També destaquen FIAL Paris en alimentació, l’NRF Retail’s Big Show Europe (fins a 2024 coneguda com a Paris Retail Week) en comerç detallista o la JEC World en la indústria dels materials compostos.
París destaca per la diversitat temàtica dels seus congressos, amb VivaTech, Maison&Objet o FIAL Paris com a grans exponents
Saltant-nos Barcelona (que suma 166 punts) i abandonant el podi, la quarta posició del rànquing anual de l’ICCA és per Viena, amb 159 punts. La ciutat més gran d’Àustria, contendent habitual en la secció del Rànquing, encapçala en solitari la categoria particular de congressos de salut i és tercera en ciència, però cau a la vuitena plaça en tecnologia, empatada amb Hong Kong i Praga.
Aquest predomini de la salut es mostra amb trobades com el Congrés Europeu de Radiologia o el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia, dos esdeveniments claus per al sector mèdic europeu. En l’àmbit científic, Viena també acull l’assemblea general de la Unió de Geociències Europea (EGU) i la Conferència General de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (IAEA). A més, la ciutat també té espai per esdeveniments com el festival d’emprenedoria, innovació i startups ViennaUP.
Mentre Viena es posiciona com a pol de congressos científics, Singapur treu pit de fires tecnològiques
Finalment, qui tanca el top 5 és, també, la primera ciutat no europea: Singapur. Amb 156 punts, ben a prop de Viena, la principal ciutat-estat del sud-est asiàtic lidera el rànquing particular de congressos tecnològics, és tercer en ciències i sisè en salut. El predomini tecnològic del més meridional dels quatre tigres asiàtics es demostra amb trobades com el Singapore FinTech Festival, l’esdeveniment més gran del món dedicat a la tecnologia financera, en el qual van assistir més de 70.000 assistents el 2025.
Com París, Singapur també té el seu propi Singapore Airshow dins de la indústria aeroespacial, mentre que la Setmana de la Innovació i la Tecnologia de Singapur (SWITCH) es posiciona com a principal conferència d’innovació de l’Àsia sud-oriental. CommunicAsia destaca també en l’àmbit de les telecomunicacions, mentre que TB Asia i Food & Hotel Asia són fires de referència en turisme i hostaleria, respectivament.
Predomini de ciutats europees, però amb els EUA com a país líder
La resta del rànquing de ciutats més ben posicionades en l’organització de fires i congressos remarquen el predomini europeu, amb quinze de les vint poblacions que conformen la part alta de la taula. Praga, Copenhagen i Londres ocupen les següents posicions de la classificació, que també recull ciutats com Berlín, Madrid, Brussel·les, Roma, Atenes, Dublín, Istanbul o Amsterdam. L’Àsia és el següent continent en nombre de ciutats: després de la ja mencionada Singapur, Seül, Tòquio i Bangkok ocupen la novena, desena i onzena plaça, respectivament, mentre que Hong Kong es deixa veure en quinzena posició. En canvi, el continent americà només col·loca una única ciutat, Buenos Aires, empatada en vintena plaça amb Amsterdam.
Aquesta abundància de ciutats europees i asiàtiques contrasta amb la comparació per països, ja que en aquest cas són els Estats Units els qui lideren el rànquing, seguits per Itàlia, Alemanya, Espanya i el Regne Unit. Curiosament, la primera ciutat estatunidenca que apareix en el rànquing de ciutats, Washington DC, no ho fa fins a la posició número 53.