Escolta l'article ara…
Dijous i divendres, en Joan no va anar a la feina. S’havia agafat vacances, des de feia mesos, per un motiu compartit amb milers de persones: el llançament del videojoc Grand Theft Auto VI (GTA VI). “Quan vaig tenir clar al 100% que no n’ajornarien més la data de llançament, li vaig demanar al meu cap que volia tant el dijous com el divendres”, relata el jove a VIA Empresa. Al seu lloc de treball, ell va ser l’únic, però té constància que alguns dels fills dels seus companys també van optar per vies similars: “Sé d’alguns que s’han agafat el dia, que han volgut faltar a classe o que, simplement, tenien intenció de dir que es trobaven malament i ja està”. L'Àlex explica que també s'ha agafat festiu dijous, però no va poder fer-ho divendres malgrat demanar-los amb dos mesos d'antelació, perquè se li havien avançat. “Perquè vegis el nivell d’esquizofrènia amb el GTA”, comenta a VIA Empresa, un tema que creu que “depèn del sector, afecta més en uns que en altres”. En el seu cas, explica que sí que hi ha hagut algú al seu entorn laboral que va demanar-se la baixa perquè, “segons ell, li feia mal l’esquena”.
Tots dos són només dos dels múltiples exemples del que mitjans d’arreu del món fa setmanes que denominen GTA Flu, o febre del GTA: una onada de sol·licituds de vacances (i, també, suposades baixes mèdiques) esperades per als passats dijous 19 i divendres 20 de novembre arran del que molts ja consideren que és el llançament més important de la història del mitjà.
El moviment s’ha concentrat, principalment, als Estats Units, on empreses i agències vinculades als recursos humans han publicat múltiples estudis sobre el fenomen. Bamboo HR, per exemple, apuntava a partir dels registres de la seva plataforma, amb més de 3,4 milions de professionals, i d’una enquesta a 1.500 persones, que un 18% dels treballadors assalariats dels EUA tenia previst agafar-se el dijous 19 com a dia lliure. Segons aquesta font, la tendència augmenta amb la joventut: el percentatge és del 27% entre els mil·lennistes i del 32% entre els membres de la generació Z. L’enquesta feta per Zety a 1.040 treballadors estatunidencs, en canvi, rebaixa el percentatge total a l’11%, que creix fins al 22% entre la generació Z. Això sí: la mateixa consulta apunta que un 9% dels professionals ja s’havien demanat algun dia festiu en el passat per un llançament d’un videojoc.
Aquestes dades han portat diversos economistes a posar xifres en l’impacte que suposarà per l’economia estatunidenca. Una anàlisi que s’ha popularitzat especialment és la que el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), José García Montalvo, va fer a la Cadena Ser el juliol de 2025. El catedràtic de la UPF apuntava que, només el primer dia, l’impacte econòmic de l’absentisme als Estats Units podia provocar pèrdues de fins a 1.000 milions de dòlars. La dada, tanmateix, l’han posada en dubte mitjans com The Guardian, que apunta que la xifra “sembla correspondre a uns càlculs fets a ull, més que no pas a una anàlisi de dades sòlida”.
Segons Remote, el volum de sol·licituds de vacances per al dijous 19 a tot el món ha estat un 32% més elevada que el mateix dijous de 2025
Però si hi ha un estudi que ha aconseguit captar l’atenció general és el de l’empresa estatunidenca de contractació internacional Remote, que ha analitzat el fenomen des d’una perspectiva internacional. A partir de les dades de la seva plataforma, l’estudi Wanted: Time Off apunta que les demandes de dies lliures han augmentat un 32% quan es comparen amb les sol·licitades el mateix dijous de 2025, el creixement interanual més gran registrat durant tot el 2026 (deixant de banda els que coincidien amb festius). Comparat amb altres esdeveniments, el salt no és tan important com el de l’eclipsi solar total de 2024 als Estats Units, on les demandes es van multiplicar per un 260%, o bé la del partit inaugural del Mundial de 2026, que enfrontava Mèxic i Sud-Àfrica, entre els treballadors mexicans, que van augmentar un 80%. Però sí que supera, per exemple, el Black Friday de 2025 als Estats Units, que només va créixer un 21%, o altres llançaments importants de videojocs, com el de Battlefield 6 (+11%) o el de Pokémon Leyendas Z-A (+10%).
