Esclata la bomba del Manchester City

Els últims dies de setembre s’ha fet públic que una comissió independent de la Premier League anglesa ha considerat culpable al Manchester City de la immensa majoria de càrrecs (114 sobre 115) que se’ls havia imputat, en general referits a assumptes de finançament i de transparència. El cas havia començat a inicis del 2023, quan la Premier League va llançar una primera acusació perquè pensaven que el club no li estava proporcionant la informació que consideraven adequada. La investigació que ara s’ha resolt abastava el període que va entre les temporades 2009/10 i 2017/18. El comunicat d’aquesta comissió diu el següent:

• El Manchester City va formalitzar contractes simulats (que tergiversaven l’acord real entre les parts) amb diversos socis comercials, i també es va basar en acords simulats amb altres entitats, per inflar artificialment els ingressos del club i reduir-ne els costos.
• El club va presentar comptes amb dades incorrectes i va ocultar la situació real de les seves finances als auditors i als organismes reguladors del futbol.
• El Manchester City va incomplir de manera significativa els límits de despesa tant de la Premier League com de la UEFA.
• Durant la investigació de la Premier League, el Manchester City va incórrer en múltiples incompliments dels seus deures de cooperació i de màxima bona fe envers la Lliga (es van confirmar tres de les quatre infraccions presumptes).

Si vols saber-ne més

 

   

Sistema City, molt més que un club de futbol

Què significa tot això en termes planers? Doncs que el club amb capital dels Emirats ha fet servir mecanismes espuris per sanejar les seves finances. Els seus gestors propiciaven que terceres parts inflessin els seus contractes de patrocini i se les compensava després per la porta del darrere. Era una manera d’injectar diners evitant les regulacions tant de la Premier League com de la UEFA. Aquest entramat per eludir controls i alimentar el club amb diners del petroli es coneix com a Longbow Project i incloïa l’anomenat Acord Fordham, en virtut del qual aquesta entitat externa feia de testaferro per incrementar els ingressos del club i minvar les pèrdues.

Els quatre punts que hem vist abans en el text del comunicat de la comissió es corresponen a la pràctica amb els següents àmbits:

• Manipulació dels comptes anuals a través d’inflar els ingressos i reduir les despeses (54 càrrecs).
• Incompliment de les normes de fair-play financer de la Premier League (set càrrecs).
• Incompliment de les normes de fair play financer de la UEFA, que la Premier League assimila com a pròpies (5 càrrecs).
• Manca col·laboració amb la investigació (en aquest apartat és on hi ha l’únic punt dels 115 en què no han estat trobats culpables). És un fet constatat que la principal estratègia legal del Manchester City ha estat entorpir les investigacions en curs (35 càrrecs).

De moment, la resposta del club s’ha canalitzat a través d’un vídeo molt inquietant amb declaracions de Ferran Soriano, conseller delegat de l’entitat de Manchester i també del City Football Group. La tesi principal de les manifestacions és que el veredicte es basa en una única acusació que, a més, consideren que és falsa. En la declaració, Soriano també aprofita per anunciar que presentaran una apel·lació, que és una possibilitat que ofereix el procediment. 

El club ha fet servir mecanismes espuris per sanejar les seves finances. Terceres parts inflaven els seus contractes de patrocini i se les compensava després per la porta del darrere

A partir d’ara, tota una sèrie d’accions aniran caient com a fitxes de dòmino. En primer lloc, com dèiem, el club presentarà una apel·lació a un comitè diferent del que l’ha considerat culpable, però no per tornar a jutjar el cas, sinó per revisar la solidesa del veredicte. Previsiblement, la resolució serà a començaments del 2027. En paral·lel, un comitè estudiarà quina sanció correspon aplicar, que segurament girarà al voltant de les opcions següents:

• Multa econòmica.
• Deducció de punts a la competició (una deducció molt elevada podria implicar un descens de categoria).
• Descens de categoria o expulsió de la Premier League.
• Penes per als executius implicats.

Si l’apel·lació no tingués recorregut, el Manchester City podria demanar un arbitratge sobre aspectes concrets on tingui discrepàncies i contra la decisió d’aquest àrbitre, encara podria interposar un recurs al Tribunal Suprem britànic (la High Court), que actuaria com a tribunal d’apel·lació, però sempre en aspectes molt concrets. El que és segur és que el club no podrà escalar la situació al Tribunal de l’Arbitratge de l’Esport (TAS), atès que està prohibit en l’àmbit de la Premier League.

Addicionalment, podrien existir reclamacions per part d’aquells clubs que es considerin perjudicats. El 2020, el Manchester City ja va estar a punt de ser sancionat per la UEFA, que pretenia excloure’l de la Copa d’Europa, per motius molts semblants als actuals, però el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) va anul·lar la sanció, bàsicament per prescripció, i és que la sanció feia referència a uns fets del període 2012-2016. En aquest cas, l’elevació va ser possible perquè la sanció no provenia de la Premier League, sinó de la UEFA.

Mitjans de Madrid no han perdut ni un segon a l’hora de vincular l’entrenador català Pep Guardiola amb el cas, quan la realitat és que durant nou temproades, Guardiola només va treballar al Manchester City en dues

Per cert, respecte al veredicte que hem conegut aquests dies, hem vist com mitjans de Madrid no han perdut ni un segon a l’hora de vincular l’entrenador català Pep Guardiola amb el cas, quan la realitat és que del període objecte de la investigació, nou temporades, Guardiola només va treballar al Manchester City en dues d’elles. Molt més afectats des del punt de vista cronològic estan l’exmadridista Manuel Pellegrini i l’italià Roberto Mancini. 

L’any 2008 és quan els accionistes actuals van prendre el control del Manchester City, que té una estructura de propietat força complexa, perquè hi ha diverses capes superposades: l’accionista únic del club és una entitat anomenada City Football Group, que al seu torn té tres accionistes, el principal dels quals és l’Abu Dhabi United Group, amb un 81% del capital. Els altres accionistes són la firma californiana Silver Lake Technology Management (un fons d’inversió d’empreses tecnològiques), que té un 18% de les accions i, en l'àmbit testimonial, CITIC Group (una companyia estatal xinesa d’inversions), amb 1%.

Tornant a l’Abu Dhabi United Group, el nom complet del qual és Abu Dhabi United Group for Development and Investment, té com a propietari al xeic Mansour bin Zayed bin Sultan Al Nahyan, membre de la família reial d’aquell emirat i vicepresident dels Emirats Àrabs Units, un estat que presideix el seu germà.