L'ofensiva del BBVA per adquirir el Banc Sabadell mitjançant una OPA hostil ha desencadenat una batalla no només financera, sinó comunicacional. En aquest context, l'estratègia de comunicació corporativa es converteix en un eix clau per influir en la percepció d'accionistes, reguladors i opinió pública.
El BBVA ha optat per una narrativa racional, centrada en els beneficis econòmics i estratègics de l'operació. En primer lloc, ha enviat un missatge de creixement europeu. Presenta la fusió com una oportunitat per crear un banc més competitiu a escala continental, capaç de rivalitzar amb gegants com Santander o BNP. Ha dut a terme campanyes conciliadores: ha llançat anuncis que apel·len a la confiança i l'estabilitat, evitant el to agressiu que sol acompanyar una OPA hostil. Per últim, per generar confiança, ha assumit els compromisos reguladors i s'ha compromès a mantenir oficines, condicions comercials i finançament a petites i mitjanes empreses.
De moment, i des del punt de vista de l'operació, aquesta estratègia té alguns obstacles: la prima negativa de l'oferta i la impossibilitat de fusionar ambdues entitats durant almenys tres anys, segons les condicions imposades pel govern espanyol.
Per la seva banda, el Banc Sabadell ha contrarestat amb una comunicació emocional i defensiva amb tres eixos vertebradors:
- Apel·lació a l'orgull local. Un recurs per reforçar la seva identitat com a banc català i el seu rol en el teixit empresarial nacional.
- Narrativa d'independència. Amb ella, subratlla que rebutjar la fusió ha estat històricament rendible per als seus accionistes.
- Dividends com a escut. És l'últim dels eixos. En concret, la venda de TSB i el repartiment d'un mega dividend de 2.500 milions reforcen el seu atractiu com a inversió autònoma.
Aquest enfocament ha calat entre els accionistes, que en la seva majoria donen suport a l'estratègia del banc i compliquen l'èxit de l'OPA.
Ara bé, davant d'aquestes dues estratègies, què pot passar en el futur amb aquesta operació? Una OPA exitosa amb millora d'oferta en què el BBVA podria millorar l'equació de canvi, augmentant el component en efectiu o reduint el llindar mínim d'acceptació. Això elevaria el cost de l'operació, però podria convèncer els accionistes institucionals.
Per altra banda, un escenari d'OPA fallida o retirada. En aquest cas, es preveu que si el BBVA no millora l'oferta i els accionistes del Sabadell la rebutgen, l'entitat basca podria desistir. Tot i que danyaria la seva reputació, evitaria una integració costosa i diferida. I una OPA acceptada sense fusió, amb la qual cosa el BBVA operaria el Banc Sabadell com a filial independent.
El desenllaç dependrà de com ambdues entitats mobilitzin els accionistes en les pròximes setmanes, quan s'obri el període d'acceptació
Per últim, i no menys rellevant, segons els experts financers, es podria obrir un escenari híbrid amb pressió reguladora en què el BBVA podria mantenir l'OPA viva mentre negocia amb el govern espanyol una flexibilització de les condicions, tot i que això dependrà del clima polític i econòmic.
En definitiva, la partida està oberta perquè l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell és tant una operació financera com una batalla de comunicació. Mentre el BBVA aposta per la lògica estratègica i la reputació, el Sabadell es recolza en l'emocionalitat i la rendibilitat immediata. El desenllaç dependrà de com ambdues entitats mobilitzin els accionistes en les pròximes setmanes, quan s'obri el període d'acceptació. En aquest tauler, la comunicació corporativa no és un accessori: possiblement serà l'arma decisiva.