La pesta porcina africana (PPA) ha col·lapsat el sector ramader de Catalunya. Ja ho advertien a VIA Empresa dues veus referents en la matèria, Alba Reguant i Francesc Reguant, al cap d'uns pocs dies del primer cas detectat a Collserola: aquesta crisi suposaria tot un repte de viabilitat per al sector.
Vicens Enrique-Tarancón és un dels experts que millor coneix la situació. Ha participat en reunions amb la Generalitat, gràcies, en part, a més de 30 anys d'experiència al sector. Actualment, coordina el Grup de Sanejament Porcí de Lleida (GSP), una entitat sense ànims de lucre que connecta amb empreses del territori i amb el ministeri d'Agricultura espanyol. Aquesta no és la seva primera crisi de pesta; prèviament, ja va sobreviure a dos episodis l'any 1997 i el 2001. Els seus efectes, avisa, complicaran la vida a bona part de la ramaderia catalana.
El porc català és sa?
Saníssim. Sempre ho ha estat. Però a banda de ser sa, si ens mengéssim un porc afectat, que no succeiria mai pels molts controls que fem, no passaria res perquè aquesta malaltia només afecta el porc, el senglar i el facoquer.
Com treballen a GSP per garantir la salut del porc i la salubritat del producte?
Som una associació sense ànim de lucre que van crear les empreses del sector fa 30 anys. Teníem l'objectiu de millorar la sanitat, perquè en aquest tema, el ritme el marca l'últim. Tu pots dir que tens una granja molt sana, però si al costat hi ha un animal amb un problema, la malaltia es contagiarà. Aleshores, diem que som una entitat sense ànim de lucre perquè les empreses més grans, com més porcs tenen, més paguen. Ajudem a fer que ningú es quedi enrere. Pensi que a l'hora de conquerir mercats internacionals, a la resta del món es mira l'estatus de país, no el d'una granja. I la manera d'aconseguir el millor estatus possible com a país és treballant tots plegats.
Quin estatus se'ns ha quedat després d'aquest brot?
Ara mateix tenim un estatus de país lliure de tot menys de PPA.
I aquí no afecta la regionalització?
Quan parlem d'exportar, cal partir de la base que Europa funciona com un tot a causa del mercat únic. És el mateix enviar un porc de Girona a França que a Madrid. La diferència, per tant, es produeix amb els països tercers, i en aquest cas tot es regeix per acords bilaterals amb un protocol. No tots els escorxadors poden vendre a la Xina; només poden fer-ho aquells que els xinesos hagin autoritzat.
La qüestió és que tots els protocols que estaven signats amb els països més importants deien que havíem de ser lliures de PPA. Ara bé, això ja ha passat abans. Per exemple, Itàlia feia temps que no podia exportar perquè tenia PPA, però tampoc Alemanya, Romania o Polònia. Nosaltres, en canvi, érem lliures. Quan es perd aquest estatus, les fronteres es tanquen automàticament i ja no es pot exportar. En el cas d'aquells contenidors que estan en trànsit, ara hem d'avisar els nostres clients internacionals que malgrat ser un país amb pesta, els porcs que els hi hem enviat es van matar potser fa quatre mesos. És el que estem intentant aconseguir de bracet amb el ministeri espanyol.
"Alguns països com la Xina són molt tradicionalistes; potser haurem d'anar amb el rei i el ministre a reafirmar els acords i convèncer-los de la qualitat dels nostres porcs"
És la seva principal batalla, des del punt de vista comercial?
Tenim dues batalles: contenir la pesta on és ara i, efectivament, que els contenidors que tenim en trànsit no ens els tornin. Bé, i reobrir països.
I com s'estan coordinant amb el ministeri i la resta d'institucions?
Parlem amb tothom: des d'empreses fins al sector interprofessional o entitats com Anprogapor, que és l'associació nacional de productors porcins. Entre tots mirem de gestionar cada tràmit amb el ministeri. Ara s'està estudiant com convèncer els països, perquè alguns són molt tradicionalistes i potser haurem d'anar amb el rei i el ministre a reafirmar els acords. La Xina n'és un exemple. Intentarem fer el que el nostre estimat client vulgui. El que és segur és que la carn és excel·lent i que aquest és un tema burocràtic. A més, cal recordar que això només ha afectat el porc senglar. Han col·lapsat el sector català, espanyol i europeu per uns senglars de ciutat.
Actualment, quina imatge té el sector porcí català al mercat internacional?
