La detecció recent de casos de pesta porcina africana (PPA) en senglars a Collserola ha situat el sector porcí català en el moment més delicat de les darreres dècades. Aquest virus no apareixia a Espanya des de 1994, que està oficialment declarada com a país lliure de la PPA des de 1995. A Europa fa més d’una dècada que la PPA circula en fauna salvatge i, en alguns països com Alemanya, fins i tot ha arribat puntualment a alguna explotació, però a Catalunya no s’ha detectat mai en cap granja. Tot i que el virus no afecta la salut humana, el seu impacte econòmic pot ser devastador, perquè posa en risc un dels motors industrials i exportadors més importants del país. El brot, de moment, ha aparegut en fauna salvatge, però podria escalar ràpidament si arribés a una granja.
L’impacte immediat: mercats tancats, preus a la baixa i inquietud empresarial
La PPA ja té efectes tangibles en el comerç exterior. Diversos països —Filipines, Japó, Taiwan i Singapur— han suspès temporalment les importacions de carn de porc procedent de Catalunya o d’Espanya, un conjunt de mercats que representa aproximadament el 16% de les exportacions catalanes del sector. La Xina, en canvi, només ha aplicat restriccions a la província de Barcelona gràcies a l’acord de regionalització assolit el 12 de novembre passat, que limita el tancament a zones concretes i evita l’afectació de tot l’Estat. Aquesta decisió és especialment rellevant perquè la Xina, a més de ser el principal client extracomunitari —gairebé el 20% del total—, importa parts del porc amb poca demanda a Europa i que aporten valor afegit al conjunt de la canal.
Actualment, dos terços de les exportacions catalanes es dirigeixen a la Unió Europea, on no s’han establert restriccions, més enllà del cas puntual de Sèrbia, que ha tancat provisionalment el mercat i es troba en procés de negociació. En aquest context, Ricard Parés, director de PORCAT, recorda que “és molt important no perdre mercats, perquè després costen molt de recuperar”. I és que Àsia concentrava el 2024 prop de 1.172 milions d’euros d’exportacions anuals de carn i altres productes carnis de porcí, d’acord amb les dades de Prodeca. Si les restriccions s’allarguessin en el temps, les pèrdues podrien superar els 100 milions d’euros mensuals.
Àsia concentrava el 2024 prop de 1.172 milions d’euros d’exportacions anuals de carn i altres productes carnis de porcí
La incertesa també afecta els preus. A la Llotja de Mercolleida hi ha hagut un descens històric total de 21,4 cèntims/kg en tan sols una setmana. El porc viu cotitza actualment a 1,10 euros/kg, per sota del cost mitjà de producció, estimat en 1,35 euros/kg. El sector, per tant, està venent a pèrdues. Això colpeja especialment les explotacions més petites. El consum domèstic mostra una evolució desigual: en cinc anys la carn fresca ha caigut un 13,5% fins als 10,21 kg per persona i any, mentre que els elaborats han augmentat un 19,2%, fins als 10,91 kg.
Espanya és avui el primer productor europeu de carn de porc, amb el 24,1% del total de la Unió Europea, segons el Ministeri d’Agricultura. Aquest lideratge es deu a un teixit empresarial potent i altament professionalitzat, amb grups com Vall Companys, BonÀrea, Piensos Costa, Grupo Jorge, El Pozo, Campofrío, Loriente Piqueras o Argal.
Catalunya, amb 8,01 milions de caps el 2023 i una producció d'1,96 milions de tones de carn —el 40,47% del total estatal—, concentra un dels ecosistemes ramaders més especialitzats d’Europa. Segons dades de Prodeca, el porcí és un dels principals motors de l’agroalimentari català: el 2024 les exportacions de carn i derivats van assolir 4.263 milions d’euros i 1,33 milions de tones, xifres que representen el 27% de totes les vendes agroalimentàries catalanes a l’exterior, el 83% del carni exportat i gairebé la meitat del porcí que s’exporta des de l’Estat. El territori disposa de 5.406 explotacions porcines, segons el Departament d’Agricultura, ubicades sobretot a les comarques de Segrià (16,5%), la Noguera (14,7%), Osona (9,4%), el Pla d’Urgell (5,5%), Alt Empordà (5,3%) i Pla de l’Estany (5,2%), i connectades amb una indústria moderna i tecnificada.
La cadena de valor del sector porcí català és completa. S’inicia a les explotacions de cria i engreix, on operen grans grups integradors com Vall Companys i BonÀrea (ja esmentats anteriorment), Terragrisa, Premier Pigs, Frecarn, Costa Brava Mediterranean Foods (Grup Cañigueral), Friselva, Agrocat o Alimentaria Cárnica Casserres. En aquest model d’integració, alguns grups coordinen centenars d’explotacions i controlen gairebé totes les fases del procés —de l'alimentació al sacrifici, la transformació, i en alguns casos, la distribució—, garantint eficiència i traçabilitat. El sector es reforça amb serveis auxiliars, que inclouen la fabricació de pinsos (Esporc, Pinsos del Segre, cooperatives d’Ivars i Bellpuig, a més de la majoria de les integradores ja citades anteriorment), la veterinària i bioseguretat, i la genètica i biotecnologia (Gepork, Cincavic, Hipra). Els escorxadors i la primera transformació formen part del mateix ecosistema, sovint vinculat als grups integradors.
La cadena de valor del porcí cobreix totes les etapes a Catalunya, des de les explotacions i serveis auxiliars a la indústria elaborada i la distribució
A continuació, intervé la indústria elaboradora amb referents com Casa Tarradellas, La Selva, Noel, Monells, Can Duran o Batallé, a més d’un teixit ampli de petites fàbriques a Osona, la Selva, Girona i la Garrotxa. Aquest ecosistema industrial es complementa amb fabricants de maquinària i tecnologia alimentària com Metalquimia, que exporta el 90% de la seva tecnologia i equips a més de 90 països dels cinc continents.
Finalment, el producte arriba al consumidor a través del comerç majorista i al detall, amb una xarxa extensa de distribució. Tal com assenyala David Coll, president de Pimec Agroalimentària, “la importància i el prestigi del sector porcí català no només es deu a la qualitat dels productes elaborats i transformats, sinó també al paper de la distribució, dels carnissers i dels xarcuters, que ofereixen un servei diari al consumidor. La confiança, el prestigi i la professionalitat que caracteritzen el sector són possibles gràcies a una cadena de valor sòlida i molt arrelada al territori”.
Rendibilitat i capitalització
El sector de les explotacions porcines està format majoritàriament per pimes, que en molts casos operen dins de models d’integració vertical liderats per grans grups que aporten estructura, tecnologia i capacitat de gestió. Si tenim en compte només les explotacions que són societats mercantils, les pimes representen el 99,2% del total d’explotacions, fet que confirma un model basat en explotacions de mida reduïda, però molt arrelades al territori.
La següent taula mostra que, en els darrers anys, les explotacions porcines han experimentat una evolució molt positiva, amb una millora sostinguda de la rendibilitat i un reforç notable de la capitalització. La ràtio de patrimoni net sobre actiu, situada en el 62,3%, evidencia un balanç sòlid, resultat de la reinversió continuada dels excedents generats per les empreses. També han avançat els marges: la rendibilitat sobre vendes ha passat del 8,9% a l’11,8% i la rendibilitat financera s’ha situat en el 19,8%, indicadors que reflecteixen una gestió eficient. Pel que fa a la liquiditat, la tresoreria és elevada, però mostra que, en un escenari de bloqueig temporal de les vendes, les empreses podrien operar sense ingressos durant uns 101 dies. Aquest marge, tot i ser significatiu, també posa de manifest que les restriccions comercials poden fer necessaris ajuts per evitar tensions de liquiditat.
Elevada professionalització i adaptació, però vulnerabilitat a brots sanitaris
Entre les fortaleses destaca l’existència d’una cadena de valor completa i molt integrada, un elevat nivell de professionalització i una notable capacitat d’adaptació i inversió. El sector ha sabut créixer mantenint estàndards estrictes de bioseguretat, és a dir, el conjunt de mesures que eviten l’entrada i la propagació de malalties a les explotacions. La indústria és potent i amb actors de dimensió internacional que exporten a mercats molt exigents. Com recorda Dèlia Perpiñà, directora gerent de Prodeca, “Catalunya compta amb un sector porcí altament competitiu en els mercats internacionals i amb una reputació de gran valor, fruit d’anys de feina ben feta i d’un alt nivell de professionalització”.
Pel que fa a debilitats, la concentració territorial genera pressions ambientals i augmenta la vulnerabilitat davant brots sanitaris. L’economista Francesc Reguant assenyala que “l’impacte mediambiental continua sent un repte important, tot i els avenços en tractament de purins, reducció d’emissions i noves tecnologies que milloren la sostenibilitat”. La dependència del mercat exterior és un altre factor crític, ja que el consum intern no pot absorbir xocs sobtats. També pesa la dependència de les importacions de matèries primeres per al pinso, que representen prop del 70% del cost de producció i exposen el sector a la volatilitat internacional del cereal i la soja. En aquest context, la recent caiguda dels preus de venda situa moltes explotacions en una situació econòmica delicada.
La dependència del mercat exterior és un factor crític, ja que el consum intern no pot absorbir xocs sobtats
Les oportunitats són diverses. La diversificació de mercats pot reduir la dependència asiàtica. La innovació tecnològica, la digitalització i les inversions en sostenibilitat ambiental i benestar animal poden reforçar la competitivitat i el posicionament internacional. També hi ha oportunitats en els productes de més valor afegit i en el desenvolupament de marques que aportin estabilitat i diferenciació.
Entre les amenaces, la PPA és la més immediata i potencialment més greu. Una entrada del virus a les granges comportaria sacrificis obligatoris, paralització de moviments i tancament automàtic de mercats comunitaris i extracomunitaris. La volatilitat dels preus, l’enduriment regulador europeu i el risc reputacional derivat de la difusió d’informació no contrastada representen altres amenaces significatives. Aquestes amenaces s’inscriuen en un context global cada vegada més exigent. En els darrers anys, les malalties animals s’han accelerat, el canvi climàtic ha intensificat episodis extrems —altes temperatures, incendis i inundacions— i les tensions geopolítiques, els conflictes aranzelaris, la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna han afegit volatilitat als mercats.
Per tant, el sector mostra actius sòlids, però en una situació de pressió extrema que requereix decisions ràpides, coordinació institucional i visió a llarg termini. És essencial reforçar un sector que és un dels motors més reconeguts internacionalment de l’economia catalana i que compta amb una coordinació destacable entre empreses, institucions i agents del territori. Aquesta situació també pot servir perquè la ciutadania, especialment a l’àrea metropolitana, prengui consciència de la importància estratègica del porcí per al país.
El sector mostra actius sòlids, però en una situació de pressió extrema que requereix decisions ràpides, coordinació institucional i visió a llarg termini
Què cal fer: les línies d’acció per evitar la tempesta perfecta
Abans de detallar les mesures necessàries, és important entendre l’horitzó temporal amb què treballa el sector. Segons Ricard Parés, la normativa és taxativa: per donar per acabada la crisi calen dotze mesos consecutius sense detectar cap cas positiu, ni en fauna salvatge ni en explotacions. Si apareix un sol nou cas, el comptador es reinicia. Per tant, en el millor dels casos, no hi haurà plena normalitat fins al desembre del 2026.
Per això, en primer lloc, cal reforçar la bioseguretat a tots els nivells: explotacions, transports, escorxadors, entorn rural i personal implicat (treballadors, tècnics, veterinaris, directius). També és essencial mantenir un control efectiu sobre les poblacions de senglar i millorar els mecanismes de detecció precoç. Com recorda Josep Lagares, membre del Consell de Caça de Girona: “La PPA ha fet visible allò que feia anys que s’advertia: mentre la superpoblació de senglars no es redueixi de manera efectiva -actualment, es calcula que n’hi ha prop de 300.000 a Catalunya- el risc per al sector porcí continuarà sent alt”. En segon lloc, s’ha de garantir una comunicació institucional rigorosa i prudent, que eviti especulacions que puguin perjudicar la reputació del sector. Com apunta novament Ricard Parés: “Necessitem rigor i prudència en la comunicació. Qualsevol especulació pot perjudicar un sector estratègic”.
És imprescindible continuar potenciant la diversificació comercial, cercant mercats alternatius que complementin els mercats en què s’interrompin les exportacions
En tercer lloc, cal donar suport econòmic a les explotacions afectades per la caiguda de preus i exportacions, no només a les que eventualment puguin patir sacrificis sanitaris. Això inclou mecanismes d’ajuts i de finançament. També és imprescindible continuar potenciant la diversificació comercial, cercant mercats alternatius que complementin els mercats en què s’interrompin les exportacions. En quart lloc, la innovació, la sostenibilitat i la digitalització s’han d’impulsar com a eixos estratègics per mantenir la competitivitat en un entorn global exigent. Finalment, és clau reforçar la col·laboració entre administracions, empreses del sector, centres d’investigació i tecnològics per afrontar conjuntament els reptes actuals i futurs.
Encara hi som a temps. El sector porcí afronta un repte majúscul, però disposa d’una base sòlida i d’una experiència que li permeten encarar-lo amb garanties. Podem evitar la tempesta perfecta si actuem amb rapidesa, eficàcia, transparència i responsabilitat. La gestió d’aquest episodi condicionarà la resposta immediata, però també el futur i el lideratge d’un dels motors econòmics més importants del país. El sector ja ha superat altres crisis i ha demostrat una notable capacitat d’adaptació. Ara, el repte és anticipar-se i mantenir la coordinació per protegir la competitivitat i la confiança dels mercats.