Cada vegada que hi ha un descens borsari d’una magnitud mínima, l’inversor ha de determinar si es tracta d’un simple moviment puntual, d’anada i tornada, el que es coneix com una dent de serra, o bé d’un moviment molt rellevant que pugui conduir, fins i tot, a un canvi de tendència, llarg en el temps. La primera opció succeeix diverses vegades cada any, i fa que la millor opció inversora per defecte sigui la d’aprofitar l’avinentesa per invertir més. La segona, en canvi, passa una vegada cada molts anys.
La probabilitat que un moviment com aquest sigui una dent de serra és, de fet, de l’ordre de quatre vegades superior. L’acció que pugui emprendre l’inversor depèn de quina consideració en tingui de cada cas. Com qualificar l’atac dels Estats Units i d’Israel sobre l’Iran a efectes borsaris?
Sense ànims de ser extensius, cal considerar diversos factors. En primer lloc, d’on venim. Els mercats borsaris van fer màxims històrics al final del mes de febrer. El conjunt de borses mundials, representades amb l’índex MSCI World, feren màxims el passat dia 25 de febrer. L’Eurostoxx-50 feu màxims el mateix dia, mentre que l’Ibex-35 feu màxims un dia després, el 26 de febrer, igual que el selectiu dels mercats emergents, l’MSCI Emerging Markets Index. Altres mercats, com el Nikkei-225 japonès, feu màxims el passat dia 27 de febrer.
Al seu torn, els índexs nord-americans feren màxims històrics abans: així, el nivell més alt del Dow Jones s’assolí el passat dia 10 de febrer, el de l’S&P500 a finals de gener, i el del Nasdaq-100 és més antic, de finals d’octubre del 2025. Es tracta d’una dada rellevant donat que com més alts siguin els nivells dels índexs borsaris pot haver-hi un percentatge més alt d’inversors disposats a “fer calaix”, sigui quina sigui l’excusa que motivi l’origen del descens borsari. Per tant, la situació prèvia dels mercats fa més probable que el moviment actual sigui una dent de serra.
Per perjudicar l’economia mundial el preu del petroli hauria de superar els 125 dòlars per barril
En segon lloc, cal considerar la reacció dels preus de mercat d’altres actius claus, com pugui ser, òbviament en aquest cas, el preu del petroli, donada l’activitat econòmica de l’àrea del món on estan succeint els fets. En ser una matèria primera molt rellevant, cada any calculem el preu que hauria d’assolir aquest or negre per tal que l’economia mundial se’n ressentís. El darrer càlcul, actualitzat aquest passat mes de gener, donava un preu del barril del petroli de 126,9 dòlars per barril, amb un interval de confiança de més/menys 1,2 dòlars. Arrodonint, podríem dir que per perjudicar l’economia mundial el preu del petroli hauria de superar els 125 dòlars per barril. Es tracta de càlculs basats en el fet que el preu del petroli no perjudica l'economia mundial si històricament la seva factura no supera un determinat percentatge del PIB mundial.
Per descomptat, estem parlant d’una mitjana anual de preus, i no pas d’un preu puntual. És ben cert que els mitjans de comunicació es fan ressò de la pujada de preus del petroli d’aquests darrers dies, que dit de passada partien d’un nivell de preus molt baixos; si bé, en termes econòmics, el que és realment rellevant és el preu mitjà desemborsat dins l’any. En l'actualitat, mentre escric aquest article, el preu del barril del petroli està situat a 89,0 dòlars per barril. Estem, doncs, molt lluny que el preu del petroli assoleixi nivells preocupants en termes absoluts. Cal tenir sempre en compte, en aquest cas concret del petroli, el fort impacte que tingué la introducció del fracking o shale oil nord-americà, que modificà per sempre l’estructura de l’oferta de petroli, la qual amplià considerablement.
La millor opció per l’inversor és la d’aprofitar el descens borsari, tot i ser d’un abast molt limitat, per prendre posicions
En tercer lloc, la durada del conflicte bèl·lic és clau, com gairebé sempre ho és. Conflictes llargs en el temps, com la guerra rus-ucraïnesa, que dura ja quatre anys, amb una invasió territorial inclosa, i que de fet, venia de més lluny ja, de l’any 2014, amb centenars de milers de baixes personals a cada bàndol, són poc comparables amb l’actual conflicte. En aquest cas existeix una diferència de potencial armamentista i tecnològica molt considerable entre els dos bàndols, els Estats Units i Israel, per una banda, i l’Iran per l’altra. Amb aquest diferencial tan gran, difícilment el conflicte tindrà una durada molt llarga. La despesa de míssils i drons que s’enfronten a altres míssils i a altres drons, amb un bàndol que rep pocs danys, ja que n’intercepta la gran majoria, mentre que l’altre bàndol rep uns forts impactes directes, és difícilment sostenible en el temps.
La internacionalització d’aquest conflicte és molt difícil, i la seva prolongació temporal també, fet que minimitza el risc de qualsevol impacte econòmic durador, en forma d’augment de la inflació i reducció del creixement. Per tot plegat, la millor opció per l’inversor és la d’aprofitar el descens borsari, tot i ser d’un abast molt limitat, per prendre posicions.