El concepte de Pesta Porcina Africana (PPA) s’ha instal·lat a les nostres vides en un tres i no res. No sabíem res de la patologia i en tres setmanes creiem saber-ho tot, des de la innocuïtat del virus per a les persones fins al greuge econòmic que podria comportar. Els mitjans han jugat una part essencial en aquest aprenentatge, però sobretot qui va decidir activar-los des del primer moment: el conseller d’Agricultura i Ramaderia, Òscar Ordeig.
No és un secret que Ordeig ha hagut d’afrontar ja diverses crisis en un any i escaig de legislatura. Algunes ja l’havien portat als mitjans, com la discussió de la regulació de pesca a la Unió Europea (UE), però la seva veu i la seva imatge eren absolutament desconegudes per al gran públic.
Aquest perfil baix va saltar pels aires en el moment de l’anunci del brot de PPA i la imposició de restriccions per accedir a la zona de Collserola. Ordeig va erigir-se en portaveu, amb tot el que això implica: intervenir en directe a tot tipus de mitjans de comunicació, comparèixer públicament de manera constant i donar explicacions des del primer dia, quan les incògnites són grans fins i tot pels implicats.
La seva dialèctica va ser una sorpresa tan positiva que ha pogut suportar fins ara aquesta arriscada estratègia comunicativa. El conseller s’ha revelat com un gran orador, tot i que d’estil molt particular en el món polític. El seu to és proper, càlid, quasi passional a vegades. I això crida molt l’atenció quan parla de temes que podrien passar per feixucs o allunyats de l’interès de l’audiència.
La seva manera de remarcar els aspectes clau, com la restricció de mobilitat al focus d’aparició del virus, recorda sovint al to que un entrenador utilitzaria per a dirigir-se als seus jugadors. I no és casualitat. Si un es fixa bé en el seu currículum públic, podrà comprovar que Ordeig, doctor en administració i direcció d’empreses, és també llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport per la Universitat de Lleida. De fet, el polític socialista era un bon jugador de bàsquet a la posició de base.
"El principal repte comunicatiu per a Òscar Ordeig és ser capaç de mantenir la proactivitat i la coherència sense que les seves pròpies paraules se li puguin girar en contra"
Però una crisi d’aquestes dimensions no s’assembla tant a un partit de basquetbol com a una marató, per continuar amb un símil que va dibuixar el mateix conseller en una de les seves intervencions al Palau de la Generalitat. I aquest és el principal repte comunicatiu per a Òscar Ordeig: ser capaç de mantenir la proactivitat i la coherència sense que les seves pròpies paraules se li puguin girar en contra.
Arribar a la meta sencer no serà gens fàcil per al conseller, sobretot en un món on tothom té una hemeroteca inabastable a cop de telèfon mòbil. El temps, com diria José María García, serà un jutge insubornable que donarà i traurà raons.