La Cambra de Comerç de Barcelona ha dut a terme aquest dijous la presentació de l’Informe trimestral de conjuntura econòmica catalana per donar “bones notícies” i d’altres “no tan bones”. Com a norma general, hom acostuma a desitjar rebre primer les que pertanyen a aquest darrer grup, i malgrat que l’entitat ha iniciat la seva habitual roda de premsa amb les “bones notícies”, aquelles que pertanyen a les previsions macroeconòmiques anuals, les “no tan bones”, les relacionades amb la situació de la xarxa de Rodalies, són les que més dubtes i inquietud han generat durant la trobada de la Cambra amb mitjans. I no és casualitat. Les principals conclusions, en ple inici de la segona fase del Pla de Rodalies 2020-2030, són poc optimistes: el Pla porta un retard de 800 milions d’euros en execució i prop de 1.000 milions en adjudicació.
El Pla de Rodalies 2020-2030 porta un retard de 800 milions d’euros en execució i prop de 1000 milions en adjudicació
“La gran pregunta és: com pot ser que ens trobem a la meitat del desenvolupament del Pla de Rodalies amb una xarxa que està en aquestes condicions?”, ha plantejat la directora d'Estudis d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Alícia Casart. La portaveu de l’entitat ha iniciat la seva intervenció amb una fotografia, ben coneguda a hores d'ara, de la situació actual: “Quan parlem de Rodalies parlem de dèficit històric, de dèficit d’inversió estructural, i també de dèficit a escala competencial”.
L'accident de Gelida, un "punt d'inflexió"
Casart ha assenyalat el passat dilluns 19 de gener com a “punt d’inflexió” de la situació de la xarxa, arran de l’accident que va tenir lloc a Gelida. Fins a la data, “l’elevadíssim” nombre d’incidències “s’havia arribat a normalitzar”, segons Casart, qui assegura que la paciència dels usuaris s’ha portat “més enllà de tots els límits”. En el darrer trienni, s’ha acumulat un conjunt d’incidències “que no només es pot explicar amb el volum d’obres pertanyents al Pla Rodalies”, entre les quals destaca el robatori de coure a Torre Baró: “Aquest incident va fer saltar totes les alarmes i va deixar la xarxa en caos absolut”, continua la directora d'Estudis d'Infraestructures de la Cambra.
“Així doncs, aquest mes de gener s’ha manifestat l’evidència que la infraestructura està degradada en el seu conjunt”, ha afirmat Casart. A la sentència s’hi ha sumat el vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Martí, qui ha conduït la presentació en absència del president de l’entitat, Josep Santacreu: “Ens ha sorprès? No, sabíem que això podia passar. El que ens ha sorprès és la magnitud, però sabíem perfectament que això podia acabar passant”, ha dit, per subratllar les dues grans necessitats de la xarxa: inversió i manteniment.
Les conseqüències de les esquerdes del túnel de Rubí
Tant Martí com Casart han destacat les conseqüències que pateix el territori a tots els nivells, especialment en el trànsit de mercaderies ferroviàries. “Les rutes són molt específiques i limitades”, ha assegurat la directiva de la Cambra de Barcelona, qui ha mencionat el tall del túnel de Rubí com a gran obstacle per a la sortida de les mercaderies cap a Europa: “Els trens internacionals no poden fer la seva ruta habitual, no poden sortir”, ha afirmat. En aquest sentit, hi ha companyies com Railsider Mediterraneo, que tenen 23.000 tones d'acer immobilitzades a Portbou a conseqüència del tall.
La companyia Railsider Mediterraneo té 23.000 tones d'acer immobilitzades a Portbou a conseqüència del tall del túnel de Rubí
"No podem treure cap material per tren de les nostres instal·lacions en direcció sud. En podem rebre dels provinents de França, però no els podem enviar als nostres clients de Barcelona o València. I tenim entregues urgents que hem de fer arribar", indicava a inicis d’aquesta setmana Laura Jamás, responsable de persones i de sistemes de gestió de la companyia. "És un perjudici econòmic, d'imatge, de reclamacions de clients i de les molèsties per haver de transitar amb camions pel centre del poble", afegeix.
Entre les mancances d’aquesta infraestructura, Casart ha mencionat les esquerdes que amenacen el conjunt del túnel i, segons afirma, “es coneixien abans de la redacció del Pla de Rodalies”. Segons la portaveu de la Cambra de Barcelona, per tant, ens trobem davant d’un “problema de planificació i de prioritats”.
