Escolta l'article ara…
Sentim sovint que Catalunya és un país de microempreses, amb un teixit empresarial format majoritàriament per negocis de dimensió molt petita en comparació amb altres països del nostre entorn. Per què és important la dimensió empresarial? Perquè les empreses de més dimensió acostumen a ser més productives, disposen de més recursos, tenen més capacitat d'innovació i són més sòlides per afrontar les dificultats. Per tant, disposar d'empreses més sòlides també contribueix a tenir una economia més competitiva i resilient.
Però créixer no és una finalitat en si mateixa, ni hauria de ser una obligació. És una decisió empresarial, i m'atreviria a dir que també personal, especialment quan parlem de persones autònomes i microempreses. Cada negoci té els seus objectius i créixer pot significar facturar més, incorporar persones, millorar la productivitat i, especialment en el cas de la microempresa, construir una organització que funcioni amb menys dependència de qui la lidera.
Les empreses de més dimensió acostumen a ser més productives, disposen de més recursos, tenen més capacitat d'innovació i són més sòlides per afrontar les dificultats
La voluntat de créixer hi és. Segons un estudi recent de Pimec Autònoms, gairebé sis de cada deu persones autònomes i microempreses manifesten que volen fer créixer el seu negoci. Què les impulsa a fer-ho?
En primer lloc, motivacions de caràcter personal com guanyar més diners i donar resposta a una ambició personal i professional. En segon terme, la mateixa activitat empresarial, com atendre una demanda creixent, millorar l'eficiència, facilitar un futur traspàs o aconseguir que el negoci no depengui tant de la persona que el lidera. I quan ens fixem en els negocis més petits, apareix un component especialment significatiu: no treballar sol.
Part d’aquestes aspiracions s'han d'entendre, però, en el context de la realitat del col·lectiu. Segons dades de Pimec Autònoms, set de cada deu persones autònomes obtenen de la seva activitat una remuneració igual o inferior a la que tindrien treballant per compte d'altri, mentre que prop de vuit de cada deu treballen més hores que les d'una jornada laboral habitual. Créixer, per tant, també pot significar aspirar a una remuneració més justa per la feina que es fa i a una millor organització del temps i del negoci.
Ara bé, voler créixer i poder fer-ho són dues coses diferents. El creixement comporta assumir més complexitat en la gestió, més riscos, més responsabilitats i, sovint, més dedicació. Aquestes dificultats es veuen agreujades per una burocràcia excessiva, una fiscalitat poc adaptada a la realitat dels negocis més petits i les dificultats de la gestió laboral.
En les microempreses de dimensió més reduïda hi ha, a més, una barrera especialment important: el negoci depèn directament del temps, els coneixements i les capacitats de la persona que el lidera. Per créixer, sovint cal superar aquesta dependència, però fer-ho exigeix recursos que encara no es tenen.
La primera contractació és un bon exemple d'aquesta contradicció. Per incrementar les vendes pot ser necessari incorporar una persona, però per poder assumir-ne el cost cal disposar prèviament de prou activitat. És a dir, cal contractar per créixer, però cal créixer per poder contractar. I aquest primer pas implica assumir un compromís econòmic i laboral que, en un negoci molt petit, pot representar un risc considerable.
Voler créixer i poder fer-ho són dues coses diferents. El creixement comporta assumir més complexitat en la gestió, més riscos, més responsabilitats i, sovint, més dedicació
Si volem facilitar el creixement, hem d'entendre aquestes dificultats i actuar en conseqüència. Cal avançar cap a una normativa més proporcional a la dimensió dels negocis; ajustar la fiscalitat a una càrrega que permeti guanyar-se la vida, estalviar i invertir; facilitar la contractació i reduir els riscos dels primers salts de creixement. També cal millorar la protecció social de les persones autònomes i disposar d'instruments de suport accessibles que les ajudin a prendre decisions, invertir i organitzar millor els seus negocis.
En definitiva, necessitem un entorn que acompanyi el desenvolupament empresarial, que premiï l'esforç i la iniciativa i que no converteixi cada pas endavant en una nova acumulació de càrregues i obligacions. Una Administració que faciliti, en lloc de dificultar, i que entengui que les necessitats d'un negoci unipersonal o d’una microempresa no són les mateixes que les d'una empresa amb una estructura consolidada.
No totes les persones autònomes volen créixer, ni tots els negocis ho necessiten. I aquesta decisió és tan legítima com qualsevol altra. Però, si com a país volem empreses més productives, innovadores i resilients, hem de procurar que aquelles que vulguin guanyar dimensió trobin les condicions per fer-ho. Perquè no podem aspirar a tenir empreses més fortes si no aconseguim que créixer també sigui una bona decisió per a les persones que les lideren.
Aquest esforç de tirar endavant un negoci, de consolidar-lo i, en molts casos, de fer-lo créixer, també mereix ser reconegut. Aquest és un dels valors que volem posar en relleu amb la quarta Nit dels Autònoms: reconèixer les persones que cada dia aixequen la persiana, assumeixen riscos, superen dificultats i contribueixen a generar riquesa, ocupació i vida econòmica al nostre país.
Reconèixer el seu esforç és important. Facilitar que els seus projectes puguin prosperar també ho hauria de ser.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat