4 hores. Aquesta era la distància que hi havia durant les últimes dècades des de Barcelona al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà i que, fruit d’una millora de les infraestructures d’accés, s’ha reduït a tan sols 2 hores i 30 minuts en cotxe. Una transformació del teixit econòmic i empresarial de dues comarques molt unides que durant el segle XX van viure alts i baixos conjunturals. D’aquí l’aposta actual del Pallars per la gestió de l’aigua, l’agricultura, la ramaderia, el turisme i, darrerament, l’agroindústria com a principals vectors per entendre l’embranzida econòmica de la zona muntanyenca. A més, una singularitat: el Pallars Sobirà és la comarca més feminista de Catalunya.
L'economia del Pallars: 20.000 habitants, 449 milions d'euros de PIB i un 0,20% de l'economia catalana
Per entendre el context econòmic de la zona, cal tenir en compte que la població conjunta del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà supera per poc els 20.000 habitants, una xifra que representa el 0,27% de la població catalana. Si es mira el producte interior brut de les dues comarques, només suposa 449 milions d’euros, que significa el 0,20% de l’economia catalana. Qui coneix tots els entrellats de la zona, és el periodista Ramon Roca Ribó (1958), natural d’Isona i Conca Della, al Pallars Jussà. Malgrat viure més de 40 anys a Barcelona amb una dilatada experiència com a periodista i fundador de L’Econòmic, sempre ha freqüentat el Pallars i recentment ha publicat el llibre El Pallars, oportunitats de negoci, amb el pròleg d’Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Roca, en una conversa amb VIA Empresa, té clar que el Pallars “té molt a dir actualment” i en destaca un context històric -sovint desconegut per a molts- que permet esbrinar el moment econòmic i empresarial que travessa el Pallars. I un avís del catedràtic Amat: “conèixer el Pallars a fons pot il·lustrar als empresaris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que sovint cauen en la temptació de creure que el dret a la innovació és una característica pròpia de l’ecosistema de les empreses tecnològiques a la capital catalana”.
Al Pallars, parlar d’aigua és parlar de vida
Per abordar, breument, la història i l’economia del Pallars ens hem de situar a principis del segle XX. Unes terres allunyades de les zones més poblades del Principat que van sobreviure gràcies a l’activitat agrícola i ramadera. I, sense cap mena de dubte, al pes de l’aigua a la zona, perquè els rius i els embassaments van constituir durant dècades l’essència de la seva economia. D’aquesta manera, el Pallars Jussà es va convertir en un punt estratègic per al país. Durant el primer quart de segle, es va construir la primera central hidroelèctrica de la mà del grup Barcelona Traction, Light and Power, coneguda com La Canadenca. Posteriorment es van portar a terme més construccions a la zona, com el naixement del pantà de Sant Antoni a tocar de Tremp, Salàs, Talarn i la Pobla de Segur. Noves infraestructures i colònies industrials que aportaren 4.000 treballadors forans que van arribar de les comarques properes o d’indrets més llunyans.
El parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici atrau a més de 500.000 visitants cada any i dinamitza el Pallars
Amb el pas de les dècades, l’energia va esdevenir el sector econòmic principal del Pallars, juntament amb la ramaderia i l’agricultura. Sense oblidar la importància de l’entorn paisatgístic, que el 1955 es va fer la declaració del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya, amb 100 quilòmetres quadrats i gairebé 200 llacs. Actualment atreu més de 500.000 visitants cada any. Un atractiu que juntament amb el patrimoni cultural i històric dóna la benvinguda al turisme que, de mica en mica, augmenta la seva presència. I, amb la cirera del pastís durant el 1960: el naixement de les estacions d’esquí de Llessui, Espot i Port Ainé. A aquestes milionàries infraestructures de neu, s’uneix un altre tipus d’activitat a l’aire lliure: el ràfting, que es posa de moda a partir de la dècada dels vuitanta i fins ara. A hores d'ara es du a terme principalment entre Llavorsí i Sort.
El repte de “retenir els joves”
Possiblement, l’esquí i el ràfting han ajudat a alentir la despoblació del Pallars, una xacra molt estesa a les comarques pirinenques o que a l’estat espanyol es coneix com “L’Espanya buidada”. A tall informatiu, les dues comarques sumaven uns 30.000 habitants l’any 1960, mentre que a hores d'ara en tenen 20.400. Les causes? El periodista Roca ho té clar: la mecanització del camp, les poques infraestructures i els estudiants que es traslladen a Lleida i a Barcelona per formar-se i s’acaben establint permanentment a les ciutats, tal com li va passar al mateix Roca. Tot i això, durant les vacances d’estiu i Nadal molts d'ells tornaven als orígens.
Com combatre la despoblació? Els empresaris de la zona demanen millors connexions amb els trens procedents de Lleida a Tremp o a la Pobla de Segur; a banda d'una millor flota de cotxes de lloguer. A més, fan autocrítica i creuen que per generar noves oportunitats i retenir els joves, els negociants del Pallars han de comunicar millor les seves activitats i utilitzar correctament el màrqueting del seu negoci, per donar més sortida als productes de la comarca. Del Pallars al món.
Evidentment, una comarca no només pot viure de l’aigua, el turisme i la ramaderia, sinó que necessita empreses i indústries. Entre les novetats que apunta Roca al llibre, moltes de les companyies actuals giren al voltant dels vins d’altura que poden combatre el canvi climàtic i les altes temperatures. També destaquen noves iniciatives agroalimentàries, que han engegat la producció i la comercialització d’olis de muntanya, iogurts i formatges.
