Escolta l'article ara…
Del Canòdrom d’Horta a les Cotxeres de Sants; de les Cotxeres, a la Farga de l’Hospitalet; i, finalment, de la Farga al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona. La trajectòria que ha viscut l’anteriorment conegut com a IndieDevDay és la definició perfecta d’un ascens fulgurant: si el 2018 ajuntava una vintena de desenvolupadors independents, molts d’ells semiprofessionals, en un porxo, avui és capaç d’ocupar un pavelló sencer de les instal·lacions firals de referència de la capital catalana.
No ho han fet sols: la fusió del més tard conegut com a Barcelona Game Fest amb el SAGA, impulsat per Plataforma per la Llengua, i la veterana RetroBarcelona, és el que ho ha fet possible. Perquè si ja fa ben bé dos anys que l’esdeveniment pot vanar-se de ser el més important de la indústria dels videojocs del sud d’Europa, avui el SAGA Barcelona Game Fest també pot celebrar la seva obertura en majúscules a la ciutat comtal.
Però la unió de forces dels tres congressos també ha significat una metamorfosi del saló. En edicions anteriors, els estudis independents eren els clars protagonistes del Barcelona Game Fest; la llengua catalana i l’orientació cap al públic generalista, l’aposta del SAGA, i l’exclusivitat del videojoc clàssic, l’enfocament de la RetroBarcelona. Enguany, el SAGA Barcelona Game Fest mostra una mica de tot: els expositors professionals, farcits d’estands d’estudis independents, continuen ocupant una part important (ben bé una meitat sencera del pavelló), però les zones orientades al públic general han ampliat l’espai: Nintendo destaca amb un estand propi, la zona per a artistes ha guanyat dimensió i els esports electrònics tenen el seu foradet. No queden enrere tampoc els videojocs retro, amb centenars de màquines recreatives, moltes d’elles portades directament del Japó, que recobreixen densament els laterals del recinte amb la finesa d’un expert jugador de Tetris. Però com l’han rebut, els professionals del sector, aquesta integració de propostes?
Les persones que ho han viscut de prop ho tenen clar. “Estar aquí a la Fira de Montjuïc és al·lucinant”, confessa la desenvolupadora en solitari Montse Latre, fundadora d’Ertal Games. Especialitzada en el gènere de les novel·les visuals, aquesta filòloga de formació -i mestra de professió- fa deu anys que es dedica a desenvolupar videojocs com a autònoma, i en aquests moments es troba en procés de constituir Ertal Games com a empresa. La seva trajectòria ha anat paral·lela a la de l’esdeveniment, del qual gairebé no se n’ha perdut cap edició. “Recordo fa uns anys parlar amb el Daniel Santigosa -codirector del SAGA Barcelona Game Fest- i dir-li: ‘Seria tan guai que poguéssim estar a Fira’. I mira’ns ara”, rememora la professional. Per Latre, el creixement de la fira és “una mostra del que ha passat realment a Barcelona aquests últims anys”, en referència a la consolidació d’un sector que, el 2024, el formaven 262 estudis (161, com a empreses) i més de 5.000 professionals.
Ertal Games, l'estudi de la desenvolupadora Montse Latre, s'especialitza en novel·les visuals amb històries d'amor
El seu cas n’és un més. Amb més de mitja dotzena de videojocs comercials publicats i una desena de gratuïts, Ertal Games treballa ara principalment en dos títols: When Two Roses Collide, una història d’amor ambientada en la Guerra de les Dues Roses de l’Anglaterra del segle XV; i Carmilla, una adaptació al format de les novel·les visuals de la clàssica novel·la de vampirs homònima escrita per Sheridan Le Fanu el 1872. A diferència del gruix del seu catàleg, aquesta darrera està especialment pensada per a dispositius mòbils i consoles portàtils com Nintendo Switch, en un intent de “diversificar” el seu negoci. En la mateixa línia, treballen en un tercer projecte, també per a mòbils, d’una novel·la visual que busca apostar pel model gacha (jocs gratuïts amb microtransaccions i mecàniques d’atzar) en cas que prosperin les negociacions amb una distribuïdora asiàtica.
La diversitat que regna entre els estudis catalans
Qui també celebra el creixement i, sobretot, la nova ubicació, és Jessica Bermejo, cofundadora i directora de negoci de Loadstar Games. La desenvolupadora lloa el “salt de qualitat” i la professionalització de l’organització en l’edició d’aquest any, i posa en relleu que la Fira Montjuïc és una ubicació molt més cèntrica que la Farga. Però el que més valora la cofundadora de Loadstar Games és la presència de distribuïdores i editores internacionals: “És una molt bona oportunitat per a tots els equips que estan aquí. Nosaltres hem tingut la sort d’anar a fora, però hi ha estudis de gent més jove que potser no tenen l’oportunitat d’anar a una Gamescom o no té el pressupost per anar a la GDC o al Tokyo Games Show, i tenir-ho aquí a casa és una molt bona opció”.
