La immigració només és la febre, estúpid!

Sembla que comença a ser públic i evident que l’excés de població —per tant, la immigració— no és un tema sobre el qual calgui passar de puntetes, contràriament al que sempre ha intentat el lamentable discurs socialment imperant a Catalunya. També sembla que s’està deixant de creure que, per créixer econòmicament, la solució és el creixement de la població. Tot això, però, encara està a les beceroles. El règim governant a Catalunya i a Espanya continua assegurant que el que convé és l’increment del PIB, encara que el PIB per càpita —la riquesa individual del ciutadà— minvi. La majoria de la premsa i de les institucions oficials s’encarreguen, de forma diligent, de la propagació de la mentida.

Aquesta mena de sortida de l’armari per part d’alguns que fins fa poc defensaven el discurs oficial és, tanmateix, una mica tèbia. Vull dir que no volen ofendre o contradir la consigna dels que manen. Aleshores, es denuncia la febre en lloc de la malaltia. No es té el coratge de dir encara obertament que Catalunya no necessita créixer més en població. De fet, no necessitava haver passat de sis a més de vuit milions. Ja vaig exposar aquí mateix que el bon exemple el teníem al País Basc, on, sense tenir tampoc competències en immigració, la població només ha crescut un 5% d’ençà de l’any 2000.

Si vols saber-ne més

 

   

El Cercle reclama una "veritable" política migratòria i critica que el model actual és "limitant"

Aquesta falta de coratge a no contradir el discurs oficial porta a fer malabarismes verbals que són perillosos per malintencionats. Perquè se li planteja a la societat que discuteixi sobre la febre i no sobre allò que la provoca. I resulta que discutir sobre la febre és, a més d’estèril, perillós.

Uns demanen que la immigració es limiti —és a dir, per controls fronterers—, cosa que s’assumeix que hauria de ser així, però que no ha estat així. A més, és una manera de fugir d’estudi, ja que sempre queda l’excusa de dir que les competències de control de fronteres les té Madrid i, així, els porucs se’n poden rentar les mans. Altres demanen que la immigració que arribi al país sigui de més alta formació professional. Una bonica manera de, també, no agafar el bou per les banyes. Equival a dir que seria bo per a tots que cada any plogués la quantitat d’aigua que convé. Desitjos, altre cop de porucs, per no fer res.

"Cal deixar-se de punyetes: la immigració no té la culpa de res. Fins on jo sé, la febre no té la culpa que algú pateixi la grip"

No encarar l’origen del problema amb aquests discursos semisecs pot portar al fet que l’opinió pública passi a l’ofensiva pensant que la immigració és la culpable del desastre general en què s’ha enfonsat Catalunya els darrers decennis. Cal deixar-se de punyetes: la immigració no té la culpa de res. Fins on jo sé, la febre no té la culpa que algú pateixi la grip.

L’exemple basc —el cito pel fet que estem tots dos, ells i nosaltres, dins d’una Espanya que, indefectiblement, sempre ens serveix d’excusa— ens ho deixa clar: la immigració que ha vingut a Catalunya d’ençà de l’any 2000 —i que, desgraciadament, continua venint— és resultat d’una demanda de mà d’obra tan real com innecessària. I el nivell i formació d’aquesta immigració que arriba és exactament el que exigeixen les empreses demandants d’aquests llocs de treball. I aquí és on s’ha d’atacar el tema i deixar-se d’operacions de distracció dilatòries.

Hi ha sectors econòmics —un és el turisme i l’altre l'engreix de porcs— que han creat llocs de feina que no necessitàvem. Perquè Catalunya no requeria ser una exportadora barata de carn de porc, ni tampoc ser líder en atraure turistes. Aquests dos sectors —n’hi ha algun d’altre— han actuat amb total impunitat i sense cap control per part dels governants. Ningú els ha posat límits quan calia. Ara estem enfonsats en un bon desastre. Com que estem davant del creixement descontrolat de sectors típics dels països en via de desenvolupament —situació que pensàvem haver tancat amb la mort de Franco—, desenvolupar aquests sectors comporta retrocedir.

"Catalunya no requeria ser una exportadora barata de carn de porc, ni tampoc ser líder en atraure turistes"

El resultat és un país que es va empobrint. Un país que viuria molt millor sense el creixement d’aquests dos sectors. Tots i cadascun dels ciutadans catalans de l’any 2000 tindríem, a hores d’ara, una renda per càpita superior. A veure si ho deixem clar: l’actuació d’aquests sectors no ha estat neutre. Al contrari: ha perjudicat els catalans tot empobrint-nos. El mal ja està fet.

La immigració n’ha tingut la culpa? No. La culpa està en els empresaris catalans —no pas bascos— que creen llocs de feina que només poden ser acceptats per immigrants que fugen de casa seva. Si us plau, no amaguem el cap sota l’ala. Que els simulacres d’empresaris i els sindicats apòcrifs deixin de dissimular. I els seus portaveus, que abandonin la pràctica del periodisme passat pel bany maria barceloní.