53.800 milions. És la inversió que requereix Catalunya fins al 2043 en la seva xarxa d’infraestructures per “evitar el col·lapse” i revertir el dèficit estructural d’aquest àmbit clau per a l’economia catalana, tal com es desprèn de l’estudi Projectes estratègics per Catalunya presentat aquest dijous a la Cambra de Comerç de Barcelona. L’organisme l’ha ofert en el marc de la creació de l'Observatori de les Infraestructures, la nova eina de la Cambra per fer seguiment de la tramitació i execució dels projectes estratègics per a Catalunya, concretament en àmbits com aeroports, ferrocarril, carreteres, ports, logística i transició hídrica.
El problema de "pressuposar a l’alça, però executar a la baixa”
“En els últims anys, es pressuposa a l’alça, però s’acaba executant a la baixa”, ha afirmat el vicepresident tercer de la Cambra de Barcelona, Miquel Martí, qui ha detallat que entre 2021 i 2023 s’ha executat el 41% del previst. Tot i que els pressupostos generals dels últims exercicis s’han anat acostant al criteri del 19% d’inversió estatal a Catalunya que fixa la disposició addicional tercera de l’Estatut -d’acord amb el pes del PIB català-, aquest percentatge no s’arriba a complir en termes d’execució real. En el període mencionat, la inversió efectiva va suposar només el 16% del total estatal, tres punts percentuals per sota del que correspondria per criteri estatutari, fet que dona lloc a una diferència equivalent a prop de 16.200 milions d’euros. És aquesta una de les principals raons per les quals Martí ha assegurat que “cal duplicar la inversió anyal fins al 2043”, una fita que s’assoliria amb una inversió de 1.900 milions d’euros l’any.
Tant Martí com l’estudi presentat per la Cambra, a càrrec de la directora d’estudis d’infraestructures de la Cambra, Alícia Casart, ressalten que “sense una actuació immediata, la xarxa actual no serà capaç d'absorbir l'increment de demanda i el sistema pot entrar en col·lapse estructural”. L’afirmació no només es deu a les necessitats actuals del país, sinó arran de les previsions del Govern d’arribar als deu milions d’habitants el 2050. “S’ha d’actuar, hem de dibuixar la Catalunya del 2040 que volem sobre la base d’un gran pacte de país i el lideratge del Govern de la Generalitat”, ha insistit Martí.
Una de les persones amb més coneixement a l’hora de dibuixar aquesta Catalunya és precisament Casart, qui ha dirigit la presentació de l’estudi, estructurat en sis àmbits estratègics. El primer i més prioritari, la xarxa aeroportuària. Casart ha destacat en un primer lloc el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat i la necessària millora en connectivitat ferroviària, tant a la xarxa convencional com en l’alta velocitat. D’altra banda, la portaveu de la Cambra tampoc s’ha oblidat dels aeroports de Reus i Girona, als quals ha reclamat una millor connectivitat -ferroviària també- amb Barcelona.
Quant al transport públic, Casart ha subratllat la necessitat de reduir la dependència del vehicle privat, un fet que s’espera assolir, entre d’altres, un cop executat el Pla Rodalies. En aquest sentit, la portaveu de la Cambra ha demanat completar la fase que comprèn els anys entre 2020 i 2025 i iniciar la de 2026-2030, que ella mateixa va detallar a inicis de febrer, en ple caos ferroviari. Un Pla que compta amb una inversió prevista de 8.037 milions d’euros, dels quals s’han executat només 2.666 milions en la primera fase, i ara, per complir amb la inversió total, hauria d’executar els 5.371 milions restants al llarg de la segona fase, que equival a una inversió superior a 1.000 milions cada any.
El Pla Rodalies compta amb una inversió prevista de 8.037 milions d’euros, dels quals s’han executat només 2.666 milions en la primera fase
En l’àmbit Rodalies, Casart també ha inclòs el desdoblament de la línia R3 fins a Vic i “la millora de la resta de la línia fins a Puigcerdà”. Fora de l’àmbit ferroviari, però mantenint el focus en el transport públic, també ha destacat el reforç del transport interurbà en autobús, amb la finalitat d’incrementar l’oferta de serveis en un 50% en l'horitzó 2030.
Abans de donar pas al següent àmbit que l'Observatori de les Infraestructures considera rellevant, Casart ha fet una breu menció al Corredor Mediterrani, del qual ha reclamat l’execució dels plans previstos pel ministeri de Transports, i ha posat especial èmfasi en Tarragona que, segons assegura, “fa molta por”: “Hi haurà un col·lapse molt aviat en l’esquema ferroviari tarragoní, que necessita una reestructuració”. En aquest sentit, Casart ha destacat la importància de la conversió a ample mix en la línia de Vila-seca i Reus, així com la transformació a ample internacional entre Tarragona i Castelló.
L'àmbit viari i el "forat" de la B-40
Altrament, la directora d’estudis d’infraestructures de la Cambra ha definit l’àmbit viari com “un problema de forats”: “El primer forat que tenim és l’àmbit del Vallès, es tracta de la B-40, que està arribant a trossos amb una enorme dilatació en el temps i sense perspectiva clara de la seva continuïtat”, ha dit. En aquest sentit, l’acte de presentació ha comptat amb una de les principals veus del teixit empresarial del Vallès, ni més ni menys que el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs.
“Tenim un país que geogràficament és molt clar, i coordinar-lo és una necessitat”, ha etzibat el portaveu egarenc. Casart ha detallat que el Vallès té un pes del 45% quant al trànsit interurbà de la Regió Metropolitana de Barcelona, i el 21% de Catalunya. Aquest és el motiu pel qual la portaveu de la Cambra ha assegurat que “hi ha molta mobilitat que es topa amb l’AP-7 i que hauria de disposar una via més àmplia, dibuixada amb la B-40”.
Talamàs: “Tenim un país que geogràficament és molt clar, i coordinar-lo és una necessitat”
La directora d’estudis d’infraestructures de la Cambra de Barcelona ha reconegut que ha comptat amb el temps just per oferir una visió general de les necessitats de les infraestructures catalanes, però no s’ha oblidat de mencionar les entitats portuàries del país. “Els ports són nodes fonamentals per canalitzar les nostres importacions i exportacions”, ha apuntat. Si bé Casart ha apuntat que aquestes entitats “tenen els seus propis plans d’aquí a deu o vint anys”, ha manifestat l’endarreriment que pateix Catalunya en terminals intermodals tant portuàries com terrestres.
Per concloure, Casart ha apuntat que només els projectes prioritaris -la gran majoria dels mencionats- representen un total de 14.500 milions d’euros a executar entre 2026 i 2030, és a dir, 2.900 milions anuals. Segons la portaveu, un 77% de la inversió correspon a l’Estat mentre el 23% restant a la Generalitat. “L’única cosa que s’està executant és el Pla Rodalies. Falta clarament una borsa de projectes per executar la inversió pressupostada, i per això cal fer estudis i llançar projectes”, ha afegit Casart.
Ha conclòs la presentació el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, per reivindicar “el pas més enllà” que volen fer les cambres catalanes en matèria d’infraestructures, motiu de la creació de l’Observatori d’Infraestructures. “Aquest observatori neix amb la voluntat de definir les infraestructures necessàries a Catalunya i fer un seguiment tant en tramitació com en l'execució dels projectes de país. Hem de tenir una mirada contínua sobre les nostres infraestructures”, ha afegit, sense deixar de recordar que cal una implicació “de totes les administracions, el sector empresarial i la societat civil”.