El Pallars Sobirà i el Pallars Jussà sumaven conjuntament uns 30.000 habitants l’any 1960, mentre que actualment en tenen 20.400
Gràcies a l’auge del turisme, en l'actualitat hi ha indústria de la fusta, agències de turisme, hotels, restaurants, promotors, organitzadors de festivals, concerts i actuacions musicals. Un altre element vital per continuar amb la normalitat econòmica de les dues comarques és l’arribada d’internet i la fibra òptica. Juntament amb la pandèmia de la covid-19 i l’auge del teletreball, que possibilita que mitjançant el treball en remot molts treballadors no s'hagin de desplaçar, ha evitat la fuga d'una part de les noves generacions.
Recentment, l’empenta dels joves emprenedors i emprenedores ha estat clau perquè les dues comarques avancin. De fet, tal com vam explicar a VIA Empresa, durant la setmana del 8 de març, el Pallars Sobirà, l’Aran i el Barcelonès són les comarques amb més igualtat de gènere des de la perspectiva econòmica. Aquest índex té en compte tres indicadors: el diferencial entre la taxa d’ocupació de les dones i la dels homes; el percentatge de dones registrades com a directives a les empreses actives del registre mercantil i el grau de segregació per gènere que hi ha entre sectors d’activitat econòmica.
L'emprenedoria, en auge
Entre les novetats del teixit empresarial del Pallars destaca la companyia impulsada per Cristina Cirera, una jove de 20 anys que ha creat Carrella per donar sortida a les ametlles que cultiva la seva família a Abella de la Conca. De moment són cinc treballadors i facturen 100.000 euros. A més, una de les organitzacions més conegudes de la zona és RocRoi, la firma líder d’esports d’aventura a l’aire lliure nascuda a Llavorsí el 1996 -amb un gran salt internacional el 2022- i impulsada per Carlos i Lluís Rabaneda, que preveu facturar 40 milions d’euros en cinc anys.
Altres organitzacions empresarials a tenir en compte són CTretze Pirineus, de la mà d’Abel Sánchez i Anna Lafont que elaboren cervesa artesana del Pirineu i preparen una variada musical. Sense perdre de vista, tampoc, l’Hotel i Cafè Pessets liderat per la família Aytés de Sort que crea un complex turístic, econòmic i social de primera magnitud al bell mig del Pirineu. Atenció a la facturació: 1,8 milions d’euros i més de 30 treballadors.
Una de les empreses més conegudes és RocRoi, líders d'esports d'aventura a l'aire lliure i que preveuen facturar 40 milions
Finalment, també hi ha Ecològica dels Pirineus, amb Marc Chimisana i Jaume Jordana com a propietaris, amb 70 empleats i 14 milions de facturació. Exporten vedella ecològica del Pirineu cap a Catalunya, l’estat espanyol i el mercat estranger. O el cas de Lo Quiosc, en què dos professionals de la salut dinamitzen un restaurant davant del pantà de Sant Antoni i revolucionen el Pallars amb el Talarn Music Experiencie. Altres companyies reconegudes són Fustes Sebastià, Cal Portalé (producció d’oli), Xic’s Cal Borrech o l’Autoescola Pallars, que roda arreu de Catalunya, factura 5 milions d’euros anuals i té 100 treballadors.
Bonustrack: la fàbrica de milions de la Bruixa d’Or
La Bruixa d'Or és una administració de loteria espanyola de la xarxa oficial de sucursals de Loterías y Apuestas del Estado ubicada a Sort, el Pallars Sobirà. El 2011 va ser l'administració número 1 en facturació i en venda de bitllets de loteria. Des del 2015 és una administració de loteria capdavantera en vendes per Internet. La Bruixa d'Or, inicialment amb altres noms com “Stop” o “Estel”, va ser fundada l'any 1986 per Xavier Gabriel a Sort. Des de l'any 1994 han repartit més de 30 grans premis. Entre ells, destaquen els tres “Grossos” de la Loteria de Nadal i els dos primers premis del Sorteig del “Niño”, a més, de molts altres segons, tercers, quarts o cinquens premis.
Diu la tradició que els compradors de loteria no podien marxar de l'administració sense fregar els seus dècims pel nas o el pal de l'escombra de la bruixa que hi ha just a la porta del local. Aquesta acció és el que portarà la sort a la persona que ha comprat el dècim en qüestió.
La Bruixa d'Or de Sort factura aproximadament el 0,7% del total de la loteria nacional espanyola i ha estat l'única en arribar al límit de bitllets que es permeten vendre en un sol establiment
Fa anys que La Bruixa d'Or ha diversificat les seves activitats: de ser una administració de loteria ha passat a la promoció i comercialització de productes alimentaris i vitivinícoles fins al patrocini d'equips esportius, com per exemple La Bruixa d'Or Manresa de bàsquet o el Girona Futbol Club de futbol i pilots de carreres. Finalment, la Bruixa d'Or factura aproximadament el 0,7% del total de la loteria nacional espanyola. La facturació va assolir els 66 milions d'euros l'any 2011. Encara més, l'administració de Sort ha estat l'única en arribar al límit de bitllets que es permeten vendre en un sol establiment del sistema de Loteries.
El 5 d'agost de 2023 va morir amb 66 anys el propietari de la Bruixa d’Or, Xavier Gabriel, un empresari que va introduir el ràfting a la comarca del Pallars Sobirà ajudant, així, a la recuperació econòmica del territori. Amb 27 anys va deixar la banca pel món dels negocis i durant la seva trajectòria com a empresari ha rebut 32 premis. Gabriel també va explicar al 2002 les seves vivències al llibre El creador de la Bruixa d'Or i, més tard, va revelar Les 13 claus de la Sort al 2008.