Durant els últims mesos, la banca d'inversió ha tornat a situar-se al centre de la reflexió estratègica del sector financer. No per operacions concretes ni per moviments puntuals, sinó per un canvi més profund en la manera com els bancs analitzen el seu model de negoci en el nou cicle econòmic. En un entorn marcat per la normalització dels tipus d'interès a la baixa, una competència més gran per l'estalvi i un creixement més moderat del crèdit, les entitats busquen fonts d'ingressos complementàries que aportin rendibilitat, estabilitat i eficiència en l'ús del capital.
Convé recordar, tanmateix, que la banca d'inversió no és qui genera les operacions. La seva activitat depèn que existeixin les condicions econòmiques i financeres adequades perquè empreses i inversors prenguin decisions estratègiques. Aquest escenari comença a donar-se en una fase en què els tipus d'interès han descendit de manera significativa, però en la qual ja es percep que el recorregut addicional de baixades serà limitat. Aquest punt d'equilibri resulta especialment rellevant per a les operacions de banca d'inversió, que solen estructurar-se amb un elevat component de palanquejament i en les quals el cost del deute és un factor crític per ajustar la relació entre rendibilitat i risc.
A aquest context financer s'hi suma una dinàmica empresarial marcada per la reorganització de nombrosos sectors, processos de consolidació, relleu generacional i la necessitat de guanyar escala o eficiència. Tot això impulsa la demanda d'assessorament financer especialitzat i situa la banca d'inversió com una palanca estratègica dins dels bancs universals. Més enllà de la conjuntura, l'interès creixent per aquesta activitat planteja una qüestió de fons: si la banca d'inversió està cridada a exercir un paper estructural en el nou equilibri del sistema financer i, en particular, en l'estratègia de la banca espanyola.
Què és avui la banca d'inversió dins d'un banc universal
Parlar avui de banca d'inversió dins d'un banc universal exigeix allunyar-se d'una visió simplificada o associada exclusivament a grans operacions financeres. A la pràctica, la banca d'inversió constitueix un conjunt d'activitats orientades a l'assessorament estratègic i financer d'empreses, amb un fort component d'anàlisi, estructuració i acompanyament al llarg de processos complexos de presa de decisions.
Aquestes activitats inclouen, entre d'altres, l'assessorament en operacions de compravenda d'empreses, fusions, desinversions, reestructuracions societàries, així com l'estructuració de finançament corporatiu i l'accés als mercats de capitals. A diferència del negoci bancari tradicional, basat fonamentalment en la concessió de crèdit i la captació de dipòsits, la banca d'inversió es recolza en el coneixement especialitzat, la capacitat d'execució i la relació amb inversors i mercats.
La banca d’inversió constitueix un conjunt d’activitats orientades a l’assessorament estratègic i financer d’empreses, amb un fort component d’anàlisi, estructuració i acompanyament
Dins d'un banc universal, la banca d'inversió no funciona com un negoci aïllat, sinó com una peça transversal que complementa i reforça altres àrees. Per al client corporatiu, suposa disposar d'un interlocutor capaç d'acompanyar-lo no solament en les seves necessitats financeres recurrents, sinó també en moments clau de la seva evolució: creixement, transformació, internacionalització o successió. Per al banc, implica aprofundir en la relació amb el client i generar ingressos de més valor afegit.
Des del punt de vista del model econòmic, es tracta d'un negoci intensiu en talent i en capacitat analítica, però relativament lleuger en termes de balanç. Els ingressos procedeixen majoritàriament de comissions associades a l'assessorament i a l'estructuració d'operacions, cosa que redueix la dependència del volum d'actius i del marge d'intermediació. Aquesta característica resulta especialment rellevant en un entorn d'exigència regulatòria més alta i de pressió sobre la rendibilitat del capital. En aquest sentit, la banca d'inversió s'ha consolidat com una activitat que aporta diversificació al model bancari. No elimina la volatilitat inherent als cicles econòmics, però permet equilibrar el compte de resultats i millorar l'eficiència en l'ús del capital, sempre que s'integri dins d'una estratègia coherent i ben dimensionada.
