Saber on i com s’han fet els productes que adquirim és un requisit cada vegada més demanat pels catalans. La creixent consciència ambiental ha tingut impacte en tots els àmbits de la societat, però el consum és possiblement un dels més rellevants. En el camp de l’alimentació, els productes de proximitat són els millors posicionats a l’hora de reduir les emissions derivades del transport de mercaderies —i, de retruc, un impuls a l’economia local—.
Segons el Baròmetre de l’Alimentació a Catalunya. 2023 elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 16% dels ciutadans sempre té en compte que els aliments hagin estat produïts a Catalunya i un 28% ho considera sovint. D’altra banda, si fem cas al Mapeig sobre el consum i comercialització dels productes agroalimentaris locals i de proximitat, produït per Prodeca el març de 2022, un 42% dels enquestats considera “molt important” que els productes que compra siguin locals. Això sí, en aquest cas, les principals raons que motiven aquest sentiment són contribuir a l’economia local (53,2%), donar suport als petits productors (48,4%) i que els aliments siguin frescos (25,3%).
Un 42% dels catalans considera “molt important” que els productes que compra siguin locals, segons un informe de Prodeca
Tots dos informes, a més, coincideixen que els supermercats són el principal establiment on compren aquesta mena de productes: un 86% de les persones en el cas del Baròmetre (amb resposta múltiple), per un 26,5% dels enquestats al Mapeig (amb resposta única) quan són preguntats pel seu canal preferit.
Establerta la importància que juguen els productes de proximitat en els hàbits de consum de la societat catalana, queda per resoldre un dubte: quins són els supermercats que més aposten per aquesta mena d’aliments? En aquest sentit, els informes consultats no desvelen informacions desagregades en funció de les diferents cadenes que operen al territori, així que cal consultar les informacions oficials que han fet públiques cadascuna d’aquestes companyies a través de presentacions de resultats, notes de premsa i compareixences.
Mercadona, líder en solitari
Seguint aquest criteri, la cadena de supermercats que trobem a dalt de tot de la comercialització de productes locals és també la número u al mercat: Mercadona. L’empresa liderada per Juan Roig és líder al mercat espanyol, amb una quota de mercat del 26,7% segons Wordpanel, i també a Catalunya, on representa un 24% del sector. D’acord amb les xifres compartides per la mateixa empresa el mes de maig, Mercadona va invertir un total de 5.225 milions d’euros en compres a proveïdors catalans o amb seu a Catalunya durant l’any 2024, una xifra que representa un increment del 4,4% respecte a l’any anterior.
Sempre segons les xifres oficials, aquest import es va destinar a adquirir productes de 240 proveïdors i interproveïdors catalans de més de 1.700 pimes del territori. De les diferents categories de productes que es comercialitzen als seus supermercats, l’alimentació és la que representa una porció més gran de les compres a Catalunya: 135 milions de quilos d’embotits, 39,1 milions de quilos de fruita (principalment, peres, pomes, préssecs i nectarines), 13,5 milions de quilos de pastissos de la montblanquina Pastisfred o 16 milions d'unitats de quefir líquid de Productes del Moianès, entre altres.
Més enllà de l’alimentació, altres àmbits on la cadena valenciana ha recorregut a proveïdors catalans són la higiene personal, la neteja i la cura de la llar. D’aquí, destaquen els més de 100 milions de gels de bany i xampús de la ulldeconenca Laboratorios Maverick o els 79,3 milions de rotlles de bosses d’escombraries elaborades per l’empresa de Canovelles Saplex.
El podi, entre València i Alemanya
La segona cadena de supermercats amb un volum de productes catalans més elevat, almenys segons les dades publicades, és la també valenciana Consum. Malgrat que la cooperativa és cinquena en quota de mercat a Catalunya segons Wordpanel, amb un 4,7% del mercat, l’empresa treballa amb més d’un miler de proveïdors del Principat i va fer compres per un valor superior als 900 milions d’euros durant el 2024.
Així ho va desvelar el director general de Consum, Antonio Rodríguez, el passat mes de juliol quan va anunciar la previsió d’obrir 60 nous supermercats a Catalunya en els pròxims tres anys, amb els quals calculen que crearan 1.100 nous llocs de treball. Segons Rodríguez, Catalunya sempre ha estat “el focus” territorial de Consum fora del seu País Valencià natal, i el 2024 va representar el 22% de la facturació global del grup, que va ascendir fins als 4.707 milions d’euros. La cooperativa comptabilitzava 287 supermercats al territori a setembre de 2025, després de l’obertura d’una nova botiga a Terrassa, i preveu tancar el 2025 havent inaugurat un total de sis locals a Catalunya (quatre d’ells ja estan en funcionament).
Consum i Lidl es troben entre els supermercats amb més producte d'origen català, amb compres de 900 i 820 milions, respectivament
El bronze de la venda de productes de quilòmetre zero catalans és per Lidl, tot i que en aquest cas hem de recórrer a xifres del 2023, exercici en què la cadena alemanya va destinar 820 milions en compres a uns 180 productors catalans. La companyia va fer públiques aquestes xifres el gener de 2024, en una actualització de l’estat del macromagatzem que estava construint a Martorell, pel qual preveia invertir 120 milions d’euros.
Més d’un any i mig després, fa pocs dies que Lidl va inaugurar aquest nou centre, pel qual finalment han destinat un total de 140 milions d’euros. Aquestes noves infraestructures superen els 66.000 metres quadrats en una parcel·la de 126.000 i estan pensades per abastir, de forma progressiva, les 130 botigues que la firma alemanya té a Catalunya, Aragó, Navarra i les Illes Balears. Una “ferma aposta” pel Principat, en paraules del secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró, on ocupa la quarta posició al mercat segons Wordpanel amb un 7% de quota, just per sobre de Consum.
La Segarra i Osona completen el ‘top’ 5
El següent supermercat de la taula és un cas especial a causa del seu model de negoci. Es tracta de bonÀrea, l’empresa assentada a Guissona que ocupa la sisena plaça al mercat, amb una quota del 4,2%, novament d’acord amb Wordpanel. A diferència de la resta de companyies, bonÀrea aposta per un model 100% vertical sense intermediaris, en què gestionen el cicle productiu complet dels productes que comercialitzen. És per aquesta raó que no podem comparar aquesta companyia amb la resta d'analitzades seguint les mateixes variables.
En el seu lloc, ens fixem en l’àrea d’alimentació animal de l’empresa, que opera a través d’una xarxa de més de 4.500 agricultors i ramaders. D’acord amb els resultats de 2024 fets públics el maig de 2025, aquesta divisió de bonÀrea va tenir una facturació de 468 milions d’euros. En aquest àmbit, cal destacar un augment de la producció del 4% respecte a l’any anterior, arribant als 1,33 milions de tones d’aliment. La companyia associa aquest increment a l’augment de la demanda de pinso per part de clients tercers que no formen part del sistema de producció integrada de la companyia, als quals també distribueix en forma de proveïdor.
En cinquena posició trobaríem la que és la segona cadena de supermercats per quota de mercat a Catalunya, amb un 8,8%: el Grup Bon Preu, que gestiona els supermercats Bonpreu i Esclat. L’empresa va destinar uns 300 milions d’euros ens compres de productes de quilòmetre zero durant l’exercici de 2023, segons desvelava el novembre de l’any passat la responsable de compres del grup, Neus Roca, en un acte celebrat a Barcelona.
Aquesta xifra representa un notori increment del 12% respecte al 2022 i es tradueix en més de 2.400 referències adquirides a més de 600 productors locals. Amb l’expectativa de conèixer on se situen les xifres de 2024, sí que en coneixem la facturació, que va superar els 2.400 milions per primera vegada i va créixer un 7,9% respecte al 2023. Aquestes dades assenyalen que la companyia ha pràcticament triplicat el negoci en 10 anys, ja que el 2014 van facturar 884 milions d’euros. El grup té actualment 138 supermercats Bonpreu, 61 supermercats Esclat i 16 minimercats, i dona servei a més de cinc milions de persones amb el servei d’entrega a domicili a través de BonpreuEsclat online.
El darrer supermercat del qual disposem de dades de compres a proveïdors catalans és Caprabo. En aquest cas, novament, les dades no són exactament iguals que la resta: la marca catalana, de propietat compartida per Eroski i el grup txec EP Corporate Group, parla directament de vendes i no de compres, i ho fa específicament de “petits productors i cooperatives agràries de Catalunya”. En tot cas, la xifra va situar-se en els 38,5 milions d’euros el 2023, un 6,4% més que el 2022, i preveu arribar als 41 milions el 2025, que suposarien un creixement del 6%.
En l’actualitat, Caprabo distribueix fins a 3.600 referències de 350 productors catalans. Però més enllà dels productes que comercialitza directament als seus supermercats, la cadena també organitza des de 2016 les Fires Caprabo de Producte de Proximitat, unes trobades celebrades arreu de Catalunya en què es visibilitzen articles confeccionats per empreses de la zona. Des dels seus inicis, l’entitat ha celebrat un total de 52 convocatòries, que han reunit més de 50.000 visitants i han donat a conèixer més de 3.500 productes de prop de 500 productors. La darrera edició va celebrar-se a finals de setembre a l’acabat de reformar Caprabo del centre comercial l’Illa Diagonal de Barcelona.
Caprabo ha organitzat des de 2016 52 fires de productes de proximitat arreu de Catalunya
D’entre tots els supermercats analitzats, destaca una absència important: la de Carrefour, segona empresa quant a pes dins del mercat a Catalunya, amb una quota del 8,8% segons Wordpanel, i també segona a l’Estat, en aquest cas amb un 9,2%. L’entitat, que recentment ha inaugurat un establiment a l’Aeroport del Prat, no ha fet públiques les seves compres a proveïdors catalans ni a l’exercici de 2024 ni en cap dels anteriors, de manera que no comptem amb dades per poder comparar amb la resta de supermercats.