Tenim els millors comercials del món. Quan ens va tancar Rússia, no sabíem què se'n faria, dels porcs. La part comercial de les indústries càrnies catalanes va ser la que va sortir al món a vendre i van conèixer uns mercats que ni ens havíem plantejat mai. Avui, els mercats d'aquests països tercers són molt fidels, però s'ha de servir sempre la qualitat i la quantitat que ells volen. Costa d'aconseguir-los, però un cop els tens, són molt bons clients. Fixi's que li parlo només del sector català, i és perquè només entre Osona i Girona hi ha una potència d'indústria càrnia que gestiona el 40% del porc espanyol.
Com ha canviat el seu dia a dia d'ençà de l'esclat de la crisi?
No gaire. La nostra rutina és sempre en clau de bioseguretat, o sigui que no ens ha afectat. Sempre prediquem que la bioseguretat fa que les malalties no entrin en una granja, i que si ho fan, independentment del motiu, no es poden escapar d'allà. Cada granja és com un castell i nosaltres som els seus senyors. En el meu cas sí que he tingut més feina perquè haig d'atendre els mitjans, rebo moltes trucades i la gent es preocupa i em trasllada incerteses, però l'equip de laboratori ha continuat fent vida normal.
Què li ha semblat la reacció que hi ha hagut des de la part institucional de Catalunya per controlar aquest brot?
La del Departament d'Agricultura m'ha semblat molt bé. S'ha demostrat que amb la dermatosi nodular contagiosa ho han fet molt bé. Per exemple, a França encara no se'n surten i aquí la podrem donar per controlada a finals d'any. L'única queixa que tinc és que se'ls hauria de donar més protagonisme, perquè el seu equip és molt eficient i aquesta crisi s'està gestionant més aviat des del vessant de boscos i d'agents rurals. Entenc que la fauna és el seu àmbit, però en aquest moment tenim un tema sanitari que s'ha de prioritzar. Ja li vaig demanar al president Illa que canviessin aquest criteri en una reunió. D'altra banda, crec que hi ha un excés de rodes de premsa, i en aquests moments és més important treballar. S'han de comunicar coses, però no sé si hem de comunicar-ne tantes i tantes vegades.
Ara explicava que la dermatosi estarà controlada a finals d'any, però una crisi com la de la PPA quant pot durar?
Encara no ho sabem. Amb la dermatosi sí que es pot determinar perquè no hi ha hagut cap altre positiu, i el dia zero sempre s'estableix quan es produeix l'últim focus. En el cas de la PPA, l'últim es va detectar dimarts, i a sobre no va ser en una granja, com succeeix amb la dermatosi, sinó que es tracta d'uns animals que volten pel món i que els han de buscar. És molt més complicat. En canvi, el porc blanc no té cap afectació, és una víctima d'una mala gestió històrica de la fauna. El conseller Ordeig fa poc que hi és, però jo fa 30 anys que demano que es faci alguna cosa amb la fauna. Des del conseller Marimon! I no ho dic només pels senglars, sinó pels conills que destrossen els camps, els cérvols, els cabirols...
Què significa 'fer alguna cosa'?
A veure, està mal dit i els animalistes se'ns enfaden, però s'han de matar, perquè mai és bo un excés de les coses.
Hi ha un excés de senglars?
Molt gran, diria. El 55% dels accidents a la província de Lleida del mes d'octubre van ser xocs amb fauna. Són dades dels Mossos d'Esquadra i de Trànsit. Si ens sembla normal que la gent pugui patir un accident perquè no gestionem uns animals que se'ns n'han anat de mare... Si vas amb moto, gairebé segur que et moriràs. I si no, pots acabar paralític. Estem normalitzant coses que des del meu punt de vista no ho són.
"S'han de matar senglars perquè hi ha un excés molt gran; el 55% dels accidents de Lleida a l'octubre van ser xocs amb fauna"
I quants senglars s'han de matar?
És que no sabem ni quants en tenim. Miri, a Europa només hi ha tres països que han aconseguit alliberar-se de la pesta. Entre els que han actuat més ràpidament hi ha Suècia, que ha trigat tretze mesos i tenia una densitat entre 0,1 i 0,5 senglars per quilòmetre quadrat. A Catalunya hi ha zones on tenim quinze senglars per quilòmetre quadrat. Crec que això ja ho diu tot.
Què va fer Suècia per sortir-se'n?
Buscar els senglars, matar-los i gestionar-ho. No hi ha una altra manera. Els senglars malalts també s'acabaran morint. Ho sento, però tenim uns polítics que són molt poc valents. No estic en contra de ningú, però veig aquestes manifestacions en què es demana salvar els animalets i es critica que això es fa per afavorir a quatre persones... i això no és cert. Jo soc un veterinari de base i el nostre sector genera economia al territori. De què vol viure la gent? Com creuen que un agricultor pot pagar un tractor, després d'unes èpoques tan dures? El porc proporciona al pagès una renda fixa amb què pot continuar treballant al camp.
Ara tenim el problema dels senglars a Collserola. Allà mateix, el cap dels Grups d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers alerta cada any, quan hi ha incendis, que Collserola és un perill. Ara bé, ningú se l'escolta. Doncs el dia que es cremi tot, ens recordarem que el cap del GRAF fa 20 anys que diu Collserola és un perill. Les coses s'han de gestionar, agradin o no agradin, i els polítics estan per això.
La tesi inicial de l'origen de la PPA era la d'un entrepà, però aquesta setmana s'ha obert la possibilitat que provingui d'un laboratori. Al sector també s'ha produït un canvi d'opinió al respecte?
L'origen del brot és molt important per poder gestionar, perquè seria un focus primari, i això facilita les coses. La teoria de l'entrepà no crec que sigui correcta i la veig rocambolesca.
"No tenim sis laboratoris que treballin amb pesta; si n'estan investigant sis, almenys que ens diguin quins són, perquè jo no els he conegut en 30 anys"
O sigui, creu més en la teoria del laboratori.
No, aquesta teoria no la sabrem mai.
Per què?
Bé, és una opinió personal. No cal donar-li tantes voltes; seria tan fàcil com posar les seqüències dels virus damunt de la taula. Els veterinaris estem acostumats a treballar molt amb això. En concret, disposem de bases de dades amb seqüències de 16.000 virus diferents i els comparem a través d'una base mundial que es diu GenBank. Abans de medicar un animal, busquem quin bacteri té i quin antibiòtic és l'ideal. És a dir, fem més feina per medicar un animal que quan una persona va al CAP i li donen un antibiòtic. Nosaltres mirem quin bacteri és i el seqüenciem. Només seqüenciar un bacteri que és molt gran, amb milions de parells de bases, pot tenir-nos un mes treballant. La de la PPA té 150.000 parells de bases, la qual cosa porta més de vint dies.
Hi ha una frase que circula per Internet que diu: "El brot de la PPA és un misteri molecular sense resoldre. Podria ser natural? I tant. Podria ser artificial? I tant. Però sense dades públiques és impossible saber-ho. I aquesta opacitat en si mateixa és sospitosa. Una és un enigma, una altra és una farsa i totes dues són inadmissibles". I jo penso: "Ei, nois, que no és tan difícil!". Es pot haver escapat d'un laboratori, però no passa res, som humans i patim errors. Al capdavall, és un laboratori que està en obres. Hi ha molta gent implicada, industrials... Només cal que falli una canonada, i ja ha succeït en altres països del món. Ara aquesta setmana també hi ha anat la policia. Què hi trobaran? Si no saben el que han de buscar.
És a dir, considera que no s'està actuant amb criteri.
La compareixença del president Illa d'aquesta setmana al Parlament va ser la de la triste figura. Des que ha tornat de Mèxic, les compareixences són cada cop pitjors. No tenim sis laboratoris que treballin amb pesta. Bé, o no ho sabem, però si n'estan investigant sis, almenys que ens diguin quins són, perquè jo com a veterinari de porcs que fa 30 anys que hi treballo no els conec.
No sé què s'entretenen. I també, aquesta setmana van la Guàrdia Civil i la policia juntetes a entrar al CReSA, i això que no ho fan mai. A més, si se n'adona per les fotos, cada dia l'han anat polint una mica més. Insisteixo: què buscaran i què faran? Miri, el Polònia de la setmana passada amb en Carles Porta semblava broma, però al final no ho és tant. Potser han d'enviar en Carles Porta. Trobo que estem fent el ridícul.
"Cada cop que vingui un camió de porcs a l'escorxador, es perdran 10.000 euros com a mínim"
Els polítics o tothom implicat en la crisi?
La política, amb la seva manca de transparència. Al final, això és un virus. Se seqüencia, es compara i ja està. I comparar-ho sabrem. És clar que serà molt difícil saber per on es va escapar, o si es va escapar. Però que no ens enviïn la Guàrdia Civil, que agafin i publiquin en l'àmbit científic els virus que estan trobant als senglars. El que dic és que les coses es podrien haver resolt posant les cartes damunt la taula.
D'altra banda, la setmana passada l'Oriol Amat va publicar a VIA Empresa que arran de la PPA, el porc viu cotitza actualment a 1,10 euros / kg, és a dir, per sota del cost mitjà de producció, estimat en 1,35 euros / kg. Està en risc el sector, econòmicament?
Ho està, el sector porcí perdrà molts diners durant molt temps. Llavors, serà un tema de reequilibri. El que queda clar és que estarem treballant sota preu bastant temps. Cada cop que vingui un camió a l'escorxador, es perdran 10.000 euros com a mínim. És a dir, cada cop que vegi vostè un camió conduir per l'Eix, seran 10.000 euros menys. És clar, alguns perdran més i d'altres menys, pensi que el sector porcí és molt gran, però amb uns marges molt petits. Tot es basa en l'eficiència de cada empresa. Als nostres gràfics interns hi ha gent que treballa al voltant de deu cèntims per sota del preu de cost mitjà de cada porc ara mateix.
El que passarà és que al sector hi haurà gent que li costarà més poder viure. A mi el que em preocupa són les empreses, perquè al nostre sector totes són familiars. La base de tot això és el treball. Els porcs que sacrifiquem les indústries càrnies es crien en unes granges que són d'unes persones que no són empreses, amb les quals arribem a un acord i els paguem uns diners perquè ens cuidin els animals. Si realment podem vendre molts menys porcs, reduirem el volum i hi haurà granges que no s'ompliran. Per tant, aquests ramaders no podran ingressar. I a mi, com a persona de Lleida em sap molt greu, perquè hi haurà gent que conec que potser no necessitarà porcs. La pregunta és: com s'ho faran?
Vostè va viure la pesta dels noranta i la de principis de segle.
I precisament per aquest motiu li puc dic que es pateix molt. Sobretot en el cas dels ramaders individuals, perquè no els omplen les granges. És evident que les empreses no et portaran porcs perquè els puguis alimentar, si després no els poden vendre. Per tant, aquest ramader no percebrà diners per la seva feina.
Abans parlava que caldrà reequilibrar-se com a sector. Com es fa això després d'una pesta?
Uf... (pensa) Això no ho sap ningú. Bèlgica fa dos anys que va erradicar la pesta i ja pot vendre a tot el món. Doncs encara no se li ha obert cap mercat.
Potser depèn de millorar aquest component reputacional.
El reputacional i el comercial. Ja li dic, Bèlgica té l'estatus de país lliure i no ha recuperat pràcticament cap client dels que tenia abans. És clar, si ja tenen un altre proveïdor, per què han de tornar ara amb tu? Aquesta és la magnitud de la crisi.
El que més greu ens sap al sector és que aquest és un tema que avisàvem que succeiria. No se'ns va fer prou cas i no es va gestionar. A veure, tot podia passar, però el que és evident és que si haguéssim tingut menys senglars, hauria estat més difícil el contacte, perquè al final és un tema de probabilitats. Abans vostè em comentava la tesi d'un residu urbà: si a totes les zones urbanes on sabem que els senglars mengen haguessin col·locat papereres antiabocament, com tenen molts altres països, hauríem reduït el risc. Un altre exemple: nosaltres a totes les granges exigim una tanca perimetral. Bàsicament, per dificultar que un animal de la fauna silvestre s'acosti a la granja i transmeti malalties. La pregunta és: per què el centre de recerca de què parla tothom no té tanca perimetral? De fet, el CISA de Valdeolmos, que és de Madrid, té dues tanques perimetrals, una primera i una segona.
"Si no hi hagués la PPA, l'aranzel general del 9,8% seria un festival per al sector porcí català"
Aquesta setmana també ha coincidit l'anunci dels aranzels de la Xina al sector porcí europeu. La majoria d'empreses de l'Estat han rebut un 9,8%, una xifra notablement inferior del 62% anunciat originalment. Quina valoració fa?
Que ens ho hem treballat. Els xinesos ens han demanat de tot i ens han exigit transparència. Per exemple, l'escorxador que té un aranzel més baix, que és l'Iteramit, ha estat auditat tot un any pel govern xinès. Ara han premiat amb menys aranzels als que érem més transparents. Per nosaltres és una gran ajuda, perquè si ens haguessin imposat un aranzel del 15% ens hauria costat més exportar. I ara que el preu està tan baix, si a sobre li afegim un recàrrec del 15% encara és més difícil vendre. És un tema de marges.
Però l'aranzel general deixa el sector porcí estatal en una situació competitiva al mercat internacional?
Sense la PPA, aquest aranzel seria un festival. Òbviament, l'ideal seria un 0%, però ja hem vist que els aranzels s'han convertit en una eina política entre països, en aquest cas pels vehicles elèctrics. En tot cas, ja veu que el sector porcí rep per tot arreu.