Cada vegada que un conflicte armat escala en l'escenari internacional, reapareix una pregunta que poques vegades es formula de manera directa: com es finança l'activitat econòmica que envolta qualsevol guerra. Més enllà del debat geopolític, els conflictes contemporanis mobilitzen cadenes industrials complexes, xarxes logístiques internacionals i fluxos financers que travessen múltiples jurisdiccions.
En les guerres d'avui, el finançament de cadenes de subministrament militars, el comerç de recursos estratègics o l'adquisició d'equipament i tecnologia depenen en gran manera de la infraestructura financera internacional. En aquest context, el sistema financer adquireix una rellevància particular. Bancs, mercats i entitats de pagament no són actors polítics, però sí que constitueixen la infraestructura a través de la qual circula el capital que sosté el funcionament de l'economia global. Des del finançament del comerç internacional fins a la canalització d'inversions, una part significativa d'aquestes operacions depèn de la intermediació financera.
Tanmateix, el que sovint roman fora del focus públic és que el sistema financer modern opera sota una arquitectura de control molt més extensa del que sol percebre's. Durant les últimes dues dècades s'ha desenvolupat un entramat regulador destinat a vigilar determinats fluxos de diners, especialment aquells vinculats a activitats considerades de risc des del punt de vista legal, reputacional o geopolític.
Aquest conjunt de mecanismes, conegut de forma general com compliance financer, s'ha convertit en un dels pilars menys visibles però més influents del funcionament del sistema bancari contemporani.
El sistema financer com a infraestructura de control
En les economies modernes, el sistema financer no es limita a canalitzar estalvi cap a inversió o facilitar pagaments entre empreses i particulars. El seu funcionament implica també una responsabilitat creixent en la prevenció d'activitats il·lícites. Amb el temps, les entitats financeres han passat de ser simples intermediaris econòmics a exercir un paper central en la detecció de determinats riscos econòmics i jurídics.
Aquesta funció s'articula a través d'obligacions reguladores que exigeixen a les entitats financeres conèixer amb precisió els seus clients, analitzar l'origen i la destinació dels fons que gestionen i comunicar a les autoritats qualsevol operació que pugui presentar indicis d'irregularitat. En la pràctica, una part rellevant del sistema de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament d'activitats il·lícites descansa en la capacitat de les entitats financeres per identificar comportaments financers atípics.
Les dades mostren fins a quin punt aquesta funció ha esdevingut estructural. A Espanya, la major part de les comunicacions d'operacions sospitoses que arriben a la unitat d'intel·ligència financera procedeixen del mateix sector financer. Les memòries d'activitat del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), la unitat d'intel·ligència financera (UIF) d'Espanya, adscrita al Banc d'Espanya, reflecteixen de manera consistent que el sector financer concentra la majoria de les comunicacions per indicis de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme.
El sector financer concentra la majoria de les comunicacions per indicis de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme
En termes absoluts, el SEPBLAC va rebre 24.320 comunicacions per indici (CI) el 2024, segons la seva última memòria d'activitat, cosa que va suposar un increment significatiu respecte a l'any anterior. Cadascuna activa un procés d'anàlisi destinat a determinar si existeixen prou elements per iniciar investigacions administratives o traslladar la informació a les autoritats judicials.
Aquestes comunicacions procedeixen d'un ampli conjunt de subjectes obligats, terme amb el qual la normativa de prevenció del blanqueig de capitals designa les entitats i professionals responsables d'aplicar els controls financers, entre els quals entitats financeres, notaris, advocats, auditors o proveïdors de serveis societaris, que han de col·laborar activament en la detecció d'operacions sospitoses.
Aquest model de supervisió preventiva ha convertit el sistema financer en una peça clau dins de l'arquitectura institucional destinada a vigilar la circulació dels diners en l'economia global.
L'origen del compliance modern
Tot i que avui el compliance forma part de l'estructura ordinària de qualsevol entitat financera, el seu desenvolupament modern és relativament recent. El punt d'inflexió sol situar-se a començaments del segle XXI, quan la comunitat internacional va començar a reforçar els mecanismes de control sobre els fluxos financers globals.
Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 van marcar un canvi decisiu. A partir d'aquest moment, la identificació dels circuits financers utilitzats per finançar activitats terroristes es va convertir en una prioritat per als reguladors. Als Estats Units, aquesta preocupació es va traduir en l'aprovació del USA Patriot Act, que va enfortir de forma substancial les obligacions de control que havien d'aplicar les entitats financeres.
Aquest impuls regulador es va estendre ràpidament a altres jurisdiccions. Organismes internacionals com el Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI) van intensificar les seves recomanacions per prevenir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, mentre diferents països adaptaven els seus marcs normatius per incorporar estàndards més exigents de supervisió financera.
Arran de l'11-S, identificar els circuits financers utilitzats per finançar activitats terroristes es va convertir en una prioritat pels reguladors
Creat el 1989 pel G7, el GAFI compta actualment amb 40 membres i una xarxa d'organismes regionals que estén l'aplicació dels seus estàndards a més de 200 jurisdiccions, cosa que ha contribuït a convertir les seves recomanacions en el principal marc de referència internacional en matèria de compliment normatiu financer.
A Europa, aquest procés regulador continua evolucionant. La Unió Europea (UE) ha impulsat recentment la creació de l'Autoritat Europea contra el Blanqueig de Capitals (AMLA), destinada a reforçar la coordinació supervisora i a millorar l'aplicació homogènia de les normes en tot el sistema financer europeu.