Loadstar Games és un estudi novell, però format per veterans de la indústria. Va néixer de les cendres de Novarama, un dels estudis barcelonins històrics que va tancar portes el 2024. Vuit dels seus extreballadors es van ajuntar per muntar Loadstar, i fa ja un any que treballen a temps complet en Traces from Auralis, un “knowledge-based game” (videojoc basat en el coneixement) en què el jugador controla una noia sorda en l’exploració d’un planeta desconegut. El títol s’ha mostrat en fires internacionals com la Gamescom, el Tokyo Game Show i la GDC, i l’estudi ara cerca una distribuïdora que els acompanyi en els setze mesos de desenvolupament que calculen que els queden.
Fundat per extreballadors de Novarama, Loadstar Games treballa ara en el seu primer videojoc, 'Traces from Auralis'
I si Loadstar es troba embrancat en la seva òpera prima, Herobeat Studios és a les portes d'acabar el seu segon joc, Wilderings: The Lost Spring. Aquest estudi, també barceloní, és el creador de l’afamat Endling: Extinction is Forever, guanyador en una de les categories dels Premis BAFTA i, a escala local, la raó que converteix Herobeat Studios en la primera empresa de videojocs a rebre un Premi Ciutat de Barcelona, l’any 2022.
Herobeat Studios es troba en un moment de la vida empresarial que dins del sector és coneguda com “la vall de la mort”: els mesos o anys entre la publicació del primer títol i del segon, en què molts estudis independents acaben tancant. A l’estudi se li ha sumat, a més, la important crisi postcovid que viu el sector, que ha incrementat considerablement les dificultats per trobar finançament i editora. “Ens ha costat molt trobar publisher”, admet el fundador i director creatiu de Herobeat, Javier Ramello, “però picant molta pedra n’hem aconseguit un que aposti pel projecte”. Es tracta de la distribuïdora canadenca Kabam Games, amb qui llançaran Wilderings en format d’accés anticipat abans que acabi 2026.
A diferència d’Endling, un videojoc en què controlàvem una guineu i els seus fills per un món postapocalíptic, Wilderings aposta per una jugabilitat més d’acció i un personatge amb capacitat de parlar. Tanmateix, això no l’allunya del que ja comença a ser una marca personal de l’estudi: l’aposta per la narrativa ambiental, de mostrar abans que dir, d’unes estètiques molt treballades i de tractar temàtiques vinculades a la cura del medi ambient. “És una aventura que parla d’un tema d’impacte social, igual que Endling, però en aquesta ocasió el que intentem és que el jugador pugui interpretar un paper actiu i que pugui canviar allò que veu en pantalla”, explica Ramello.
Les rèpliques d’una crisi que encara dura
Ertal Games, Loadstar Games i Herobeat Studios són només tres de les gairebé 200 històries que els estudis independents de la fira poden explicar. N’hi trobem de totes les mides, especialitzacions i propostes, però tots ells mostren els seus jocs a inversors i distribuïdores amb una certesa: trobar finançament és molt més complicat ara que fa només uns anys.
“En el temps que hem estat desenvolupant Wilderings, sembla que hàgim perdut tot el coneixement sobre què cal fer per treure un joc al mercat amb èxit”, es lamenta Ramello. El fundador de Herobeat Studios considera que “les normes han canviat”, i qüestions que fa un parell d’anys eren imprescindibles, com acumular moltes wishlists (llistes de desitjos) a Steam o preparar bé la participació en els Steam Next Fest (uns esdeveniments trimestrals de demos de videojocs per a ordinador), avui han perdut pes. “Després de tres anys sense enfrontar-te a l’etapa de comercialització, llançament i cerca d’inversió, topes amb un mur i sembla que ja no estiguis en la mateixa indústria que quan vas començar el desenvolupament”, admet el creador.
Ramello: “En el temps que hem estat desenvolupant 'Wilderings', sembla que hàgim perdut tot el coneixement sobre què cal fer per treure un joc al mercat amb èxit”
En el cas d’Ertal Games, Latre explica que a ella “no l’afecta” de manera intensa la situació del sector, atès que és una desenvolupadora en solitari que autopublica els seus jocs. Tanmateix, el seu contacte amb la resta de la indústria catalana sí que li fa afirmar que ara “hi ha molta més mobilitat de treballadors” que en anys anteriors.
La tendència que sí que han notat totes dues fonts és l’entrada amb força de la IA generativa dins del sector, cosa que Ramello considera el principal canvi que ha viscut la indústria. “Ara hi ha moltíssims desenvolupadors nous que fan projectes que fan servir IA generativa, i sense criticar si és bo o dolent, satura el mercat”, analitza el fundador de Herobeat.
Aquest fet també ha tingut un efecte en la tipologia de projectes que demanen els inversors: “Ara estan buscant estudis que, amb menys gent i fent servir eines d’IA, siguin capaços de desenvolupar projectes més grans i ambiciosos”. I això, segons Ramello, és una “situació complexa per als estudis petits”, especialment entre els que volen que tot el seu contingut sigui original perquè “no volem que es perdi la creativitat i el toc humà” a l’hora de “dissenyar els personatges i els conceptes”.
En una línia similar es posiciona Latre, que veu el gènere en què s’especialitza, el de les novel·les visuals, com un de “molt susceptible” de ser devorat per aquesta tecnologia: “No treballem tant amb mecàniques de joc, com amb art i escriptura, que són les dues coses més afectades ara mateix”. La fundadora d’Ertal Games mostra la seva preocupació, ja que amb aquesta tecnologia “hi ha gent que fa deu novel·les visuals en un mes”, mentre que ella necessita un o dos anys per enllestir-ne una. “No sé què passarà; les IA estan fent coses que estan bastant bé, però que són menys originals i tenen menys cor, però no sé com el públic ho veurà”, reflexiona.
El talent del futur, davant de la indústria del present
Aquest rum-rum que viuen en primera persona els estudis independents d’avui és també el que perceben els estudiants de videojocs que han conformat bona part del públic de la primera jornada de l’esdeveniment, més centrada en el món professional. Entre ells es troba Adrià de la Iglesia, estudiant de quart any del grau en disseny i producció de videojocs al Tecnocampus de Mataró. A l’estand de la universitat, ell i el seu equip mostren al públic Matasanos, un videojoc multijugador que van crear com a projecte de fi de curs i que ha estat escollit en un procés de selecció intern per formar part de la fira.
De la Iglesia explica que la seva principal raó per formar-se en videojocs era “la motivació de crear alguna cosa des de zero”. L’estudiant, que s’està especialitzant en programació d’eines i fluxos de dades, es veu en el futur treballant en alguna empresa petita i independent, però no acabada de crear, tot i que “no descarta” intentar entrar en alguna empresa més gran. “Sí que m'agradaria poder continuar tenint la sensació que allò que estic fent dins del joc no queda dissolt dins del gran producte”, matisa.
El jove admet que, “a priori”, sent “por” davant de l’estat actual de la indústria, “que no està en el seu millor moment històric”, i és conscient que “costa trobar finançament per a projectes petits o que no tinguin un gran bagatge”. Però al mateix temps, De la Iglesia pensa que la seva pròxima condició d’acabat de graduat pot ser un avantatge en el context actual, ja que “en aquestes situacions, s’agafen més estudiants en pràctiques perquè és més fàcil formar talent nou a un cost més reduït”.
L’estudiant del TecnoCampus és un dels molts altres futurs desenvolupadors que, el dia abans de l’arrencada del SAGA Barcelona Game Fest, ha participat en el Talent Dev Day, la trobada que el congrés coorganitza amb el departament de Cultura. En aquesta fira laboral, els estudiants tenen petites entrevistes amb empreses del sector que estan buscant nou talent, a les quals els presenten el seu perfil i de qui reben feedback de part de professionals del sector. Entre les empreses participants es troba GameLoft, una de les grans companyies de la indústria establertes a Catalunya i participant habitual en iniciatives d’aquesta classe.
El Talent Dev Day és una de les múltiples iniciatives en què GameLoft col·labora per ajudar a “generar llocs de treball i buscar sortides professionals a gent que avui està estudiant, que està intentant entrar al sector o que n’ha sortit i vol tornar-hi”, explica la directora de gestió de talent la companyia, Yolanda Sánchez. La professional remarca que “sempre acabem contractant gent a qui hem entrevistat aquí per fer pràctiques”, ja que “quan trobes un perfil que t’interessa, remous cel i terra per fitxar-lo”.
Però aquesta no és l’única acció que GameLoft duu a terme amb aquests objectius. La multinacional parisenca, que ja fa 26 anys que són a Barcelona, és participant habitual en les múltiples incubadores que hi ha al Principat, a les quals envien “professionals amb molts anys d’experiència” perquè facin de mentors. D’altra banda, des del seu estand al SAGA Barcelona Game Fest, els professionals de la companyia atenen molts estudiants o desenvolupadors incipients que els venen a buscar a la cerca de feina o de consells. “Estem aquí per ajudar, perquè tots vam passar per aquí en algun moment determinat”, remarca Sánchez. En aquestes “tutories”, l’equip de GameLoft orienta professionalment els interessats en qüestions com el portafolis o el camí professional que haurien de seguir.
