Si Girona és la paraula de moda pels excel·lents resultats de l’equip de futbol a primera divisió, la comarca d'Osona no es queda enrere. I, en aquesta ocasió, no té a veure amb l’esport, sinó amb la lliga d’or de l’àmbit empresarial. Companyies de la talla de Bon Preu, La Farga o Casa Tarradellas formen part del selecte club osonenc que s’ha convertit en una de les locomotores econòmiques de la província de Barcelona, juntament amb el Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Tot gràcies a una facturació anual de mes de 1.000 milions d'euros per companyia, plantilles formades per centenars de treballadors o amb plans d’expansió arreu del país. Enmig d'una plana, diversos turons i amb una boira característica com la del Segrià, s'alcen fàbriques i magatzems que van des dels serveis fins a la indústria alimentària, amb els embotits i els porcs com els autèntics “reis” de la comarca.
Osona no s’entén sense una privilegiada ubicació, una restauració amb productes autòctons i un majoritari sentiment independentista, en què durant l’època del procés tots els municipis es van adherir a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Així mateix compten amb l’Esquirol, el poble més independentista de Catalunya (92% dels vots) i que ha despertat la curiositat de diversos mitjans internacionals, com ara la BBC, que li ha dedicat un ampli reportatge. Ideologia a part, la comarca està situada al nord-est de Catalunya i limita amb el Ripollès, la Garrotxa, la Selva, el Moianès i el Lluçanès. Coneguda per a molts per ser un lloc de pas per accedir als Pirineus, fer camí cap a la frontera francesa o gaudir del turisme rural, té una població de 164.555 habitants i 42 municipis.
L'economia d'Osona ha estat tradicionalment lligada durant el segle XX a l'agricultura i la ramaderia, tot i que durant les darreres dècades ha experimentat un creixement en sectors com la indústria i els serveis. La producció agrícola inclou cereals, llegums i fruites. També és coneguda per la producció d'embotits, especialment el fuet. Si es va al detall, la zona es caracteritza per comptar majoritàriament amb empreses de serveis (68,5%), indústria (16,8%), construcció (10,3%) i agricultura (4,3%), tal com detalla l'Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del 2023 elaborat per la Cambra de Comerç d'Osona. Pel que fa a la grandària de les companyies, majoritàriament són pimes, ja que el 80% d’elles no arriba a 9 treballadors, mentre que només hi ha 27 empreses que tinguin més de 250 empleats a la comarca, que correspon al 0,5% del total.
Un ‘top 10’ de luxe
La comarca no s’entendria sense emblemes com ara Bon Preu, La Farga, Casa Tarradellas, Costa Food Meat, Patel, Grup Baucells, Seidor, Mafriges, Seidor Consulting i Alacer Mas, que conformen el top 10 del llistat d'empreses amb seu a la comarca segons els ingressos d'explotació, tal com detalla la Cambra d’Osona. A continuació, un repàs de les 10 companyies més importants.
1. Bon Preu i la radiografia d’una expansió curosa
Bon Preu està d'enhorabona el 2023. Després de tancar el 2022 amb una facturació de 2.076 milions d'euros i convertir-se en un dels principals líders del rànquing de supermercats, genera més de 22.900 llocs de treball, de forma directa i indirecta a Catalunya. Una aposta de creixement en anys de màxima complexitat en el sector de la distribució per l'augment de preus i la inflació dels aliments, que no els ha frenat en la construcció d'una nova central logística a Montblanc, per estendre’s al sud de Catalunya, un dels deures pendents. I, sense ocultar tampoc els seus orígens, com és "l'orgull osonenc" amb l’obertura d’un ambiciós supermercat al municipi de Tona, de 8.100 habitants, amb una inversió de 6,5 milions d'euros i 26 llocs de treball a la històrica Plaça Major.
Els orígens del que avui és un dels grups de distribució més importants amb seu a Catalunya no estan molt lluny de Tona, tal com detallen des de la companyia a VIA Empresa. Tot va començar al carrer del Pont, a Torelló (Osona), quan el president i únic propietari de Bon Preu, Joan Font (1951) es va incorporar des de ben petit al negoci que regentaven els seus pares, coneguts com els bacallaners Font. Després de diversos viatges per Europa i haver vist noves formes de comerç, amb tan sols 23 anys va obrir el 1974 el seu primer supermercat a la població veïna de Manlleu. El seu germà Josep, que era dos anys més jove, es va incorporar al negoci que quedaria repartit a meitats.
