Em sembla haver explicat en un altre article que aquí no som conscients d’un fet importantíssim. En pertànyer a la Unió Europea (UE) es dona un fet fantàstic. Quan el canceller alemany defensa la producció i exportació de cotxes, està generant feina al Baix Llobregat. El mateix succeeix amb altres líders europeus: francesos, italians, holandesos, belgues... tots aquests països que tenen empreses a Catalunya. I en això estava el senyor Merz dimarts al saló oval de la Casa Blanca mentre el seu equivalent espanyol es dedicava a desfer allò que altres fan. Per això, mai agrairem prou formar part de la UE. Si no en fóssim membres ja faria anys que això seria una república llatinoamericana de la més baixa estofa política. Ja hi és. Però, a més, passaríem gana.
Tot això forma part d’un pla d’un projecte més ambiciós que pretén rellançar la indústria europea. Mirem-ho a la menuda.
Els que ho vulguin fer, es poden enganyar, però la Xina subvenciona la fabricació de tot per tal d’exportar. És a dir, exporta per sota de costos. Uns costos que ja són prou baixos donades les condicions de vida i laborals que tenen els xinesos. Si els fabricants asiàtics expulsen la indústria siderúrgica europea del mercat amb preus inferiors als costos de producció, la indústria metal·lúrgica europea també marxarà. La Comissió Europea està treballant en una llei que eviti aquesta competència deslleial. Perquè el continent pot contraatacar amb les anomenades normes de Compra europea, que vinculen l'assignació de fons públics al requisit que una part important de la producció tingui lloc a Europa. Per fer-ho fàcil és una no-subvenció si t’aprofites, indirectament, de les subvencions xineses en comprar-los matèries primeres.
Si els fabricants asiàtics expulsen la indústria siderúrgica europea del mercat amb preus inferiors als costos de producció, la indústria metal·lúrgica europea també marxarà
Els plans europeus arriben en un moment en què la Xina està subvencionant fortament la seva indústria, inundant el mercat mundial, i alhora els EUA estan tancant el seu mercat amb aranzels. L'esborrany de legislació difós recentment per la Comissió estableix que desenes de milers de llocs de treball estan en risc i que la desindustrialització és imminent.
La proposta ens sona estranya, ens hem acostumat al lliure comerç durant dècades. Però, és clar, no podem jugar en el mateix terreny de joc que xinesos i americans si les regles no són les mateixes. L’equilibri és complicat, ja que entrar en guerra comercial amb el món ens pot costar car -el 50% del PIB europeu prové del comerç internacional-. La Comissió Europea està treballant en un paquet legislatiu que obligaria a imposar aquestes quotes per a sectors estratègics en què Europa vol continuar sent independent. És a dir, indústries intensives en energia com l'acer i el ciment, tecnologies de protecció del clima com les bateries i la tecnologia solar, i la indústria de l'automoció. Tot això és estratègic per a nosaltres. I algú ho ha de defensar.
Exemple d’aplicació? Segons els darrers esborranys que circulen, quan qualsevol estat de la Unió faci compres o atorgui subvencions en aquests sectors, almenys el 5% del formigó, per exemple, ha de ser baix en CO₂ i produït a la UE; per a l'alumini, almenys el 25%. Això afecta principalment els projectes de construcció. L'efecte de palanca és significatiu: la contractació pública representa el 15% de la producció econòmica de la UE. De la mateixa manera, quan l'estat compri o subvencioni cotxes, un percentatge mínim dels vehicles haurà de ser "fabricat a Europa".
Els arguments són forts: els fons públics s'utilitzen massa sovint per comprar productes subvencionats de tercers països en lloc d'alternatives europees. Les noves normes tenen com a objectiu garantir una demanda estable per a la indústria de la UE. El paquet també inclou requisits per als inversors estrangers que vulguin invertir més de 100 milions d'euros a la UE en cotxes elèctrics, tecnologies de bateries, energia fotovoltaica o processament de matèries primeres.
Evidentment, el pla té detractors. Cap oposat totalment al projecte, però cal fer atenció als detalls. Alguns adverteixen que les regulacions Made in Europe, per exemple per a les cel·les de bateria, augmentarien el cost de producció de cotxes elèctrics europeus. Els municipis alemanys, un altre exemple, temen que les regulacions comportin costos addicionals significatius i nova burocràcia si les companyies municipals haguessin de construir parcs solars amb moltes cel·les Made in Europe en el futur. La Comissió, de moment, es manté ferma al seu pla, però l'està suavitzant notablement per assegurar-se la majoria necessària entre els estats membres. Els alemanys, per exemple, defensen canviar el Made in Europe pel Made with Europe, és a dir, el ple reconeixement dels països amb els quals la UE té un acord comercial. Com a solució de compromís, la Comissió està considerant reconèixer països individuals no pertanyents a la UE com a equivalents. A més, es plantejaran excepcions si un producte europeu fos més d'un 30% més car que la seva alternativa estrangera.
Els alemanys defensen canviar el 'Made in Europe' pel 'Made with Europe', és a dir, el ple reconeixement dels països amb els quals la UE té un acord comercial
L’ambició és limitar la iniciativa Compra europeu a sectors on Europa depèn del manteniment de capacitats de producció crítiques o del desenvolupament de noves tecnologies. Una opció que es considera és aplicar un qualificatiu de verd a determinats productes per tal d’establir barreres en condicions d’igualtat. Barreres que s’anirien relaxant per als productes de les indústries que facin progressos en la seva transformació respectuosa amb el clima i els productes anteriorment protegits s'hagin tornat més competitius.
Aquesta llei es va presentar ahir. Com poden veure, hi ha temes molt més importants i de major transcendència sobre els que ningú informa. Les informacions sobre els actes dels polítics locals mengen portades.