Les escoles de negocis saben bé que els grups d'interès no només avaluen les empreses pels seus resultats financers, sinó també per la credibilitat, coherència i humanitat dels seus líders. En l'ecosistema empresarial català, caracteritzat per la convivència entre grans corporacions, pimes industrials i startups tecnològiques, la comunicació directa del CEO esdevé un element diferencial per atraure talent, generar confiança inversora i reforçar la cultura interna.
Les exigències per al lideratge executiu a Europa mai no han estat tan altes. Les últimes dades aportades pels informes de l'organització europea APCO, que abasten el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia, revelen una profunda paradoxa: encara que el 54% dels europeus afirma que la reputació dels directius d'una empresa els influeix més que la publicitat, només el 9% diu sentir-se realment impressionat o commogut per algun líder empresarial. És a dir, el poder de la paraula del CEO és enorme, però el seu impacte real continua sent limitat.
La raó d'aquesta desconnexió rau en la manca d'autenticitat percebuda. Només el 31% considera que la comunicació dels executius és autèntica, el 35% la veu com a fiable i a penes el 32% la percep com a clara i precisa. En un context marcat per la transparència i la sobreexposició mediàtica, els discursos excessivament controlats o poc coherents amb la realitat empresarial generen desconfiança.
Més enllà de la reputació, aquests factors tenen conseqüències directes en el negoci. El 63% dels ciutadans afirma que la imatge del lideratge influeix en si recomana o no una empresa. El 64% reconeix que afecta les seves decisions laborals, i el 5% assegura que influeix en les seves decisions d'inversió. Això confirma que la comunicació del CEO no és un assumpte cosmètic, sinó un factor estratègic amb impacte econòmic real.
El 63% dels ciutadans afirma que la imatge del lideratge influeix en si recomana o no una empresa i el 64% reconeix que afecta les seves decisions laborals
El 87% dels europeus, segons la mateixa enquesta, considera que els líders empresarials han de parlar de manera oberta i directa en moments de crisi, especialment quan aquestes són de caràcter econòmic. A més, el 73% afirma que un lideratge visible inspira confiança en els empleats, i el 61% creu que el lideratge intel·lectual dels executius contribueix a millorar la reputació de les empreses.
I què esperen realment els europeus dels seus líders empresarials? Principalment, dues coses: coherència entre el que diuen i el que fan (61%) i una clara alineació amb la visió i la missió corporativa (59%). Per tant, de cara al futur el repte per als CEO no serà només guanyar visibilitat, sinó construir credibilitat, confiança i coherència.
2026: un contacte més proper amb el CEO
El 2026, els plans de comunicació més eficaços seran aquells que integrin el contacte personal del CEO com a eix estratègic. La presència física en esdeveniments, trobades amb empleats, reunions amb públics d'interès o fòrums sectorials aporta una dimensió humana que cap canal digital pot substituir completament. El contacte directe permet escoltar, generar empatia i transmetre missatges complexos amb més credibilitat.
En aquest context, romandre en l'ombra comunicativa, que es practica amb massa freqüència es converteix en un risc. L'absència del CEO en la comunicació pública sol interpretar-se com a manca de transparència, distància amb la realitat social o fins i tot desinterès pels impactes de l'activitat empresarial. En una època en què la transparència és una expectativa social, delegar tota la comunicació en altres nivells de decisió debilita la confiança i deixa un buit narratiu que altres —mitjans, xarxes o competidors— poden ocupar. Evidentment, no cal ser cada dia ni a cada hora en la comunicació pública de la companyia, però tampoc cal estar completament absent.
Els màxims executius de les empreses catalanes hauran d'exercir un tipus de comunicació més transparent, activa i integrada, capaç d'enfortir la reputació empresarial, afermar relacions amb els grups d'interès i respondre amb eficàcia als desafiaments socials i tecnològics.
Els consellers delegats de les empreses catalanes hauran d'exercir un tipus de comunicació més transparent, activa i integrada, capaç de reforçar la reputació empresarial
Les paraules i accions dels consellers delegats són determinants per a la percepció que els grups d'interès tenen d'una empresa. El paper del CEO com a narrador principal de la història de la companyia és fonamental per establir la cultura, els valors i la direcció estratègica de l'organització. Tinguem en compte que al voltant de sis de cada deu persones valoren significativament les decisions i comunicacions del CEO a l'hora de formar la seva opinió sobre una empresa, segons diversos informes publicats per la companyia McKinsey.
Això implica que els consellers delegats de les companyies catalanes, siguin de la mida que siguin, hauran de comunicar amb propòsit i coherència per alinear tant equips interns com clients, inversors i comunitats externes. La comunicació del màxim dirigent influeix en la cohesió interna i la confiança externa, pilars essencials en un context competitiu i globalitzat.
Alguns experts en lideratge corporatiu i comunicació destaquen la importància d'un enfocament ètic i humanista. Com a exemple citaré José Antonio González, director global de Relacions Laborals a Hewlett Packard i Juan Rovira, consultor expert en lideratge i professor d'Esade que recentment apuntaven que “estem davant d'una crisi de valors fonamentals” i que els líders han de comunicar amb honestedat, empatia i sentit ètic per recuperar la confiança de tots els públics.
Altres veus especialitzades en comunicació estratègica ressalten que els líders han de dominar no només el contingut dels seus missatges, sinó també els canals i formats, adaptant-se a noves audiències i tecnologies emergents.
Per complir amb aquests reptes, els consellers delegats catalans tenen a la seva disposició un conjunt d'eines que facilitaran tant la comunicació interna com externa:
Per començar, disposen de les xarxes socials professionals com LinkedIn per compartir idees, posicionaments estratègics i reflexions de lideratge, ajudant a humanitzar la figura del CEO. Per descomptat, disposen de plataformes internes de comunicació com Teams per fomentar el compromís i l'alineació amb la cultura corporativa. També voldria destacar que els pòdcasts i les newsletters executives seran canals interessants per aprofundir en temes rellevants per a empleats i grups d'interès.
Els esdeveniments corporatius seguiran creixent el 2026: permeten una interacció directa entre els líders i les seves audiències i funcionen com a espais de confiança i connexió emocional
Existeix també una tendència, que el 2026 seguirà i creixerà un cop superats els efectes que va provocar la postpandèmia, que és la celebració dels esdeveniments corporatius, sobretot presencials, però també híbrids o virtuals per als pressupostos més modestos. Els esdeveniments permeten una interacció directa entre els líders i les seves audiències i funcionen com a espais de confiança i connexió emocional amb diferents públics.
Aquestes trobades no només serveixen per presentar resultats o anunciar estratègies, sinó també per reforçar els valors culturals, escoltar de primera mà les preocupacions de clients i empleats, i mostrar un lideratge accessible i compromès. En un món cada cop més digital, els esdeveniments corporatius mixts (físics i en línia) ajudaran a més a reduir petjades ambientals i a amplificar l'abast dels missatges sense perdre impacte humà.
Adoptar noves tecnologies, dominar múltiples formats comunicatius i potenciar els esdeveniments corporatius com a espais de diàleg seran claus perquè els líders reforcin la credibilitat, generin confiança i liderin amb èxit en els seus entorns.
Ja no serveix seguir amagats sota la carpeta de la gestió o la timidesa; ja no serveix tenir perfils professionals “morts”; i ja no són temps de silenci i manca de transparència.