La intel·ligència artificial està transformant el món. Però encertar una gran tecnologia no significa necessàriament fer una bona inversió, sobretot si es paga massa cara. Segons un article recent del Banc Central Europeu, la relació entre el preu de les accions i els beneficis de les empreses es troba a prop dels seus màxims històrics, en nivells que no es veien des de la bombolla puntcom. Per això, cada vegada més inversors es fan la mateixa pregunta: estem davant d'una nova bombolla?
Una bombolla especulativa es produeix quan els preus pugen de manera intensa i sostinguda, s'allunyen dels fonaments econòmics que els haurien de justificar i continuen pujant alimentats per la convicció que encara pujaran més. Quan aquestes expectatives deixen de complir-se, els preus acaben corregint, sovint de manera abrupta. La pregunta, per tant, és si les pujades actuals de les empreses vinculades a la IA s'estan allunyant dels seus fonaments econòmics.
Una gran tecnologia pot ser una mala inversió
Una tecnologia revolucionària i una bombolla financera poden conviure perfectament. La història ofereix precedents. La revolució ferroviària va alimentar la gran bombolla britànica de la dècada de 1840, i l'electrificació va impulsar fortes pujades de les empreses elèctriques durant el boom borsari dels anys vint. Més recentment, a finals dels anys noranta, internet va protagonitzar la bombolla puntcom. En tots aquests casos la tecnologia va acabar transformant l'economia, però això no va impedir que les expectatives dels inversors anessin massa lluny i que els preus s'enfonsessin quan la bombolla va punxar. El març del 2000 les borses van tocar sostre i, tot seguit, es van desplomar. Moltes empreses van desaparèixer, l'economia va entrar en recessió i molts inversors van perdre els estalvis. Internet, en canvi, va acabar canviant el món. El problema no era la tecnologia. Era el preu que s'havia pagat per les expectatives que generava.
La revolució ferroviària va alimentar la gran bombolla britànica de la dècada de 1840, i l'electrificació va impulsar fortes pujades de les empreses elèctriques durant el 'boom' borsari dels anys vint
Fins a quin punt hi estem exposats?
Les Set Magnífiques —Nvidia, Microsoft, Apple, Alphabet, Amazon, Meta i Tesla— ja representen al voltant del 34% de l'índex S&P 500. Però la concentració encara és més gran: segons el Banc d'Anglaterra, les empreses vinculades a la IA ja pesen prop de la meitat de l'S&P 500, davant d'una quarta part el 2022. Això no és només un assumpte americà. El mateix article del Banc Central Europeu calcula que les famílies de la zona euro tenen uns 440.000 milions d'euros exposats a tecnològiques nord-americanes, en bona part a través de fons indexats. És a dir, molts estalviadors poden estar-hi més exposats del que pensen. Asseguradores i fons de pensions hi tenen també posicions rellevants. I la conclusió dels autors és especialment inquietant: una correcció és probable tant si els preus d'avui són racionals com si no ho són.
Què és realment diferent d'ara
Hi ha un argument important contra la tesi de la bombolla: a diferència de moltes empreses de la puntcom, les grans tecnològiques d'avui guanyen molts diners. Nvidia n'és l'exemple més espectacular. En el seu darrer exercici fiscal, tancat el gener del 2026, va guanyar 120.067 milions de dòlars, uns 103.000 milions d'euros, un 65% més que l'any anterior. Per posar-ho en perspectiva, és més d'una vegada i mitja el que van guanyar conjuntament les 35 empreses de l'Ibex-35 el 2025: 65.637 milions d'euros.
I no és només Nvidia. Segons FactSet, els beneficis de les Set Magnífiques van créixer un 63,2% interanual el primer trimestre del 2026, el ritme més elevat des del 2021, i totes set van superar les previsions. Per tant, les valoracions actuals tenen més fonaments que les de moltes empreses puntcom. La gran pregunta és si aquests beneficis podran continuar creixent prou de pressa per justificar els preus d'avui.
A diferència de moltes empreses de la puntcom, les grans tecnològiques d'avui guanyen molts diners
Ara bé, hi ha dos matisos importants. El primer és que, en el segon trimestre, una part dels beneficis d'algunes grans tecnològiques —Alphabet i Amazon, sobretot— procedeix de plusvàlues comptables per la revalorització de participacions en altres empreses, i no de caixa generada pel negoci. El segon matís és més rellevant per al risc financer. El Banc d'Anglaterra adverteix que les necessitats d'inversió en IA ja han superat la capacitat de finançar-les només amb els fluxos de caixa generats, i que el recurs al finançament extern, especialment al deute, està creixent molt de pressa. Quan una expansió es finança amb caixa pròpia, una decepció redueix els beneficis. Quan es finança amb deute, també pot crear problemes per retornar-lo. No és el mateix.
Què podria fallar?
Hi ha diversos riscos que convé vigilar:
- La monetització. Per recuperar aquestes inversions, empreses i consumidors hauran de continuar pagant preus alts pels serveis. I una tecnologia pot ser molt utilitzada i, tot i això, no generar els beneficis que el mercat espera.
- La competència xinesa. Els models d'IA xinesos ja ofereixen prestacions molt properes a les dels líders americans per un preu molt inferior. Si la IA de bon nivell es converteix en una mercaderia barata, l'economia hi guanyarà, però els accionistes que han pagat preus elevats per les Set Magnífiques hi poden perdre molt.
- La sobrecapacitat. Les previsions d'inversió no paren de revisar-se a l'alça: fa vuit mesos s'esperava que els grans operadors invertissin en xips i centres de dades menys de 600.000 milions de dòlars el 2028, i ara ja se'n preveu més d'un bilió. La gran qüestió, com va apuntar Jaume Puig a VIA Empresa, és si tota aquesta capacitat acabarà generant prou ingressos per justificar la inversió. Si la demanda creix menys del previst, una part dels centres de dades rendirà menys del que s'espera. A més, els xips envelleixen molt de pressa i alguns centres poden quedar obsolets abans d'amortitzar-se.
Si la IA de bon nivell es converteix en una mercaderia barata, l'economia hi guanyarà, però els accionistes que han pagat preus elevats hi poden perdre molt
No cal que la IA fracassi. La IA pot augmentar la productivitat i transformar empreses i professions i, al mateix temps, les cotitzacions poden baixar. Només cal que els beneficis siguin una mica inferiors als que avui espera el mercat. Aquesta prudència coincideix amb la de premis Nobel com Daron Acemoglu, que considera que la IA augmentarà la productivitat, però molt menys del que preveuen les estimacions més optimistes. Paul Krugman també sosté que la IA transformarà l'economia, però adverteix del risc de sobreinversió en centres de dades i d'una possible bombolla.
Prudència
En resum, la IA està transformant el món, però això no justifica qualsevol preu. Les valoracions són molt elevades i només se sostindran si els beneficis continuen creixent amb força, en un context de riscos importants. Per això convé diversificar, invertir a llarg termini i fer-ho només en negocis que entenguem. Encertar la tecnologia del futur no és suficient. També cal no pagar avui un preu que exigeixi que demà gairebé tot surti bé.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat