Gestionar la immigració

El col·lectiu Economistes pel Benestar ha presentat recentment un informe sobre la immigració a Catalunya i la necessitat de definir unes polítiques per adequar-la a les necessitats del país, de manera que contribueixin a la creació de riquesa i benestar per tots els ciutadans. La manca d’una política clara d’immigració a Espanya perjudica el benestar i la cohesió social i fa que periòdicament s’hagin d’aprovar regularitzacions per adaptar-se a la realitat social.

Una política migratòria s’ha de definir a partir de les realitats i objectius del país. La demogràfica és un aspecte clau. Catalunya, amb uns 1,1 fills per dona, té la meitat de la natalitat que necessitaria per mantenir el nivell de població, l’esperança de vida s’allarga, i la població s’envelleix. Si Catalunya no vol desaparèixer, necessita la immigració, és una necessitat vital pel país. Però cal que la immigració es gestioni i es dugui a terme de forma ordenada.

Amb l’elevat ritme d’immigració, 1.800.000 persones en vint anys, ha vingut molta gent nascuda a l’estranger, el que ha contribuït a fer que actualment supera el 25% dels habitants del país. La manca de polítiques i recursos adequats han creat fortes tensions en els serveis públics i en l’habitatge i no han permès integrar dignament en els costums i en la cultura i llengua del país. La disminució en l’ús habitual del català a la societat no es deu a la pèrdua absoluta de catalanoparlants, sinó a la manca de polítiques i recursos per la integració.

Si vols saber-ne més

 

   

Francesc Raventós-Quina ha de ser la població de Catalunya?

L’altra realitat a tenir en compte és que el model econòmic sobre el qual es basa el creixement d’Espanya i de Catalunya es fonamenta en sectors intensius en ocupació, de baixa productivitat, baixos salaris i mínimes exigències formatives. Els avanços fets en sectors d’alt valor afegit, tot i ser importants, són insuficients per contrarestar el pes dels sectors de baixa productivitat, el que empitjora la renda mitjana de tots els ciutadans.

La persistència d’altes taxes de risc de pobresa i exclusió social és també a causa de l’afluència d’immigració per treballs poc remunerats i a la profunda segregació que separa les persones pel seu origen. Molts immigrants tenen uns ingressos molt precaris. Segons l’Agència Tributària, el 81% dels assalariats de nacionalitat estrangera que declaren ingressos guanyen igual o menys a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional, per un 56% els de nacionalitat espanyola.

Davant aquesta situació el Col·lectiu Economistes pel Benestar proposa una política migratòria pròpia per Catalunya, tot tenint present que les competències corresponen a la Unió Europea (UE) i al govern espanyol. Es parteix del fet que més enllà del dret d’asil per raons humanitàries, no poden migrar a Espanya i Catalunya tots el que ho desitgin, el país econòmicament i socialment no ho podria suportar. Per tant, caldrà dimensionar la immigració i les característiques dels immigrants en funció de les necessitats econòmiques i socials del país i el seu impacte econòmic, social i fiscal.

"Caldrà dimensionar la immigració i les característiques dels immigrants en funció de les necessitats econòmiques i socials del país i el seu impacte econòmic, social i fiscal"

Amb aquest objectiu els Economistes pel Benestar proposen la necessitat d’una política selectiva i diversificada que hauria d’incorporar criteris com l’edat laboral, el nivell formatiu, l’experiència professional, el coneixement lingüístic o la capacitat d’inserció laboral. Una atenció especial s’hauria de donar pe facilitar l’atracció de persones altament qualificades necessàries per cobrir les necessitats del país.

No cal dir que els immigrants han de tenir la igualtat de drets i deures com els locals, i que a igual feina hi ha d’haver igual salari. També s’hauran de destinar recursos per afavorir la cohesió social i identitat compartida: la integració lingüística, cívica i cultural i cursos obligatoris de llengua catalana, formació cívica i institucional.

Per Catalunya és essencial millorar de la productivitat en tots els sectors, i ha d’avançar cap a un model productiu que generi més valor, el qual exigiran també personal més format i especialitat. El dimensionament de la immigració ha d’adaptar-se a l’evolució del model productiu.

"El dimensionament de la immigració ha d’adaptar-se a l’evolució del model productiu"

L’informe conclou afirmant que “com en altres moments de la història de Catalunya, la immigració pot ser una gran oportunitat, però només si es governa amb realisme, exigència i visió de país. Una política migratòria pròpia ha de formar part d’un projecte nacional modern: orientat al progrés econòmic, a la cohesió social i a la construcció d’una identitat compartida basada en drets, deures i pertinença”.