No anem bé! Ens ho diuen tres informes solvents

04 de Juliol de 2026

En els darrers mesos han aparegut tres informes que mostren una preocupació compartida sobre l’orientació de l’economia catalana, ja que no sustenta un creixement econòmic capaç de millorar el benestar dels catalans. El primer informe el va publicar el Cercle d’Economia amb el títol La necessitat d’una política migratòria: model productiu, integració i benestar social. El va seguir l’Informe Fènix, elaborat per un conjunt d’economistes de prestigi, i darrerament s’ha presentat l’informe del col·lectiu Economistes pel Benestar, que porta per títol Una política migratòria útil per a una transformació econòmica i social. Tots tres estudis denuncien la manca d’un debat seriós i seré sobre el fenomen de la immigració i reclamen que es dugui a terme.

En els tres informes hi ha uns punts de partida comuns. Es considera que en les últimes dècades l’economia catalana ha crescut més que la majoria d’economies europees, gràcies a un fort augment de la població, però el PIB per càpita ha crescut molt lentament i ha perdut posicions respecte de la mitjana europea. La causa: la productivitat global de l’economia catalana és inferior a la de la majoria dels països i regions europees . Mentre la població ha crescut a un ritme de l'1% anual, la productivitat ho ha fet al 0,7% anual. La rapidesa de l’augment demogràfic ha tensat negativament els serveis públics essencials, el mercat de l’habitatge, les infraestructures i la cohesió social.

"La rapidesa de l’augment demogràfic ha tensat negativament els serveis públics essencials, el mercat de l’habitatge, les infraestructures i la cohesió social"

Els tres informes veuen també que la immigració és una necessitat vital per a Catalunya i Espanya i que ha d’estar al servei del seu futur, tot criticant-s’hi la manca d’una política migratòria alineada amb els nostres interessos econòmics i socials. En tots tres documents es considera la importància de la integració social i cultural i la igualtat de drets. El debat no ha de ser immigració sí o no, sinó quanta, de quin perfil i com es gestiona.

Coincideixen en el fet que el model econòmic i social actual, amb importants sectors de baixa productivitat, fa insostenible la millora, i fins i tot el sosteniment, del benestar dels ciutadans. Més enllà d’aquestes coincidències, cada informe posa més èmfasi en alguns aspectes concrets. L’informe del Cercle d’Economia té una visió més global i relaciona la política migratòria amb el model productiu, la integració i el benestar social. Afirma que les projeccions demogràfiques indiquen que la immigració continuarà sent necessària a mitjà termini per compensar la caiguda de la població en edat de treballar. Tanmateix, es pot i s’ha de controlar quanta immigració captem i de quin perfil.

Valora negativament el model de baixa productivitat, que fa perdre posicions respecte a la UE. L’aposta hauria de ser clara per un model més intensiu en productivitat, compatible amb una immigració més moderada en volum, més ordenada i alineada amb les necessitats del país. Com a resultat, s’haurien d’impulsar els sectors d’alt valor afegit i prioritzar la captació de talent qualificat.

El col·lectiu Fènix, per la seva banda, creu que la dinamització del PIB per càpita ha de ser prioritària, i denuncia que Catalunya s’està especialitzant de forma desproporcionada cap a sectors de baixa productivitat, amb el consegüent reflex en el PIB per càpita i en els serveis públics essencials. Per tant, caldria neutralitzar el creixement d’aquests sectors.

"El col·lectiu Fènix denuncia que Catalunya s’està especialitzant cap a sectors de baixa productivitat. Per tant, caldria neutralitzar el creixement d’aquests sectors"

L’informe se centra en els sectors en què el salari mitjà l’any 2025 és tan baix, 29.000 euros bruts anuals, que el treballador no pot compensar el que ell costa als serveis públics. De fet, implica una subvenció encoberta a alguns sectors, entre ells en l’àmbit del turisme i de la indústria càrnia. L’informe ni critica la immigració ni li atribueix responsabilitats de cap mena, sinó que se centra en l’efecte en el país del creixement excessiu en sectors amb salaris baixos.

Per revertir la situació, el col·lectiu Fènix proposa, entre d’altres, la publicació de la balança fiscal de cada sector productiu, l’eliminació del tractament fiscal favorable als sectors altament subvencionats i molt en particular l’equiparació de l’IVA turístic al tipus general, l’augment del salari mínim interprofessional, i la gestió de la immigració amb criteris de qualificació i d’augment de la productivitat. També assenyala que, si es vol avançar cap a un model econòmic de productivitat més elevada, és imprescindible reforçar de manera decidida les polítiques d’atracció de capital humà qualificat.

L’informe del col·lectiu Economistes pel Benestar s’ha centrat en la immigració a Catalunya i en la necessitat de definir polítiques per adequar-la a les necessitats del país, de manera que contribueixi a la creació de riquesa i benestar per a tots els ciutadans. Segons aquest informe, actualment el model econòmic sobre el qual es basa el creixement d’Espanya i de Catalunya es fonamenta en sectors intensius en ocupació, de baixa productivitat, baixos salaris i mínimes exigències formatives.

Els avanços fets en sectors d’alt valor afegit són insuficients per contrarestar el pes dels sectors de baixa productivitat, la qual cosa empitjora la renda mitjana de tots els ciutadans. La persistència d’altes taxes de risc de pobresa i exclusió social és també conseqüència de l’afluència d’immigració per treballs poc remunerats i de la profunda segregació que separa les persones pel seu origen.

El col·lectiu Economistes pel Benestar proposa una política migratòria pròpia per a Catalunya, tot tenint present que les competències corresponen a la Unió Europea (UE) i al govern espanyol. Es parteix del fet que, més enllà del dret d’asil per raons humanitàries, no poden migrar a Catalunya tots els que ho desitgin, perquè el país, econòmicament i socialment, no ho podria suportar.

"Les recents vagues de mestres, metges i el problema de l’habitatge no són altra cosa que un reflex de la problemàtica que crea el model de creixement que es critica en aquests estudis"

Cal dimensionar la immigració i les característiques dels immigrants en funció de les necessitats econòmiques i socials del país i del seu impacte econòmic, social i fiscal. Es reclama una política selectiva i diversificada que hauria d’incorporar criteris com l’edat laboral, el nivell formatiu, l’experiència professional, el coneixement lingüístic o la capacitat d’inserció laboral. El dimensionament de la immigració, a més, ha d’adaptar-se a l’evolució del model productiu.

Per concloure, es tracta de tres informes que remen en la mateixa direcció i que es complementen, tot i que cada un posa més èmfasi en alguns aspectes. Esperem que les recomanacions que se’n deriven puguin ser tingudes en compte per les organitzacions empresarials, socials, partits polítics i per les administracions públiques. Les recents vagues de mestres, metges i altres col·lectius i el problema de l’habitatge no són altra cosa que un reflex de tota la problemàtica que crea el model de creixement que es critica en aquests estudis.