Tipus d'interès a la baixa i pressió sobre el model tradicional
L'entorn de tipus d'interès és un dels principals condicionants del model de negoci bancari. Després d'un període marcat per pujades ràpides i pronunciades, que va permetre a les entitats recuperar marges d'intermediació elevats, el mercat comença a anticipar un escenari diferent, caracteritzat per tipus més baixos o, si més no, per la convicció que el cicle d'enduriment monetari ha quedat enrere. Aquest canvi introdueix una pressió directa sobre la capacitat dels bancs per sostenir la seva rendibilitat recolzant-se exclusivament en el negoci del crèdit.
A mesura que el preu dels diners es modera, el marge financer tendeix a comprimir-se. La competència per captar i retenir l'estalvi s'intensifica, els costos de remuneració dels dipòsits augmenten i el creixement del crèdit esdevé més selectiu. En aquest context, el negoci bancari tradicional perd part de la seva capacitat per absorbir costos estructurals i generar retorns atractius sobre el capital.
És precisament en aquest punt on la banca d'inversió guanya pes estratègic. Davant d'un model basat en volum i balanç, les activitats d'assessorament i estructuració permeten generar ingressos per comissions menys dependents del cicle del crèdit. A més, aquests ingressos presenten una escalabilitat més elevada i, en molts casos, una millor relació entre rendibilitat i consum de capital. Es tracta, a més, d'un tipus d'activitat intensiva en coneixement, relacions i capacitat tècnica, la qual cosa constitueix una barrera d'entrada rellevant davant de models purament digitals, com els neobancs o les plataformes financeres en línia.
Un entorn de tipus més baixos, o, si més no, més predictibles, facilita el tancament d'operacions, millora els retorns esperats i redueix la percepció de risc
Per altra banda, l'evolució dels tipus d'interès té un efecte directe sobre la viabilitat de les operacions corporatives. La banca d'inversió opera majoritàriament sobre transaccions palanquejades, en què el cost del deute és un element central en la presa de decisions. Un entorn de tipus més baixos, o, si més no, més predictibles, facilita el tancament d'operacions, millora els retorns esperats i redueix la percepció de risc, tant per a compradors com per a inversors.
Així, la normalització de l'entorn financer no només empeny els bancs a diversificar el seu model d'ingressos, sinó que també crea les condicions necessàries perquè l'activitat de banca d'inversió recuperi dinamisme. Aquest canvi de context es trasllada directament al comportament de les empreses, que tornen a activar decisions estratègiques llargament ajornades.
El retorn de l'activitat corporativa: compra, venda i reorganització empresarial
El renovat interès per la banca d'inversió no es pot entendre sense analitzar l'evolució recent del teixit empresarial. Després de diversos anys en què la incertesa econòmica, la volatilitat financera i l'encariment del finançament van portar moltes companyies a posposar decisions estratègiques, comença a observar-se un canvi de tendència. Les empreses tornen a plantejar-se operacions de creixement, desinversió o reorganització amb una visibilitat més gran sobre l'entorn macroeconòmic i financer.
Aquest procés es manifesta de diferents formes. Per una banda, s'intensifiquen els moviments de consolidació sectorial, impulsats per la necessitat de guanyar escala, millorar l'eficiència operativa o reforçar posicions competitives. Per l'altra, cobren rellevància els processos de relleu generacional i reordenació de l'accionariat, especialment en empreses mitjanes, on la compra o venda de la companyia es converteix en una alternativa estratègica per assegurar-ne la continuïtat o accelerar-ne el desenvolupament. A això s'hi sumen transformacions estructurals en nombrosos sectors.
Canvis tecnològics, noves exigències regulatòries i la redefinició de les cadenes de valor obliguen moltes empreses a replantejar el seu perímetre d'activitat.
El 2025 s'han comptabilitzat a l'Estat més de 2.800 operacions de fusions i adquisicions, amb un volum agregat superior als 85.000 milions d'euros
Aquesta percepció qualitativa troba suport en les dades de mercat. Segons els registres de TTR Data, una de les principals plataformes d'intel·ligència transaccional utilitzades per bancs d'inversió, despatxos i assessors financers per al seguiment d'operacions corporatives, el 2025 s'han comptabilitzat a Espanya més de 2.800 operacions de fusions i adquisicions, amb un volum agregat superior als 85.000 milions d'euros. Tot i que no es tracta d'una estadística oficial, TTR Data és una font de referència àmpliament acceptada en el sector per la seva capacitat per recopilar i analitzar de forma sistemàtica transaccions anunciades i tancades en els àmbits de fusions i adquisicions (M&A), capital privat (private equity) i mercats de capitals. Aquestes xifres reflecteixen un nivell d'activitat rellevant i sostingut en el mercat espanyol.
En aquest context, la banca d'inversió actua com a catalitzador, no com a origen de l'operació. La seva funció és acompanyar les empreses en la identificació d'alternatives estratègiques, la valoració de riscos i oportunitats i l'estructuració de transaccions que permetin materialitzar decisions complexes en condicions eficients. Quan l'entorn financer és favorable i l'activitat empresarial es reactiva, el volum d'operacions augmenta de forma natural, reforçant el paper de la banca d'inversió dins de l'ecosistema financer.
Sectors amb més demanda d'operacions de banca d'inversió
El repunt de l'activitat en banca d'inversió no es distribueix de forma homogènia entre sectors, sinó que es concentra en aquells àmbits on conflueixen transformació estructural, necessitat de capital i oportunitats de consolidació. En aquests sectors, les operacions corporatives no responen únicament a moviments oportunistes, sinó a decisions estratègiques de llarg recorregut.
Un dels focus més clars és el sector energètic i d'infraestructures vinculades a la transició energètica. La necessitat d'inversió, la reconfiguració de models de negoci i l'entrada de nous actors impulsen processos de compra, venda i reorganització d'actius. Aquestes operacions solen requerir estructures financeres complexes i horitzons d'inversió a llarg termini, cosa que incrementa la demanda d'assessorament especialitzat.
També destaca l'àmbit tecnològic i digital, en sentit ampli. Empreses vinculades a programari, serveis digitals, dades o automatització es troben en fases de fort creixement o de consolidació, cosa que dona lloc tant a operacions d'expansió com a processos d'integració. En aquest context, el desplegament de solucions basades en intel·ligència artificial i la creixent necessitat d'infraestructures que les suportin, en particular centres de dades, estan actuant com a catalitzadors addicionals d'inversió i reorganització empresarial. En molts casos, es tracta de companyies amb models de negoci intensius en capital intel·lectual i tecnològic, on la valoració i l'estructuració financera resulten especialment crítiques.
Un altre sector amb elevada activitat és el de salut i serveis sociosanitaris. L'envelliment de la població, la fragmentació del mercat i la necessitat de guanyar escala impulsen operacions corporatives recurrents, tant en l'àmbit assistencial com en serveis especialitzats. A això s'hi suma l'interès d'inversors amb perfils de llarg termini, atrets per l'estabilitat dels fluxos i el caràcter defensiu del sector.
Finalment, sectors tradicionals com indústria, alimentació o serveis empresarials també mostren una activitat creixent, impulsada per processos de relleu generacional, internacionalització i millora d'eficiència. En aquests casos, la banca d'inversió exerceix un paper clau en la professionalització de les operacions i en la connexió entre empreses familiars, inversors i mercats.
Un negoci intensiu en coneixement i lleuger en capital
Des de la perspectiva del mateix banc, l'atractiu de la banca d'inversió no es limita a l'activitat comercial. Un dels principals motius pels quals torna a guanyar pes en l'estratègia de les entitats és el seu perfil econòmic. A diferència del crèdit tradicional, es tracta d'un negoci intensiu en coneixement, talent i capacitat d'anàlisi, però amb un consum de capital significativament menor. Aquesta característica resulta especialment rellevant en un entorn en què la rendibilitat sobre el capital s'ha convertit en una variable crítica per a la valoració dels bancs.
Els ingressos de la banca d'inversió procedeixen majoritàriament de comissions vinculades a l'assessorament i a l'execució d'operacions. Aquestes comissions no depenen del volum de balanç ni del diferencial entre tipus, sinó del valor afegit aportat en cada transacció. Això permet als bancs generar ingressos amb una eficiència millor en l'ús del capital i amb un impacte limitat sobre les seves ràtios de solvència.
