Diners més cars i borses en màxims: què pot sortir malament?

Durant molts anys ens vam acostumar a una situació excepcional en què els diners gairebé no tenien cost. Entre 2016 i 2021 els tipus d’interès van baixar molt i en alguns períodes varen ser fins i tot negatius. Els estats s’endeutaven molt barat, les empreses trobaven finançament abundant i moltes famílies contractaven hipoteques a tipus extraordinàriament baixos. Aquell món queda cada vegada més lluny. Les darreres setmanes, els mercats de bons han enviat un senyal d’alerta. Les rendibilitats del deute públic a llarg termini han pujat amb força. Als Estats Units, el bo a deu anys s’ha apropat al 5%. A Europa, les rendibilitats també han augmentat significativament. I el moviment ja arriba a les butxaques. L’euríbor a dotze mesos ha superat el 3% en els primers dies de setembre.

Per què pugen els tipus? Hi ha diverses forces actuant simultàniament. La primera és la inflació que a la zona euro ha repuntat fins al 3,3% a l’agost i a Espanya ha arribat al 4,5%, segons Eurostat. Les tensions geopolítiques, els fenòmens meteorològics extrems i les disrupcions de les cadenes de subministrament hi estan influint. La segona força és l’elevat endeutament públic. El deute públic mundial ja s’aproxima al 94% del PIB i el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que continuï pujant. Els tipus a llarg termini, a més, no els decideixen només els bancs centrals. També hi influeixen els inversors que compren deute públic. Si perceben un deteriorament de les finances d’un país, exigiran més rendibilitat per finançar-lo. La tercera força és l’enorme necessitat de capital. La transició energètica, la defensa, les infraestructures i, sobretot, la intel·ligència artificial exigeixen grans inversions en centres de dades, semiconductors, xarxes elèctriques i energia. Tot plegat fa pensar que potser no tornarem fàcilment al món dels interessos baixos de fa uns anys.

Si vols saber-ne més

 

   

La bombolla de la IA: riscos i fortaleses que l'allunyen de les puntcom

Quan els bons competeixen amb la borsa. La pujada dels tipus arriba en un moment delicat, amb les borses en màxims històrics. Hi ha una certa contradicció. Mentre els tipus d’interès ens indiquen que els diners són més cars, les borses continuen reflectint un gran optimisme. En l’article de fa un parell de setmanes comentava que una part important d’aquest optimisme té a veure amb la intel·ligència artificial. La IA és probablement una de les tecnologies més transformadores de les darreres dècades, però una gran tecnologia no sempre significa una gran inversió a qualsevol preu.

El Banc Central Europeu (BCE) i altres organismes han advertit que les valoracions d’algunes empreses són molt elevades, especialment entre les vinculades a la IA. Els inversors estan pagant avui preus molt alts perquè esperen que aquestes empreses obtinguin grans beneficis en el futur. Si aquestes expectatives es compleixen, els preus poden estar justificats. Si no es compleixen, les cotitzacions cauran. I una correcció important als Estats Units podria afectar la resta dels mercats i també l’economia. No és una qüestió menor, ja que les empreses nord-americanes representen aproximadament el 64% de l’MSCI World, un dels principals índexs borsaris mundials, que agrupa unes 1.300 empreses de 23 països desenvolupats.

A tot això s’hi afegeix un altre factor. Quan pugen els tipus d’interès, la borsa té més competència. Si un inversor pot obtenir prop d’un 5% comprant un bo bastant segur, pot estar menys disposat a assumir el risc d’invertir en accions. I, a més, els tipus més alts redueixen el valor que avui atribuïm als beneficis que les empreses esperen obtenir en el futur. Per això, una combinació de valoracions elevades, grans expectatives sobre la IA i tipus d’interès a l’alça aconsella prudència. Els bons tornen a ser una alternativa real a la borsa i les cotitzacions elevades són més vulnerables si les expectatives no es compleixen.

Els bons tornen a ser una alternativa real a la borsa i les cotitzacions elevades són més vulnerables si les expectatives no es compleixen

Què pot sortir malament? Que uns tipus elevats durant més temps coincideixin amb una decepció sobre els beneficis esperats, provoquin una correcció de les borses i aquesta acabi afectant la inversió i el consum.

Què significa per a l’economia? Els tipus més elevats frenen l’economia. Per als estats, augmenta la factura del deute i queda menys marge per a altres polítiques. Per a les empreses, augmenta el cost del deute i alguns projectes que eren rendibles amb un finançament al 2% poden deixar de ser-ho al 3% o al 4%. Les empreses més endeutades són especialment vulnerables quan han de refinançar-se. Per a les famílies, augmenten les quotes de les hipoteques variables i el cost dels nous préstecs, cosa que redueix la renda disponible. Menys inversió i menys consum perjudiquen el creixement. Però també hi ha beneficiats. Després d’anys de rendibilitats pràcticament inexistents, els dipòsits, les lletres del Tresor, els fons monetaris i la renda fixa tornen a ser alternatives atractives per als estalviadors.

Què podem fer? No sabem fins on pujaran els tipus ni quan hi haurà una correcció dels mercats. Per això, més que intentar endevinar el futur, convé preparar-se per a diferents escenaris. Els governs haurien de millorar l’eficiència i reduir els dèficits estructurals. Les empreses endeutades haurien de revisar venciments, tipus fixos i variables i simular què passaria amb els resultats i la tresoreria si el cost financer augmentés dos o tres punts.

Els estalviadors haurien d’aprofitar que tornen a existir alternatives de baix risc amb rendibilitats positives i, davant dels màxims borsaris, diversificar

Les empreses amb inversions pendents no haurien de deixar d’invertir, però sí tornar a fer els números, actualitzar el cost del finançament i exigir rendibilitats adequades al risc. Quan el capital deixa de ser gairebé gratuït, seleccionar bé les inversions torna a ser essencial. Els estalviadors haurien d’aprofitar que tornen a existir alternatives de baix risc amb rendibilitats positives i, davant dels màxims borsaris, diversificar i evitar concentracions excessives en accions i en les empreses més arriscades. Les famílies amb hipoteques variables haurien de calcular l’impacte d’un euríbor elevat durant més temps, reforçar el coixí de seguretat i valorar alternatives a tipus fix o mixt.

En resum, cal prevenir per estar preparats. No sabem quan arribarà la pròxima correcció dels mercats. Tampoc sabem quant de temps haurem de conviure amb diners més cars i amb més dificultats per finançar-nos. Però els senyals actuals aconsellen prudència. Prevenir no significa predir una crisi, sinó estar preparats per si arriba. Això permet resistir millor els moments difícils i també aprofitar les oportunitats que apareixen després. En un món amb més incertesa i diners més cars, la prudència financera és un avantatge competitiu.