Amb el pas dels anys van obrir un nou servei a Vic i, poc després, a Vilafranca del Penedès amb el primer hipermercat amb l'ensenya Esclat. Com a curiositat, en el cas osonenc va haver d'intervenir la Guàrdia Civil durant el primer dia d'obertura fruit de la gran expectació popular desfermada que va obligar els agents a haver de posar ordre al carrer. Cal destacar que, amb el pas dels anys, un dels motius del seu creixement té a veure amb l'obertura de nous establiments. Com a adquisicions, només han comprat les xarxes d'Orangután i Intermarché.
Font ha impregnat Bon Preu amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes, fins a convertir-se en símbol de l’empresariat que ha donat suport a l'independentisme
Entre les principals característiques del model de negoci destaca la varietat de productes, la majoria de quilòmetres zero i la importància del català en tots els productes i en l'atenció del client. De fet, molts treballadors d’origen estranger que treballen a la cadena de supermercats confessen que “han après de forma exprés l’idioma per l’èmfasi en utilitzar el català en totes les comunicacions”. Encara més, Font ha impregnat la marca amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes, fins a convertir-se en símbol de l’empresariat que ha donat suport a l'independentisme. A més, Joan Font té un gran paper al lobby empresarial Femcat, com a patró i cara més mediàtica.
2. La Farga i els reis del coure
Qui també pertany al lobby empresarial Femcat és Oriol Guixà, qui ha liderat durant més de 42 anys La Farga. De fet, l’empresa metal·lúrgica especialitzada en coure de les Masies de Voltregà (Osona), va disparar la facturació el 2021 fins als 1.499 milions d’euros, un 38,5% més que els 921 milions del 2020 i un 32,5% que els 1.011 milions del 2019, abans de la pandèmia.
El volum de vendes a l’estranger de La Farga equival aproximadament a l’1% de les exportacions catalanes
Quan es pregunta per l’èxit de La Farga, des de l'organització recorden que és una empresa amb 215 anys d’existència i que el seu volum de vendes a l’estranger equival aproximadament a l’1% de les exportacions catalanes. Així li ho van recordar al llavors conseller d'Economia, Jaume Giró, quan va visitar les instal·lacions el juny de 2022. El 49% de les vendes del 2021 van ser exportacions a 74 països, si bé el gruix va anar cap a la Unió Europea.
És una empresa metal·lúrgica especialitzada en la fabricació de semielaborats de coure i els seus aliatges pels mercats elèctrics, envasos metàl·lics, ferroviari, tubs, automoció i conductors especials. Però el seu tret diferencial és l’aposta pel reciclatge: són líders mundials en tecnologia de reciclatge del coure. Han venut la seva tecnologia a més d’una trentena de plantes metal·lúrgiques de tot el món. La Farga és una empresa familiar liderada per Oriol Guixà, president del consell d’administració, i per la seva filla Inka Guixà, que n’és la CEO. La directora general va entrar en l’última edició del rànquing de les millors CEO d’Espanya que elabora la revista Forbes.
3. Casa Tarradellas: l’imperi de l’alimentació dels 1.100 milions d’euros
Casa Tarradellas és possiblement una de les companyies més conegudes de Catalunya i de la resta d’Espanya. A més, compten amb bones notícies ja que van tancar el 2022 amb una facturació de 1.161 milions d'euros, un 8,5% més si es compara amb el 2021. Els pròxims mesos s’anunciaran els resultats del 2023. Malgrat que el context inflacionista ha afectat el preu de les matèries primeres i de l'energia, des de la companyia apunten que "han assumit aquest augment dels costos per evitar una pujada de preus i impacte al consumidor". Els objectius a curt i mitjà termini: inversions en projectes d’innovació i sostenibilitat.
El catapultador de Casa Tarradellas ha estat l’aliança amb Mercadona, com a proveïdor de la marca blanca Hacendado per a les pizzes, que li ha permès arribar a més de 1.600 supermercats de la companyia valenciana
Qui hi ha a darrere d'aquest imperi de l'alimentació? Tal com indica el nom, es pot trobar a Josep Terradellas i a la seva esposa Anna Falgueras, que el 1976 van crear l'Hostal d'Osona a Vic, un petit obrador dedicat a l’elaboració de productes càrnis que comptava amb una fàbrica, una botiga i un petit restaurant. D'aquí en va sorgir el fuet Espetec, un embotit en barra que s'ha popularitzat i ha situat la ciutat dels Sants com un referent al mercat. A causa de l’èxit, va passar a denominar-se Casa Tarradellas el 1985. Van instaurar un petit canvi ortogràfic a la primera vocal, canviant la “e” per la “a”, per fer-ho més “comercial”. Una altra data per emmarcar al seu calendari va ser el 1996, ja que van impulsar la pizza fresca que va créixer tant que va preocupar, i molt, a la competència, que només en venia de congelades.
