Minuts abans de començar el debat Horitzó 5G. Oportunitats per a l’empresa catalana amb l’arribada del 5G, organitzat pel SC Trade Center, i amb la col·laboració de VIA Empresa, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, dedica una estona a parlar amb aquest mitjà. Conversem sobre la nova tecnologia, sobre les intervencions a distància i la neutralitat de la xarxa en l'àmbit regulatori, però també sobre la situació econòmica a Catalunya i sobre els reptes que l'empresa catalana té per davant. El retorn de les seus socials a Catalunya, l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones i la devaluació salarial també marquen el transcurs de l'entrevista.
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia conversa amb 'VIA Empresa' sobre la situació econòmica de Catalunya | Bernat Millet
El PIB ha crescut un 2,1% durant el primer trimestre del 2019, mentre que les exportacions han caigut un 1%. Com va l'economia catalana?
L'economia catalana porta des de finals del 2013 en creixement i, per tant, som una economia robusta. Els factors que fan impulsar el creixement i que són a l'arrel d'haver iniciat el creixement abans que l'Estat espanyol són la major internacionalització de l'economia catalana i un major pes de la indústria, on el PIB està entorn el 20% quan a l'Estat espanyol és inferior. Som els primer a notar quan hi ha canvis en el mercat internacional.
També som pioners en això.
Sí, de fet som un indicador vexat. L'economia catalana és un indicador avançat del que acabarà passant a l'economia de l'Estat. Els mercats que són la destinació de la major part dels nostres productes, sobretot de mercats del centre i nord d'Europa, estan en una etapa de moderació de creixement és nota i és el que explica aquesta dada del primer trimestre d'un 1,1% en l'àmbit de les exportacions.
"L'economia catalana és un indicador avançat del que acabarà passant a l'economia de l'Estat"
Quines previsions hi ha per aquest 2019?
Creixerem per damunt del 2%. La perspectiva és positiva. No és tan important el creixement en termes absoluts ni relatius, sinó que és molt important com es reparteix aquest creixement. Una de les bones notícies és que seguim amb la reducció de l'atur, que estem al 10,6%, i acabarem l'any en el 10% pelat.
Les exportacions han caigut en part pel granel, però també pel sector de l'automòbil.
El pes de l'exportació en l'agricultura és important, però el pes de l'agricultura en el total de l'exportació no és tan estructural com el químic o el sector de l'automòbil. Estem veient un canvi de paradigma que ens està afectant i que hem d'adaptar a la indústria, no només per les plantes que tenim a Catalunya de fabricació i d'ensamblatge, sinó també tots els components industrio-auxiliars.
Aragonès parla dels reptes de l'economia catalana | Bernat Millet
Com es posiciona Catalunya a escala internacional?
Nosaltres som competitius en productes d'alta i mitja tecnologia, que és on tenim majors quotes d'exportacions. El total d'exportacions a Catalunya ha crescut molt en els darrers anys i, de fet, ja pràcticament hem superat els dos terços d'exportacions fora de l'Estat espanyol respecte les que es fan a la resta de l'Estat. Hem de tenir molt present que aquest creixement no ha anat acompanyat al mateix ritme d'un creixement de les empreses exportadores. Hi ha més empreses que exporten, però les que ja exportaven, ho fan molt més.
Quins reptes ens planteja tot plegat?
Un dels primers reptes és seguir amb la internacionalització de la nostra economia. També hem de ser competitius en innovació i aconseguir que la batalla de preus la fem en altres àmbits que no siguin el factor treball perquè en bona part hem estat competitius gràcies a la devaluació salarial, que es va produir durant els anys de la crisi econòmica i s'ha allargat fins fa dos anys, però hem de poder ser competitius en altres àmbits, com l'energètic, que és molt important, la innovació és fonamental i la millora del capital humà i per això fem una aposta per la formació professional.
"Hem de seguir internacionalitzant la nostra economia, ser competitius en innovació i aconseguir que la batalla de preus la fem en altres àmbits que no siguin el factor treball"
Què li passa a l'economia catalana quan venen èpoques de recessió?