Però com dèiem, l’estudi és a escala internacional -almenys, amb els treballadors de la base de dades de Remote-, i això també permet observar quins són els països on més notòria ha estat la tendència. Així, l’estudi situa els Països Baixos com l’estat amb un creixement interanual de les demandes de dies lliures més gran per al dijous 19, de fins al 58%, seguit per Irlanda (+50%). I el tercer país que apareix al llistat és una Espanya en què, segons Remote, la demanda de dies lliures ha crescut un 46%. VIA Empresa ha contactat Foment i Pimec per conèixer si tenien dades registrades sobre augments anòmals de sol·licituds de vacances a escala catalana o la previsió d’un augment important de les absències durant aquests dos dies, però ambdues patronals han compartit que no disposen de registres per poder-ho analitzar.
Vacances per videojocs des de 1988
Però més enllà de l’abast d’aquesta denominada febre, la realitat és que els augments sobtats de demandes de vacances coincidents amb llançaments de videojocs no són cap novetat. De fet, per recordar un dels episodis més famosos en la memòria col·lectiva cal viatjar gairebé quatre dècades enrere, fins al febrer de 1988, i canviar el continent americà per l’arxipèlag del Japó.
Aquell any, l’empresa Enix (que anys més tard es fusionaria amb Square Company per crear l’actual Square Enix) tenia previst publicar la tercera entrega de la saga de videojocs Dragon Quest, uns títols inspirats en jocs de rol occidentals com Wizardry que van coliderar l’auge dels videojocs de rol japonesos (JRPG). Les dues primeres entregues, llançades amb mesos de separació, havien aconseguit ser un èxit comercial des del primer moment, i en aquesta tercera, la companyia va decidir dedicar-hi més recursos i temps de desenvolupament.
Amb una gran expectació darrere del seu llançament, Enix va topar amb un obstacle: després d’un acord entre el Japó i els Estats Units per limitar l’exportació de semiconductors japonesos al país nord-americà, els fabricants nipons van reduir dràsticament la producció de xips, cosa que va afectar la indústria del videojoc japonesa, per a la qual aquests components eren un element indispensable per produir els cartutxos dels jocs. Així, setmanes abans del llançament, Enix va comunicar al públic que, durant la setmana d’estrena, possiblement no serien capaços de cobrir la demanda generada.
Ja el 1988, el llançament de 'Dragon Quest III' va provocar episodis d'absentisme laboral i escolar que van forçar Enix a moure els llançaments als dissabtes
El que va provocar aquest anunci va ser que, el dia de llançament, les botigues van veure com llargues cues es formaven a llurs entrades des del dia anterior. Aquest fet va sorprendre els botiguers, que no van donar l’abast per atendre la situació. La jornada es va saldar amb centenars de detencions policials per saltar-se les barreres de seguretat i altres incidents. A tot això cal afegir-hi un altre detall: Dragon Quest III es va llançar un dimecres. Això va provocar que es registressin taxes de fins al 13% de treballadors que agafaven el dia lliure per malaltia (no retribuït econòmicament al Japó), però també que multitud d’infants no anessin a l’escola per comprar el videojoc.
Després de les crítiques de la policia i el govern nipó a l’empresa per la gestió d’aquest fenomen, a Enix es va acordar internament que, a partir d’aleshores, tots els títols de la saga es llançarien en cap de setmana. Així ho confirmava el que fou productor executiu de la franquícia fins al 2024, Yuu Miyake, en una entrevista amb IGN el 2018: “La pràctica acceptada de la indústria era posar a la venda els jocs en dijous, però hi havia nens que se saltaven l’escola i anaven a les botigues a comprar els jocs. Així que vam acordar amb Nintendo que llançaríem els Dragon Quest els dissabtes com una excepció especial per aquest fet”. I encara avui, amb les entregues més recents, es respecta aquesta norma interna.
Les dimensions d’un fenomen que ja acumula historial

38 anys després de l’afer de Dragon Quest III, Grand Theft Auto VI arriba a les cases dels jugadors amb el títol no oficial de ser el videojoc que més diners ha costat de produir de la història. I diem que no és oficial perquè Rockstar Games, l’estudi que l’ha desenvolupat, i la seva companyia mare, Take-Two, no n’han compartit mai dades públicament, de manera que cal recórrer a fonts secundàries per determinar-ho. Mitjans com el Financial Times o Business Insider xifraven el cost entre 1.000 milions i 1.500 milions de dòlars, citant “diversos analistes de la indústria” (entre 908 milions i 1.363 milions d’euros al canvi actual). Per la seva banda, en una comparació feta a partir dels documents financers de Rockstar North (l’estudi que Rockstar té al Regne Unit, que és també el germen de la companyia), l’usuari de Reddit Due-Vanilla-8294 comptabilitzava uns costos de personal “d’almenys 1.600 milions de lliures” (uns 1.913 milions d’euros al canvi actual) des de 2019.
En termes de personal, novament no existeix informació oficial, almenys pel que fa al desenvolupament específic de GTA VI. Però sobre la seva anterior obra, Red Dead Redemption II, sí: el periodista català Albert Garcia, autor del llibre Red Dead Redemption: Puro Far West, compartia, en un vídeo al seu canal de YouTube, el recompte que havia fet de totes les persones que hi havien participat a partir d’un portal oficial de crèdits del joc. En total, sumant la dotzena d’estudis que Rockstar té repartits arreu del món, la xifra arribava a 6.365 persones l’agost de 2026, concentrades principalment a Rockstar India, a Bangalore (1.762 treballadors), Rockstar North, a Edimburg (1.189) i Rockstar Games, a Nova York (871).
Però sigui quin sigui el cost exacte que ha tingut, queda clar que els inversors trigaran poc a recuperar-ho. De fet, el portal Sensor Tower estimava, el dia abans del seu llançament, que GTA VI havia generat ja 1.650 milions de dòlars en vendes anticipades (uns 1.500 milions d’euros al canvi actual) amb més de disset milions d’unitats reservades, un 75% per a PlayStation i l’altre 25%, per a Xbox. Segons recull The New York Times, la firma financera Wedbush Securities estima que en els escassos dos mesos que queden abans que acabi 2026, el videojoc de Rockstar arribarà als 3.000 milions de dòlars en ingressos i superarà els 30 milions d’unitats venudes.
Segons 'Sensor Tower', 'GTA VI' havia generat 1.650 milions de dòlars abans del dia de llançament oficial amb les vendes anticipades
I és que Grand Thef Auto VI no sorgeix del no-res. El seu predecessor més immediat, Grand Theft Auto V (GTA V), ja va aconseguir diversos rècords Guinness el 2013 amb el seu llançament, entre ells el de ser el producte d’entreteniment que ha generat uns ingressos més elevats en les primeres 24 hores, un total de 815,7 milions de dòlars, aconseguits amb la venda d’11,21 milions d’unitats.
Però més enllà del dia de l’estrena, si GTA V ha destacat en una cosa ha estat en la seva longevitat: a agost de 2026, el títol havia venut més de 230 milions d’unitats, segons xifres, aquesta vegada sí, compartides oficialment per Take-Two. I un dels mercats on sempre ha estat especialment popular és l’espanyol: d’acord amb els rànquings anuals de videojocs més venuts a l’Estat de la patronal AEVI, GTA V s’ha mantingut entre els deu jocs més venuts a Espanya cada any des de 2013, amb el 2022 com a única excepció. De fet, l’any passat va ser encara el quart videojoc més venut a tot l’Estat, superat únicament per les versions de 2025 i 2026 d’EA Sports FC (l’antigament conegut com a Fifa) i per Mario Kart World.
El contrast amb una indústria que tremola
Les xifres mastodòntiques darrere de GTA VI, sumades a les primeres crítiques publicades pels analistes, han provocat que alguns aficionats hagin començat a veure’l com “l’últim gran joc de la indústria”. I és que són ja diversos els anys en què el sector del videojoc viu immers en una situació econòmica complexa després del furor desenfrenat viscut durant la pandèmia. Segons el portal Video Game Layoffs, són ja 12.771 professionals els que han perdut el seu lloc de treball des d’inici de 2026, un 149% més respecte al mateix període de 2025, i almenys 40 els estudis que han tancat, entre ells noms històrics com BioWare (Mass Effect, Dragon Age).
De fet, el mateix llançament de GTA VI ha capgirat els plans de múltiples estudis, i no precisament petits. Títols que tenien planificada la seva sortida per a finals de 2026, com Fable (Playground Games i Xbox) o Lord of the Fallens II (Hexworks), han decidit retardar la publicació fins al 2027. I com bé apunta una anàlisi de Newzoo, només dos títols AAA (el terme amb què es coneixen les grans superproduccions dins del sector), Call of Duty: Modern Warfare 4 (Infinity Ward) i Phantom Blade Zero (S-Game), s’han atrevit a publicar-se a les botigues de PlayStation o Xbox durant les vuit setmanes prèvies a la sortida de GTA VI. En aquest mateix període, el 2025 es van publicar deu títols d’aquestes dimensions, i el 2024, vuit.
Des de l'inici de 2026, almenys 12.771 professionals del sector del videojoc han perdut el seu lloc de treball, un 149% més que el mateix període de 2025
I això fa referència exclusivament a la data de llançament final del videojoc: des que Rockstar va fer públic el seu primer tràiler el desembre de 2023, el títol ha experimentat dos retardaments importants. Inicialment, havia de sortir el 2025; més tard, es va moure la finestra fins al 26 de maig de 2026, i fa poc més d’un any es va confirmar la data que ha acabat sent la definitiva, el 19 de novembre de 2026.
A parer de la directora de l’agència de màrqueting i comunicació especialitzada en videojocs Make Good Art Agency (MGA Agency), Lara Isabel Rodríguez, aquesta classe de canvis són una “bogeria” pels estudis de grans dimensions que competeixen amb GTA: “Ho descol·loca tot”. Veure’s forçat a modificar la data de llançament a pocs mesos o setmanes del previst pot afectar la producció de materials de publicitat als establiments comercials, campanyes de màrqueting específicament dissenyades al voltant d’una estació concreta… i també el manteniment dels equips: “Quan llances un videojoc, la quantitat de l’equip destinada a treballar-hi es mou a un altre projecte o es fa l’equip més petit; si et mouen la data i has de mantenir-lo tres mesos més, qui ho paga?”.
La indústria catalana, davant de GTA VI
Amb tot, això no sembla haver afectat de manera directa el gruix d’estudis independents que conforma la indústria catalana i espanyola. De fet, una comparació ràpida de les dimensions ajuda a valorar el fenomen GTA amb perspectiva: segons el Llibre Blanc. La indústria catalana del videojoc 2024, el sector tenia el 2023 un total de 5.174 professionals al Principat repartits en 262 estudis; tots ells junts són menys de les persones que van treballar en el desenvolupament de Red Dead Redemption II. En facturació, la comparació és encara més desequilibrada: l’ecosistema català va registrar el 2023 uns ingressos agregats de 756 milions d’euros, poc més de la meitat del volum que Sensor Tower estima que GTA VI ha facturat exclusivament amb les vendes anticipades.
“Es mouen en mons diferents”, deixa clar Rodríguez, que no veu GTA VI en cap cas com una competència directa dels videojocs independents amb els quals la seva agència acostuma a treballar: “El públic hardcore de GTA, que només gasta diners un cop l’any en videojocs, no és el nostre públic”. La directora de MGA Agency sí que preveu una “massificació de notícies” que dificultarà la seva feina per visibilitzar projectes més petits, però també concedeix que el fet que GTA guanyi presència en mitjans “que no dediquen mai atenció als videojocs” pot ajudar a fer que “comencin a parlar-ne més i, potser, servir per tenir més atenció”.
Rodríguez (MGA Agency): “No és 'GTA', és una època complicadíssima per als estudis 'indies'. Hem de reinventar-los, mirar com podem cridar l’atenció”
Per Rodríguez, qui es veurà més afectat pel llançament de GTA VI seran aquells jocs que s’hi acostin “en volum d’inversió o popularitat”, ja que són els que tindran més paperetes de rebre comparacions directes. En canvi, a l’esfera independent, l'experta veu més importants moviments com el que va fer l’estudi australià Team Cherry el 2025 amb l’esperadíssim Hollow Knight: Silksong, un extens títol que van decidir comercialitzar a un preu de vint euros. “És una decisió increïble per als usuaris, però ha afectat la manera com es percep que car o barat és un videojoc (independent) i les hores (de joc) que se's exigeixen”, expressa.
A tot això se li suma les dificultats creixents per guanyar visibilitat en les xarxes socials tradicionals: “Abans, amb una coseta petita i ben feta, podies donar-te a conèixer i créixer en xarxes socials. Ara ja no funciona, el creixement orgànic costa moltíssim més”. Sumant-hi l’increment constant de l’oferta, que en els darrers mesos ha viscut una nova empenta amb un gran volum de videojocs desenvolupats amb intel·ligència artificial, la directora de MGA Agency té clar que els estudis locals tenen preocupacions molt més grans que el nou llançament de Rockstar: “No és GTA, és una època complicadíssima per als estudis indies. Hem de reinventar-los, mirar com podem cridar l’atenció”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat