Passejar pels barris cèntrics de Ciutat de Mèxic, com La Roma o La Condesa, ha agafat un matís diferent després de la pandèmia. Els carrers mantenen les seves voreres irregulars, interrompudes per una vegetació hipnòtica. El clima continua també sent el de sempre: un sol insolent quasi cada migdia i sis mesos de pluja vespertina. Però hi ha una cosa que ha canviat: l’idioma de la gent que els transita.
Tot i que aquests barris, com a moltes grans ciutats, han estat sempre en el punt de mira dels privilegiats i els benestants, ara s’han vist envaïts per un tsunami de veïns estatunidencs. Són els nòmades digitals per excel·lència. Cobren en dòlars i viuen en anglès, però paguen en pesos i saluden en castellà.
L’impacte poblacional encara no es pot mesurar, ja que Mèxic fa censos generals cada deu anys i l’últim data dels primers mesos del 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia. Llavors hi havia quasi 19.000 estatunidencs vivint a la capital mexicana, segons l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia (INEGI), el doble que en el cens de l’any 2000.
Però l’impacte sobre la vida local ja és més que tangible. El preu de lloguer de l’habitatge s’ha encarit a Ciutat de Mèxic entre un 12% i un 15% en l’últim any, segons el portal de referència Mercado Libre Inmuebles, fins als 21.000 pesos mensuals de mitjana (uns 1.000 euros).
Aquesta xifra contrasta de ple amb els 6.430 pesos (311 euros) que constituïen el salari mitjà a la capital mexicana en el primer trimestre de 2025, segons les dades del Govern federal. Aquest sou mitjà mensual inclou també les feines de l’economia submergida, que representen un 60% del teixit laboral al país.
El preu de lloguer s'ha encarit a Ciutat de Mèxic entre un 12% i un 15% en l’últim any: avui s'enfila a uns 1.000 euros de mitjana, pels 311 euros de salari mitjà
La situació ha provocat una indignació creixent als carrers, com va quedar patent el darrer estiu, amb diverses manifestacions contra la gentrificació impulsades per col·lectius de joves. I l’estiu del 2026 arribarà amanit per la disputa de partits del Mundial de futbol al renovat Estadi Azteca.
Mentre als barris cèntrics van guanyant terreny els cartells en anglès, als despatxos creix la tensió per les relacions comercials amb els Estats Units. El comerç entre els tres països de Nord-amèrica (Canadà, Estats Units i Mèxic), està regulat des del 2020 pel tractat TMEC, un acord comercial que renovava el TLCAN de 1994.
Sota aquest paraigua, Mèxic s’ha convertit en el principal soci comercial dels Estats Units, i viceversa. El comerç bilateral entre ambdós països va superar els 730.000 milions de dòlars en els deu primers mesos de 2025, amb una balança comercial clarament favorable al país llatinoamericà en quasi 165.000 milions de dòlars.
L’amenaça d’una irrupció de Trump sobrevola una negociació Mèxic-EUA en què, de moment, tampoc ha intervingut la presidenta Claudia Sheinbaum
Ara, Donald Trump, que va negociar el TMEC durant el seu primer mandat, ha intentat desacreditar l’acord i ha qüestionat la seva idoneïtat pels Estats Units. Tot això, és clar, en el marc de la revisió del TMEC programada per a aquest mes de juliol.
Les consultes entre els tres països ja han començat. Aquesta setmana, el secretari mexicà d’Economia, Marcelo Ebrard, ha viatjat a Washington per reunir-se amb el representant de Comerç dels Estats Units, Jamieson Greer. Les dues institucions han valorat com a positives les converses, encara inicials.
Sigui com sigui, la cursa està en marxa per mantenir els acords i evitar mesures aranzelàries. L’amenaça d’una irrupció de Trump sobrevola una negociació en què, de moment, tampoc ha intervingut la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, optimista sobre la seva resolució. Sheinbaum va saber entomar la crisi aranzelària d’inici de mandat de Trump i, com el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, manté una convivència prou pacífica amb el veí del nord.