No obstant això, el catapultador definitiu va ser l’aliança amb Mercadona, primer com a proveïdor de la marca blanca Hacendado per a les pizzes, que li va permetre arribar a més de 1.600 supermercats de la companyia valenciana. Tanmateix, només té algunes taques a l'expedient: les conserves. No van triomfar i les van haver de retirar als anys 90. I també algun boicot pel seu "suposat suport al procés independentista", pel qual mai s'han pronunciat públicament ni preveuen fer-ho, ja que el 89% del seu negoci correspon al mercat estatal, segons publiquen diferents mitjans.
Malgrat l'entrada de capital privat en diverses ocasions, Casa Tarradellas segueix en mans de la família fundadora. En aquest cas, el CEO de la companyia és Josep Tarradellas Falgueras, fill dels fundadors i que exerceix el càrrec des del 2006.
4. Costa Food Meat
El Grup Costa va entrar a Osona després de comprar el 2016 l’antiga Cárnicas Toni Josep, una empresa creada el 1978 pels germans Ramisa, que es va convertir en Costa Food Meat, que és alhora la pota osonenca del grup aragonès Costa Food Group. Costa Food Meat té tres centres productius, un a Gurb, un a Roda de Ter i un a Vic, amb un gran polígon amb gran quantitat d’escorxadors, sales de desfer i altres empreses agroalimentàries, a més d’altres sectors. El complex industrial de Costa Food a Osona ocupa 27.000 metres quadrats, on es produeixen 170 milions de quilos de carn de porc a l’any i s’exporten a més de 56 països. En total, tenen 553 treballadors, segons detalla la Cambra d’Osona.
L’origen del hòlding carni Costa Food Group està lligat al naixement a Osca de Piensos Costa el 1966 i a la família Costa. Com expliquen en els seus espais corporatius, l’empresa va començar la seva activitat amb la compravenda de cereals, i des d’aleshores, ha aplicat “models d’integració, expansió i creixement”. Avui, el Grup Costa, del que depèn Costa Food Group, està present a un centenar de països, factura uns 1.700 milions anuals i té al voltant d’unes 4.000 persones treballadores.
5. El cas de Patel i el Grup Vall Companys
Patel és la marca comercial dels productes de porcí del Grup Vall Companys, que compta amb quatre escorxadors propis i quatre sales d'especejament i genera a l'any més de 300.000 tones de carn fresca de porc, que exporta als mercats internacionals més exigents. Segons apunta la Cambra d'Osona, la companyia va finalitzar el 2021 amb 338.912 euros d'explotació i té 197 treballadors a la comarca. La seu osonenca es troba a l'Esquirol. Entre els principals productes destaca el pernil, les espatlles, panxetes, llonza i llom, magres, greixos i menuts. Per altra banda, la companyia manté un perfil baix en l’àmbit comunicatiu i és difícil conèixer més detalls.
La resta del top 10 està format per Grup Baucells, que és una càrnia que va tancar amb unes pèrdues de 5,8 milions el 2022 i compta amb 455 treballadors. El seu amo és el gegant aragonès Grupo Jorge, que ja té tres potents indústries processadores del porc a la Catalunya central. Al rànquing la segueix Seidor, impulsada pel seu CEO Josep Benito, que és una consultora de gestió de software que arriba a un rècord d'ingressos de 750 milions el 2022 per la seva política d'adquisicions, que ha continuat el 2023 amb la integració de cinc empreses del sector. El grup preveu arribar als 1.000 milions amb grans clients i l'entrada a nous mercats. Seidor també ocupa la vuitena posició amb la branca de Seidor Consulting.
Finalment, també destaca en novena posició Mafriges que es va constituir el 1984 amb el nom d'EscorxadorFrigorífic del Ges per iniciativa de Francisco Javier Puigvila Bigas. El negoci és dirigit avui pel fill Jordi Puigvila Barcons. Des dels inicis de la firma, la fàbrica es va ubicar a Sant Vicenç de Torelló i en aquests moments hi treballen 285 empleats. Les instal·lacions estan dotades de capacitat per sacrificar 17.000 porcs setmanals. A més, hi ha sales d'especejament i empaquetat, així com un magatzem frigorífic. Mafriges surt a majoristes i detallistes.
Per últim, hi ha el cas d’Alacer Mas, que va facturar 140 milions i en va guanyar 14 el 2022. Ramon Mas, el propietari, va vendre el negoci al començament del 2023 per una suma multimilionària. Els inicis de la companyia es remunten al 1978, quan es funda AlacerOsona. Alacer és la unió abreujada d'alumini i acer. L'empresa va tancar les portes el 1982 i en va prendre el relleu l'empresari vigatà Ramón Mas, que constitueix Alacer Mas. Mas va impulsar la companyia durant quaranta anys i la va projectar a la resta d'Espanya.