En els darrers vint anys -entre el 2004 i el 2024- la despesa no financera per habitant de la Generalitat ha crescut un 22,8% en termes constants, és a dir, descomptant-ne la inflació. Tanmateix, en aquest mateix període, la riquesa generada per habitant mesurada en termes de PIB per càpita només ho ha fet un 4,77%, sempre en termes constants.
Malgrat que la reforma del finançament autonòmic del 2009 va comportar una millora, molt limitada, dels comptes catalans, aquesta millora de la despesa autonòmica per habitant només ha estat possible a Catalunya -i també a moltes comunitats autònomes- d'acord amb un augment de l'endeutament. A Catalunya, les despeses financeres -sempre en termes constants- s'han multiplicat per deu des del 2004, de manera que han passat de representar el 3,84% del pressupost total al 23,20%.
L'augment de despesa per persona no evita la percepció que els serveis públics empitjoren
Tot i aquest augment de la despesa per persona, tothom coincideix que els serveis públics -especialment els vinculats a la sanitat i, en grau més baix, a l'ensenyament i als serveis socials- s'han deteriorat significativament, tant a Catalunya com a la resta de CCAA. Sense entrar en matisos sobre com es distribueix la despesa, hi ha un fet comú arreu de l'estat: l'envelliment i el desenvolupament de nous, i més cars, tractaments sanitaris. Tractaments que ajuden a prolongar l'esperança de vida i, al seu torn, augmenten la depesa sanitària per persona.
Malgrat que la reforma del finançament autonòmic del 2009 va comportar una millora, molt limitada, dels comptes catalans, aquesta només ha estat possible a Catalunya d'acord amb un augment de l'endeutament
A moltes comunitats, amb Catalunya al capdavant, s'hi afegeix l'augment accelerat de la població per raons immigratòries. Des del punt de vista sanitari, es tracta de població avui majoritàriament jove i, per tant, amb menys necessitat d'atenció que la mitjana de la població autòctona. Tanmateix, la immigració massiva incideix especialment en les necessitats educatives i en els serveis socials. Els darrers aldarulls a Badalona -esperonats de forma irresponsable pel seu alcalde- mostren la materialització de l'enfrontament entre la població ja establerta més humil i els nouvinguts, més pobres encara. Una espiral estretament vinculada a la pugna per les ajudes socials.
Una fiscalitat pròpia que depèn del negoci immobiliari
Aquests darrers dies ha transcendit el rècord de recaptació de la Generalitat en els impostos vinculats a l'adquisició d'habitatges, tant els nous com els de segona mà. Es tracta de l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats -és a dir, sobre les hipoteques- i l'Impost sobre Transmissions Patrimonials -aplicat als habitatges de segona mà, en comptes de l'IVA que grava els habitatges nous.
Encara no s'han assolit, però, els màxims històrics previs a la crisi immobiliària de fa quinze anys. Aleshores, l'enfonsament sobtat d'aquells ingressos va contribuir de forma decisiva a la crisi de les finances autonòmiques, encara que els impostos propis, en total, només representen el 12% dels ingressos totals, majoritàriament derivats de les transferències de l'Estat.
Perdonar els deutes ocasionats per mal finançament
Finalment, el Consell de Ministres va aprovar la quitança d'una part del deute autonòmic amb l'Estat pactada fa mesos entre el PSOE i ERC. Ara ha d'anar a les Corts on, si cap força política de la majoria que va escollir Pedro Sánchez com a president no es fa enrere, hauria d'aprovar-se definitivament d'aquí a mig any. En concret, per a Catalunya es tracta de rebaixar el deute -amb els interessos anuals que se'n deriven- amb l'Estat per un import de 17.000 milions d'euros. L'endeutament acumulat de la Generalitat en acabar el 2024 era de 94.000 milions, dels quals 78.000 corresponien a l'Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).
Recordem que el govern de Mariano Rajoy no va revisar el sistema de finançament autonòmic al cap de cinc anys d'haver-se aprovat, tal com establia la llei. Quan els mercats financers internacionals van constatar que -sense nou finançament i amb els impostos propis en crisi a causa de la punxada immobiliària-, la gran majoria de comunitats no mereixien prou confiança financera, van tancar l'accés al crèdit. Per no deixar les comunitats en fallida, Rajoy va obrir el FLA amb els interessos corresponents.
L'endeutament acumulat de la Generalitat en acabar el 2024 era de 94.000 milions, dels quals 78.000 corresponien a l'Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)
En aquell moment, el cost del FLA era lleugerament més favorable que el dels mercats internacionals, però amb el temps ha esdevingut més onerós. El mateix govern de la Generalitat anunciava fa cinc mesos que refinançava 3.500 milions d'euros d'aquest deute per estalviar-se un total acumulat de 128 milions d'interessos. I és que si el 2024 la Generalitat va pagar un total de 1.300 milions d'interessos a l'Estat, la quitança inicialment aprovada n'hi hauria d'estalviar un 20%, al voltant de 260 milions anuals. Més val això que res, però poca cosa és tot el que no sigui una condonació total.
Cornuts i pagar el beure
Cal remarcar que, una altra vegada, un acord establert amb els partits polítics catalans es generalitza arreu de l'Estat amb les habituals crítiques per part de l'oposició i de la resta de comunitats de règim comú, les governades pels socialistes incloses. A més, la més beneficiada és Andalusia, ja que era la més endeutada i a tothom se li ha aplicat el mateix 20% de quitança.
Aquest Cap d'Any, a més, el presumpte finançament singular previst per a Catalunya ha estat objecte de crítica generalitzada per part dels diferents presidents autonòmics. Tot plegat reforça -segons un recent sondatge d'Electomania- la creença generalitzada entre la major part de l'opinió pública de les diferents comunitats que Catalunya és la comunitat més afavorida per l'Estat. Les úniques excepcions són la mateixa Catalunya, les Illes Balears, el País Basc, Navarra, Galícia, La Rioja i les Canàries, que creuen que la comunitat més beneficiada és Madrid.
Són aquestes les úniques comunitats de matriu no castellana, si intercanviem la posició de La Rioja amb el País Valencià. Aquest afavoriment es concretaria en finançament (sic), competències i capacitat d'influència. Només resta Astúries, que creu que és el País Basc la comunitat més beneficiada. D'això se'n diu cornuts i pagar el beure.
La quadratura del cercle amb l'IVA de les pimes
Ara, segons els canals habituals de les filtracions interessades, se'ns diu que el Ministeri d'Economia ha aconseguit la quadratura del cercle: un sistema general de finançament que beneficiaria més Catalunya que la resta de comunitats, tot plegat com a succedani de la "singularitat". Es tractaria d'obrir la possibilitat que l'IVA que generen les petites i mitjanes empreses no es comptabilitzés en funció del consum de cada comunitat, sinó de la seu de les pimes. I així, com Catalunya té un teixit de pimes més dens, es veuria beneficiada per la nova fórmula de comptabilització. Un benefici que, segons les mateixes fonts, podria ser d'uns 1.300 milions d'euros anuals. Les comunitats que no ho volguessin, podrien mantenir el sistema anterior en funció del consum. Tot plegat, generaria la necessitat d'augmentar lleugerament les aportacions de l'Estat perquè ningú no hi perdés.
Se'ns diu que el Ministeri d'Economia ha aconseguit obrir la possibilitat que l'IVA que generen les pimes no es comptabilitzés en funció del consum de cada comunitat, sinó de la seva seu
De confirmar-se, no deixaria de ser un mecanisme ocurrent, però amb uns rendiments totalment insuficients. Recordem que l'acord polític entre ERC i els socialistes establia el principi d'ordinalitat, com a succedani de l'esforç fiscal. Això volia dir que si Catalunya era la tercera en aportacions per capita, havia de continuar sent-ho -a igualtat de competències- en la recepció de recursos per persona. I no la setena com fins ara. És clar que es pot ser la tercera de moltes maneres, amb diferències significatives o insubstancials, però era una forma d'acord que s'acostava al concepte de balança fiscal, tan vilipendiat des d'Espanya.
Precisament, un dels compromisos per acomplir els acords d'investidura amb Junts era fer pública la informació necessària per actualitzar el càlcul de les balances fiscals. Diu Sánchez que aviat el complirà. Ja en parlarem. De moment, recordem que el darrer càlcul disponible constatava que el saldo negatiu de Catalunya amb l'Estat no només no es reduïa durant els anys de govern socialista, sinó que augmentava fins als 22.000 milions d'euros anuals. Per fer-nos una idea, una xifra que equival al 56% de la despesa anual no financera de la Generalitat.
Aquest mes de gener és la data límit per arribar a un acord a tres bandes, entre els governs socialistes de Madrid i Barcelona i ERC. De moment, la qual cosa se suposa que sabem no és gaire substancial. Esperem que aquesta vegada no hàgim de repetir la cançó de l'enfadós.