Sánchez (GameLoft): “Si no pots entrar per la via A, B o C, entra per la D i ja vindràs a l’A quan puguis”
I és en aquestes interaccions on també perceben les pors i incerteses dels joves que reben les notícies d’acomiadaments massius i tancament d’estudis amb nerviosisme. “La crisi no la podem obviar”, admet Sánchez, però defensa que el missatge que cal transmetre al nou talent “sempre ha de ser positiu”. “La indústria del videojoc, després de molts anys de creixement, ha arribat a un punt de maduresa, i com que és una indústria bastant més nova, està passant per una primera crisi important”, comenta, “però no és una crisi que farà desaparèixer la indústria”.
La directora de gestió de talent de GameLoft defensa que s’ha de deixar clar que “sempre hi ha maneres de fer-ho”, i que el més important és que “si caus, et tornis a aixecar”. “Si no pots entrar per la via A, B o C, entra per la D i ja vindràs a l’A quan puguis”, remarca. Així, en el context actual, el consell de Sánchez és clar: “Hi ha moltes maneres de mantenir-se al dia. Ves fent créixer el teu perfil, i l’oportunitat arribarà; però has de ser molt conscient que ho has d’anar intentant fins que arribi”.
El Japó, puntal de la internacionalització
Però més enllà de totes les vicissituds que viu la indústria catalana, un dels punts forts del SAGA Barcelona Game Fest és que no les limita a les fronteres de l’Estat. Des de fa ja un parell d’edicions, un dels grans esforços del congrés ha estat la internacionalització, traduïda principalment en la presència d’estudis estrangers com a expositors i en l’arribada de distribuïdores i inversors internacionals. Però enguany, aquests esforços han anat un pas més enllà amb la proclamació del Japó com el primer país convidat de l’esdeveniment.
Aquesta categoria s’ha traduït en diversos ítems, que engloben des de l’estand oficial de Nintendo, des del qual els visitants poden provar diversos títols per a Nintendo Switch 2; a la presència de Manami Matsumae i Miki Higashino, compositores icòniques de videojocs de Capcom (Mega Man, Dynasty Wars) i Konami (Suikoden, Gradius), respectivament. L’esdeveniment també acull l’exposició My Famicase Exhibition, arribada des de Tòquio, en què es mostren 250 cartutxos de Famicom (coneguda a Europa com a NES) dissenyats per artistes tradicionals.
Però aquest intercanvi cultural també inclou la presència de dues entitats nipones estretament vinculades a Catalunya. Es tracta d’IGI, la incubadora de videojocs independents de l’editora japonesa Marvelous, i de So-Fu, l’acceleradora impulsada pel govern japonès i gestionada pel mateix equip de Marvelous. La seva directora de negoci, Saori Chinen, explica a VIA Empresa que el seu model és una importació directa del de GameBCN, la incubadora de videojocs de referència de Catalunya i de l’Estat.
“Ells ens van ensenyar com construir incubadores i han estat els nostres socis des del principi, i nosaltres ens hem encarregat d’adaptar els seus programes a la cultura japonesa”, comenta Chinen. Aquesta adaptació ha tingut com a principal canvi l’adopció d’un format 100% virtual, una decisió que respon a tres raons: l’arrancada en temps de covid, l’intent perquè poguessin participar-hi “creadors de fora de Tòquio” i el fet que els artistes japonesos “tendeixen a ser tímids”. “Més tímids que els espanyols, entenc”, fa broma. D’aquesta col·laboració han arribat al SAGA Barcelona Game Fest dos dels videojocs accelerats a So-Fu, Ponkots i HakoAtama.
Però l’esdeveniment també acollirà un projecte amb molts més anys d’història, que personifica la influència mútua entre Catalunya i el Japó i que, després de més de dues dècades amagat, ha estat recuperat per un creador local. Es tracta de Gaudí: El Vent de Barcelona, un videojoc desenvolupat originalment per Wolf Team i publicat el 1989 per ordinadors X68000. L’obra, que no va sortir mai del Japó, s'ambienta en la Barcelona olímpica de 1992 i ha estat recuperada per Shinyuden, una editora de videojocs clàssics instal·lada a Tòquio i fundada pel català Luis García Navarro, que ha adaptat el títol a ordinadors actuals i n’ha traduït les més de 27.000 paraules al català, castellà i anglès. Coincidint amb l'Any Gaudí, i aprofitant la vinculació olímpica de la Fira Montjuïc, el videojoc es presentarà al públic aquest cap de setmana al SAGA Barcelona Game Fest, des d'on també es podrà adquirir.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat