No, President, no necessitem ser 10 milions (tampoc necessitàvem ser-ne 8)

Darrerament, he llegit alguns titular que em fan venir basarda. Determinats governants han començat a llençar el missatge que cal preparar-ho tot per a quan Catalunya arribi als deu milions -fet que esperen que tingui lloc cap a l’any 2050-. Ignoro per què no ens preparem, també, per a quan una bomba, o una altra extravagància, acabin de destruir el país del tot.

Sembla que ho diuen com a lliçó a aprendre del que ens ha succeït quan hem passat dels sis milions de l’any 2000 als vuit milions d’ara. El raonament no pot ser més bàsic: no vam parar compte i ara no tenim prou infraestructures ni físiques ni socials, i això no ens hauria de tornar a passar. Quin patir, Déu meu, quan hom observa que els nostres polítics no aprenen res! Ignoro per quina peregrina raó els polítics catalans -els dels ajuntaments, encara pitjor- només tenen al cap el creixement de la població. De pas, es vanten del creixement del PIB que això implica, esclar. Que no han anat a escola?

Si vols saber-ne més

 

   

La corrupció és una percepció

Catalunya tenia un PIB determinat l’any 2000 que feia que, dividit pel nombre d’habitants, toquéssim a un nombre determinat d'euros per càpita que estava bastant per sobre de la mitjana de la Unió Europea (UE). És cert que el PIB ha crescut molt els darrers 25 anys. Però com que, proporcionalment, la població ha crescut molt més que el PIB, aleshores toquem a menys PIB per càpita.

Insisteixo en l’exemple del tortell. Si a casa som quatre i els diumenges mengem un tortell per quatre -ja li tenim apamada la mida- i un dia convido a quatre persones més a dinar i compro un tortell per sis, tocarem a menys bocí de tortell per cap. I, per molt que m’ajudi la premsa que em llepa, de res servirà que vagi esbombant a tort i a dret que he comprat un tortell més gran de l’habitual. Quina és la part de la fórmula -tampoc és tan complexa- que no entenen els nostres governants?

"No es tracta de llocs de treball que estaven desocupats, no senyor. La immigració ve a cobrir llocs de treball nous, creats, i que no feia falta crear"

A aquesta obtusa manera de governar hi ajuden determinats economistes que col·laboren en el joc -ignoro si per ignorància o perquè són del règim-. Venen a dir: aquest creixement de població, fruit de la immigració, ve a fer feines que nosaltres no volem fer. Mentida! No es tracta de llocs de treball que estaven desocupats, no senyor. Venen a cobrir llocs de treball nous, creats, i que no feia falta crear. Són llocs de treball de baixa qualificació i baixa productivitat.

Els llocs de treball que hem creat no són pas per als universitaris que generem -aquests marxen-. I no pretenc donar la culpa a la immigració, sobretot -sempre hi ha qui està a l’aguait per titllar-te de ves a saber què-. Som nosaltres que hem creat llocs de treball innecessaris que, després, no volem ni podem cobrir. Aleshores, per a què crear-los? És de bojos -per no utilitzar una paraula més gruixuda-.

Ja sé que molts odien les comparacions amb el País Basc, però, esclar, és que alguns cops hem de posar les coses al seu lloc, no?

En conclusió, si volem continuar avançant en la senda de l’autodestrucció, només hem de seguir els consells dels polítics catalans. És fàcil, no?