Tradicionalment, quan vols superar una recessió i vols guanyar competitivitat de cara a l'exterior, un dels mecanismes més habituals que hi havia era la devaluació monetària. Ni Catalunya ni l'Estat són sobirans en matèria de política monetària perquè està cedit al Banc Central Europeu i, per tant, no pots fer una devaluació monetària i l'alternativa és fer una devaluació de salaris.
És útil per a l'economia devaluar els salaris?
És útil momentàniament per sortir de la crisi, però avui la nostra societat és més desigual. Hem de millorar el capital humà i ser competitius en altres àmbits com energia, en costos financers, en infraestructures... Competitivitat en baixos salaris i aquest no és el model de creixement que volem.
Aragonès explica que els canvis en determinades indústries modifiquen els llocs de feina | Bernat Millet
Darrerament, estem veient com moltes empreses estan fent EROs. Què representa això per a l’economia? Torna la crisi?
Estem anant cap a una fase més madura de creixements que se situaran al voltant del 2%. De fet, encara estarem amb creixements del PIB que doblaran la mitjana de la zona euro. Crec que responen més a canvis en determinades indústries.
Com per exemple?
L'ús massiu de dades, l'accés a la tecnologia, a internet i els nous negocis que s'uneixen a aquest àmbit està canviant la nostra base productiva.
Deia a la Reunió del Cercle d'Economia a Sitges que "Catalunya ha de ser un Estat emprenedor". Com hem d'actuar per ser-ho?
Nosaltres, com a Generalitat, hi ha molts àmbits que no podem regular, però sí que podem intervenir en el mercat. La despesa pública sempre impacta en la dinàmica de l'economia.
"Com a Generalitat, hi ha molts àmbits que no podem regular, però sí que podem intervenir en el mercat"
I com podem generar aquest impacte?
Necessitem que hi hagi instruments que permetin el finançament de projectes que són rendibles a mig i llarg termini. Com superem aquesta trampa del curterminisme financer? Apostant per allò que Mariana Mazzucato en diu el "capital pacient". I aquí, la funció que fa l'Institut Català de Finances (ICF) té un paper molt important.
En quins àmbits podem generar impacte?
En els costos energètics, que són molt alts per a les nostres empreses. Això es deu a la concentració en generació, distribució i comercialització d'energia que hi ha a l'Estat i a la connexió insuficient amb Europa. La Generalitat és propietària del major nombre de sostre a Catalunya on s'hi poden posar plaques fotovoltàiques. Per això hem presentat l'estratègia de serveis energètics als equipaments i infraestructures de la Generalitat per crear una generadora d'energia amb l'objectiu que el 2035 el 100% de l'energia que consumeixi la Generalitat de Catalunya sigui autoproduïda.
Com ens està afectant ara la intervenció de les finances?
En aquest moment, amb l'aixecament del 155 ara fa un any, la part de més control en el dia a dia es va retirar i ara estem obligats a facilitar una sèrie d'informació a l'Estat que produeix més burocràcia. Més que una qüestió operativa, en aquests moments, és una qüestió política. Si es mantenen aquestes mesures de control a Catalunya és perquè no els agrada la ideologia dels membres del Govern.
"L'Estat ha de facilitar que les finances públiques es puguin desenvolupar plenament"
Què demanaria a l'Estat espanyol per guanyar més competitivitat?
Nosaltres hem complert els objectius d'estabilitat pressupostària que ens han marcat ells, que el propi Govern de l'Estat no ha complert. Hem gestionat les finances amb responsabilitat i el que volem és gestionar-les amb tota la llibertat. I l'Estat ha de facilitar que les finances públiques es puguin desenvolupar plenament. Jo ho resumiria amb què deixin fer, que el país gestioni els recursos fiscals i, per tant, que no haguem de suportar un dèficit fiscal que elimina la competitivitat de la nostra economia. Que deixin al Parlament del país legislar sobre les relacions laborals i no tinguem una reforma laboral que obre les portes a la precarietat. I que deixin que utilitzem els recursos dels ciutadans de Catalunya que paguem via impostos i que no retornen per una inversió en infraestructures que és absolutament necessària i no fa perdre competitivitat.
Aragonès repassa tots els àmbits en què Catalunya podria ser més competitiva | Vicepresidència
Com ens afecten aquests impediments?
La inversió de l'Estat el darrer any va ser un 50% de la pressupostada i l'executada ens situa en el 10% del total de l'Estat, quan som el 16% de la població, 19% del PIB i el 23% de les exportacions. A més, a banda de les infraestructures de transport, n'hi ha d'altres que són molt importants que requereixen d'una inversió i un esforç pressupostari i que si no hi hagués aquest dèficit fiscal podríem afrontar.
Com quines?
Podríem fer arribar la fibra òptica a tots els racons del país, que ens donaria molta més competitivitat i possibilitats de desenvolupament de nous àmbits i tecnologies i d'un salt endavant en la connectivitat com suposa el 5G.
Que n'opina de la fórmula Josep Sánchez Llibre per revertir el trasllat de seus a Catalunya?
Nosaltres plantegem a les empreses que van canviar el seu domicili social que retornin per una qüestió de confiança en el país i de reputació de la seva economia, que és molt important quan tenim una economia oberta, internacionalitzada, basada en la innovació i en el talent. No cal que hi hagi declaracions com la que plantejava el senyor Sánchez Llibre perquè la qüestió és que els fets són els que descriuen la voluntat dels governs. L'immobilisme genera inestabilitat.
"Hem d'evitar que un servei d'atenció domiciliària se'l pugui quedar una filial d'una empresa de l'Ibex 35 que només busca el rendiment econòmic"
Està rebent algunes crítiques per l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones. Mentre el text subscriu que és una manera de promocionar la qualitat, professionalitat, expertesa i l’especialitat de les entitats prestadores de serveis, alguns sindicats i entitats sostenen que posa en perill el manteniment dels serveis públics.
Aquí està havent-hi una crítica absolutament infundada i, fins i tot, diria que amb una clara voluntat de desgast partidista. Precisament, el que persegueix aquest projecte de llei és tot el contrari del que determinats col·lectius acusen. Aquesta llei no és per externelitzar més ni privatitzar res, és perquè a l'hora d'adjudicar aquells contractes en els àmbits específics de serveis a les persones, no primi tant el preu, sinó que primi la qualitat i que el preu estigui limitat a què computi només el 40% com a màxim. Hem d'evitar que un servei d'atenció domiciliària se'l pugui quedar una filial d'una empresa de l'Ibex 35 que només busca el rendiment econòmic. Necessitem reformular en matèria de contractació pública perquè sinó ens regirem per la llei espanyola i primarà el preu.
Aragonès explica durant el debat que la tecnologia 5G l'haurem d'afrontar com Catalunya ho va fer durant la Revolució Industrial | Bernat Millet
Joan Canadell defensava en el seu discurs d'inverstidura que “com a empresaris hem de respectar el dret a l’autodeterminació i forçar l’Estat a respectar la voluntat de Catalunya”.
Això és el que persegueix el Govern de Catalunya, que l'Estat reconegui els resultats d'un referèndum que, per això, nosaltres estem reclamant que el que vam fer l'1 d'octubre, pugui reconèixer el resultat d'una nova votació. Plantegem que hi hagi des de l'empresariat figures i entitats que facin una adhesió més o menys explícita que aquest plantejament és bo i amb la Cambra de Barcelona i la resta de cambres seguirem treballant per la internacionalització de l'economia catalana, per la millora de la competitivitat de les empreses, per la millora de la formació de treballadors i directius i, en aquest sentit, hem col·laborat amb l'equip anterior de la Cambra i amb el nou ho seguirem fent amb tota la voluntat de continuar treballant junts.