Des d'una perspectiva estratègica, aquesta combinació d'ingressos per comissions i baix consum de capital permet compensar la pressió sobre altres segments del negoci bancari. Si bé la banca d'inversió no està exempta de volatilitat i depèn del cicle econòmic, la seva contribució resulta especialment valuosa quan s'integra com a part d'un model diversificat i equilibrat.
Estructuració, transferència del risc i distribució de les operacions
El desenvolupament de la banca d'inversió en els últims anys ha anat acompanyat d'una profunda evolució en la forma d'estructurar i gestionar el risc. Davant un model tradicional basat en la retenció d'actius en balanç, les operacions s'articulen cada cop més sota esquemes que permeten transferir i compartir el risc entre diferents participants del mercat. La sindicació i la titulització s'han consolidat com a elements centrals d'aquest enfocament.
En moltes transaccions, el banc actua com a originador i estructurador, de forma que dissenya l'operació i l'organitza financerament, però sense assumir de forma permanent la totalitat de l'exposició. A través de la sindicació, el risc es reparteix entre diverses entitats financeres, mentre que la titulització permet traslladar part dels actius als mercats, on són absorbits per inversors amb diferents perfils i horitzons temporals. Aquest model redueix el consum de capital, limita la concentració de riscos en balanç i millora l'eficiència en l'ús dels recursos.
Davant d'un model tradicional basat en la retenció d'actius en balanç, les operacions s'articulen cada cop més sota esquemes que permeten transferir i compartir el risc entre diferents participants del mercat
En aquest procés de distribució del risc, la banca privada ha anat guanyant un paper cada vegada més rellevant. En un entorn de tipus d'interès més baixos i de rendibilitats ajustades en els actius tradicionals, determinades operacions originades en l'àmbit de la banca d'inversió, degudament estructurades i adaptades, comencen a integrar-se com a complement en les carteres de clients patrimonials. Per a aquests inversors, suposen una via d'accés a actius menys correlacionats, amb més diversificació sectorial i geogràfica i potencials primes de rendibilitat associades a la il·liquiditat o a la complexitat de les operacions.
Aquesta convergència resumeix bé l'evolució del model. La banca d'inversió reforça així el seu caràcter transversal dins del banc universal. No es tracta únicament de disposar de balanç, sinó de comptar amb la capacitat tècnica, l'accés als mercats i la confiança d'inversors institucionals i patrimonials per estructurar, distribuir i col·locar operacions de forma eficient. D'aquesta manera, la banca d'inversió consolida el seu paper com a intermediari sofisticat entre les necessitats de finançament de l'economia real i la fam de risc dels diferents actors financers, sense incrementar de forma significativa el consum de capital.
Una aposta estructural per a la banca espanyola
L'interès creixent per la banca d'inversió no respon a una conjuntura puntual ni a un fenomen aïllat, sinó a una transformació més profunda del model bancari. En un entorn de tipus d'interès més baixos, pressió sobre els màrgens tradicionals i més exigències de rendibilitat sobre el capital, els bancs necessiten recolzar-se en activitats que aportin valor afegit, diversificació i eficiència. La banca d'inversió compleix amb aquests requisits i es consolida com una palanca clau dins de l'estratègia de les entitats.
En el cas de la banca espanyola, aquest procés es veu reforçat per la reactivació de l'activitat corporativa i per la creixent sofisticació de les necessitats d'empreses i inversors. La capacitat d'acompanyar les companyies en moments clau del seu desenvolupament, estructurar operacions complexes i canalitzar inversió cap a projectes empresarials es converteix en un factor diferencial en un entorn cada vegada més competitiu.
Tot apunta que la banca d'inversió continuarà guanyant pes com a activitat estructural dins dels bancs universals. La seva aportació no es limita a la generació de comissions, sinó que reforça la relació amb el client, optimitza l'ús del capital i millora l'equilibri del model de negoci. En aquest sentit, més que una tornada al passat, el renovat protagonisme de la banca d'inversió reflecteix l'adaptació del sector financer a un nou cicle, en què el coneixement, la capacitat d'estructuració i la gestió del risc seran elements centrals per sostenir la rendibilitat a mitjà i llarg termini.