El Cercle d'Economia tanca la tercera i última jornada de la seva 39a Reunió anual amb una anàlisi de l'economia espanyola, des de la perspectiva de la banca, convidant a l'escenari de debat a Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d'Espanya i José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank, els quals, a més d'oferir una fotografia present i futura de les necessitats monetàries a escala estatal com europea, han entrat al joc i temàtica central de les jornades d'aquests dies: l'impuls de la productivitat, compartint un mateix diagnòstic, resumit en quatre llastos que estan minvant el creixement de la productivitat, tant a Catalunya com a Espanya.
Per a Hernández de Cos, aquest ha esdevingut el seu últim acte públic, després de sis anys al capdavant del Banc d'Espanya, trajectòria que ha sigut aplaudida per tots els assistents de la jornada i reconeguda per Goirigolzarri, qui ha remarcat "que el reconeixement a la seva labor ha traspassat fronteres fora d'Espanya" i ha recordat, com a punt anecdòtic, que la seva última intervenció ha succeït a Barcelona, i la primera va ser a Bilbao.
Hernández de Cos ha estat aplaudit en el seu últim acte públic, després de sis anys al capdavant del Banc d'Espanya
Abans d'endinsar-se en l'anàlisi de la productivitat, Hernández de Cos ha compartit quatre dades macroeconòmiques i monetàries que confirmen les previsions econòmiques positives per a la segona part de l'any -malgrat mostrar-se prudent pels possibles efectes de la incertesa geopolítica-, confirmant que la primera baixada dels tipus d'interès es produirà al juny i que, en les setmanes vinents, el BCE revisarà a l'alça el creixement de l'economia espanyola.
De Cos ha volgut destacar l'evolució de l'economia espanyola durant el 2023, que "ha sorprès l'alça" i mostrat una "gran resiliència", tenint en compte el context macroeconòmic i que el creixement de l'economia europea ha estat inferior. Ara bé, malgrat reconèixer que els principals indicadors macroeconòmics mostren perspectives positives per a l'economia espanyola per als pròxims mesos, Hernández de Cos ha alertat de certes "preocupacions", com la reducció del dèficit públic i la necessitat que aquesta reducció sigui gradual, per controlar els seus efectes a curt termini. En aquest sentit, el governador del Banc d'Espanya ha valorat positivament "la situació inèdita" en la qual ens trobem, ja que "els fons europeus poden ajudar a reduir els efectes a curt termini" d'aquesta reducció del dèficit fiscal.
També ha transmès una altra preocupació, en aquest cas, compartida amb l'anàlisi del Cercle d'Economia: la baixa evolució de la productivitat a Espanya, de la qual "no podem interpretar que tingui una única causa" i, per tant, "s'hauran de fer polítiques econòmiques en múltiples direccions".
D'entre els múltiples factors que estan minvant la productivitat, n'ha destacat quatre. El primer, la dinàmica del creixement empresarial: "Tenim empreses molt petites, d'una grandària molt reduïda" i això, segons el governador, està associat al fet que no s'està incentivant prou el creixement econòmic, a causa, per exemple, de "les exigències reguladores massa excessives, que van més enllà dels objectius públics".
El segon factor assenyalat per Hernández de Cos coincideix amb l'anàlisi del Cercle i, també, amb el que va fer Pere Aragonès en la seva intervenció el primer dia de la Reunió: el capital humà. "Tenim la taxa d'abandonament escolar més alta de la Unió Europea", ha assenyalat. I ha afegit: "Els resultats escolars en les proves escolars són clarament mediocres, i hi ha molta millora a fer en el sistema educatiu".
En el seu torn, Goirigolzarri ha denunciat que l'abandonament escolar a Espanya és un 50% superior al d'Europa i que la desocupació juvenil dobla la de la mitjana europea, malgrat que hagi millorat. Aquestes són xifres que reflecteixen, de fet, un problema de capacitació de la ciutadania espanyola que preocupa els empresaris. De fet, Goirigolzarri ha explicat que, quan es reuneix amb empresaris, i aquests mostren les seves preocupacions, abans aquestes anaven dirigides a les vendes i ara és la falta de personal. Assenyalant que el camí és la millora del sistema educatiu i formatiu, Goirigolzarri ha afirmat, contundent, que "no hi ha cap projecte més inclusiu que la millora de la formació i l'educació de la ciutadania espanyola".
Goirigolzarri ha denunciat que l'abandonament escolar a Espanya és un 50% superior al d'Europa
La baixa evolució de la productivitat també té a veure, segons Hernández de Cos, amb el sistema d'innovació i la falta de priorització, tant del sector públic com privat, en la R+D+I, que es podria millorar, amb reformes fiscals que incentivin aquesta inversió.
L'últim llast assenyala directament a l'Administració Pública: "Hi ha una pèrdua de confiança dels ciutadans espanyols en el sector públic que és general als països europeus", especialment arran de la crisi financera del 2008, però que a Espanya és especialment "rellevant". Per això, assenyala, s'hauria de posar un major èmfasi a millorar l'eficiència del sector públic i crear mecanismes d'avaluació continus de l'eficiència de l'administració per reduir, també, el nivell de despesa dels organismes públics.
La clau: el creixement
En termes de benestar, variable molt analitzada aquests dies al Cercle, "a Europa tenim una situació magnífica i de privilegi que tots volem preservar", ha assegurat Goirigolzarri, qui ha apuntat, però, que mantenir aquesta situació diferencial és complex i requereix creixement. Però alerta, "hem de ser conscients que no anem en bona direcció". I un indicador d'aquest desviament és la renda per càpita: si en els darrers 20 anys la renda per càpita americana s'ha incrementat un 23%, segons ha indicat, l'europea ho ha fet un 13%. I per a nosaltres, la situació és encara pitjor: tal com indicava la Nota d'Opinió del Cercle d'Economia del 2023, la renda per càpita espanyola no s'ha gairebé incrementat en els darrers 20 anys. "De fet, la nostra renda per càpita és un 15% inferior a l'europea", ha denunciat el president de CaixaBank.
L'opa del BBVA al Sabadell
Quan tot just s'acabava el temps establert per a la taula rodona protagonitzada per la banca, Núria Mas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d'Economia, ha llançat la pregunta que molts dels assistents estaven esperant: l'opinió del Banc d'Espanya sobre l'opa hostil del BBVA al Sabadell. I després de bromejar i intentar fugir -"S'ha acabat el temps!"- ha evitat, definitivament, pronunciar-se sobre una eventual absorció del banc d'origen vallesà, remarcant que els hi correspon als accionistes decidir. "No tinc res a dir, ni vull ni ho he de fer perquè és una operació que està en marxa", ha apuntat.
Hernández de Cos ha apuntat que cal tenir en compte els "nous competidors" que han sorgit al sector bancari tradicional
De Cos ha assenyalat diverses qüestions relacionades amb l'operació que considera "rellevants" i ha indicat que el grau de concentració bancari "no sempre és la millor aproximació" per mesurar la competència en el sector bancari. "Hi ha altres mesures que tenen a veure amb com es transmet la política monetària", ha recordat.
"Als supervisors ens preocupa tant un excés de competència (...), com al contrari, un grau de competència molt baix", ha dit. "La relació és una espècie de U invertida (...) i seria interessant saber on es troba actualment el sector bancari espanyol", ha detallat. Hernández de Cos també ha apuntat que cal tenir en compte els "nous competidors" que han sorgit al sector bancari tradicional. Després de tot, ha remarcat que el Banc d'Espanya "analitzarà amb deteniment" totes les qüestions relatives a l'opa per prendre la decisió "més adequada".