D'aquesta manera, va sorgir dins de les entitats financeres una nova funció organitzativa: els departaments de compliance, encarregats de garantir el compliment d'aquestes normes i supervisar els mecanismes interns de control.
Com funciona el sistema de control financer
El funcionament del compliance financer es basa en un conjunt de procediments operatius que les entitats financeres han d'aplicar de manera sistemàtica en la seva activitat diària.
Un dels pilars d'aquest sistema és el principi Know Your Customer (KYC), que obliga les entitats a identificar les persones o societats amb les quals mantenen relacions de negoci, verificar-ne la identitat i comprendre la naturalesa de la seva activitat econòmica. Conèixer el perfil financer del client permet avaluar si les operacions que realitza resulten coherents amb la seva activitat declarada.
A partir d'aquesta informació, les entitats apliquen mesures de diligència deguda que inclouen la revisió periòdica de la relació amb el client, l'anàlisi de l'estructura de propietat de les societats i la identificació del denominat titular real (beneficiari real), és a dir, la persona física que controla o es beneficia en última instància d'una entitat jurídica.
A aquests mecanismes s'hi suma el monitoratge continuat d'operacions, mitjançant sistemes capaços de detectar patrons financers inusuals o incoherents amb el perfil del client. Quan una operació presenta indicis raonables d'irregularitat, l'entitat l'ha de comunicar a la unitat d'intel·ligència financera corresponent.
Aquest conjunt de procediments converteix el sistema financer en un espai de vigilància preventiva en el qual les entitats no només gestionen operacions econòmiques, sinó que també participen activament en la detecció de riscos vinculats a la criminalitat financera.
L'expansió del compliance en el sistema financer
A mesura que el marc regulador s'ha reforçat, el compliance ha passat de ser una funció especialitzada a convertir-se en una estructura transversal dins de les entitats financeres. Les successives directives europees de prevenció del blanqueig de capitals han ampliat les obligacions d'identificació de clients, transparència en la titularitat de les societats i control d'operacions potencialment irregulars. A això s'hi sumen els règims internacionals de sancions financeres i els mecanismes de cooperació entre supervisors.
Com a resultat, l'àmbit d'actuació del compliance s'ha ampliat. Avui inclou no només la prevenció del blanqueig de capitals o del finançament del terrorisme, sinó també el compliment de sancions internacionals, la prevenció de la corrupció, la gestió de conflictes d'interès i l'avaluació de riscos reputacionals associats a determinades activitats econòmiques.
D'aquesta manera, el compliance s'ha consolidat com un dels elements estructurals del funcionament del sistema financer modern.
Quan el compliment normatiu influeix en el finançament
L'evolució del compliance financer durant les últimes dues dècades ha tingut conseqüències que van més enllà de l'àmbit jurídic. A mesura que els sistemes de control s'han sofisticat, les entitats financeres han incorporat criteris cada vegada més estrictes per avaluar els riscos associats a determinades activitats econòmiques. L'anàlisi regulatòria, reputacional i d'exposició a sancions s'ha convertit en un element central en els processos de decisió financera.
La creixent importància dels règims de sancions il·lustra aquesta transformació. La Specially Designated Nationals List (SDN), gestionada per l'Office of Foreign Assets Control (OFAC) del Departament del Tresor dels Estats Units, inclou més de 17.000 individus, empreses i organitzacions subjectes a sancions financeres. Aquestes llistes s'actualitzen de forma constant i obliguen les entitats financeres a integrar sistemes de screening de sancions cada vegada més sofisticats per evitar transaccions amb subjectes inclosos en aquests registres.
En els últims anys, diverses entitats financeres internacionals han rebut sancions multimilionàries per incomplir règims de sancions o normes de prevenció del blanqueig de capitals
La importància d'aquests mecanismes s'entén també observant les seves conseqüències pràctiques. En els últims anys, diverses entitats financeres internacionals han rebut sancions multimilionàries per incomplir règims de sancions o normes de prevenció del blanqueig de capitals, cosa que ha reforçat el paper del compliance com a element central en la gestió del risc dins del sistema financer.
En aquest context, algunes activitats econòmiques han passat a considerar-se especialment sensibles des de la perspectiva del control financer internacional, particularment aquelles vinculades a sectors subjectes a restriccions derivades de tractats internacionals, règims de sancions o compromisos regulatoris en matèria de transparència. Per aquesta raó, moltes entitats financeres han desenvolupat polítiques internes d'exclusió o limitació de finançament en determinats àmbits d'activitat.
Conclusió: control, confiança i institucions
En les últimes dues dècades, el desenvolupament del compliance ha transformat profundament el funcionament del sistema financer. El que va començar com una resposta reguladora als riscos associats al blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme ha evolucionat cap a una arquitectura més àmplia de supervisió, control i gestió del risc.
Avui bona part de l'activitat bancària es desenvolupa sota sistemes que inclouen la identificació rigorosa de clients, el monitoratge d'operacions i la comunicació d'indicis a les autoritats competents.
En aquest context, instruments com els canals ètics, els sistemes de denúncia interns o els mecanismes d'investigació corporativa no s'han d'interpretar necessàriament com a senyals de disfunció organitzativa. En molts casos reflecteixen el contrari: el grau de maduresa institucional assolit per organitzacions que operen sota elevats nivells de supervisió i responsabilitat pública. En un entorn econòmic i geopolític cada vegada més complex, el control dels fluxos financers s'ha convertit en una dimensió central del poder internacional. I en aquest escenari, el compliance, discret, tècnic i poc visible, actua avui com una de les infraestructures silencioses que sostenen el funcionament del sistema financer global.