Escolta l'article ara…
Camises, corbates, americanes, l’anglès i el castellà com a llengües vehiculars i… bombes fètides. El debut de la cinquena edició de The District a Madrid ha desplegat la seva millor catifa vermella als passadissos del recinte firal Ifema. El que no s'esperava (o sí, si es consulta l'historial de protestes a Fira de Barcelona) és l’episodi activista que ha entrebancat el passeig postcerimònia inaugural del congrés. “Senyora Ayuso, què fa vostè aquí? Demà desnonen la Maricarmen, una dona de 87 anys sense alternativa residencial!”, ha escridassat un dels tres activistes camuflats amb roba elegant, en referència a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Tot seguit, un munt de papers al vol amb els missatges The District is not welcome in Madrid o “aturem els fons voltor” han inundat el passadís central del pavelló número sis. També ho ha fet una olor que no s’ha aconseguit dissoldre, com a mínim fins que una servidora ha marxat de la fira.
Abans que esclatessin els aldarulls i hagués d’intervenir el cos de Policia Nacional -ja preparat fora del recinte, on també s'aplegaven membres del Sindicato de Inquilinas de Madrid-, Ayuso pujava a l’escenari de l’Auditori Urbanitae, ple de gom a gom. Després de les intervencions de la vicealcaldessa de l’Ajuntament de Madrid, Inmaculada Sanz, i el president del congrés, Juan Velayos, Ayuso ha volgut elogiar Madrid com “un pol d’atracció a Europa, probablement el més atractiu en aquests moments, amb les millors infraestructures”. Tampoc no se n’ha estat de desplegar tot el repertori del model d’habitatge madrileny: “Tenim sòl, seguretat jurídica, una fiscalitat favorable, som una regió sense impostos propis i anem de bracet amb el sector privat”, ha sentenciat. Per la seva banda, Sanz ha posat l’accent en el desenvolupament residencial, i ha recordat que, davant d’un dèficit de 750.000 habitatges, un de cada cinc protegits es fan a la ciutat.
Un episodi activista ha entrebancat el passeig postcerimònia inaugural del congrés: “Senyora Ayuso, què fa vostè aquí? Demà desnonen la Maricarmen, una dona de 87 anys!"
En paral·lel, el discurs de Velayos ha estat optimista i amb la voluntat d’enaltir l’esdeveniment. Val a dir que aquest ja es va mostrar força contundent en l’acte de presentació, quan negava que el trasllat cap a Madrid s’hagués produït per motius regulatoris, però admetia que alguns inversors veuen Barcelona com un entorn "no favorable". Amb un 30% més d’entrades venudes, un impacte econòmic quantificat en 42 milions i la previsió de superar els 20.000 assistents des d’aquest dimarts i fins al pròxim dijous, 24 de setembre, el programa d’enguany s’ha presentat ambiciós: més de 190 sessions dedicades al real estate, la inversió immobiliària, la tecnologia en l'obra nova o la recepta per a l'habitatge assequible, entre altres.
Però més enllà d'aquestes xifres, la trobada ha deixat visions d'autocrítica entre els assistents catalans. El portaveu i director d'estudis de la plataforma pisos.com, Ferran Font, ha reflexionat amb aquest diari sobre el cop d'efecte que ha suposat el trasllat: “Alguna cosa hauríem d'aprendre. Si a Barcelona ja no existeix aquest punt de trobada, no sé fins a quin punt l'entorn no era prou còmode perquè no es quedés”. Ara bé, per Font, l'aposta madrilenya té sentit: “Funciona perquè és una part del mercat que allà no tenien. Es veu moviment i, a més, bastant qualitatiu”.
Equito i la mirada catalana: "No dono Barcelona per perduda"

Entre auditoris, estands i zones d’esbarjo, hi ha qui ha compartit amb VIA Empresa la seva lectura sobre la polèmica que s’ha emportat bona part dels titulars mediàtics. Robin Decaux, cofundador i conseller delegat d’Equito -la firma barcelonina que democratitza la inversió immobiliària-, ha asseverat que no és la primera vegada que es troba al rovell de l’ou d’una protesta al The District. Ha recordat que, en una de les edicions anteriors a Barcelona, va acabar amb el vestit esquitxat de pintura i una fotografia seva envoltat de policia, la qual “després es va reproduir àmpliament als mitjans”.
Acabat d’aterrar a Madrid, Decaux s’ha mostrat crític amb la visió externa que, al seu parer, comparteixen alguns col·lectius sobre la inversió en actius: “Tothom qui porta corbata no és dolent”, ha subratllat. Malgrat no negar una “necessitat imperiosa de regulació”, el directiu ha defensat que posar tot el sector en el mateix sac dificulta trobar les solucions que reclama bona part de la societat. “És molt fàcil dir que els de la corbata som els dolents, però hem de protegir sense frenar la innovació”, ha demanat, abans de traslladar la seva posició cap a Catalunya. “Actualment, Equito no concentra gaire inversió a Barcelona pels problemes que presenta el mercat, però no dono la ciutat per perduda”, ha reconegut. Ans al contrari, Decaux considera que encara hi ha “moltes oportunitats”, i que la capital catalana “continuarà sent un pol d’atracció empresarial i residencial”.
El gran nus gordià, però, el cofundador d'Equito l’ha situat en el terreny de l’accessibilitat: “Catalunya ha plantejat un pla per desenvolupar 50.000 habitatges, però perquè el capital privat hi entri, cal aconseguir un equilibri entre el cost de construcció i la rendibilitat final de les promocions. Si no traiem una rendibilitat atractiva en comparació amb Madrid o València, l’inversor sempre escollirà aquestes ciutats”. Davant d'aquest marc d'actuació, la veu institucional de la Generalitat també ha fixat posicions des de l'Auditori Comunitat de Madrid. Pere Picorelli, director d'Habitatge de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), hi ha acudit per defensar la fórmula mare de col·laboració del govern català: “La reserva de sòl públic és una eina clau del pla 50.000 per promoure habitatge assequible a llarg termini, en col·laboració amb els governs locals i el sector privat”.
Decaux (Equito): "Si no traiem una rendibilitat atractiva en comparació amb Madrid o València, l’inversor sempre escollirà aquestes ciutats"
Font ha complementat ambdues veus i ha celebrat passes endavant per part de l'administració: "Per sort ja es comencen a sentir veus que admeten que sense el capital privat, això no pot ser. És bo que parlin, perquè a Catalunya hem tingut un marc regulatori bastant inestable en els últims anys. Som poc atractius, i aquí ja no parlo de rendibilitat, sinó de la manca d'estabilitat jurídica que necessita un inversor quan ha de posar diners per fer habitatges", ha relatat, i ha afegit que sense atracció sempre hi haurà "menys habitatge i menys opcions per a la ciutadania".
L'inversor privat: especulador o actor necessari?
En aquest sentit, el portaveu de pisos.com ha reclamat fer un canvi de xip cultural: “Les administracions públiques han de començar a buscar un espai on l'inversor privat deixi de sentir-se assenyalat com un especulador, perquè és un actor tan necessari com un promotor, un constructor o un paleta”. De moment, però, firmes com Equito han decidit posar el focus en altres territoris. València, Alacant, Múrcia i Saragossa són alguns dels destins que estan explorant, especialment allà on detecten una forta demanda d’estudiants i treballadors i on consideren que poden transformar l'habitatge existent. La idea és intervenir sobre un estoc ja construït, rehabilitar-lo i oferir immobles a preus assequibles que, segons Decaux, permetin combinar la rendibilitat per a l’inversor amb la qualitat per a l’inquilí.
El conseller delegat ha assegurat haver reformat gairebé 200 propietats en tres anys i fregar actualment els 40 milions d’euros en actius sota gestió. De fet, aquesta és la base del relat que Equito vol construir sobre si mateixa: una companyia immobiliària que intenta presentar la tecnologia i la inversió com a eines per democratitzar l’accés al mercat. "La nostra aplicació ja acumula gairebé 300.000 descàrregues i usuaris de fins a un centenar de països, tot i que la majoria es concentren a Espanya i Llatinoamèrica", ha detallat.
Font (pisos.com): “Les administracions públiques han de començar a buscar un espai on l'inversor privat deixi de sentir-se assenyalat com un especulador”
Decaux també ha destacat el mercat secundari que ha desenvolupat per permetre als inversors vendre les seves participacions, una eina que ja ha mogut prop de cinc milions d’euros. “Això genera confiança”, ha remarcat. Una confiança que esdevé el pilar central del seu model: aproximadament el 80% del capital invertit a la plataforma prové de la reinversió, una dada que Decaux atribueix a la política de transparència i la informació compartida "des del primer dia". La trajectòria de la signatura serveix d'il·lustració d'aquesta evolució: nascuda el 2021 en plena pandèmia i amb els estalvis dels seus fundadors, cinc anys després compta amb un equip de 40 treballadors i ha superat la prova de foc de la consolidació. Ara, el repte és escalar.
Columat i les taquilles intel·ligents santcugatenques

Exposades les cartes de Catalunya per fer front als deures en l'etern debat sobre l'habitatge, recorrem alguns estands de solucions quotidianes que desperten l’interès dels més curiosos. És el cas de Columat, una empresa nascuda a Sant Cugat del Vallès l’any 2018 que ha convertit les taquilles intel·ligents en una eina de gestió logística per a edificis residencials i corporatius. “Ens enfoquem molt en el sector real estate”, explica Manuela Iglesias, responsable de màrqueting de la companyia, que assenyala entre els seus clients empreses de la talla de Colonial i CBRE, així com operadors de colivings i residències.
“Ha suposat un gran esforç logístic traslladar tot el que oferim a Madrid, però esperem molta gent i la situació és molt més favorable aquí”, admet. La proposta incorpora un pas més enllà del lliurament de paqueteria. Els seus mòduls permeten gestionar entregues, recollides i altres intercanvis dins d'espais com ara oficines o complexos residencials, amb l'objectiu de reduir tasques manuals i temps d'espera. Al darrere del dispositiu físic hi ha Columat Manager, un programari propi que permet traçar els moviments i adaptar el sistema a les necessitats de cada client. “El que es veu és el maquinari, però el que genera tot aquest flux i el digitalitza és el nostre programari”, explica Iglesias. La companyia fabrica les seves taquilles a Catalunya i a l’Estat, i les adapta en funció de l'espai, amb opcions per a interiors i exteriors i diferents configuracions i acabats.
Columat converteix les taquilles intel·ligents en una eina de gestió logística per a edificis residencials i corporatius des de l'any 2018
Vinculada des dels inicis a la simple gestió de paqueteria, la companyia ha ampliat la seva implantació fins a tenir presència a bona part d'Espanya i començar una expansió internacional, especialment a Portugal, però també a Itàlia, els Països Baixos i Andorra. El seu equip actual suma 23 persones i el creixement internacional passa en bona part per acords amb socis locals. A Madrid, Columat aprofitarà també la seva participació per compartir les “tres potes” que centraran la taula rodona que compartirà aquest dimecres amb CBRE i Reale Seguros: "Disseny, experiència i tecnologia". “Els edificis ja no són simplement un lloc on anar i quedar-se per treballar”, apunta Iglesias. En aquest nou model, explica, els usuaris busquen serveis que els permetin fins i tot conciliar la seva vida personal amb l'espai de treball.
L'accés, de fet, es realitza mitjançant un codi QR i el sistema es pot integrar amb aplicacions de tercers. En el cas de CBRE, per exemple, Columat s'integra amb l'aplicació pròpia de la companyia. “Les dades les tenen ells, no nosaltres”, remarca Iglesias. Una altra manera, en definitiva, d'entendre com la digitalització ja ocupa un espai -també físic- dins del nou real estate.
Tot plegat només acaba de començar. Aquest dimecres desperta una nova jornada per a The District. Fins dijous, la fira serà un xup-xup d’idees, visions i receptes arribades de Catalunya, Madrid i de molts altres punts, amb l’habitatge i la inversió com a teló de fons. Més enllà del debat sobre models territorials, el congrés també posarà sobre la taula els grans reptes que condicionaran el futur del sector: la tecnologia, la capacitat de generar habitatge i, sobretot, el paper que Europa vol jugar en un mercat immobiliari cada vegada més tensionat i competitiu. Unes jornades per començar a assentar les bases del demà.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat