Mentre que bancs importants com els catalans CaixaBank o Banc Sabadell no es plantegen engegar fusions transfrontereres, Europa pressiona per fer-les realitat. Han passat prop de dos anys d'ençà que Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), demanés accelerar operacions corporatives entre grans entitats de diversos països europeus. De moment, però, gairebé no se n'han produït. El motiu? El camí cap a la gran consolidació bancària europea roman ple d'esculls, ara recollits en un informe sobre la competitivitat del sector bancari europeu presentat divendres passat per la Comissió Europea. Un document que aspira a ser el punt de partida de la nova modernització de la banca a escala comunitària.
Durant els últims mesos, Brussel·les ha recollit més de 200 aportacions d'entre els més de 4.500 bancs, firmes i associacions europees sobre l'escenari actual per tal de dissenyar un full de ruta que convergeixi amb els informes Letta i Draghi, pilars del projecte de futur de la competitivitat europea.
I no és un informe menor, atès que qualsevol canvi que afecti la banca repercutirà sobre les empreses: a Europa, al voltant del 70%-80% del finançament empresarial depèn de la banca, d'acord amb l'European Banking Federation. Tot sigui dit, reduir-ne aquesta dependència també és un altre dels objectius que persegueix la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en el marc de la Unió d'Estalvis i Inversions (SIU, per les sigles en anglès). La idea és que un veritable mercat únic pugui habilitar alternatives de finançament per a les pimes més enllà de la banca tradicional, tal com succeeix als Estats Units.
Les integracions bancàries són la via més ràpida per unificar el sector, però de moment no sedueixen els grans bancs nacionals. A Catalunya, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va tornar a descartar participar-hi fa un mes. "No es donen sinergies per crear valor", va reblar. En el cas del Sabadell, si bé es desconeixen les intencions del nou CEO, Marc Armengol, el concepte agradava al seu predecessor, César González-Bueno. Durant l'OPA hostil del BBVA, va defensar més d'un cop que eren aquestes operacions les que "tindrien sentit" i que havia arribat el moment de "tenir una mirada llarga", malgrat que també va qüestionar-ne la viabilitat amb les condicions actuals.
És un fet que Brussel·les pateix a l'hora de transformar els seus diagnòstics en reformes. Només cal revisar què s'ha fet l'últim any: encara que el 2025 va registrar el volum econòmic més gran de fusions bancàries transfrontereres des del 2008, la consolidació va continuar concentrant-se principalment en operacions domèstiques, tant per nombre de transaccions com pel seu pes relatiu, segons l'Autoritat Bancària Europea (EBA). En aquest sentit, la cara de la moneda són les dues operacions entre Erste (Àustria) i Santander Bank Polska (Polònia), a raó d'uns 7.000 milions d'euros; o la compra de Novo Banco (Portugal) per part del BPCE (França), per uns 6.700 milions d'euros. Totes dues, però, queden lluny de les xifres que movia el cas BBVA-Sabadell, que únicament amb l'oferta inicial plantejava una transacció al voltant dels 12.500 milions d'euros. I es tractava d'una consolidació nacional.
La Comissió Europea adverteix que podria sancionar països que bloquegin grans fusions com Alemanya en el cas UniCredit-Commerzbank
Així doncs, les xifres d'aquestes dues operacions queden lluny dels moviments rellevants que cerca Europa. La creu, en canvi, sí que s'hi acosta més: l'OPA que UniCredit (segon banc italià) va llançar sobre Commerzbank (segon banc privat alemany) la passada primavera va enfilar-se als 35.000 milions d'euros. La negativa del govern alemany a l'operació va suposar tot un terrabastall per a les aspiracions de Lagarde i von der Leyen, i ha estat molt present —indirectament— en el contingut del nou informe: "Les intervencions injustificades a escala nacional obstaculitzen amb massa freqüència la capacitat dels bancs europeus per a consolidar-se". I Europa adverteix: en propers casos sancionarà aquells països que malbaratin una gran fusió per interessos proteccionistes.
Què diu Brussel·les?
En realitat, l'informe lliurat el 17 de juliol serveix com a preàmbul d'un pla d'acció que s'iniciarà el primer trimestre del 2027. La Comissió s'ha compromès a presentar aleshores un primer paquet de mesures, un cop hagi calibrat la reacció del sector al seu diagnòstic. "Si l'objectiu és col·lectiu, la responsabilitat també ha de ser-ho", va avançar Maria Luís Albuquerque, comissària de Serveis Financers i Unió d'Estalvi i Inversions, durant la presentació de divendres passat. En si mateix, en el document predomina el to autocrític i constructiu tan habitual dels informes Letta i Draghi. "Encara que les reformes posteriors a la crisi financera mundial han millorat significativament la resiliència del sector bancari europeu, el marc regulador s'ha tornat excessivament complex", admet el text.
L'afirmació s'explica a partir de dues dades ben significatives: avui, el crèdit transfronterer a companyies dins de l'eurozona representa només prop del 16% del crèdit total a empreses, i la fragmentació del sistema bancari constitueix una fuita d'uns 230.000 milions d'euros en actius líquids d'alta qualitat. Uns diners que Albuquerque va explicar que podrien fer-se servir "per estimular l'economia europea".
Així doncs, l'objectiu és simplificar el sector sense eliminar les salvaguardes de Basilea III —fonts europees reconeixen haver estat "molt rigorosos" amb algunes—, promoure eines com les titulitzacions —tan defensades pel president de CaixaBank, Tomàs Muniesa, durant l'última Reunió del Cercle d'Economia—, o bé fer créixer les grans entitats i combinar el seu impacte amb les més petites.
Sobre aquest últim punt, l'esperit recorda molt a la reflexió de l'exconseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, en una entrevista a VIA Empresa. "Quants bancs europeus de primer nivell són importants als altres països, a més del seu? (...) Als Estats Units, en canvi, hi ha una gran quantitat de bancs petits, però també trobem els set principals a tot arreu", va exposar Castells. Ara, Brussel·les proposarà un Reglament de Requisits de Capital que permeti identificar més clarament bancs petits i menys complexos dins del marc regulador, per tal d'alleujar la pressió regulatòria que pateixen.
Respecte als més grans, l'aposta són les ja esmentades fusions transfrontereres. "Ara és el moment", asseguren fonts europees a VIA Empresa. "Els bancs hauran d'acceptar que malgrat que els va bé en solitari, en el futur es requeriran entitats més consolidades", afegeixen. Tanmateix, caldrà fer atractives aquestes operacions. Per aquesta raó, la Comissió presentarà mesures concretes més endavant per tal de fer-les més viables quant a assignació de capital i liquiditat. Ara com ara, diu l'informe, aquest és un llast que impedeix competir amb les entitats internacionals principals. La idea, doncs, és que no hi hagi barreres entre els països, de manera que la matriu d'un gran banc pugui distribuir els diners entre les seves filials en funció de l'estratègia i les necessitats. Addicionalment, també es proposa que els bancs comprin deute de diversos països i no concentrin la seva exposició en un sol territori.
"A Brussel·les estan convençuts que el cas del supervisor únic pot aplicar ara amb el fons de garantia de dipòsits", expliquen fonts europees a 'VIA Empresa'
D'altra banda, la Comissió també substituirà la proposta de 2015 sobre el Sistema Europeu d'Assegurança de Dipòsits (EDIS) per una nova proposta més simple i mutualitzada. Tal com succeeix amb la compra de deute, l'objectiu és garantir que la fallida d'un grup transfronterer no generi distorsions a l'eurozona. A més, s'ofereix per a coordinar la relació entre estats membres, i fins i tot a crear nous mecanismes. "Estan convençuts que el cas del supervisor únic [posterior a la crisi financera del 2008] pot aplicar ara al del fons de garantia de dipòsits", afirmen fonts europees.
En aquesta línia, Brussel·les també vol fer viables els grans productes bancaris a escala comunitària. Aquesta és una altra de les limitacions actuals a les fusions paneuropees, a causa de les 27 realitats que conviuen a l'eurozona. Per exemple, resultaria complicat que bancs com CaixaBank o el Sabadell puguin oferir dipòsits o préstecs minoristes amb les mateixes condicions a diversos països sense generar costos addicionals. Al document, la Comissió admet que ha de millorar en l'harmonització d'un marc que resolgui casos específics, malgrat que no dona pistes de com ho farà. Sí que és més concreta quant al codi únic antiblanqueig de la UE, que serà directament aplicable en els estats membres des del 10 de juliol de 2027 i, avança la institució, serà molt més harmonitzat.
Com a tercera mesura, Brussel·les ataca una altra qüestió que minva la competitivitat de les pimes europees vers les nord-americanes: a diferència dels EUA, gran part d'aquestes companyies no disposen d'una qualificació creditícia d'agències com Moody's o S&P. Això provoca que sovint els bancs hagin de consumir més capital a l'hora de prestar-los diners, un dels efectes associats al denominat output floor de Basilea III, que limita fins a quin punt les entitats poden reduir els seus requeriments de capital mitjançant models interns. Si bé la Comissió no conclou que aquest fet estigui perjudicant el finançament empresarial, sí que avança una revisió i una flexibilització del marc actual per ajudar els bancs a finançar projectes estratègics sense consumir més capital del que tocaria.
Més enllà de la banca, l'informe avança "canvis específics" a les empreses de serveis d'inversió: des de la seva estructura a la remuneració i requisits de capital i liquiditat. Finalment, també proposa revisar i eliminar informació redundant, reutilitzar dades i millorar l'intercanvi de dades de les diferents entitats financeres. El motiu? Brussel·les calcula que el cost del reporting s'enfila als 11.200 milions d'euros anuals, mentre que el cost regulatori es dispara fins als 24.000 milions, segons dades de l'Autoritat Bancària Europea (EBA).
Reaccions: més presses que optimisme
L'informe d'aquest divendres serà un dels grans punts d'interès de les presentacions de resultats trimestrals d'aquesta setmana. Cal dir, però, que, de moment, el contingut ha suscitat més expectació entre les organitzacions sectorials que no pas entre els bancs. L'Associació Espanyola de Banca (AEB) titlla de "gran pas" el document i, en general, subscriu les conclusions recollides, però no les considera gaire trencadores. "L'informe podria haver estat més ambiciós en altres aspectes essencials", lamenta. En concret, l'AEB creu que caldria haver-hi inclòs un "mandat explícit de competitivitat" per als supervisors.
L'AEB creu que l'informe "podria haver estat més ambiciós" i demana "actuar ja" per tal de no perdre competitivitat
No obstant això, la principal queixa de l'associació és el calendari. "Cal actuar ja!", proclama en una declaració en què també demana "celeritat per a transformar les recomanacions en mesures concretes". I fa referència a un informe elaborat conjuntament amb la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) i la Unió de Cooperatives de Crèdit (UNACC), on es destaca que "la plena culminació del mercat de capitals podria generar guanys macroeconòmics addicionals significatius". "Existeixen nombrosos diagnòstics, informes, anàlisis, propostes i fins i tot consensos, però els avanços continuen sent limitats", tanca el document.
En aquest to també s'expressen altres professionals del sector. "La prioritat no hauria de ser aprovar més regulació, sinó garantir una implementació efectiva, homogènia i més exigent que la que ja existeix", assegura a VIA Empresa Santiago Tiana, exdirector director general de Banc Sabadell a Portugal i el Marroc. En aquest sentit, Xavier Fàbregas, director de productes i serveis d'inversió de GVC Gaesco, recorda que malgrat que el primer paquet legislatiu arribarà a principis del 2027, "les negociacions posteriors podrien allargar-se un temps". El problema és que ni Brussel·les ni el sector bancari tenen gaire temps per perdre.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat