Benvinguda la immigració, però cal gestionar-la

El tema de la immigració és un dels més sensibles humanament i socialment. Espanya acaba de realitzar un procés de regularització d’immigrats en situació irregular que afecta a més d’un milió cent mil persones de les quals 257.000 a Catalunya. Els que compleixin els requisits rebran el permís de residència temporal que podran renovar en el futur. Era un procés necessari per resoldre una situació insostenible i per conèixer millor la realitat del país.

Països destacats de la Unió Europea (UE) com França, Alemanya, Italià o Bèlgica fa anys que tenen l’economia estancada i dificultats per mantenir l’estat del benestar. D’altra banda, Europa políticament està avançant el conservadorisme i l’extrema dreta els quals han pressionat perquè la UE posés en marxa el Pacte sobre Migració i Asil que endureix fortament les polítiques d’immigració i d'expulsió d’immigrants il·legals. A tal fi, els països faran controls exhaustius a les fronteres, el temps de detenció pot durar fins a 30 mesos i mig i estan creant centres de deportació a tercers països. És un model semblant al que apliquen el Canadà o Austràlia.

Si vols saber-ne més

 

   

Francesc Raventós-Gestionar la immigració

En el cas d’Espanya i Catalunya, l’economia està creixent i la població també, però majorment en treballs molt precaris, mal pagats, cosa que perjudica la renda per càpita del país. Aquest fort augment de la població i la manca d’assignació de recursos han creat fortes tensions en els serveis públics i en l’habitatge i no han permès integrar dignament als immigrants en els costums, la cultura i la llengua del país. Alguns sectors ideològics estan intentant polititzar la immigració com a causant de tots els mals, i pregonen “la Prioritat Nacional”. Si l’economia deixa de créixer i l’atur augmenta les mobilitzacions antiimmigració poden agafar força política i social.

Catalunya necessita canviar el model productiu cap a productes de major valor afegit i necessita immigració que, de forma ordenada, estigui orientada a cobrir les necessitats del país; immigració que ha de ser ben acollida i tenir els mateixos drets que tots els ciutadans.

"Catalunya necessita canviar el model productiu cap a productes de major valor afegit i necessita immigració que, de forma ordenada, estigui orientada a cobrir les necessitats del país"

Més enllà del dret d’asil per raons humanitàries, provinents o no de pasteres, a Espanya i Catalunya no poden migrar tots el que ho desitgin. El país no ho podria suportar econòmicament i socialment. Per tant, cal dimensionar la immigració i tipus d’immigració que el país necessita i definir una política migratòria adequada a les necessitats dels diferents sectors econòmics i socials que incorpori criteris com el nivell formatiu, l’experiència professional, l’edat laboral, el coneixement lingüístic, la capacitat d’inserció laboral o l’agrupament familiar. En cap cas es poden aplicar criteris discriminatoris a causa de l’origen, sexe o religió.

La pregunta és, quina política s’haurà de seguir amb les persones que quedin fora de la regularització actual? Al meu entendre, per raons humanitàries i pràctiques, excepte aquells que siguin delinqüents, haurien de poder romandre aquí sense risc d’expulsió, així podrien tenir més temps per regularitzar la seva estada, i s’evitaria la ineficaç i traumàtica situació d’haver d’expulsar milers i milers de persones.

Respecte als nous immigrants que entrin a Espanya de forma irregular, els quals el 80% entren legalment amb visats pels aeroports de Madrid i Barcelona, crec que s’hauria d’aplicar les polítiques europees, humanitzant-les tant com sigui possible, el que evitaria l’efecte crida a nous immigrants i així també Espanya aplicaria les polítiques decidides per la UE.

"L’única solució real a mitjà i llarg termini és el desenvolupament dels països de manera que els seus habitants puguin viure decentment en el seu país"

A mi la política migratòria de la UE no m’agrada, i malgrat que la proposta que faig no sé si és la millor solució, possiblement sí que és la menys dolenta i més factible ateses les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials existents. La política de la inanició només agreuja els problemes. Cal tenir clar, però, que malgrat les mesures que es prenguin i la pluja de milions pagats a tercers països per aturar-los, la immigració continuarà venint, encara que possiblement en menor quantitat. L’única solució real a mitjà i llarg termini és el desenvolupament dels països de manera que els seus habitants puguin viure decentment en el seu país.