El Corredor Mediterrani tampoc s'escapa
Ara bé, Martí, qui ha culminat les males notícies recordant també els retards que pateix el Corredor Mediterrani, ha destacat que “és moment d’aprendre i mirar endavant, no enrere”. Potser només així podem arribar a les xifres que preocupen directament a la segona fase del Pla Rodalies: si la inversió prevista del conjunt del Pla és de 8.037 milions d’euros i s’han executat, entre 2020 i 2025, només 2.666 milions, la inversió a executar prevista en aquesta segona fase, fins a 2030, és de 5.371 milions d’euros. No cal fer gaire càlcul per observar que es tracta de més de 1.000 milions cada any, una xifra molt similar al retard en adjudicació que acumula aquest Pla Rodalies.
Amb tot, Casart ha destacat, en nom de la Cambra, que “no es pot tornar a repetir el mateix error”. “Ara cal planificar el necessari per fer que la xarxa sigui robusta, resilient i fiable, perquè sense fiabilitat tot falla. I aquesta, ara mateix, està per terra, i és una percepció tant interna com externa. Ho estem pagant molt car”, ha afegit.
... i les bones notícies
El portaveu de les bones notícies ha estat el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, qui ha iniciat la seva intervenció refermant les previsions de creixement de l’economia catalana per al 2025 i 2026, que se situen en un 2,9% i 2,4%, respectivament. “No només són dades positives, sinó que a més les mantenim”, ha apuntat Rovira, qui ha afegit que “estem duplicant les taxes de creixement de la zona euro des de fa ja temps”. El representant de la Cambra ha assenyalat el "bon comportament" de la demanda interna com a principal causant de l’estabilitat econòmica, fet que compensa la "contribució negativa" del sector exterior.
Les previsions de creixement de l’economia catalana per al 2025 i 2026 es mantenen en un 2,9% i 2,4%
Rovira ha posat especial èmfasi en un “canvi de patró de creixement”: “Fins ara, els grans motors de l’economia catalana havien estat les exportacions i el consum públic, i això ha evolucionat gradualment cap al consum privat i la inversió, la qual cosa és una bona notícia”, ha remarcat. Aquest consum privat es veuria beneficiat pel bon comportament del mercat laboral, que actualment registra un 8,2% d’atur, en paraules de Miquel Martí, “unes taxes que no havíem vist en les últimes dècades”.
Malgrat el bon ritme de l’economia catalana, Rovira ha avisat que “comença a topar” amb determinats límits de creixement, com ho són les més que mencionades infraestructures, l’habitatge, o la manca de personal qualificat. Pel que fa a aquesta darrera, destaca especialment en sectors com el de la construcció, en què un 61,5% de les empreses consideren que la manca de personal adequat frena el negoci, un indicador que no ha deixat de créixer en els darrers anys. Tanmateix, Rovira ha volgut veure el got mig ple, a l’hora d’afirmar que aquesta situació comporta que moltes empreses implementin tecnologies destinades a incrementar la seva productivitat. “En tot cas, aquesta manca de personal continua sent un problema”, ha matisat.
El cap del Gabinet d’Estudis Econòmics també ha destacat la superior productivitat per hora efectiva catalana respecte a l’estatal, així com el dinamisme en el cost laboral unitari (CLU), és a dir, el cost per persona ocupada de produir una unitat d’un producte concret. “És un indicador de competitivitat”, ha apuntat Rovira, qui ha situat el CLU en el 2,4% a tancament del tercer trimestre del 2025. “Catalunya guanya competitivitat amb aquest indicador quan el comparem amb l’eurozona, mentre Espanya en perd”, ha afegit.
Mercosur i una mirada a l'exterior
Mirant a l’exterior, la Cambra de Comerç de Barcelona analitza unes bones exportacions catalanes “malgrat les barreres de comerç internacional”. De fet, aquestes s’orienten cap a productes industrials i d’alt valor afegit, fet que es tradueix en exportar “més valor que tones”, segons Rovira. Així doncs, en l’acumulat fins al novembre del 2025, les exportacions catalanes han crescut un 0,8% interanual. En relació amb els obstacles comercials a escala global, el descens de les exportacions amb destinació als Estats Units i a la resta del continent americà s’ha vist mitigat pel dinamisme d’altres regions, amb creixements a la Xina (+12,9%) i l’Índia (+2,4%). “A la Xina exportem menys tones, però més valor. És el que ens interessa”, ha afegit Rovira.
Fins a 1.500 empreses catalanes exporten a la regió de Mercosur
Finalment, l’informe de la Cambra de Barcelona no ha deixat de presentar les dades relatives a la regió de Mercosur, on exporten fins a 1.500 empreses catalanes. Segons Rovira, l’acord ofereix una finestra d’oportunitat estratègica per a la diversificació de socis comercials i reducció de riscos, una visió compartida per Martí, qui afegeix que l’acord suposa “una magnífica oportunitat per a les empreses catalanes”. El conjunt de les exportacions a la regió representen un 1,4% del total, mentre que les importacions oscil·len entre l’1,5% i el 2,5%.