En una 39a Reunió del Cercle d’Economia on l’impuls de la productivitat esdevé un dels principals eixos, era impensable que la intel·ligència artificial es perdés la festa. Si hi ha una tecnologia que està posant El món a prova és, sens dubte, aquesta, i així ho ha posat de manifest el catedràtic d’economia a la Universitat de Colúmbia, Xavier Sala-i-Martín en la ponència IA: un repte empresarial, en el marc de la Reunió, malgrat que ha afirmat que encara “té moltes limitacions”: “La IA ens està portant coses molt bones, com la detecció de tumors o terroristes, però té moltes limitacions. Ens van prometre un R2-D2 i, de moment, ens han portat una roomba”.
Sala-i-Martín: "Ens van prometre un R2-D2 i, de moment, ens han portat una roomba”
L'ésser humà: "De sobreviure amb prou feines a viatjar a l'espai"
Sala-i-Martín ha valorat el progrés que ha realitzat l’espècie humana en els darrers 200.000 anys, des de l’aparició de l’Homo sapiens al planeta, “un animal insignificant que amb prou feines podia sobreviure”, però que ha assolit un gran progrés “gràcies al seu cervell, i a les idees científiques, tecnològiques i socials que, en aquest ordre, han permès entendre l’univers, manipular-lo i canviar la manera en què ens organitzem”. El catedràtic no ha volgut definir aquesta evolució com a exponencial, ja que “tant a la vida, com a la natura, no hi ha res d’exponencial”.
Així ho ha valorat l’expert, amb la voluntat de tranquil·litzar a la part de població que es manté neguitosa davant l’auge de la intel·ligència artificial: “Des que el ChatGPT ha arribat a les nostres pantalles, han sorgit dos grups de persones: aquells qui el consideren la nova electricitat, i aquells qui temen pels seus llocs de treball. Els boomers, i els doomers”. I és que, malgrat reconèixer el potencial de la intel·ligència artificial, Sala-i-Martín ha apuntat que molts dels fenòmens que tenen lloc al planeta segueixen una corba logística, però mai exponencial: tot creixement arriba a un estat de maduresa i, finalment, acaba detenint-se.
Sala-i-Martín: “Tant a la vida, com a la natura, no hi ha res d’exponencial”
“La IA es troba en un moment tan eufòric que em recorda als anys 90, quan va tenir lloc la sortida d’Internet i va esclatar la bombolla puntcom: Internet no era inútil, però ens va prometre massa”, ha continuat Sala-i-Martín, qui ha encoratjat el teixit empresarial a adaptar-se a aquesta tecnologia en favor de la productivitat. Com fer-ho? Entenent què és IA i què no és. “La IA són models estadístics de fer prediccions a partir de patrons comuns”, ha apuntat el catedràtic, comentant amb humor que, dit així, “no fa tanta por”: “El ChatGPT té limitacions, no té capacitat de raonar, ni diu la veritat. Però és que no està dissenyat per dir la veritat, sinó per construir frases que s’assemblin a les que construïm els humans”.
Com a exemple, Sala-i-Martín ha recordat el primer accident mortal d’un vehicle autònom: un cotxe d’Uber va atropellar, el 2018, a una dona que caminava amb la seva bicicleta al costat. “Quan una tecnologia no és bona, no és perillosa, perquè no ens en refiem. Quan és molt bona, tampoc és perillosa, perquè és molt bona. Però quan està a punt de ser molt bona, llavors sí que és perillosa, perquè confiem excessivament en ella i es pot equivocar, produint conseqüències fatals”. “És molt perillós atribuir-li a la IA una intel·ligència que no té, perquè ens pot fer la sensació de tenir davant una cosa que no és”, ha afegit Sala-i-Martín.
Així mateix, a l’hora d’aprofitar la tecnologia al servei de la humanitat, el catedràtic ha destacat que “no hi ha un augment de la productivitat causat per la IA, sinó pels empresaris que capaços de redissenyar les empreses, pensant a fer-les productives i situant la IA en el centre, en comptes de pensar a reduir costos”. “És el gran repte dels empresaris”, ha continuat, recordant el paper “regulador” d’Europa, enfront dels Estats Units com a potència innovadora i de l’Àsia com a productora: “Vivim en un món on sempre has de demanar permís. Volem un món així? Regular una cosa que no sabem ni què serà em sembla absurd, i mentrestant, el nostre talent se’ns escapa”, ha conclòs.
Però, quan i per a què implementar la IA?
Aquestes dues qüestions són les que Laura Urquizu, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, ha plantejat a Ignacio Melero, Azure App Innovation & Developer a Microsoft, Ulises Cortés, catedràtic d’inteligencia artificial a la UPC i director del Grup d’Intel·ligència Artificial d’Alt Rendiment al Barcelona Supercomputing Center i Ariadna Font, cofundadora i CEO d’Alinia, en la taula rodona La intel·ligència artificial al servei de la productivitat. “El quan ja ho va ser”, ha apuntat Melero, comentant que més del 95% de les companyies ja fan servir la IA.
Més del 95% de les companyies ja fan servir la IA
Tanmateix, l’expert de Microsoft ha advertit la importància de “no caure en el hype tecnològic” i fer servir les noves tecnologies “per resoldre problemes”. En aquest sentit, Melero ha destacat que la intel·ligència artificial generativa “no és només el ChatGPT”, sinó que hi ha un gran ventall d’eines que es poden fer servir per impulsar la productivitat.
En aquesta línia, la CEO d’Alinia ha afegit que la IA suposa un gran ajut quant a les tasques repetitives, sempre amb un ús responsable: “Un ús responsable de la IA requereix que sempre hi hagi un expert humà verificant i validant les tasques que aquesta duu a terme”. Posant un exemple propi, Melero ha comentat que ja disposa, a la seva butxaca, “d’un resum de tots els correus que no puc llegir i de totes reunions a les quals no puc assistir per ser aquí”. D’aquesta manera, sí: la IA serà també una solució a l’excés de reunionitis.
Tots tres experts, però, han retornat a l’obstaculitzadora postura d’Europa com a continent regulador, davant la potència tecnològica que esdevé els Estats Units. “Si no tenim una bona capacitat desenvolupar tecnologia, la nostra sobirania tecnològica es veurà afectada”, ha apuntat per la seva part Cortés, a qui s’hi ha afegit Urquizu: “Regulem el que no tenim”.